HISTÒRIA DEL CINEMA A RIPOLL

I Primera etapa (Des dels inicis-1936).
II El cinema durant la guerra civil (1936-1939)
  III Segona etapa: la postguerra: El cinema comercial La I Setmana d’Estudi del Cinema Espanyol.

  IV Tercera etapa: El Cinema a partir de 1960: La II Setmana d’Estudi del Cinema Espanyol..La III Setmana d’Estudi del Cinema Espanyol..

 El cinema comercial de 1962 a 1978.  El cine-club de l’ARIC (1963-1978...)
V Cinema des dels anys 80 fins ara.

LL logo

rosamariaserra.cat

El cinema a Ripoll:

Presentació. Introducció. Els cinemes de Ripoll. Ripoll com a escenari.

El Cinematògraf: Un substitut del teatre? Colofó. Bibliografia

EL CINE-CLUB DE L'ARIC.

V. EL CINEMA DES DELS ANYS 80

5. LA HISTÒRIA DEL CINEMA A RIPOLL

I PRIMERA ETAPA : Des del seus inicis fins el 1936 enrere

 El primer cop que hem trobat relacionat el nom de la vila de Ripoll amb el món del cinema és l’any 1907 tal com hem vist en l’apartat anterior. El cinematògraf s’havia estrenat per primer cop a Catalunya el 1896 a Barcelona, per la qual cosa les pel·lícules esmentades Venjança d’un farré i Les inundacions de Lleida i Manresa degueren ser de les primeres que es van emetre a casa nostra.

En el setmanari El Puigmal (ANY 1 Nº 4 del  23 de novembre de 1907), portaveu del Centre Autonomista de El Ripollès, trobem la programació del mateix diumenge a l’Acadèmia Catòlica: “las meliors que s’han fet d’ ensá que s’ inaugurá y per lo mateix de un gust irreproxable, principalment: Festas de las Escolas Pias de Sarrià, Dibuixant americá, é incendi d’un gran magatzem, las que foren aplaudidas pel nombrós públich que en cada sessió omplenava’l local”(Any 1 nº 4 del  23 de novembre de 1907)

Vegem ara el número 8 del 21 de desembre que ens proporciona la programació del Casino i l’Acadèmia Catòlica:

En el Casino: “El proppassat diumenge la Junta ens presenta un. bonich y variat programa exhibintse las interessants pelicolas, Voluntari a la guerra, Piano irresistible y Els Lladres, havent sigut necessari repetir las dugas últimas pera acontentar el nombrós públich que omplena va el local.” A més, ens diu, que hi posen tres estufes a l’hivern.

En programes posteriors, veurem com en l’anunci de la programació s’inclou la calefacció. El Casino i el Comtal eren rivals i es feien la competència, per la qual cosa aquest factor era important.

Pel que fa a l’Acadèmia Catòlica: “Las cintas exhibidas el diumenge ultim foren del agrado del publich, sobressortint,“Passant el mar Atlantic fins a Nova-York, El gos es 1’animal més agrait”, las que foren molt aplaudidas pal publich qu’ assisti alas sessións.”

El 1908  a l’Acadèmia Catòlica es va passar una película documental segons El Puigmal. “Ab motiu de la sessió cinematográfica que te anunciada la 4cademia Católica referent a las operacions del Dr. Doyen sobre cossos vius, he cregut no sería per demés donar una lleugera idea sobre lo que es fer operació…”(16 de febrer)

Sembla ser que la sessió va interessar: “Las operacions del Dr. Doyen van atraure molta concurrencia al cinematógraf de la Academia Católica. Malgrat 1’ avís dels programas, las senyoras tingueren totas el cor fort. Sols sabém d’un home que estigué a punt de desmayarse, havent sigut aussiliat al café.”

El cine tenia sovint una funció pedagògica i documental en els seus inicis, aprofitant la seva capacitat de realisme.

Altres pel·lícules exhibides els anys 1908-1910 a l’Acadèmia Catòlica foren les que El Puigmal ens explica: sovint

«La parodia de la volta al món» que desil·lusionà una mica, juntament amb d'altres de les quals ignorem els títols i que van precedir a una representació teatral, esmentada en el meu treball sobre El teatre a Ripoll encara inèdit (nº47 El Puigmal 19/09/1908)

Al novembre, el rei Alfons XII va visitar Ripoll, d’aquest afer es va fer una pel·lícula que es va passar a l’Acadèmia Catòlica: “Avuy y demá se projectará á la Academia Católica la pelícola de la vinguda de S.M. el Reya n’ aquesta vila. Ha despertat, com es natural, molt d’ interés, per lo que e de suposar que les sessions cinematográfiques de la Academia se veurán sumament concorregudes.” (nº 56, 14 de novembre de 1908)

I en el número següent del 21 de novembre. “La pelícola de la vinguda del Rey, exhibida dissapte y diumenge passats a la Academia Católica, proporcioná alguns plens a n’ aquesta societat. Resulta molt interessant y clara en alguns quadros, Principalment els de 1’arribada, el Rey contemplant 1’ ábsis y la Dansa de Campdevánol, segons hem sentit a dir se reproduir proxímament la pelícola ab 1’adició de nóus quadros, entre ells, el frenéticamente aplaudit acte de posarel Rey la barretina al nen Casadesús.”

A mitjan novembre del 1909 a l’Acadèmia Catòlica sabem per el nº 107 de El Puigmal que van projectar-se sis pel·lícules a la tarda i al vespre El Forjador d’acer i tres pel·lícules més acompanyades al piano.

En el n. 123 del 5 de març de 1910 de El Puigmal, es fa referència a unes projeccions cinematogràfiques, concretametn nou, que il.lustraven les conferències impartides durant unes vetllades quaresmals que es celebraven al local de l'Acadèmia Catòlica.

En el núm. 149 d’aquest mateix setmanari també es parla d’unes projeccions que van fer en aquest mateix local: “Ahir per la nit el Dr. D. Ramón d’Alós y de Dou, advocat, secretan de 1’ Institut d’Estudis catalans, de Barcelona, doná una conferencía, ilustrada ab progeccions lluminoses «Impresions d’un viatge a la Grecia» en el bonic teatre de la Academia católica, que fou agrahida,’ ab verdader mereixement, per la nombrosa y selecta concorrencia que omplená 1’ aludit local…”

A la revista El Puigmal (n. 149 del dia 3 de setembre de 1910) s’esmenta una conferència del Dr. D. Ramon D´Alos i de l’advocat Secretari de l’I.E.C.Barcelona a l’Acadèmia Catòlica que s’il.lustra amb projeccions lluminoses “Impressions d’un viatge a la Grècia”.

No serà aquesta l’única ocasió en què en determinats actes culturals, les conferències i els discursos es vegin recolzats il.lustrativament per la projecció de diapositives i pel.lícules que demostren un cop més la capacitat de mostrar dels mitjans audiovisuals, concretament del cinema.

La capacitat mostrativa del cine es fa palesa també en l’acte del dia 17 de juny de 1916, organitzat per la redacció de la Revista El amigo de la juventud, presidit per l’Il.lustre Magistral de la Catedral de Vic el Dr. Xiadó, al costat de l’Alcalde Sr. Serdà i del president de la Societat, el Sr. Girardot, segons la notícia de La Veu Comarcal del dia 24 de juny. Després del discurs pronunciat pel nen Gabriel Camps contra la premsa corruptora de la joventut, es projectà una pel.lícula demostrant gràficament els efectes de les males lectures(La Veu Comarcal, 24 de juny de 1916, n. 116, Any III, P. 6)

A finals de setembre de 1910 es fan més projeccions d’aquesta mena: “Dijous últim per la nit, al teatre de l’Academia católica, explicá el notable folklorista D. Rossend Serra y Pagés, ilustrant-ho ab’progeccions lluminoses., «Un viatge a Noruega y a Spitzberg».(El Puigmal nº 152, 24 de setembre de 1910)

 “Demà, en el bonich teatre-cine de la Academia Católica se projectarán escullides pelícoles. Sembla que hi ha propósit de organitzar conforme recomanárem, sessions de cinematógraf, convenientment ensajades, representacions dramátiques o de genre cómich, e ab concert inatrumenal pera cada día festiu...”(El Puigmal, nº 160, 19 de novembre de 1910)

Una sessió de tarda de diumenge constava de diverses pel·lícules i de dibuixos animats, un sainet o varietés, ja en l’època del sonor. Cada cop més, després d'uns moments inicials de sorpresa davant la imatge en moviment, els ripollesos assisteixen a les sessions de dissabte i diumenge, per distreure's i divertir-se. Però, a vegades, els "varietés" són un reclam i l'única motivació. És a dir, el cinema no sempre crida l'atenció per si mateix, sinó que és un complement. De mica en mica, el cinema anirà agafant autonomia i es farà més important que l'espectacle de varietés que acompanya el film. Sovint es combinaven els films i les escenificacions d’un grup afeccionat:

“Per demá hi han anunciades sis hermoses pelícoles que segurament cridarán 1’atenció per son valer artístich y repetició del hermós quadret «Il·lusions», per les sessions de la tarda. Per la sessió de la nit a més de les sis pelícoles se ‘n exhibirán dugues. més.de regalo y hi pendrán part els aficionats de la casa ab la representació de «L’ ánima en pena», xistós saynet. (El Puigmal, nº 170, 28 de gener de 1911)

Per Nadal es feien els Pastorets i després es reprenien les projeccions: “Acabada la tongada de Pastorets. A l’Academia:Católica, han représ les exhibicions de cinernatógraf, inaugurant la diumenge paasat ab un expléndit programa de pelícoles y en la sessió de la nit alternant dit programa ab la. representació d’ un bonich quadret dramátich.

El cinematògraf del Casino de Ripoll projectà dues pel·lícules a finals de setembre de 1909, per primera vegada, diferents episodis de la «Guerra del Riff» coneguda també com la segona guerra de Melilla, és el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909. En fou la causa de la Setmana Tràgica: “El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla, per a molts motivada exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell” (Mata, Jordi. «El tràgic juliol de 1909». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 20-29. extreta de Viquipèdia, vegeu també «La setmana tràgica». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. )

En la secció d’espectacles del número 1 de juliol de 1911 de El Pirineu Català apareix el cine Ripollès: “Avuy y demá, colossal programa. Gran éxit en les pelicoles.” Però durant aquests anys no solen dir els títols, de vegades només són cintes que acompanyen una conferència, per exemple en la Festa del Peix o per la Festa Major.

En el 1913, els dies 28 i 29 de juny, es projecta la famosa pel·lícula Quo Vadis en el Casino (El Pirineu Català  21/06/1913. Pàgina 3)

En el Casino també, a mitjan d’abril de 1915 van projectar-se a la tarda del diumenge: Los MonigotesPermetim i a la nit La Sala de Rebrer i Lo Primer Diz (El Pirineu Català 17/04/1915. Pàgina 3)

Al 1916 es reprenen les sessions de cine a l’Acadèmia Catòlica amb un programa de la casa Gaumont.

També es passaren projeccions a l’Academia Catòlica amb motiu d’un acte consistent en una conferència de M. Rossell i Vilà, professor de Zootècnia a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat, pronunciada el diumenge dia 13 d’agost de 1916, destinada als pagesos.(Íbidem, 4 d’agost de 1916, n. 122, Any III)

A l’octubre d’aquest any, en el Cine-Varietats del Casino, va començar la projecció de 1’ interessant película que consta de 15 episodis «El Tres de Oros» ( episodis Flor de llamas, Aguas Blancas, Amor engañado, Abordaje), ademés d’ un escullit programa de cintes cinematogràfiques.  O per les mateixes dates, al Ripollès «Fulla de Princep» i «L’ Exercit francés a Esparges» (AC Ripollès - Ripoll (Ripoll) 21/10/1916. Pàgina 6) Abans, però varen projectar La Dama de les Camèlies, interpretada per l'actriu Bertini. També van fer altres pel·lícules, de sèries com El Detective Silvestre Jackson en tres episodis, i la peli de 2400 m interpretada també per Francesca Bertini Nelly, la bailarina de la tarberna negra.

Al novembre de 1916 al Cine Ripollès, passen Hores de dolor.

A l’any 1917 “Cine Planes.—Continuen projectant-se en aquest Cinema boniques películes cridant especialment laatenció aquesta setmana la grandiosa cinta de llarg metratge i dividia en quatre parts baix el nom de Entre las llamas de ruidós éxit obtingut en tots els cines d’Espanya.

Es d’esperar que el local es veuré pie de gom a gom per els amants de les bones películes que com be sab el públic es aquella casa l’ única que te bons programes en aquesta localitat.”(AC Ripollès - Ripoll (Ripoll) 10/02/1917. Pàgina 7)

Al febrer, projecten La escalera de la muerte en dues parts i Una satisfacción en tres parts. Al març, El hombre que desapareció, en episodis. A l'abril, El Beso de la muerte, protagonitzada per l'actriu Margarida Xirgu, amb Magí Murià i Alberto Marro com directors i Fructuós Gelabert com director de fotografia, dividida en quatre parts i de 1845 m. I per completar el programa, El ladrón y la sonámbula i Un regalo de cumpleaños humorística.

Al Casino, per St. Eudald, al maig, debuta la pel·lícula d'episodis Barcelona y sus misterios.

Curiosa és l'observació que fa en el n.5 del 2 de juny de 1917, quant a la màquina cinematogràfica exposada en els aparadors de la Casa Cruells i que "funcionarà segons tenim entès dintre de pocs dies en el cine nou". Es refereix al cinema Comtal. I continua dient "no cal dir lo molt ansiosos que estem a poguer-lo veure de tot acabat i poguer fruir dels espectacles que en ell s'hi representin, car sabem positivament el bon gust artístic de llurs propietaris i estem convençuts que'ns donaran una mostra una vegada més del seu exquisit gust per a fer passar un rato d'esbarjo als que hi concorrin"(El Ripollés, 2 de juny de 1917, n. 5,  p. 7).

Al juliol, en el cine Planas: Satanaso, a l'agost La Creu Negra.

Està clar que el cinema proporciona esbarjo i que és un espectacle, en combinació amb un altre que són les varietés. En els números 14 del 4 d'agost; el 21, del 29 de setembre; entre d'altres, es menciona en primer lloc l'artista que actuarà i després, com si es tractés d'un complement, s'esmenten les pel.lícules que projectaran.

I del mateix any, tenim notícia del programa al Comtal.

“Cines:—El desvetllament deis empresaris del «Saló Comtal», nostres amics Cruells i Orriols, fan que sien cada día més concorregudes les sessions de cine en aqueli magestuós local ont la joia artística de 1’ arti del cinema i lluirán avui i demá ses meliors gales de superba sumptuositat, elegancia, bellesa i gracia amb els dos colossais debuts de la simpática i hermosa cançonetista de fama mundial nornenada Concepció Novelty i la no menos atractiva cançonaire La Joyita, reina de les dançes espanyoles, quina ha fet les delides del públic barcelonés durant aquets última dies que ha vingut actuant en el Cine Doré d’aquella capital. JUDEX pel·lícola de 12 epissodis i d’èxit indiscutible es la que es projectará, donant-se avul a conáixer els dos primers, -»La sombra misteriosa» i «Expiación». El distingit mestre de piano En Josep de Calasanz Conill executará la. part musical. En una paraula, un programa digne de ser vist.”

I en el cine Planes per les mateixes dates:

“Al Cine Planas, com sempre sab fer-ho aquella casa, té anunciat per avui i lemá un superior programa de pel·iícoles, sobreixint la colosal cinta de 15 epissodis nomenada «Lucile, o la Fula del Círcol». No cal dir que ‘Is esforços de les dues empresses es veurán coronats per 1’èxit de la concurrencia!

( AC Ripollès - El Ripollès (Ripoll) 29/09/1917. Pàgina 7)

j oo enrere

Més títols de Films projectats el 1917 els hem trobat en El Ripollès : « Espectacles—No cal dir que l’áxit assolit a tots els Cines ont s’ha projectat la renomenada pel·lícula Soborno, ha sigut admirada per grans i petits, recullint un sens nombre de aplausos en cada un dels 20 episodis que be en podriem dir que han sigut 20 esclatats triomf ‘de superba gracia, gust, finura i desenrotllo inemitable. També porta un no menys sorollós éxit la trágica película, gloria del día i del Cinema quina porta per nom Lucile O. La hija del Circo, quines dues cintes venen projectant-se amb tant bona acullida en el magnífic i cómodo Casino de Ripoll quins nous empresaris no reparan en cap classe de gastos per a poguer satisfer el gust del distingit públic ja sía en 1’ esculliment de pelicules o en la contracta de varietés.

El programa que per demá hi ha preparat es un i sens por de equivocar-nos de lo millor, lo millor, ja que a més d’ aquest colossal programa hi pren part la genia1 bella i elegantíssima coblejadora a transformación conéguda Lissette, reputadíssima en tot Espanya, quin repertori nou no cal duptar será del agrado deis concurrents.

En el Saló Comtal, ens atenim a lo que manifestarem la primera vegada referent als dots enlairats decant que te la senyoreta Stella Margarita,la Barrientos del Varietés, diguerem que era una gracia, un dot sublim de cant 1 hermosura, lo que en igual que ahir, ho repetim i ho mantenim avui.

Les películes que projectarán avui i demá son escullidíssimes sobreixint el Pasado de Lola interpretada peis artistes de Judex” ( AC Ripollès - El Ripollès (Ripoll) 17/11/1917. Pàgina 7)

En aquests anys es van posar de moda les sèries. Per exemple, es va fer en quatre jornades El coche núm 13 amb Elena MAKÜWSKÁ i A. CAPOZZI com a protagonistes, en el Casino (Lo Gall de Ripoll, 08/09/1917)

Al Ripollés trobem  també alguns comentaris de crítica. Es jutja positivament la pel.lícula d'episodis Judex: "es veu clarament en els dos primers, que ha d'ésser de les millors que s'han fet a tot arreu, doncs ràpidament entra a un argument interessantíssim i nosaltres que ja l'havem llegit podem assegurar a nostres llegidors que's una verdadera joia dramàtica".

Quant a Lucile o la hija del circo, és qualificada com una "colossal pel.lícula". Dues cintes que tingueren molt bona acollida en el "magnífic i comodo Casino de Ripoll" ( 17 de novembre de 1917, n.28).

En un altre número de la mateixa revista es comenta Soborno "l'èxit obtingut en la pel.lícula Soborno no deixa enrera en res el triomf del cinema, doncs l'argument que ve seguint dona una mostra exactíssima de lo perjudicial que són els trusts ja que si en veritat a voltes es benefactor, en la majoria dels casos és perjudicial pel poble i a voltes desastrós per les nacions i motius de guerres. Pero ara be en Bruce i desvarata plans anàrquics i malèvoles intencions. No cal dir res més, l'èxit el té guanyat Lucile, deixan la monotonia cinematogràfica es fa cada episodi més interessant" (N. 32, 15 de desembre de 1917).

A l'any següent, el 1918 en el Casino i al Comtal, es projecten pel.lícules soles, sense més espectacle, però són de "superior qualitat".

També podem conèixer per la revista local la resposta de la gent. En l'article n.34 (3 de gener de 1918) es diu que el públic tira "parriba més que pabajo". Per tant, confirmem que el cinema té un èxit creixent a la vila de Ripoll i que aviat adquirirà autonomia respecte altres espectacles que l'acompanyen o més ben dit, als quals complementa, perquè els varietés tenien pes per sí sols.

Aquest any es projecten pel.lícules que han tingut ja èxit a Barcelona:

-El sello gris (gener de 1918) al Saló Comtal

-El proceso Clemenceau, interpretada per la Reina del cinema Francesca Bertini" continuació de l'anterior.

-El secreto amarillo, en sèries, al febrer de 1918, al Comtal.

-El gran secreto, a l'abril. Ravengar, Los misterios de París, ¡Miedo!, La dominadora i Els misteris de París al Comtal, al mes de maig.

-Rosa de Granada, "traducció de una novela escrita pel pulcre escriptor francés Jean Remeau" al mes de juny al Casino.

-Al Comtal, al juny, Mistinguelt Detectives, pel.lícula d'art dramàtic i Señores la fiesta se acabó en quatre parts.

-Christus, projectada el diumenge de Passió amb acompanyament de música especial per a l'ocasió. Les sessions són contínues a la tarda, a la nit es fa ball.

La van fer també a tots els cines el 1919. La pel.lícula dirigida per Conde Julio de Antamoro, projectada al Palau de la Música Catalana de Barcelona, interpretada per Leda Gys i Pascuali Novelli, és recomanada per l'articulista de la revista local esmentada per "la més suprema i divina manifestació del art". Algunes de les més commovedores escenes són exactes reproduccions de cèlebres obres clàssiques tals com la Pietat, de Miquel Àngel; el Sant Sopar, de Leonardo da Vinci; la Transfiguració de Rafael, l'Anunciació de Fra Angelico, i la suggestiva Nativitat de Correggio. És una pel.lícula considerada com a "instructiva, altament moral i d'una riquesa sense precedents. Impressionada en Terra Santa, Egipte i en ella poden admirar-se preciosos paisatges i vistes preses del natural a Betlem, Jerusalem, Nazaret, Piràmides de Gizeh, Esfinges de Karnak"

No ens hem allunyat massa encara de la concepció del cinema com a instrument educatiu, que té capacitat de "mostrar" paisatges i monuments. Ha hagut un avenç en considerar el film com a objecte d'art, a més d’espectacle que produeix beneficis econòmics, però estem davant d'un film de gènere argumental, i en canvi rep elogis justament per tenir unes qualitats que en principi tenen els documentals.

Altres films projectats el 1918 són:

-Luz en las tinieblas, al Casino.

-La hija de los dioses, al Casino, a l'abril, valorada en 6 millons de pessetes, que per l'argument sembla ésser "un portent del film suggestiva i agradable impressionada amb tots els detalls exigents a la justesa de la mateixa"

-Nana, al Comtal també a l'abril: "projecció de la sens rival i mai ponderada.pel.lícula"  d'episodis. Ha costat 10 milions de les antigues pessetes.

-Mortal desengaño, al Casino.

El nou èxit que conegué el reportatge d'actualitats entre el 1818 i el 1920 es deixa notar en alguns programes: Al número. 67 del 10 d'agost del 1918 de El Ripollés, s'inclouen com a complements del programa Actualidades n. 17, amb El rey del mar i Cucufate pierde a su hijo. Es recupera el gènere en aquests moments.

Al cine Comtal, el programa de mitjans d'agost que apareix anunciat en el n.66 del 17 d'agost inclou un conjunt de pel.lícules:

-De Argone al Mense

-Perro salvador

-Las víctimas del amor, interpretada pels artistes del Judex, i

-San Feliu de Guíxols, reportatge amb vistes preses al natural.

També en el programa que figura en el número següent del 24 d'agost s'inclou en el programa del cine Comtal: Actualidades Gaumont, núm.20; Alma loca i Aventuras de Jim-Trot.

Encara n'hi ha més exemples: al n. 68 (31 d'agost) fa referència al programa del Comtal que projecta amb la Senda del Rencor, l'emocionant i sentimental cinta dramàtica La damnación de Sara i la còmica en dues parts Perico tiene 7 vidas i una pel.lícula del natural  i d'actualitat, Guerra Servia.

Continuaran emetent-se durant un temps. Al mes de desembre (dia 21, n.83) també es projecten al Casino Actualidades, a més de El secreto de una madre i els episodis setè i vuitè de la Máscara roja.

També continuen per aquests anys les pel.lícules d'episodis: La herencia del diablo, Al ponerse el sol (5 parts), As Rojo, Mohicanos de París, La màscara roja -cinta detectivesca- que estrenaven normalment al Comtal i després es passava la continuació al Casino.

I altre cop, el gènere d'actualitat fa acte de presència en les programacions dels cines de Ripoll. Els dies 29-30 de juny de 1918 s'estrena una pel.lícula impressionada per la important Casa Gaumont a la vila durant les festes de Sant Eloi.

-La nova missió de Judex , amb una concurrència extraordinària més nombrosa que la que assisteix a la primera sèrie. "És el film dels films", "reina i mestressa de totes -fent-se més interessant en cada episodi que's veu ja que la força de la justícia sura sempre sobre la maldat humana".

La crítica a favor de la pel.lícula de temàtica social en pro de la justícia indica l'interès que el cinema sigui una eina suggerent que ensenyi pautes morals i que mogui la consciència dels espectadors. En realitat, el cinema és una via de manipulació de la consciència social.

Continuant amb les pel.lícules que s'estaven projectant, n'esmentarem algunes més: El aparato de las trampas, La selva tenebrosa, Actualidades número 19, Hazañas de Robustiana, Corrida de toros por Gallito y Belmonte, Actualidades Gaumont, Carta sin curso, Los tres amores, Los líos del restaurant, La mano muerta, Los dos destinos, Las angustias de la espera i Travesuras de Cupido. "Aquesta setmana’s projectará el quart i quint episodi: El aparato de las trampas i La selva tenebrosa respectivament, son dos episodis de gran interés que no han de deixar passar els veritables aimants del cine sense anar-ios a veurer per la bona continuació de la mateixa. La película La festa de Sant Eloi, ens agradá forsa. Avui i demá, a més de JUDEX, s’hi projectarán les següents películes: «Actualidades n.° 19», «Hazañas de Robustiana» i la magnífica película «Corrida de Toros» per Gallito i Belmonte"

http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles3/191807/el%20ripolles_1917%201920%2019180713.pdf

En programes de l'any 1918 ja ha desaparegut l'anunci de les varietés i es proporciona cada vegada més informació sobre el programa de pel.lícules i s'incorpora cada cop més una opinió o petita crítica. El cinema camina cap a la seva dignificació de forma més segura i ferma.

Al 1919 es van passar les pel·lícules següents: Al saló Comtal, Tuya para siempre, Revista espanyola, La nueva misión de Ambrosio, Descubrimiento del profesor León, El Buque Fantasma, (primera jornada) Duques al Foro, La emboscada, Alma de Khama, Georget Lacay, La Señorita Cursi, El Blanco Trágico (també a l'Acadèmia Catòlica), Christus. Al Casino: Revista, alta fianza, La barcaza roja, Mar de fondo, Hiedra sin encina, Máscara Roja (l5 i 16 episodi) , El Buque Fantasma (sèries), i Aventuras de Palmira, d'altres que també hem esmentat en el Comtal. El blanco trágico es projecta al Comtal i a l'Acadèmia Catòlica, La Pasajera film en quatre parts, en què actua Pina Menicheli, en el Casino i en el Comtal. Altres pel·lícules de sèries que es van portar al Comtal van ser Cabalgata de sueños en cinc parts, El Heroico Silencio, Aventuras de Maciste juntament amb Vértigo i Georget en el campo. Altres pel·lícules que no són de sèries que també es van projectar al Comtal al setembre són Batalla de Reinas, El Rei dels Filibusters i Del aire a la terra.

El 1920, trobem el El Gall de Ripoll aquesta notícia sobre l'empresa que explotarà el cinema en el Casino: "En concurs celebrat ultima nit fou adjudicada l’empresa d’ espectacles del Casino a la Casa M. de Miquel de Bárcelona concessionaria de pelicules que havia tingut en explotació el teatre Cine Doré de Barcelona i actualment es empresaria delis teatres de Tarragona, Valls, Igualada i altres poblacións de Catalunya" (nº 26 del 18 de desembre de 1920)

Al 1921, al Comtal es passen les pel·lícules: Los Arlequines de seda y oro en tres jornades, La mujer de los ojos verdes, La seductora Pitonisa en dos parts, El misterio de doble cruz, El Padrino en tres parts, Revista Pathé nº 550 i la còmica El cometa del amor, tant al Casino com al Comtal.

En el 1921, al març, en el Casino i Comtal projecten Nini, la mujer sin corazón, Los dos crucifijos, a l'abril La pecadora, Minerva (episodis), Las mujeres que no debieran casarse, Las Murallas del perjucio i El peligro oculto.

En El Gall de Ripoll nº 61 del 24 de setembre de 1921 se'ns anuncia per a l'endemà diumenge l'estrena del drama en cinc parts La voz del corazón i una segona estrena de la segona i darrera jornada de la "preciosa pelícola Ordenes Robadas" i en tercer lloc la pel·lícula còmica Un restaurant Non-Plus-Ultra, totes al Casino i al Saló Comtal. Al Casino i al Comtal, al novembre, Dos tías por una herencia, Los héroes del aire i Marruecos, documental d'actualitat filmat per la casa Pathé. Al gener de 1922, en el Casino i comtal, projecten Matias Sandorf, ja al març Trabajo, basada en una novel·la d'Emil Zola.

En la revista humorística del cinema Cinópolis hem trobat un article, signat per Miss Tusdedeu, que ens informa sobre les característiques de les pel.lícules de sèries tipus la Màscara roja. enrere

L'article es titula "Enyorem les pel.lícules de sèries", i diu que eren pel.lícules de deu o dotze mil metres que "ens produïen la màxima emoció i ens feien anar deu o dotze setmanes seguides al mateix cinema." Eren pel.lícules d'una certa violència que acabaven bé ("començaven a trets i garrotades"). L'articulista usa en tot moment un to irònic, així quan diu que "ens impressionaven terriblement aquelles escenes de final d'episodi, quan els bons -sempre eren un o una que al final s'havien de casar- anaven a tres cents per hora amb un auto destapat i la cuadrilla dels dolents els esperaven en un paratge fosc i desconegut, armats amb ganivets d'aquells de fer punta al llapis i amb mitja dotzena d'agulles de picar, disposats a rebentar tots els neumàtics que fossin necessaris. Després resultava que els neumàtics no eren neumàtics, sinó massissos, i els dolents es quedaven amb un pam de nas. Però, ah! que el capità de la colla, que era aquell que duia una cicatriu a la galta dreta, anava sempre sense afaitar i havia estat divuit vegades a presidi, es recordava de què la carretera passava per un pont que hi havia damunt un riu, a setanta metres d'alçària. I amb una llima, dos xerracs i una bomba de dinamita, ensorraria el pont i la catàstrofe seria inevitable. Aleshores sortia aquell retolet que deia "¿Quién vencerá a quién? ¿volará el puente o no volará? Pronto lo sabremos. En el próximo episodio se continuará".(Cinópolis, 16 de març de 1929, n. 6, Any I)

La cita és llarga, però molt il.lustrativa del que era una pel.lícula d'aquest tipus. El to irònic s'accentua quan l'articulista indica que aquests films "ens portaven moltes ensenyances", però que també eren perjudicials, perquè omplien de cabòries els caparronets dels joves".

Tot aquest comentari conclou amb el motiu pel qual "enyorem les pel.lícules de sèries":"ja comencem a estar tips d'intrigues de societat, líos matrimonials, desgràcies de família i altres coses per l'estil que són les que actualment ens serveixen les cases productores. Tenim necessitat d'alguna cosa nova".

Aquest article ens dóna a conèixer  el tipus de pel.lícules que s'exhibien el 1929, a Barcelona i aplicable també a Ripoll, però denota al mateix temps el cansament que comencen a produir aquestes pel.lícules d’episodis i el desig de veure un cinema de major qualitat, més variat, i  més educatiu.

Durant aquest any en el Cinópolis apareixen altres articles interessants pel que fa a la introducció del cinema sonor, malgrat que es reconeix que és una novetat i un avenç, encara provoca certes reticències:

"Si bé és cert que les pel.lícules parlades seran un adelanto, cal confessar que en la majoria dels casos no donaran els resultats que molts esperen. Al nostre modest entendre, sols seran passadores certes comedietes insignificants i drames vulgars, el camp d'acció dels quals sigui un interior o cosa semblant" .

A més, el cinema parlat "no ens proporcionarà ni el recurs de fer-hi petar una becaina quan la pel.lícula ens carregui fins a l'últim grau i per una infinitat de coses més que avui no ens volem entretenir a ressenyar. Ara, quan ens avorrim al cinema, ens queda el recurs de distreure'ns escoltant l'orquestrina: què faran els pobres músics si s'implanta el cine parlat?" (Cinópolis, 23 de març de 1929, n. 9, Any I)

A Ripoll no hem trobat quasi cap referència a la implantació del cine sonor, però en canvi sí coneixem el nom d'orquestrines i d'un pianista: Per exemple, l'orquestrina Serratius tocava al Saló Comtal, la Nova Ripollesa al Casino, i el pianista Parramon tocava en les sessions de cine mut del Cine Catalunya el 1931, segons un programa facilitat per ell mateix.

La incorporació del cine sonor es realitza en un moment en que el cine "mut" està degradant-se i provoca cansament. A més, hi ha un problema que repercuteix en l'emissió dels films. Ens ho explica l'articulista del Cinópolis: seria la " causa principal de desaparició de les pel.lícules de sèrie." Quan una pel.lícula de sèries passa per les tisores del director, de la censura (implantada per primer cop el 1912 com a mesura de protecció per a la infància) i de l'empresari resta convertida en una pel.lícula de dues parts. "Succeeix, però, que, per donar una explicació de tot el que no apareix a la pantalla cal recórrer als rètols, i aleshores l'art mut es converteix en l'art literari, el cinema degenera en una sala de lectura".(Cinópolis, 23 de març de 1929, n. 9, Any I.)

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) el cinema ha passat ja a ésser un espectacle de masses i, com a tal, captivava l'atracció de la gent. Es fan grans i extraordinàries sessions de cinema (i varietés encara el 1923) al Casino i al  Comtal: Per exemple, el programa del 20-21 de maig del 23 El conde de Montecristo "grandiosa pel.lícula en cinc parts, interpretada per un artista de fama mundial, Frank Mayo “ :

-El valor de una mujer, La montaña sagrada (de 2.500 m.) i Un romeo rústico, a preus populars: 60 cèntims la butaca, 35 a la general.

 Els programes es componien d'una pel.lícula que era un o dos episodis d'una sèrie, com La mano del muerto, o Benedetto el hijo del crimen, una pel.lícula còmica, a vegades en dues parts, com Suerte de Raimundin i, a vegades, un número de varietés, per exemple de les germanes Gómez.

Altres pel.lícules exhibides el 1923 són:

-El Quijote moderno, "hermosa pel.lícula amb cinc parts de sugestiu argument i èxit segur, que no dubtem serà un verdader triomf cinematogràfic". El protagonista és el "colós Douglas Fairbanks".

-El Hada Margarita "superior producció de la pantalla: verdadera  joia demostrativa del luxe i bellesa incomparables amb que presenta les seves obres la acreditada marca Aguria. Gran pel.lícula amb verdader art". És un drama en quatre parts.

-Rebeca de la Granja sol, comèdia en cinc parts.

-El camarero.

Els preus de les entrades per aquests programes de dissabtes i diumenges és de 45 cts. la butaca, 65 la llotja o en dissabte preu únic de 45 cèntims.

A Ripoll el 1925 es celebren unes conferències quaresmals, organitzades per l'Acadèmia Catòlica, en què es passen projeccions il.lustratives dels temes tractats en els discursos,.segons ens informa la revista ripollesa Scriptorium El cinema és utilitzat com un mitjà no com un fi. Per tant, no hem arribat encara en un moment de plena dignificació del cinema com a setè art. Les projeccions no tenen cap altra funció que la d'il.lustrar amb imatges allò que el conferenciant diu amb paraules. Continua pervivint la concepció educativa del cinema.

Segons ens notifica la revista mensual ripollesa Sriptorium al n. XXVII del març de 1925, el dia 12 d'aquest mes, el Dr. Gros passà una bona col.lecció de projeccions "artísticament i religiosament esplicades". En seguiren d'altres: El Dr. Ginebra en la conferència sobre "Impressions rebudes en son viatge a Palestina i Egipte" passà també projeccions dels paisatges i monuments més notables d'Egipte.(Scriptorium, , març de 1925, n. XXVII Any 3, , p.12)

Les conferències es celebraven mensualment. Al mes següent, el 30 d'abril, el Dr. Civera Sormaní desenrotllà el tema "L'Església llibertadora del poble". El mes de maig, celebrada el dia 28, anà al càrrec de la Dra. Trinitat Macià sota el tema "Consideracions sobre els malalts de Lourdes i ses curacions" i "es projectaren varies vistes d'una pelegrinació amb els malalts i altres vistes de Lourdes i episodis de la vida de Bernadeta".(Scriptorium, ,juny del 1925, n. XXX Any III,p.12.).

Durant la conferència del conegut astrònom en Josep Pratdesaba versada sobre la "Formació de la terra" es passaren "projeccions lluminoses tan nombroses com ben escollides, que feien enterament comprensible l'explicació del conferenciant al qual fou molt aplaudit pel públic que omplenava la sala".(Íbidem, novembre de 1925, ,n. XXXV Any III, p. 12.)

Es comença a descobrir en aquests primers anys del segle el poder de la imatge, basat en un llenguatge directe, clar, precís i a la vegada suggestiu. És el principi del reconeixement dels avantatges de la comunicació àudiovisual, però encara estem lluny de la conscienciació de la funció artística que pot tenir el cinema.

En el número XXXVI, del mes de desembre de 1925 a la mateixa revista local trobem més referències a les projeccions emeses dins el programa de conferències: una "nombrosa projecció de vistes d'aquells llocs sants donà idea de la disertació del docte conferenciant". Es refereix a la que impartí l'eminent escripturista Reverend el Dr. Pere Pons el dijous dia 17 amb el nou “Anada a Betlem.”

La projecció de vistes continuen els anys següents.

En el n. XLVII del novembre de 1926 se'ns diu que en la conferència impartida el 18 de novembre per Octavi Saltor anà acompanyada de projeccions al.lusives a la vida de Sant Francesc i que foren “formosíssimes”

El 1927 en el Casino i el Condal hi projecten La barrera i en el Cine Ripollès Los héroes del deber, La vendedora de los fósforos, La última calaverada, La calle de las risas, Los apuros de un papá, Dick,el guarda marino, La pequeña telefonista, Los increíbles, entre d'altres. En el Ripollès: La fiera del mar, Solleza del Oeste, El cobarde i El circo de la muerte.

 El 7 d'abril en el transcurs de la conferència del catedràtic de Vic el Dr. Pere Pons en tractar de "Els llocs sants de la Passió" es passaren també projeccions. I a l'any següent, en les conferències de 1928 es repeteix l'experiència,.com ara la del dia 27 d’abril, en què el Pare Ricart de la Residència d’Olot vingué a fer el sermó de Sant Jordi, i acompanya la conferència amb projeccions sobre la vida de les Missions a l’Índia.

El 1928, al febrer, en el Casino i en el Comtal: El vagabundo poeta, Duelo a duelo i Canguro pugilista; al mes de març, projecció de El bandido de Madrid, El viaje de Sandalio; a l'abril, Casanova, el galante aventurero, Pastillas para la tos; i en el cine Ripollès al febrer, Entre gente bien, La fortuna del bandido i Lucas tiene hambre; al març, La montaña sagrada, La hija ignorada i Su Majestad el bebé; a l'abril, Ripoll en película, El misterio de las once de la noche, Mil hombres.

El redactor del Scriptorium escriu en el n. LXX del 26 d'octubre de 1928 que tindrà lloc en el local de l'Acadèmia Catòlica un esdeveniment important amb motiu de la projecció de la pel.lícula en tres parts i dues hores de duració titulada "El Japó i el país del sol naixent". El Reverend P. Pere M. Escusell de la Congregació Salesiana, durant la projecció "explicarà el curs de la mateixa donant a conèixer una vegada més l'obra benemèrita de les missions. Aquesta pel.lícula-conferència missionera està assolint un èxit grandiós i actualment ha sigut projectada en quaranta-tres poblacions i cada dia es fa en una de diferenta i per aquest motiu, per aquest motiu, per poguer-la fer a Ripoll, ha sigut precís aprofitar el dia indicat". (Scriptorium, octubre del 1928, n. LXX, Any VI)

Els reportatges o documentals que acompanyen les conferències acosten els espectadors a mons i cultures diferents, els posen en contacte amb una realitat més àmplia. El cinema exerceix un paper d'obertura a una realitat desconeguda, una funció d'acostar a l'home pobles i cultures. Un cop més hem de parlar de la capacitat de "mostrar" del cinema.

Al març de 1929 arriba Ben-Hur al Casino, en fa set sessisons.

El 1931, el preu de l'entrada s'havia incrementat una mica.

El programa consistia en una cinta d'actualitats, la "Revista Gaumont", un drama de l'oest -el magnífic treball dels inseparables Tom Tyler i Chispita - Los cuatreros, una superproducció dramàtica en sis parts: La mujer cautiva amb Milton Sils i Dorothy Mackaill i una pel.lícula còmica , Un "as" de ocasión, totes acompanyades al piano per P.M. Parramon.

kkenrere

Aquest és un exemple de programació habitual anteriorment a la guerra civil, però afortunadament no és l’únic que coneixem, perquè en el setmanari Altaveu hem trobat més programacions de pel·lícules:

“Casino 27 de Setembre de 1931:

Inauguració de la temporada de les millors projeccions, el millor que s’ha filmat fins avui. La sensacional pel·lícula muda Un proceso complicado interpetada per Mary Duncan, Warner Baxter i Edmund Lowe.

La superproducció sonora de fama mundial Una fantasía del porvenir. Sólo se listan aquí los protagonistas principales” Una pel·lícula còmica al final.

Per saber el repartiment sencer, podeu visitar la web http://www.fulltv.com.ar/peliculas/una-fantasia-del-porvenir.html

En el  NUM. III del  3 d’octubre de 1931 s’anuncien en el local del Casino un “ACONTEIXEMENT CINEMATOGRAFIC SONOR 1 MUT PER DEMA DIUMENGE

El Gran Charco pel gran actor cómic Maurice Chevalier.

lll

http://www.benitomovieposter.com/catalog/el-gran-charco-p-96542.html

 Completarà  el programa la film dramática Joaquin Murieta í una graciosa PEL·LICULA COMICA. Butaques platea a CINC RALS”

En el mateix número: “Comtal Cinema NOVA EMPRESA

Programa per avui dissabte 1 diumenge Cuerpo y alma

Totalment parlada en castellà. Film que acaba de representar-se aquesta setmana amb gran èxit en els cines Kursaal i Capitol de Barcelona, magistralment interpretada per Jordi Lewis i Agna Maria Custodio El Hermanito i Una de les millors cintes de Harold Lloyd."

Com podem observar, al llarg dels anys 20, el cine nord-americà ha conquerit el país, però circumstàncies econòmiques-comercials fan que en la dècada següent, fins a la guerra civil, s’instal·lin filials de les productores nordamericanes i encara tingui més èxit en detriment del nacional:

“Hasta los años veinte, las compañías cinematográficas norteamericanas habían exportado y distribuido sus películas a través de agentes privados como los empresarios Ernesto González y José Gurgui, o compañías como la barcelonesa Commercial Stock Films o las francesas Pathé y Gaumont. Sin embargo, tras la guerra y el éxito del sistema de filiales en los mercados latinoamericanos, las productoras de Hollywood se animaron a extender el experimento al viejo continente con el fin de reducir los intermediarios y controlar el mercado directamente. España fue uno de los países elegidos.

Barcelona, capital comercial del país, sede de la Cámara Americana de Comercio, ciudad cercana a París (donde se encontraba la central europea de todas las compañías cinematográficas) y cuya área metropolitana albergaba la mayor concentración de salas del país, fue elegida como base. Entre 1922 y 1935, todas y cada una de las ocho majors se instalaron en la ciudad condal, abriendo poco a poco sucursales en el resto del país y cerrando el acceso al producto norteamericano a las emergentes compañías nacionales”.(op. cit de P. León Aguinaga, p.37)

L’intent de protegir el cinema espanyol durant el franquisme fracassaria: “El fracaso del proteccionismo cinematográfico en España. Las relaciones económicas entre España y Estados Unidos en el período de entreguerras no fueron especialmente fluidas. Las trabas impuestas desde Madrid fueron in crescendo en casi todos los sectores conforme pasaban los años. No fue el caso de la importación de películas. ¿Cómo se explica esta singular tolerancia? La falta de una industria a la que proteger y el importante número de empleados del sector de la exhibición, dependiente de las películas norteamericanas, han sido los dos principales factores esgrimidos.” (Op.cit P. León Aguinaga,  p. 40)

Continuem ara amb el cinema local de la nova dècada.

En el núm. IV Ripoll 10 d’octubre de 1931 trobem una conversa amb Josep Vila, el nou empresari del Cinema Comtal:

“Una nova empresa sempre marca una nova orientacíó en els espectacles.

Per tal d’esbrinar, doncs, quíns són els propòsits d’aquest nou empresarí, ens ha plagut tenir una conversa amb ell:

 — Crec i entenc que en una vila de l’iniportáncia de Ripoll poden viure-hi perfectament els cines que hi ha. Jo que he tingut ocasió d’acabar en altres llocs arnb ridícules competències, tinc el .convenciment de què a Rípoll desapareixerà  aquesta rivalitat entre el Casino i Comtal, per donar pas a una franca competència en els pro grames.

—- Tinc contractades un seguit de pel·lícules de recent estrena í de gran èxit. Setmanalment es projectarà una revista sonora que copsarà els esdeveniments més notables i d’actualitat. 1 un seguit de pel·lícules de dibuixos, triades entre les millors.

— No pretenc, competir en preus, pretenc i estic segur d’aconseguír-ho, donar uns programes escollits entre lo bo i millor que es projecti, i així estic segur de que, no defraudant al públic aconseguiré la seva preferència.”

La programació que ofereix és: “COMTAL CINEMA AVUI I DEMA coneixeran I’interessant història d’una dona que no creia en l’amor, descrita magistralment en el sensacional drama La fiesta del diablo

FILM PARLADA EN CASTELLA

La Reporter reIámpago Comèdia per Bebé Daniels i N. Hamilton

EL QUINTO Pel·lícula cómica per Lupino Lane i 1’interessant REVISTA SONORA”

Comprovem un altre cop que la sessió es componia del passi de diversos films i la revista o dibuixos animats.

Mentre que al Casino de Ripoll tenia lloc un “Grandiós aconteixement de CINE SONOR  i MUT per demá diumenge

La Marsellesa La pel·licula més emocionant de l’any. Un idil·li apassionant d’amor en plena Revolució Francesa. La conquesta dels drets de  home per el poble. El cant de la llibertat.

COMPLETARA EL PROGRAMA

LA LEGION DEL AIRE I  una bonica PEL·LICULA COMICA”

marenrere

http://www.todocoleccion.net/la-marsellesa-doble-1931-john-boles-laura-plante-publicidad-teatro-fortuny~x36541511

 Segons el núm V del 17 d’octubre de l931: Al Casino de Ripoll: “Selecte i escollit programa de cinema sonor i mut demà tarda i nit

La grandiosa pellícula que obtingué el primer premi en el Concurs de Tècnica Cinematogràfica celebrat a Berlín. :

LAS MENTIRAS DE NINA PETROWNA

La interessant pel·lícula sonora ADIÓS MASCOTA

i una divertida : pel·lícula de dibuixos animats. :

Si voleu veure bo i relativament barat, heu d’anar al CASINO”

Al Comtal Cinema: LA ÚLTIMA ORDEN (Sincronitzada amb música russa)per Emíl Jannigs, Evelyn Brent, William Powell.

Pícaras apariencias por Mouty Banks

REVISTA SONORA FOX

UNA COMICA

En el NUM. VI del  24 D’OCTUBRE DE 1931.

“CINE CASINO  Documental sonora Con Byrd en el polo sur i altres pelis de gran valor

COMTAL CINEMA ¡MÍO SERÁS! ¡MIO SERÁS!

Opereta «Fox» per Jeannette Mac Donald i Reginald Denny (SONORA)

TRAS LA CORTINA (muda)

REVISTA FOX SONORA

i la cómica CANGURO DETECTIVE”

pp

http://www.benitomovieposter.com/catalog/mio-seras-p-133902.html

 En el Casino de Ripoll: “Temporada de les grans produccions

Programa per DEMA DIUMENGE de l’acreditada casa “Universal”

La fuerza del bluff

Un mundo infame

PARLEZ VOUS

Comèdia sonora en tres parts, completament parlada en espanyol, per Slim Sumerville: el cómic més còmic deis cómics, heroi de :«Sin novedad en el frente» i «Tres de Caballería»

DIBUIXOS ANIMATS per la Granota «Flip»

FUNCIONARA LA CALEFACCIO” (Any 1- num. VIII Ripoll 7 de novembre de 1931)

Aquesta observació al final del programa és habitual perquè en una vila tan freda a l’hivern com Ripoll, la calefacció és força important, d’ella pot dependre l’elecció de la sala. El Casino i el Comtal es feien la competència.

Per al mateix cap de setmana, al Comtal d’anunciava: Comtal Cinema

¿Conoces a tu mujer? Film fox parlat en castellà per Carme Larrabeiti, Anna Maria Custodio i Rafel Rivelles. El rey que no quiso serlo. Paròdia de la vida d’un rei interpretada per Raimond Griffit i Mary Briand.

Al CASINO: Sensacional pel·lícula sonora EL DIABLO BLANCO

La divertida comedia Cielo en la tierra i la graciosa  film de Dibuixos animats.

I al COMTAL CINEMA:

Sessions per avui i demà: PERFÍDIA  ¡Dues hores d’emoció! interpretació de Emil Janning, Esther Ralston i  Gary Cooper- Reaparició del popular actor còmic Harold Lloyd en ‘Venga alegría” Revista i còmica.(ANY 1-NUM. IX RIPOLL 14 DE NOVEMBRE DE 1931)

COMTAL CINEMA Colossal programa per avui i demá La més famosa de les operetes, NO NO NANETTE Un film sonor sens parió en el seu gènere No, No, Nanete Sorprenents Quadres De Revista, Un Víatge Al Planeta Marte.

La Interessant Comèdia, : PARELLAS MODERNAS Per Pats Ruth Miller. :

LA FLAUTA ENCANTADA Dibuixos Sonors

REVISTA SONORA «FOX»

A la setmana Següent:

CASINO DE RIP0LL: “Extraordinari Programa Per Demà

La Formidable Pel·lícula SONORA Interpretada Per Moran Í Mack, Evelyn Brent I Harry Green EL BLANCO QUE HACIA DE NEGRO

Comèdia Interpretada Per George Brancroft, Olga Baclanova, Nancy Carroll i Paul Lukas

EL LOBO DE WALLSTREET

La Divertida Pel·lícula Sonora En Espanyol

Mona Lisa Se Divorcia” i dibuixos animats.(ANY 1- NUM. X RIPOLL 21 DE NOVEMBRE DE 1931)

En el NUM. XI del 28 DE NOVEMBRE DE 1931:

CASINO  Dues projeccions sonores. L’èxit de l’any WU LI CHANG

La més encertada creació de l’actor Ernest Vilches. Totalment parlada en espanyol.

ll enrere

http://www.benitomovieposter.com/catalog/wu-li-chang-p-96878.html

Un  éxito del cine sonor Todo por el aire

COMTAL CINEMA

Luces de Buenos Aires protagonista Carles Gardel

Miss América

Deliciosa comèdia interpretada per  ANNY ONDRA 0 LA PALOMA La míllor pel·lícula de dibuixos animats Fox sonora

Per als dies  6 i 7 de desembre de 1931:

Al COMTAL CINEMA: “LA MILLOR PEL·LICULA PARAMOUNT, PARLADA i CANTADA EN CASTELLA”  Su noche de bodas amb Imperio Argentina i La famosa  Billie Dove en Presumida. REVISTA i DIBUIXOS SONORS

I al CASINO DE RIPOLL.  El rey de París. Principales intérpretes: Suzanne Bianchetti, Marie Glory, Ivan Petrovich, Gabriel Gabrio. Producció sonora i

El Recluta interpretada por Monty Banke i Jean Artur 6 desbre. Tarda i nit  (nº XII)

En l’ALTAVEU Nº XIII RIPOLL 12 DE DESEMBRE DE 1931:

Al  CASINO, “La grandiosa pel·lícula sonora interpretada per la famosa Brigitte Helm Ivan Mosjoukíne MANOLESCO i la pel·lícula muda PARAÍSO i la peli de dibuixos animats Periquito y el tío Tom.

Al  COMTAL CINEMA, UN BAÑO TURCO devassall de bon humor i dones guapes.

La pel·lícula sonora parlada en castellà, interpretada per Antoni Moreno, Joan Torena, Rosa Ballesteros, Andreu de Segurola i Carles Villarias. El hombre malo. Completarà programa revista i dibuixos animats.

Per a la setmana següent:

COMTAL CINEMA

En el  NUM. XIV, del 19 de desembre:

COMTAL CINEMA CAMINO DE SANTA FE per Rosita Moreno

Greta Garbo en Romance

CASINO Novela vivida Film profundamente sentimental

Así es la vida Selecció Gaumont «Diamante

Azul» totalment parlada en castellà i interpretada per la guapíssima Lolita Vendrell i el  simpàtic Josep Bohr.

Acabarà amb Pel·lícula còmica

COMTAL CINEMA  per als dies 25, 26 i 27 dsbre 1931  diada de Nadal 4 pelis sonores, St Esteve 3, el amor entre millonarios Tabú La peli de tots els temps.

La fascinación del bárbaro per al 26, les colossals atraccions d’Alady-Blanca Negri, Tomn Good.

CASINO  El rey del jazz, éxito grandiós amb l’opereta El favorito de la guardia

El formós drama sincronitzat Noche de príncipes, l’estupenda comèdia sonora

Reuniones prohibidas Dues pelis còmiques de gran interès (Núm. XV del 24 de desembre de 1931)

Al gener de 1932, al cine del Casino, es van exhibir :

-Ideas jóvenes, Resurrección, amb Lupe Vélez i Lluis Alonso i La pel·lícula còmica Hola-Hola-Rusia

- “La super-producció sonora sincronitzada: Gaumont «Diamante Azul» de la famosa editora sueca Sveuska : El vals de moda

La gran producció «Tiffany» 100 per 100 sonora, cantada, parlada i bailada per la genial Mae  Murray El Pavo Real Es la pel·lícula deis sis milions de doliars. Cada trajo de Mae Murray és una creació é sde la moda.

L’interessant pel·lícula sonora de dibuixos animats Alicia Comediante (Altaveu, nº 17, del 9 de gener)

-Pel·lícula de gran espectacle i d’interessant argument amb artístiques escenes en colors i nombrosos quadros de la Revista «París qui charme»  El Impostor Colossal super producció sonora, completament parlada en espanyol, pels celebres ar- tistes Joan Torena, Caries Villanas, Blanca de Castejón, Acabaran les sessions la película de dibuixos anímats La barca de Noé.

-El trio de la bencina, opereta cinematogràfica. La mujer en la luna  Pel·lícula suggestiva d’una técnica admirable. La pel·lícula de dibuixos animats Palabras y Obras (Altaveu nº 23 del 20 de febrer)

- La superproducció totalment parlada Flor de pasión i Exit de la grandiosa producció totalment parlada en espanyol La Señorita de Chicago i   La més graciosa de les cintes còmiques pels actors Stan Laurel í Oliver Hardy Libertad.

jh http://www.filmaffinity.com/es/film566945.htmlenrere

 Al Comtal per les mateixes dates, gener de 1932:

-Opereta Hay que casar al príncipe, « el triomf de Mojica com a cantant i com actor », Nuevos ricos i una comèdia

-El Proceso  de Mary Dugan: “Fenomenal pel·lícula projectada dos mesos al «Tívoli, de Barcelona”

L’obra més perfecta de la cinematografia parlada en castellà : El Club de los solteros per el famós saltarí Richard Talmadge.

Dies 16 i 17 de gener de 1932: Sally, opereta amb Marilyn Miller, Alexander Gray i Mora Lane com a protagoniste de la més sensacional de les operetes cinematogràfiques. A més de l’emocionant drama La última pena i dibuixos animats.

Dies 23 i 24 de gener: “Gran Aconteixement: La meravellosa opereta cinematográfica.

Monte Carlo per la gentil Jeanette Mac Donald i la interessant pel·lícula Quién lo mató per William Cowell”. Com sempre completa el programa una revista sonora i uns dibuixos animats.-“Aconteixement espetarrant Un film excepcional: Gente alegre. La primera opereta en castellà  en la qual la fastuositat, el modernisme, l’interès 1 la técnica competeixen en cada escena. Es començaran les sessions amb l’interessant comdia dramàtica El torbellino de la juventud. Completará el programa una Revista Fox sonora i Cómicos y Danzantes per  Lupino Lane.

Al mes de febrer la programació per al Casino és:

Inauguració de la temporada de les grans projeccions dge. 14 de febrer:

Revista d’actualitats de la Paramount ·La formosa producció sonora La legión fronteriza. La grandiosa super-producció sonora, paródia de la pel lícula El Presidio De  bote en bote, per Stan Laurel I Oliver Hardy. La xistosa pel·lícula cómica A través de los mares. “Si voleu treure el mal humor no falteu al Casino”- “La co!ossal opereta, vertadera filigrana musical, en la que llueix la seva meravellosa veu la formosa Grace  Moore, El tiple del Metropolitan-Opera de Nova-York, Música de besos. A més es projectarà  el meravellos film d’imponents paisatges nevats Prisioneros de la montaña i La pel·licula de dibuixos animats Quien la besará i la Revista Paramount Actualitats n° 30.

Al mes de març.

-Sin novedad en el frente tal com s’estren al Tívoli de Barcelona i El precio de un beso per Josep Mojica i Mona Maris.

-Opereta Claro de Luna amb Grace Moore i el famós baríton Lawrence Tibbett. Pel·lícula de dibuixos animats Música a la carta, la comèdia sonora.  El conflicto de los Marx i 1a revista sonora Actualitats Paramount.

-El Vigia: Una formidable pel·lícula sonora. La pura verdad. “Divertidíssima comédia parlada i cantada en castellá, interpretada per l’escultural Enriqueta Serrano i Manuel Russell. Revista i dibuixos.

-Fatalidad amb Marlene Dietrich, la fenomenal producció sonora en la que Joan Crawford símbolitza a les noies del segle Danzad, locos, danzad. Comencen les sessions amb Revista Fox i pel·lícula còmica.

Per les festes de St. Josep i Rams, quatre produccions sonores: Petit-Cafè amb  Maurice Chevalier i Yvonne Vallé, el documental Misterios del África en castellà, exhibida durant un mes al Tivoli de Barcelona, La ley del harem amb Mojica i Caprichos de la Pompadour.

 “Èxit colossal amb la formosa opereta totalmente parlada í cantada en espanyol peis célebres artistes Ramon Novarro i Conxita Montenegro Sevilla de mis amores, Fiel a la Marina i La tragedia de una cabra.

Revista d’actualitats Paramount Tonto de Capirote.

Al mes d’abril: Gigolo, Alta traición i A golpes en las nubes.

Per al 10 d’abril: Quién robó mi amor, Si algún día das tu corazón, “L’estupenda superproducció sonora totalment parlada en espanyol per l’emlnent artista Ernest Vilches: El comediante. L’obra cima d’Ernest Vilches, i la millor interpretació de Barry Norton.

Per a l’aniversari de la proclamació de la República: Rasputin o el Diablo Sagrado  “Grandiós drama hístóric de la Rússia contemporània”Al compás de 3 por 4.

La super-producció sonora per Claudette Colbert i Frederic March Honor entre amantes. Es un dels triomfs «Paramount» La revista sonora explicada en espanyol Actualitats Paramount. La grandiosa super-producció sonora per Lon Chaney, L’home de les mil cares. El trío fantástico. La xistosa pel·lícula cómica per Charles Chase: Un vaquero en Nueva-York.

kkenrere

http://www.filmaffinity.com/es/film334224.html

 La chica de la noche del sábado per Carla Bow. La horda conquistadora per Richard Arlen i Fay Wray  i Les ciclistas Brockway

Al mes de maig, entre d’altres, es van passar: Mujeres por doquier, Actualiatats Paramount,  Revista sonora explicada amb espanyol : Aristócratas del hampa. Una de les pel·lícules més humanes, millor dirigides i més ben representades El Alegre Marinero

Varietat sonora amb espanyol. A la setmana següent, a finals de mes, El rey frívolo i Ben-Hur, “La míllor pel·lícula presentada fins avui.”

Al juny: “La superproducció dramàtica Esclava por amor per Gary Cooper i Florence Vidor. L’espetarrant cinta sonora parlada amb espanyol • El Principe del Dollar

-La extraordinària pel·lícula interpretada per Adolí Menjou, Alice Cosea i Elisa Landi. Mi Padre es un fresco.

La deliciosa i trascendental pel·lícula, interpretada pel gran artista Al Johnson: El ídolo de Broadway, i a la darrera setmana de juny Dues pel·lícules de prírnera categoria

L’opereta cinematográfica Noches de Viena

“L’ínterpretació acuradíssima a cárrec de dos grans artistes Vivianne Segal i Alexander Gray. Altre espetarrant producció será la cinta cantada i parlada en francs Al compás de las horas.”  Segons el nº 40 de l’Altaveu.

A mitjan juliol, La més grandiosa opereta cinematogrófica que s’ha filmat. La formosa producció, comédia sonora Tontos de capirote i Noches de Viena.

Fins al setembre no trobem programació de cinema: Cine Mut amb La Era del Jazz, Ley de Herencia i a còmica La Mentira de Polidor, Juego de Damas i El Instinto A la setmana següent, a final de mes torna El Sonor: El tren de los suicidas, Exit de la gran opereta cinematogràfica El millon. Un Film de René Clair, parlat en francés i La pel·lícula de dibuíxos anímats Mikey en la selva.

Així s’obria la temporada d’hivern.

A l’octubre: El rey de los frescos; Carbón, Viva la libertad, Órdenes secretas, Pel·lícula d’actualitats i la còmica de dibuixos animats Mikey bombero. A la setmana següent: Gordos y flacos, Actualitats Paramount, Su última noche, superproducció espanyola amb per Maria Alba, Ernest Vilches, Joan de Landa, Conxíta Montenegro, Granada i Romualdo Tirado, Limpitos y llenos de barro.

El programa del cap de setmana següent fou Rascacielos amb Maureen O’Sullivan la noia i Thomas Meighan el galan.  La revista sonora d’actualitats explicada en espanyol Actualitats Paramount i Marruecos, superproducció sonora.

La pel·lícula cómica de dibuixos animats Un Hombre de veras.

Al novembre: Un modelo de chico i Don Juan Diplomático, Mas allá del Oeste i Madame Satan, Actiualitats Paramount i la còmica Aquella noche. Trader-Horn, Buenas noticias i Actualidades Paramount, Perdi la bolsa, El gigante i la Caperucita.

Al desembre: Lo mejor es reír i el secreto del abogado. El caballero de frac i El favorito de la guardia. El carnet a marillo y Nunca es tarde.

El Congreso se divierte, Marianita, Luz de miel, El príncipe gondolero i Que salga del coro per Nadal. Per últim, Quién dijo miedo i Honrarás a tu madre van tancar l’any 1932.

hh http://www.filmaffinity.com/es/film116309.html

 A l’any 1933:

Gener. Música de besos , Billy The Kid, Revista actualitats Paramount, Una noche toledana. Chica bien, Pecadora una vez i  Triste, pero cierto a la setmana següent. Pagada per Joan Crawford, Marie Prevost, Robert Armstrong i Kent Douglas.  Entre casados per Adolf Menjou i Leila Hyams. La sempre interessant Revista d’actualitats Paramount i “La pel·lícula de riure a desdir, interpretada per Stan Laurel I Oliver Hardy Un catarro de consecuencias.”

Febrer: La dama atrevida, El misterio de Villa-Rosa, Valses de antaño, Luz de Montana, Revista de Actualidades, El Bisoñé, Ronny i La Pecadora.

Març: opereta S.M. El amor, El Prófugo, Enfocado, Tarzán de los monos, Volando voy, Recuerdos de antaño, Trafalgar, Alma libre i Conservando la línea.

Abril: El yate de Cupido, El tigre del mar negro, Mucho humo y poco fuego, Holywood al desnudo, El marido de mi novia, Revista Eclair Journal, la còmica ¿Rubia o morena?, l’opereta Su alteza se divierte, El hijo del destino i la còmica No queremos más hijos el dilluns de Pàsqua.

La insaciable, per Carole Lombard, El amante improvisado, la còmica Amores de segunda i la revista Eclair journal, El hombre y el monstruo.

Al maig: Marido infiel, Una mujer de mala fama, La dama del 13 amb Mirna Loy i La hacienda misteriosa.

Al juny, El beso redentor, amb Charles Farrell i Joan Bennett; El príncipe de Arkadia i El Fraude.

A l’agost: reprenen les sessions amb El Rey Vagabundo, La confidente, Casamiento en la cárcel i Eclair Personal. Un reportatge sensacional a final de mes.

Al setembre: La novia de Escocia, Aventura de una mujer bonita, Charolot en la granja, Eclair Journal, Opereta La Chocolatería, Visita de suegra.

A l’octubre: El milagro de la fe, El estudiante mendigo.

En els Altaveus no hem trobat més sessions de cinema durant aquest any.

Del 1934 hem trobat Vuelan mis canciones i El primer derecho de un hijo, al març.

Al Comtal el 1932:

-14 i 15 de febrer inauguració de la Temporada de Quaresma

Programa totalment sonor: La divertida comèdia frívola Papá solterón i Inspiración amb Greta Garbo, parla, en aquesta extraordinària film amb Lewis Stone i Robert Montgomery. Completará el programa la Revista Fox Sonora i Una Còmica de Dibuixos.

-“Catalina Bárcena en la colossal obra ¡Mamá! I  La millor entre les miliors petlícules parlades en castellá Reina arriba Comédia sonora d’amor, joventut  i optimisme”

- Per als dies 18, 19 1 20 de març: La Mujer X, Perdiendo los estribos i Esposas a medias.

Per Pàsqua: Las Luces de la Ciudad de Charli Chaplin, Seamos alegres, Monerías i Sombra de la ley.

A l’abril:

-Un yanqui en la corte del rey Arturo, A toda marcha! Original i espectacular comèdia amb moments d’opereta, per la deliciosa Bernice Claire, Joe Brow, i Laura Lee

Completat tan colossal programa Revista Fox sonora i la Cómica.

-Onofroff L’home misteri, Náufragos del amor i Mar de fondo.

-El Desfile del amor per Mauríce Chevalier i Jeanette Mac Donald, Conoces a tu mujer?

-La llama sagrada, per Elvira Morla i Martí Garralaga. Bésame otra vez.  Opereta en tecnicolor de gran espectacle per Bernice Claire.

-El pasado acusa, espanyola i Jóvenes pecadoras.

-Al maig, al Comtal, a més de l’esmentada: Catolicismo i Dirigible.

io http://www.filmaffinity.com/es/film824905.htmlenrere

 Per l’Altaveu Nº 34 del 10 de maig sabem que a l’Acadèmia Catòlica per les  Festes de Sant Eudald es van projectar  Un peligro para Ud mujer, Rayo de Sol i  la més equilibrada creació de Rainhol Schunsel i la bellíssima Ignogene Robeston Tomasin entre chinos. Piernas Vencedoras i El anzuelo del vestir .

Al juny, Deliciosa i Tenor y Tenorio, El Teniente del Amor. Interpretació de les rellevants figures Dolly Haas i Gustav Frolich. La diversió més sostinguda que pot donar-se a un assumpte frívol. Tiembla y titubea per Stan Laurel i Oliver Hardy.

La escuadrilla del amanecer i Milicia de paz.

Al juliol: Montañas en llamas. Espectacle cinematogràfic, emocionant,  film inèdit de bellesa sublim Marinos en tierra Original i divertida opereta pel popular actor alemany BACH, que junt amb una òomica completará aquest programa (Nº44, Altaveu, 23 de juliol de 1932)

A l’agost. El setè cel amb rètols en català i Hay que casar al príncipe.

Al setembre: Los 4 Diablos L’obra cima del malaguanyat Murnau

I Luces de Buenos Aires “Grandiós film parlat en castellá. Fidel reflexe de l’ànima gauxa, imperiosa i romàntica, interpretada per Caries Gardel, Gloria Guzman i Sofia Bozan. També Resurrección, superproudcció basada en la novel·la de Tolstoi i El pasado acusa en castellà. A la setmana següent, La canción de París y Gente alegre, ambdues sonores.

Per als dies 24 i 25 de setembre, Icaros amb Ramon Novarro i Anita Page i la castellana El presidio, amb Joan de Landa, Josep Crespo, Tito Davison i Luana Alcañiz.

A l’octubre comença la temporada d’hivern amb El hombre que asessinó. Novel·la d’amor i gelos. Tríomf clamorós de Rosita Moreno, Ricard Puga í Carles Sant Martín. Completarà el programa altre film sonor ¡Acepto esta mujer! i la pel·lícula Aprendiz de detective juntament amb la projecció de l’interessant  Alfombra Magica. (nº 54 Altaveu, p.7)

A mitjan octubre: El ángel de la calle, A cincuenta brazas i Noche de duendes, A més s’exhibir el reportatge d’actualitat L’Onze de Setenibre i l’arribada del senyor Azaña a Barcelona. Ja a la darrera setmana d’octubre: Cuándo te suicidas? Amb Imperio Argentina i La chica de Montparnasse.

Al novembre: Marido y mujer, Hazte rico pronto. Inauguració de moderns i potents aparells sonors i dues máquines de projecció

La Fortuna del pescador i el programa més formidable de l’any:

La magistral obra cinematogràfica sonora Camarotes de lujo i Malvada.

També van passar Papa piernas largas  i Por un par de pijamas. Carne de cabaret i La divorciada.

Al desembre: Código civil i La tia de Carlos. El expreso de Shangai amb Marlene Dietrich i Juventud moderna. La fruta amarga i La princesa del 5-10.  Mata-Hari amb Greta Garbo, Music-Hall i hombres en mi vida. Acaben l’any 1932 amb la projecció de Prohibido i El teniente seductor.

A l’any 1933 les pel·lícules que van projectar en aquest cinema foren:

Gener: Muchachas de uniforme, comentada en el número 68 de l’Altaveu.: “La mèduIa de l’acció que es desenrotila en la pel·lícula entra de ple en el món deis sentiments i tothom sap com elcor és una víscera molt petita en dimensions, però insondable i brutalment profunda en intensitat. ..”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193301/altaveu%2019330114.pdf)

El eterno don Juan, Catifa màgica Fox,  a la setmana següent les operetes cinematogràfiques Carceleras i  El paraíso del Vals. Amor en venta i Estrellados.

Febrer: El terror del hampa, Novias ruborosas, El pasado de Madelón Claudet, Hay que casarlos, Catifa màgica Fox, Manos culpables, El secretario de Madame, La linda rubia, La condesita Mimi.

Març: Amame esta noche, ¡Pobre Tenorio!, Locuras de amor, Una canción, un beso una mujer, Las calaveras, Remordimiento, Erase una vez un vals, el caballero de la noche, Una noche en el Paraíso.

Abril: Violetas imperiales, Gente viva, El último varón sobre la tierra, Lejos de Broadway, Una aventura de Sherlock Holmes el dilluns de Pàsqua, El Dr. Frankenstein, La Condesa de Montecristo, La Venus rubia i Politiqueras.

Maig: Con el frac de otro, Champ (El Campeón) de King Vidor, Tomasín entre modistas i Eclair Journal.

Al juny: Cuatro de infantería, El teniente del amor, Cascarrabias, Marruecos, El precio de la gloria, Eran 13…

 

gg http://www.filmaffinity.com/es/film432832.htmlenrere

 Al juliol: Opereta Ladrón de amor, per Josep Mojica, La mujer pintada. El dinero tiene alas, Camino de infierno, El último varón sobre la tierra, El triunfo de Chan, el código penal, Piratas del aire.

A l’agost: per les Festes de Sta. Maria La pura verdadMontecarlo i una còmica de Xarlot, i La mujer X, La fierecilla domada.

Al setembre : Sevilla de mis amores, amb Ramon Novarro, Taxis, Marido y mujer, Cheri-Bibi, Beau Geste, Du Barry, El signo del zorro, soy un fugitivo, El tronera i Tiempos difíciles.

A l’octubre: Topaz, De hombre a hombre,  Anda que te ondulen, Honor mancillado, Qué vale el dinero?, El Dr. Arrowsmith, a final de mes Bajo el cielo de Cuba i La jaula de oro.

Al novembre: Calle 42, forasteros en África, Espérame, Labios sellados, entre d’altres.

Al desembre: King-Kong, ¡Dos segundos!, El retador, Tuya para siempre!, Astucia de mujer, Corazones valientes. Per les festes de Nadal: El 24, Esclavitud i La vida es un azar, Nadal El hombre león, Vides íntimes, Noticiario Fox i Celuloide rancio, per St. Esteve Milagro i Lina, mujer a bordo a més de les acostumades pel·lícules còmiques i revistes. Per Cap d’any,  El signo de la cruz i d’altres. Aquesta pel·lícula és objecte d’un comentari en el número següent de l’Altaveu, el nº 115 del gener de 1934 en què s’elogia la projecció. “L’Empresa del Cinema Comtal, que no satura davant cap obstacle quan es determina a posar de manifest el grau de simpatia i consideració que uneix el públic de Ripoll, va rodar, díumenge passat, una de les produccions més espectaculars del cinema sonor. Val a dir que el gest de l’Empresa rebé un sincronisme també espectacular. Poques vegades el Teatre del carrer de Berenguer ha disfrutat d’uns plens tan engrescadors. La pel·lícula bé sho mereixia i l’esforç de l’empresari, també. Ripoll no feu altra cosa que respondre a la magnificncia de l’obra i al gest intencional amb un acte d’adhesió contundent i unánime. Més de tres mil persones acudíren a presenciar la sobrbia producció de Cecil B. de Mille. Aixó vol dír que els nostres cineastes saben admirar i agrair. Encara vol dir que el riostre púbilc sap comrnoure’s i bellugar-se si hom el tracta anib corisideració i amb generositat.” (Altaveu, nº 115, gener 1934) http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193401/altaveu%2019340105.pdf

A l’any 1934, al gener: Titanes del cielo, Tres rubias, ¿Amigos o rivals?, La Riada, Casada por azar, El doctor X, La vida privada de Enrique VIII amb Charles Laughton, 24Horas, Torero a la fuerza i La  Quimera de Hollywood.

Al febrer: El Cantar de los Cantares amb M. Dietrich, Se necesita un rival, Susana tiene un secreto, La mujer acusada, Batalla de taxis, el neófito, Ilusión i El túnel.

Al març: La viuda romántica, Conducta desordenada, Rasputin y la Zaira, La casa es seria, El rey de los gitanos, ¡Siempre adiós!, Boliche, Los crímenes del Museo, A toda velocidad, La Hermana Blanca, Con pasión, Páprika.

A l’abril: Yo he sido espía, Se fue mi mujer, La brigada Móvil de Scotland Yard, El dinero de los tontos, Esclavos de la tierra, Lady Lou, Barrio chino, Las alegres chicas de Viena.

El passi de Lady Lou és objecte d’un comentari d’elogi: “Per aixó avui al remarcar aquesta Lady Lou ens plau ajuntar-nos a la complaença del nombros públic que omplena a vessar cada festa el teatre del carrer de Berenguer, per tal d’estimular al Sr. Vila a continuar el camí amb tant d’èxite mirés de presentar-nos cada setmana el millor dels millors programes cinematogrfics, amb la seguretat que, d’aconseguir éxits en tots els ordres, restarem profundament agraits al seu afany de fer-nos passar belles estones entre estrelles de primera niagnitud, espléndidament remarcables en un ambient discretíssím, mercès a la cura que ha posat al fer la tria en el mercat cinematogràfic.”(Altaveu, nº 129, p.11 http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193404/altaveu%2019340413.pdf)

A final de mes, La máscara del otro, Viaje de novios i Queremos cerveza.

Al juny, proyecten Mis labios engañan, Juego de pillos, Tarzán de las fieras, La propia culpa, El mancebo de la botica, no quiero saber quién eres, El proceso Deyfus, Te quise ayer i Murallas de oro.

Al juliol de 1934: A las 7 en punto, Arizona, Indeseable, El dinero ante todo, A la luz del candelabro, El frente invisible.

A l’agost: A la sombra de los muelles, American Bluff, Pescada en la calle i El águila y el halcón.

Al setembre: La llama eterna, Matrimonio en Sociedad Limitada, Pimienta y más pimienta, Rebeca, Paddy, Farsa contra farsa, El hombre invisible, Que pague el diablo, Letty Linton i Melodía en azul.

A l’octubre: La Pelirroja, Reunión, Fra diávolo, Honrarás a tu padre, Su único pecado, Vivamos hoy.

Al novembre: Escándalos romanos, Amo a este hombre, Reina el amor, El dictador, Una mujer para dos.

hh http://www.filmaffinity.com/es/film841197.htmlenrere

 Al desembre: La reina Cristina de Suecia, amb Greta Garbo, Asesinato en la terraza, Charlot prestamista, No soy ningún ángel, Noches en los bosques de Viena, Siempreviva, La comedia de la vida, Tarzán y su compañera, Alcohol prohibido, Juventud triunfante, Mi vida entera i El negro que tenía el alma blanca.

En el 1935, al gener: Capricho imperial, Peggy de mi corazón, Cleopatra, Broadway-Hollywood, La Batalla, Propseridad, Así ama la mujer i Una noche en el Cairo.

Al febrer: El misterioso señor X, El presidio, El crimen del Vanities, Unidos en la venganza, La Hermana San Sulpicio, La estatua vengadora, Déjame soñar, El Capitán Sorrell, Toda una mujer i Su última pelea.

Al març: Tu eres mío, Amor prohibido, Campeones olímpicos, Busco un millonario, En la gloria, La isla del tesoro, ¡Qué calamidad!, El cantar de los cantares, a toda velocidad, Mademoiselle Doctor, Amores en Holywood.

A l’abril: El burlador de Florencia,  Muchachas de Viena, La dama de las camelias, El rey de los fósforos, Los Miserables en dues parts i El fantasma de Krestwood.

Per l’Altaveu nº 176 p. 7 sabem que “L’empresa del cinema Comtai, sensible a les privacions a que está sotmesa bona part de la classe obrera amb motiu del tancament de les fàbriques de la Unió, ha resolt cedir 150 localitats gratuites vàlides per les sessions de cinema del dimecres i diumenge, quals localitats entrega setmanaiment a la Comisió obrera per tal que les distribuexi com millor li sembli.

El gest de referència ha estat molt ben rebut per l’element obrer de casa nostra.”

Al maig : Dama por un día, Chico o chica, La taberna, Las vírgenes de Wimpole Street, El huésped desconocido, Hombres del mañana i El fugitivo de Chicago.

Al juny, ¡Justicia!, El favorito de la emperatriz, El negro que tenía el alma blanca, Una aventura extraña, 1000 marcos por una noche!, El secreto del mar, Conquistadores, El fantasma de Cretswood.

Al  juliol, La carretera del infierno, El Anónimo, Patricio mió a una estrella, Yo he sido espía, Doble sacrificio i María Luisa.

Al setembre, Por tu amor, El Chile de Media Noche, Dick Turpin, Mademoiselle Zazá, el tango en Broadway, Campeón?...¡Narices!, Se necesita un protector, Espigas de oro, comentada en el número 199 de l’Altaveu, juntament amb aquesta crítica, al costat una resenya de l’actriu Joan Crawford i s’afegeix al final de l’apartat dedicat al cinena l’anunci d’un altre programa al Comtal :

“PER DEMA, DIUMENGE hi ha anuncial: Hombres en Blanco. Visió grandiosa de la clínica amb els seus dolors ¡ elseus heroismes amb Glark Gable i Mena Lay de protagonista.

El Abuelo de la Criatura per la parella Laurel-Hardy. Tot un curs d’ animalades, propies per fer riure sense respirar!...

UN PROGRAMA GARANTIT”

A l’octubre, continuem trobant crítiques de les pel·lícules projectades al Comtal, juntament amb el programa i una resenya sobre els actors. En el cas del número 200 de mitjan octubre, es comenta molt breument Hombres en blanco i s’anuncia la projecció de Honduras de Infierno. La resenya tracta el tema dels dobles.

A l’octubre també es projecten El velo pintado, la crítica de la qual trobem en el num 202 de l’Altaveu, La novia de Frankestein, El refugio, i una de cinema amateur, el títol de la pel·lícula no sabem però és feta per Moisès Torrent i Miquel Ferrer. En trobem també la crítica en el  número 201 del setmanari.

Al novembre, Nido de águilas, Rayo de sol, ¡El delator! de la qual es fa la crítica en el número 205 de l’Altaveu (...En resum, «El Delator» és un film d’aquells que tan plauen als qui veuen en el cinema quelcom més que un simple divertiment. Celebrem l’haver pogut admirar la versió original….) Chu-chin-chow (“Una acurada i espléndida realització

del conte «Ah Babá los cuarenta ladrones’, admirablement musicada”, en el mateix número esmentat), La alegre divorciada, Rayo de plata,  La diosa del fuego, Casino de París, ¿Porque trabajar?, ja al desembre Es mi hombre, Por unos ojos negros, Ojos cariñosos i noches moscovitas.

El caso del perro aullador, Roberta, per les Festes de Nadal i Any Nou.

yEl delator. 1935

http://www.filmaffinity.com/es/film792857.html

 Al gener, “Diumenge dia 5, tarda i nit

La formidable SHIRLEY TEMPLE junt amb.LIONEL BARRIMORE LA PEQUEÑA CORONELA

Constance Benet, en el gran film SOLA CONTRA EL MUNDO

Dilluns dia 6, diada dels Sants Reis Jean Harlow acompanyada de W. Powell LA INDOMITA  JOSEFINA BAKER

LA VENUS NEGRA” (nº 212 ALTAVEU) (http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193601/altaveu%2019360104.pdf)

Al gener també: el documental amb un petit argument Sequoia, La mujer triunfa, conta el imperio del crimen, Todos somos unos, Los últimos días de Pompeya (comentada al núm. 216 de l’Altaveu) i La princesa O’Hara.

Al febrer: Marietta la traviesa, El crimen del avión, La bien pagada, alias dinamita, el nido deshecho, Julieta compra un hijo, Una mujer de su casa, Barreras infranqueables, a més de la sessió Altaveu.

Al març: La simpática huerfanita, El hombre de las dos caras, Horror en el cuarto negro, Viaje de ida, ¡Crimen y castigo! (comentada al número 224), ¡Quiéreme siempre!, El caso del perro aullador.

A l’abril, El hombre que volvió por su cabeza, Sangre gitana, La Legión blanca, Nuevas aventuras de Tarzán,  Aquí viene la armada,  El gato y el violín, La danza de los ricos,  Una fiesta en Holywood.

Al maig, per les Festes de San Eudald, La nave de Satán amb Spencer Tracy (10 de maig), La amargura del general Yan, El lobo humano, Fueros humanos, Charli Chan a París.

Al juny, Piernas de seda, Motín en Ultramar, Los caballeros nacen, La voz de la selva, Díez días millonaria, Gigolette.

Al juliol, fins a l’esclat de la guerra civil, El hombre de los brillantes, Desfile de pelirrojos, Sucedió una vez, La mestiza.

 En l’Altaveu s’anuncien i es comenten també unes “Sessions de Cinema ALTAVEU »  que es fan al Comtal: « Atents a quan significa un avenç de les activitats humanes, estem portant a cap les gestions necesàries per  programes especials que permetran als espectadors apreciar les diverses modalitats de la concepción cinematográfica.

Remarquem les facilitats que trobem en la nostra organització i esperern no defraudar al públic que ens honri amb la seva assistència.

En l’Altaveu nº 23 del  20 de febrer de 1932  en torna a parlar de les sessions que prepara Altaveu: anuncia la primera sessió del 3 de març sense poder concretar el programa encara, però sí  l’objectiu que no és lucratiu, sinó artístico-cultural i l’agraïment al sr. Josep Vila que les farà possibles en posar-los en contacte amb importants cases editores.

En organitzar aquestes sessions, ens proposem, tan sols, donar un cicle de conferències cinematográfiques, que a més de proporcionar als nostres espectacles, una finalitat senzillament artística, proporcionin a l’espectador, uns monients de delectariça i una font documental en les sessions cinematográfiques.

Avui, podem avençar que la primera sessió será el djous dia 3de març, sense que de mo ment poguem indicar el format de la mateixa, si bé podem assegurar, que en el transcurs de les diferents sessions, anirem desenrotllant un pla complert de curset artístic i cultural….”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193202/altaveu%2019320220.pdf)

En el número següent ja trobem el programa de la primera sessió al cine Comtal: El tren blau

bbEl expreso azul , 1929  de Ilya Trauberg. enrerehttp://www.filmaffinity.com/es/film820098.html

 La valoració de la primera sessió de cine Altaveu fou positiva.

“La nostra primera sessió de cinema: Un éxit, que ens afalaga i empeny en el camí emprès. Un èxit que és de tots i en el que tots hi posàvem lleialment la corresponent aportació. El nombrós públic que omplenava el local exterioritzà amb aplaudiments la complaença que sentia en finalitzar el film de l’escola russa «El Expreso Azul».

Amb escreix, correspon aquesta original pel·lícula a la propaganda que en ferem. En un tren que roda vertiginós sobre llurs guies de ferro, es desenrotila una cruenta i sanguinària revolta que ens hi arribem a sentir identíficats; tot í la crueltat de la mateixa i la sangonenta venjança, la trobem justificada contra el despotisme, el vassallatge l’opressió i el menyspreu a que són condemats els humus í els postergats.Tot aixó exposat amb una super-visió netament artística í inclús les més repugnants escenes són presentades sense barroeries de cap mena. Cal capir el tema i treure’n les ensenyances que se’n desprenen que no són poques. La resta del programa plagué a la concurréncia, que sortí agradablement satisfeta de la sessió. Mercès a tots, i prometem en la vinenta sessió corregir defectes i superar-nos en el comés.” (nº 25 del 5 de març de 1932)

http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193203/altaveu%2019320305.pdf

La segona sessió es va fer el 28 d’abril de 1932, ens en parla l’Altaveu nº 32 : Es dedica al cinema rus i es projecten La línea general

“Igualment que LA TERRA 1 LA LLUITA PER LA TERRA ens propaga l’introducció de máquines al canip, eus aquí el seu lema: «Ajunteuvos, adquiriu un tractor, i la terra us centuplicará els seus fruits». No és com moltes alemanyes, un pastitxo rus, sí no realment soviètica on el geni eslau navega lliurenient, un nervi viu domina l’obra j on rera la meravellosa plástica triomfen equidistants l’i-n’tenc±ó 1 el poema. Romance Sentimental Dirigida Per S. M. Einstein, El de “El. Creuer Potemquin”. Una temptativa intel·ligent per a cercar simultáneauient en dos plans distints, un pla sonor i un altre de visual l’expressió d’un mateix estat interior. Coincidència rítmica i coincídència sentimental, que s’obté en vísualitzar en una circulació d’imatges la sèrie d’estats interiors provocats per una vella romança sentimental i nostálgica, és a dir, plena d’evocacions. Per arrodonir el programa es començar la sessio’ amb una PEL·LICULA CÒMICA, sincronitzada, i HongKong una documental explicada en espanyol.”

En el número següent llegim una autocrìtica pel poc èxit obtingut en la segona sessió:

“La nostra segona sessió celebrada el passat dijous ens cal confessar que no l’acompanyà l’éxit de la primera. Hem pecat d’excessius teoritzadors. Enderiats massa, en l’anàl·lisi meticulós deles diverses formes de dir i deis diversos accents cinematogràfics, ens ha fet perdre de vista el contingut que necessàriament ha de tenir tot film (…)1 el públic, cal confessar-ho, no ha sabut copsar l’ eloqüència de termes sensacionalistes i teoríes bastides amb la música de les imatges, degut, sens dubte, a un excés de producció que es feren cada cop mes confuses i més confusionàries.”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193204/altaveu%2019320430.pdf)

En el Nº 24 de l’Altaveu:

“Projecció interessant. Dintre pocs dies será presentada, amb tota solemnitat, a Ripoll, la pel·lícula MATERNITAT (el dret a la vida), a benefici del «Departament d’Obra Social de Pales tra». El film fou presentat a Catalunya en sessió privada al Palau de la Generalitat, en presencia del Consell en pie i gran nombre de diputats.

CASINO “Demá diumenge,tarda i nit. Diada de les grans produccions espanyoles CINOPOLIS interpretada per la Formosa actriu Imperí Argentina. Camino del infierno pels eminents artistes Joan Torena, Maria Casajoana i Carles Villaries. La Revista d’actualítats Paramount i una pel·licula comica completaran selecte programa

Comtal: Revista Sonora «Fox» Un altre programa sensacional!! : En cada puerto un Amor. Una história d’amor, viscuda insuperablemente pels miliors artistes del cinema hispànic, José Crespo, Joan De Landa,  Concepción Montenegro i la cómica per Lupino Lane Músico de antigüedades.

El  9 de juny de 1932 es fa la III sessió de cine Altaveu: Els quatre genets de L’Apocalipsi per Rodolfo Valentino, basade a en la novel·la del valencià Blasco Ibañez. En el número següent trobem el comentari sobre la sessió i el film:

“Convenen aquestes Sessions retrospectives, per tal de capacitar-nos de l’avenç formidable que ha donat aquest art i fer-nos cltrrec dels obstacles que ha calgut vencer en llurn, fotografia exposicíó d’argument i especialment, la supervisió del director, per copsar la realitat en forma adierit a les necessitats d’aquest art qne en els pocs anys que porta de vida ha donat passes gegantines, Escenes com la tant comentada i admirada del tango den Valentino, les trobem avui lentes i faltades de gràcia i detalls. Visions com les dels quatre genets, es veuen avui deficíents i borroses. Els trucs escenogràfics com el camp de les creus, són avuí duna ingenuitat de teatre de titelles (…). Cal peró, passar per aquesta primera passos i aquesta era la nostra finalitat mostrar les primeres gestes del cinema tot just infantat i mostrar així  el pas ferm i según que aquest camina envers la perfecció, que mai será abastada’ mentre el món sígui món i l’home un inquiet recercador. »(nº 38 Altaveu p.3)

gg http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Four_Horsemen_of_the_Apocalypse_Poster.jpg

 

En el número 203 de l’Altaveu s’anuncia la inauguració de les noves sessions que es faran mensualment al Saló Comtal des del 14 de novembre del 1935 i que s’inicien amb “«Los de 14 años», guanyador del Gran Premi en el Concurs Internacional celebrat a Venècia, i que pel seu indiscutible valor, a Barcelona, fou presentat en Sessió de Gala per la Secció de Cinema del Centre Excursionista de Catalunya, del qual pensem parlar-ne més extensament en la pròxima edició. Completaran aquestes sessions uns magnífics films de curt metratge que no dubtem que plauran també a tothom per la seva qualitat i varietat.”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193511/altaveu%2019351102.pdf)

En el número següent, reprodueixen en l’article el comentari del crític “Josep Palau, publicá en les págines de «Mirador» amb motiu de la seva presentació…”

L’acolliment dels ripollesos no fou l’esperat tal com ho confessen els organitzadors:“La nostra sessió inaugural val a dir que no deixà pas massa satisfeta la concurréncia. Sembla que 1’ haver projectat com a complement mis films de curt metratge, no gaire arrodonits, ni massa convergents al nostre objectiu, els quals donaren de passada poca durada a la sessió, motivá que aquesta resultés una cosa una mica bigarrada.

El costum que l’espectador ripollés té d’admirar dos films en una sola sessió feu, diguem-ne fracassar, el nostre intent de programar de la manera com ho fan els cinemes de la Capital.

No tenim cap inconvenient en fer constar aitals fallides, per quan, el silenciar-les no faria altra cosa que manllevar el valor crític que puguin tenir les cròniques que setmanaiment inserim en aquesta pàgina.” (nº 206 Altaveu)

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193511/altaveu%2019351123.pdf

S’intenta esmenar l’error en la següent sessió:  es programa  «Pasaporte a la Fama», “considerada per la premsa mundial com la millor cinta americana de 1935, figurará en el programa també una altra obra d’envergadura: «El Payaso del Circo». L’obra mestra del popular cómic Bocazas. La tragèdia d’un pallasso sentimental. Fa poc estrenada al Mariland de Barcelona.

Amb l’incorporació d’aquest film al programa, creiem oferir una vetllada de cinema com ben poques vegades us ha estat donada i per tant tenim dret a esperar que la nostra próxima sessió será un èxit complet en tots els aspectes. Recordeu-ho!”

El dia 12 desembre no podeu faltar al Comtal. No tingueu mandra! Val la pena! (nº 207, Altaveu).

Sembla ser que aquest cop va un èxit que va complaure als seus organitzadors (nº210 Altaveu).

Duro y a la cabeza amb James Cagney és la següent pel·lícula programada pel 29 gener de 1936, amb La venganza del mar. La crònica dels dos films els podem llegir en el núm. 215 de l’Altaveu.A la següent sessió: El campeón ciclista, La víctima del dragón, considerada pels crítics d’arreu com el més emocionant dels contes policíacs de Van Dine (núm. 220).

Les següents sessions foren el 22 d’abril del 1936: Dos y medio, Vicio y virtud, comentada al nº 227 del setmanari Altaveu.

El 27 de maig van fer una nova sessió: Una noia angelical. És la darrera que hem trobat a l’Altaveu perquè es va deixar de publicar en esclatar la guerra civil.

A l’Acadèmia Catòlica, a mitjan juliol “Un programa sensacional Estrena de la pel·lícula de molta emoció la bellesa interpretada per Bob Stelle Bromas del Oeste.

Exit fantàstic! Exit assegurat! amb la presentació de la magistral obra dramàtica El Desertor completará el programa la cómica Travesuras de Chicos (nº 42, Altaveu, p.6)

A l’agost, amb motiu de les festes de la patrona Santa Maria també hi fan cinema, però en desconeixem els títols.

A l’abril 1933, La agonia de las Aguila,  El Templo de los Gigantes.

Per Festes de Sant Eudald del 1933: Wolga-Wolga.

El juny de 1934 s’inaugura el cinema IDEAL.

“IDEAL INAUGURACIO I CINEMA Dissabte dia 8 LA ERA DEL JAZZ los AMORES DE RASPUTIN I Pamplinas en el Polo Norte

La Direcció saluda la seva futura clientela a qui li promet complaure amb la projecció de programes-escollits.” En el núm 135 de l’Altaveu hi ha un article molt crític dedicat al nou cinema de propietat del sr. Orriols al qual entrevista: “En aquell lloc on amb prou feines cabien les escombraríes deis veins, hi han inquibit no res.menys que un Saló-cinema amb tot aquell reguitzell de. dependències auxiliars, que el seu funcionamentt requereix. Entrareu al cinema i després de pagar, naturalment, els 80 o 60 cèntims de l’entrada i us trobareu tot seguit dins del clos d’una sala on la noció de distancia no existeix. No cal que us afanyeu en cercar les prímeres files si sou curt de vista. Mai no creguessiu, peró que és un cop de puny. Poden estar ben assentats en les discretes butaques, més de 300 espectadors, entre el pati de baix i l’anfiteatre, Encara resta una llotja proscenio que s’estudia la manera d’arribar-hi, per bé que sí tots els camíns porten a Roma, la solución no pot fer-se esperar (…) El decorat no us fará rodar el cap. Res no s’ha fer encara (…) No vinc a establir competències. Vinc a resoldre una necessitat: La de dotar Ripoll d’un local on es puguin donar tots aquellse spectacles o esdeveniments que requereixen un públic se leccionat i per tant poc nombrós.

— ¿

— Conec abastament el públic de Ripoll, el que són espectacles i llurs organitzacions. La meva experiència en els inicís del Comtal, administració del de la Lira en són una prova…— Ara com ara solament far cinema mut. De totes maneres resta tot a punt per a instaPiar-hi el sonor, que no crec tardar pas més de rnig any.

Pecaríem de bons reporters si no fessim una pregunta indiscreta.

— Hi ha escenari?

No sentim ben bé la resposta,”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/altaveu/193406/altaveu%2019340609.pdf)

Al mes d’agost de  1934 es van projectar a l’Ideal les pel·lícules: La noche del viernes, La muchacha indomable, La traición de florido de buster Keaton, El barranco fatal, La máscara de oro i Casimiro va de paseo.

Al setembre: El fantasma del Louvre, Una jornada deportiva en montjuich (revista), la còmica Todo por las faldas, Noche de sobresaltos, Dónde está la mujer, Canción gitana, Sandalio protector de damas, Adiós Juventud, El jinete manco i El restaurant de los Smith.

A l’octubre: Los amores de Manón, El huracán de Texas, La noche trágica, Un idilio en bicicleta, La danzarina de sangre real, A la caza de un millón, Una cinta cómica (2 parts).

Al novembre: Jinetes del oeste, El triunfo de la mujer, Tomasín quere casarse, El fantasma del Rancho, Adoración, La sacerdotsa del Tarit, Una sombra en el pasado, Tomasín en la cárcel.

ddCimarrón. (1931) Wesley Ruggles http://www.filmaffinity.com/es/film443711.htmlenrere

Al desembre: Emboscados, Cimarrón, Epopeya de 898, El capitán sin miedo, El Chico de Charlot, Agobiado por los negocios, Beau Ideal, El hombre de alaska, La girl de Music Kall, Xarlot pedrusco, ¡Vaya una enfermera!, Los amores de Manón, la còmica Anillo de boda en dues parts.

El 1935: Pepe Hillo, Defendiendo la ley, Triunfo de Tomasín, Impostura, Oriente, El nuevo doctor, Tom y su cuadrilla, Don Juan, La rata de París,  cinta en 7 parts, El hombre de la selva o Tarzán, el hombre mono (1ªi 2ª parts) i la còmica Tomasín, chico del colmado.

Al febrer: Sed de aventuras, Las dos tormentas, Tomasín en su dulce hogar.

Al març: Como la arena, Una noche en Londres, Sandalio protector, Los hijos de nadie.

Al mes de maig incorpora l’aparell del cine sonor que inaugura per les Festes de Sant Eudald: “A dos quarts de cinc: SESSIO DE CINEMA al’Ideal Cinema, Inauguració de l’Aparell Sonor projectant-se les pel·lícules «El Padrino Ideal» i La Portera de la Fàbrica» Un hombre de corazón, ¡Viva la vida! i Héroe a la fuerza, Las sorpresas del divorcio, Tràgica atracción, Vaya nochecita.Al juny, El camino de la vida, No quiero saber quién eres, la còmica Un tímido chupatintas, Anny y los carteros, La tercera alarma, Sandalio en Oriente, La bruja vampiro, El Carpitán de Corbeta, La gota de rocío per Tomasín.

A l’agost, per les Festes: Lobos pastores, Oriente y Occidente.

A l’octubre, El robo de la Mona Lisa, La marcha de Racowzy, El bandolero de Texas, La voluntad del muerto, Svengali i La llama sagrada.

Al novembre, El ocaso del terror, Cinópolis, Mujeres que matan, Al este de Borneo, Gente perseguida, Sin patria.

Al gener, “formidables sessions de cinema per diumenge dia 5 i diiluns dia 6, tarda i nit VALSES DE ANTAÑO per Gustav Froelich i Maria Paudler LOS DE CATORCE AÑOS per Vesa Jalovec i Jarmiia Berankova”. Honduras de infierno, De Parranda, Fanny, Topaze, 60 horas en el cielo, Fanny, Juventud triunfante amb Ramon Novarro i Oro.

Al febrer: Hombres sin miedo, Un mal paso, Con el frac de otro, Tarzán y su compañera,  La estrella de Valencia, La pelirroja, 1.F.1 No contesta, La princesa de la Zarda i Compañeros.

fd http://www.filmaffinity.com/es/film605694.html

Al març, Rasputín y la zarina, El crepúsculo rojo, El amor que necesitan las mujeres, El proceso de Mary Dugan, El abuelo de la criatura, Lasca del río Grande, Venganza femenina.

A l’abril, Volando voy, Tú eres mío, Gólgota (12, 13 i 14 d’abril), El monstruo de la ciudad, Alma libre, Caras falsas, La dama atrevida, El juramento de Lagardère.

No en tenim més notícies. En el número 233 de l’Altaveu:

“FINAL DE TEMPORADA

Hem vist durant la temporada, que fineix, film de tots els géneres i categories.

Comtal i Casino han presentat pel·lícules d’estrena. En canvi l’Ideal, que ja fa alguns dies que no rutila, ha ofert represes, llevat d’alguna estrena, d’entre les quals, cal citar «Gólgota» de Duvivier.

Ens han estat passats una colla de cel•luloides «nacionals», especialment al Casino que a última hora s’ha convertit en «Temple de la Cinematografia Espangola». Aixó significa que s’han quedat al prestatge una pila de films que a ben segur nosaltres hauríem preferit més.

Sempre que no hem tingut aquesta página ocupada en la organització de les Sessions ALTAVEU, hem procurat parlar de totes aquelles obres que per la seva importància s’ho mereixien. Han quedat molts bons films dels quals sentim no haver-ne pogut fer el nostre comentari.

Ara que la gent ja comença a abandonar els locals, sembla que els programes no revesteixen tanta importància.

A vegades, però, en aquest temps encara hom veu quelcom de bo. Fa poc fruirem de la projecció de dues bones produccions. Ens referim a «El Rey Soldado» en la qual reapareix el colós Jannings, i «Fueros Humanos», de Frank Borzage, amb Spencer Tracg i Loretta Young. Dos films ben interessants, tanmateix!

Veiam doncs, si a les acaballes, encara disfrutarem de la projecció d’alguna altre bona pel•lícula. Tant de bo! GIUP” (nº 233 L’Altaveu)

Al novembre de 1935 tornem a trobar programacions de cinema al Casino en el setmanari Altaveu: Alma de Bailarina i Cinco muchachas, al Casta diva, al desembre Nobleza baturra, Fiesta en palacio, El pan nuestro de cada día de King Vidor  (elogiada en la crònica del número 210 de l’Altaveu), El chico millonario, Regina, a mitjan desembre.

Al gener de 1936, a la nit de Reis, Anny Anny i Encadenada, el dia 6 Arletta y sus papás per Max Dearly,  Clive de La India per Ronald Colman i Loretta Young, segueixen La verbena de la paloma, Una aventura en Polonia, Las quiero a todas, El precio de la inocencia, El caballero de Folies Bergere (opereta amb Maurice Chevalier), El poderoso Barnum.

Al febrer, El guapo, Sucedió una noche, Un aventurero audaz, El secreto de Ana María, Noche nupcial, Compañeros de juerga, El último contrabandista,Tela de araña, Vida alegre.

Al març,  Sinfonías del corazón,  Vida mía!, Los claveles, Alta escuela, Abdul Hamid (El Sultán rojo), Qué hay Nellie, La hija de Juan Simón, Al llegar la primavera.A l’abril, Contigo a la estratosfera, La destrucción del hampa, per Pàsqua Amantes fugitivos, Identidad desconocida, El acorazado misterioso, El 113, Casados y felices, El escándalo del día, Capturados, Pigmalión.

Al maig, Abajo los hombres, Morena clara, Una voz en la noche, El gato montés, Ya sé tu número, La bailarina del conjunto, Gloria y hambre. Al juny, Te quiero y no sé quién eres, Perdón y olvido, Tchapaief (El Guerrillero Rojo), Valses del Neva, Dos noches, A mí me gusta así, La novia de la suerte, Oro en la montaña el dia de St. Joan.

Al juliol, Luponini (El terror de Chicago), Con…trabajo, De tren a tren dos bodas.

hh http://www.filmaffinity.com/es/film333171.html

II. EL CINEMA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) enrere

En iniciar-se la guerra, algunes projeccions es van interrompre fins el mes de setembre de 1936, segons es desprèn de la nota publicada a Triomf del dia 5, n.3: "Diumenge que ve veurem novament obertes les sessions de cine al  Comtal. Això convenia perquè contribuirà a donar sensació de normalitat". Ara bé, les projeccions començaren una mica més tard.

En el número 14 de mitjan novembre de 1936 Triomf justifica la seva atenció i comentaris als espectacles:

Es una feina seriosa, arribar a que les masses populars assoleixin l’educaci. Per aixó “Triomf” considerant una arma formidable en valor pedagóqic el teatre i el cinema, quan aquests responen a la tasca que tenen assenyalada, es disposa a aixamplar els seus comentaris sobre aquestes sessions, ja que això no és ni molt menys, a la reraguarda, ni al front incompatible amb la lluita sinó qué amoroseix l’esperit, actuant ed bálsam beneficiós ensems que prepara a la reconstrucció que demà serd necessària." En la sessió extraordinària del 23 de setembre al Comtal es projecta un reportatge i un documental titulat Titanes del Polo. El reportatge explica els successos revolucionaris de Barcelona. Al final de la sessió, una orquestra local tocà la Internacional. L'ambient polititzat i la utilització ideològica del cinema es notarà en tot el període de la guerra en els programes, els títols i els arguments denoten un to propagandístic, una manipulació, mitjançant el cinema, de la consciència popular, és  -en definitiva- un bon reflex de la situació bèl.lica que viu el país en aquests moments. A més, i sobretot al començament del conflicte, es tocaven himnes i cançons revolucionàries.

En el 1936, a l’octubre,  s’anuncia en el Triomf, Butlletí de la UGT, nº10 p.2:

A profit de les milícies que lluiten en el front!

El P. S. U. i  la U. O. T. organitzen pel proper divendres, dia 30 del corrent, una extraordinéria sessió de cinema rus a la CASA DEL POBLE projectant-se els magnífics films El creuer Potemkin. Convoi de foc i Russia d’avui.. Oportunament es donaran detalls per programes especials. Una formidable sessió de cinema rus revolucionari i cultural.”

Es ajornat, però: “El benefici de la U. G. T., P. S. U i J. S. U. a profit de la lluita antifeixista que havia de tenir lloc divendres passat a la Casa del Poble, i que es va suspendre davant la incursió del vaixell pirata a Roses, segurament es projectar el divendres dia 13.

Recordeu aquests noms i en ser vareu un bon record: GARBO RUSSIA D’AVUI EL CREUER POTEMKIN » http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/triomf/193611/triomf%2019361107.pdf

Per al mes de novembre s’anuncien en el Butlletí Triomf ( des del nº 12) els programes següents:

DIES COMTAL IDEAL CASA DEL POBLE
1/1
La madrecita, Caravana de bellezas.
La vuelta del perseguido, Cuando el amor muere.
La edad indiscreta, Estropeada vida de Oliverio VIII.
8/1
Knock-Out i La llamada de la selva.
Los desaparecidos i 20.000 años en Sing-Sing.
Veinte millones de enamorados i Mazurca.
15/11
Gente de arriba, La pimpinela escarlata.
El potro indomable. Soy un fugitivo.
Los millones de Brewster i Varieté.
22/11
La novia alegre, Ojos negros.
Caballeros místicos i El Conde de Montecristo.
Poderosos caballero... i Vanessa.
29/11
En los tiempos del vals, El vagón de la muerte.
El expreso de la seda, Torero a la fuerza.
Mi novia está a bordo. Bosambe.

Al desembre,

DIES COMTAL IDEAL CASA DEL POBLE
5/12
Guerra sin cuartel. Sábado, domingo, lunes.
WonderBar . La vuelta del perseguido.
Stradivarius. ¡Mía serás!
12/12
Hombres contra hombres. Dos fusileros sin bala.
Traición en el rancho. Gran atracción.
20/12
El gran hombrecito. Tiempos modernos.
Triple venganza. La Batalla.
Sueño de una noche de invierno. La ciudad sin ley.
27/12
: Limpia, fija y da esplendor. Ana Karenina.
: El expreso fantasma. Alma de bailarina.
: Lo que apostó su amor. Hombre o ratón?

Al 1937, fins a l’agost, tenim constància que es projecten les següents pel·lícules pel butlletí Triomf: comencem pel gener

 

IDEAL

COMTAL

CASA DEL POBLE

03/01/37

La zarpa del Jaguar

La estrella del Moulin Rouge

El Gondolero de Broadway

 

Fra Diávolo

Nuestra hijita.

Sangre de circo

10/01/37

La pradera roja.

No me olvides

Esplendor

 

El vidente

Aguilas heroicas

Mares de china

17/01/37

Mi vida para ti.

El despertar del payaso

Los hilos del chisme

 

El cuervo

Las manos de Orlac

El Imperio Negro

24/01/37

El ocaso del poder

La fugitiva

Los ases de la mala pata

 

La melodía del corazón

¡Yo vivo mi vida!

El ángel de las tineblas

 

 

L'enterrament de Durruti

L'enterrament de Durruti

31/01/37

Yo no quiero irme a la cama

La vida nocturna de los Dioses

Todo corazón

 

La sala del tesoro

El capitán Blood

Broadway Melody

 

 

La toma de Siétamo

La toma de Siétamo

 

En un article del número 21 (gener del 1937) es fa referència a l’assistència massiva dels infants al cinema i els efectes nocius que els pot causar si no són les pel·lícules adients, però això assenyala la necessitat de crear una sala per a ells per tal que puguin anar-hi però els programes siguin els adequats per l’edat o bé projectar de tant en tant en les sales habituals d’adults unes sessions gratuïtes de cine infantil:“  1 aquests films, adequats per als infants, no són pocs: documentais, de carácter históric, 1 tants i tants altres que sense ésser exclusivament una cosa ni altra, tenen un innegable interés edu.catiu o artístic, amb eis quals, ¡ completats amb altres de cómiques i dedibuixos—aquestes admirables pel·lícules de dibuixos animats—poden combinar-se uns programes que facin realitat una frase tantes vegades repetida ipoques voltes certa: «instruir fruint.»”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/triomf/193701/triomf%2019370102.pdf)

En el setmanari Humanismo s’inclouen petites ressenyes sobre les pel·licules de la setmana, per ex. De La toma de Siétamo diu: “Un magnífic reportatge, dels millors que he vist, de lalluita als fronts aragonesos” Una mica més avall també destaquem les noves sessions de cinema infantil:“Y ahora, dicho esto, permitidme que os comunique desde «Humanismo» que, organizado por el Comité de Espectáculos públicos, el próximo jueves dia 11, tendra lugar una segunda sesión infantil de cine cultural. Aprovechad estas sesiones, y poned el máximo interés en las proyecciones, puesto que sus enseñanzas redundarán en beneficiopropio, y así, en un plazo no muy lejano, podréis levantar la Bandera libertadora: de todos los países que sufrén en estos momentos las masacres del fascismo.Salud y Libertad.” Signa P. Solanich 8 (AC Ripollès - Humanismo (Ripoll) 06/02/1937. Pàgina 6)

Al febrer:

07/02/37

Morir con honor

La voz que acusa

Peter

 

El enemigo público nº1

Desbanqué de Montecarlo

Los muertos andan

 

 

Madrid, tumba del fascismo

Madrid, tumba del fascismo

14/02/37

La flor de Haway

Incertidumbre

Luz a Oriente

 

La espía número 13

Els marins de Cronstadt

Velada de ópera

21/02/37

Desfiladero perdido

Desfile de primavera

Gedeón. Trampa y Comp.

 

La calle 42

El deber

Les tres amigues

 

 

Noticiari n.° 1, de Laga Films

Noticiari n.° 1, de Laga Films

28/02/37

Ojo por ojo

La viuda alegre

Viva la marina

 

Caballero improvisado

El secreto de Charli-Chan

La pàtria el crida

 

 

El último minuto (reportatge-FAI)

El último minuto

 

 ffh

Com hem vist, es fan pel.lícules soviètiques com Les tres amigues, que homenatge a la dona russa que tan bellament contribuí en el triomf de la guerra i la revolució, o La pàtria et crida, "un pobre treballador que vol la pau, que viu feliç i conscient del perill que l'aguaita, ha creat un exèrcit potent i disciplinat que vigila amatent"Altres films soviètics són:-El cuirassat Potemkin d’Eisenstein (1925)  -Volga en llamas-Els marins de Cronstadt.

Films del gènere documental:

ds-

Expedición antifascista a les Balears (13-14 de març de 1937) produïda per  Normand N. Cinnamond, qui va fer pel seu compte aquesta pel.lícula també anomenada L’expedició del capità Bayo a Mallorca. De la pel.lícula, n´hi havia dues versions, una de migmetratge –uns quaranta minuts- que deu ser aquesta, conservada per la vídua  del capità a França, i perduda posterioment, i una altra, un muntatge de deu minuts, fet per Joan Castanyer i el mateix Bayo, amb comentari d’Antonio Graciani, Jr.-Enterrament de Durruti.-Sorpresa de Siétamo-Alguns episodis de la sèrie Aligots de la FAI-Madrid, tumba del fascismo.Sobre el cinema espanyol durant la guerra civil podeu consultar:

http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/historia_guerracivil.htm#FOTOGRAMAS_EN_GUERRA_http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/articulo.php?art_id=145

I més bibliografia que trobareu en l’apartat corresponent al final del treball.Sobre El último minuto, trobem una crítica en Pluma libre “Película presentada el sábado y domingo próximo pasado, en la casa C.N.T.-F.A.I. de la localidad.A pesar de ser corta esta cinta, no obstante es larga en la expedición y sentido de la misma…” (AC Ripollès - Pluma Libre (Ribes de Freser) 27/06/1937. Pàgina 8).

Al mes de març i següents, segueixen fent aquest tipus de cine social entre d’altres:

07/03/37

El amor de uniforme

Rebelde

El soldadito del amor

 

Capturados

¡Viva Villa!

La intriga infame

 

 

La joventut desfila (Aguiluchos)

La joventut desfila.

14/03/37

Justicia Serrana

La divina Gloria

El circo

 

Carne de escándalo

Entre esposa y secretaria

La ciudad siniestra

 

 

Expedició Antifeixista a les Balears…

Expedició Antifeixista…

21/03/37

A la brava

Golpe por golpe

La amenaza pública

 

Barrio chino

La tragedia de Luis Pasteur

El código secreto

28/03/37

Titanes del bosque

Rebelión a bordo

Misión secreta

 

Una noche en el gran Hotel

Flor de arrabal

El Predilecto

A l’abril:

03/04/37

Audacia

El gran final

Carnada de tiburones

 

La chica del coro

Rose Marie

En la estratosfera

 

 

Madrid, tomba del feixisme

Madrid, tomba del feixisme

10 i 11/04

El Barón de Villamentos

Superstición

La condesa redentora

 

La casa de los muertos

Una noche en la ópera

Los héroes del barrio

17-18/04/

Domador de almas

La indomable, Yvonne

Un perfecto caballero

 

Casino de París

Historia de dos ciudades

Fugitivos de la Isla del Diablo

24-25/04

Klondike

Un príncipe encantador

La sombra del hampa

 

Una mujer fue la causa

Joaquim Murrieta

El fantasma al oeste

 

“Joaquim Murrieta: l’extraordinari film Metro que, tot i recordant-nos l’inoblidable realitzacjó de Jack Conway «Viva Villa» ens presenta l’arrogància del grans aventurers espanyols, i el ressorgiment d’un cabdill popular que sabé lluitar per l’alliberaciú de la seva pàtria, Califòrnia.” (Triomf, nº 37) Al maig,

1-2/05/37

Contra el imperio del crimen

Si yo fuera el amo

Mujeres en su vida

 

Viviendo un sueño

El doctor Sócrates

Un par de gitanos

15-16/05

Divorcio en la familia

Marido y compañía

Brindemos por el amor

 

La sombra de la duda

Su primera escapada

El imperio de los gàngsters

 

 

Els Aligots de la FAI

Els Aligots de la FAI

22-25/05

Esposados y desposados

Pánico en el aire

Ojos que matan

 

Prisionero del pasado

Búsqueme una novia

El crimen del Casino

29-30/05

Vaquero millonario

El hijo del regimiento

Una chica de provincias

 

La marca del vampiro

Claro de luna en el río

El despertar de una nación.

 dv

El despertar de una nación

. http://www.filmaffinity.com/es/film877161.html 

 

Al butlletí Triomf no hem trobat més programes dels espectacles.

En El Resplendor, en canvi, hi hem trobat un altre títol de film que es projectà a la Casa del Poble: El valor se impone.(AC Ripollès - Resplendor (Ripoll) 25/05/1937. Pàgina 2)

Films argumentals que projectaren també el 1938:

-Odio, que engendró Amor al cinema Lina Òdena, el 3-4-5 de juny, divendres nit, dissabte tarda i nit i diumenge tarda. "Formidable pel.lícula interpretada per Mirian Marsch i Rallh Morgan,...un drama terrible, ingust, heroic i inquietant en una atmósfera estranya...Un triomf de la pantalla sonora...Una obra mestra. Un film de passió, instint i de gelos. Un compacte estudi de passions humanes...Un film vigorós que descobreix un error social d'aquells que continuament enterboleixen la vida d'un ser. ¡Poques vegades res tan nou i emotiu!" En moments de guerra, la sensibilitat és a flor de pell, per la qual cosa és comprensible l'interès per pel.lícules de caire dramàtic; però, al mateix temps, justifica un interès per distreure la gent que prou maldecaps té i això explica el passi d'una cinta com Rubia de Carnaval per completar el programa, una "producció que ensenya a ser feliç", amb divertides escenes i música agradable. La gent també vol divertir-se.

El programa en el 1938 consisteix en una superproducció, que ja no es tracta d'una pel.lícula d'episodis, com Mundos privados amb C. Boyer, Claudette Colbert, Joan Bennett, de la Paramount; Eva busca un papá, Sin familia, francesa. Seguia un dibuix i una pel-lícula còmica, sovint espanyola com Davalles estafador, Una mujer en peligro de José Santunigi, amb Enriqueta del Campo i Albert Romea o Cachorro de mar de la Betty Balfour i John Mills.

 

hf

 

Altres pel.lícules que es passaren eren melodrames protagonitzats per Clark Gable, pel.lícules de James Cagney i Charlie Chan, comèdies de Charlot, Stan Laurel i Oliver Hardy o de Buster Keaton com Tiempos modernos, pel.lícules musicals com Melodies de Broadway, Rebelión a bordo i Viva la marina. La majoria de les pel.lícules eren nord-americanes. Recordem que la incipient indústria cinematogràfica espanyola queda aturada  en començar la guerra. No hi ha competència amb el mercat exterior, sobretot americà. Tot i així van haver de tancar l'Ideal perquè no era rendible. En els darrers moments de la guerra, les condicions empitjoraren: la freqüent arribada de batallons de soldats en aquestes dates obligava l'Ajuntament a allotjar-los a locals grans com els cines, de manera que les sessions s'interrompen freqüentment (el 24 de juliol de 1938 ocupen la Casa del Poble 700 soldats).

La majoria de sessions tenien finalitat benèfica, ja fos per comprar roba pels combatents, per ajudar a sufragar les despeses dels menjadors col.lectius, com la sessió del 13-14 de març de 1937 al Saló Comtal i Casa del Poble, per a les víctimes de la guerra.

Durant aquest període continuaren encara alguns espectacles de varietés amb la projecció d'una o dues pel.lícules: actuaven Maruja Gil, Aurorita Esteve, El niño de Almería, Tipo i Fredy, pallassos i dansaires, vedettes o cantants de sarsuela entretenien el públic ripollès.

Podem concloure que durant aquests anys de conflicte bèl.lic, la cinematografia es convertí en una eina de propaganda política, per la qual cosa, augmentà la producció de tipus documental no-fictici. Molts empresaris fugiren vers l’estranger o vers la zona controlada pels rebels, i els sindicats, especialment la C.N.T., controlaren els treballadors de les indústries cinematogràfiques i del comerç d’exhibició, així  s’arribà a la col.lectivització dels mitjans de producció i de la majoria de les cadenes exhibidores. No obstant això, també van haver algunes iniciatives particulars, com la de Cinnamond.

Amb l’entrada de les tropes del general Franco a Catalunya el 1939, es posava punt i final a un període de formació d’un autèntic art cinematogràfic català que no havia assolit la seva plenitud, en posar en vigor les ordres sobre el Régimen Especial de Ocupación –aplicades pel general Eliseo Álvarez Atenas- que havien de durar fins a l’agost del mateix any 1939 i que suposava la confiscació de tot el que pogués ésser base per a la producció cinematogràfica i el tancament de les sales d’espectacles. A poc a poc les sales es reobriren, amb programacions constituïdes per material revisat per una comissió nomenada a l’efecte pel Departamento de Cinematografía del Servicio Nacional de Propaganda del Ministerio del Interior. L’1 d’abril de 1938 s’havia creat a Burgos el Dpto Nacional de Cinematografía  i aquesta mesura es completà amb l’Orden del 2 de novembre del mateix any, que establia una Comisión de Censura.  Pel.lícules i persones havien de passar un procés de “depuración”.

 

III SEGONA ETAPA: LA POSTGUERRAenrere

EL CINEMA COMERCIAL

En un fullet publicat el 1938, el marquès de Guad el Jelú, enviat a Roma per conèixer la situació, recomana prendre mesures idèntiques a les implantades a Itàlia per Mussolini: llibertat i fins i tot incentivació dels sectors cinematogràfics des d’un punt de vista econòmic, si bé amb un control centralitzat d’aquests sectors i dels guions, mitjançant l’Institut Lucce, que a més, podria incidir en el camp del cinema cultural –documentals, noticiaris- i la creació d’una escola oficial de Cinematografia, el Centro Sperimentale de Roma.  Aquests objectius s’anaren cobrint poc a poc a Espanya. Així s’entén que la tònica general de la producció cinematogràfica establís una classificació temàtica semblant a l’existent al cinema italià de la mateixa època: comèdies d’evasió¸ trames detectivesques desarrelades del context social autèntic, exaltacions de la guerra des de la perspectiva del vencedor, vistes parcials i adaptacions de les obres literàries escaients al gust dels polítics del moment. Malgrat la censura i  la manca de mitjans, alguns homes s’atreveixen a fer films a Catalunya, com ara Gonçal Delgràs i Ignasi F. Iquino. Però era una cultura feta en castellà. La manca de pluralisme ideològic i de llibertats democràtiques restringia l’ús normal dels mitjans de comunicació, propiciant una mena de divorci entre la realitat oficial i la realitat amagada. S’hi abocaren esforços i s’emprengueren iniciatives mitjançant el cinema amateur i el cineclubisme, per mantenir viva la consciència, encara que condemnades a fer-se en grups minoritaris, perquè no podien arribar a tota la població.

A Ripoll  també arribarien aquestes iniciatives, però molt més tard. De moment, passada la part més dura del franquisme (1941-1950) es tornen a emetre predominantment pel.lícules nordamericanes i espanyoles d’argument innocu en algunes de les sales obertes abans de començar la guerra i en altres.

L’estudi esmentat de Pablo León Aguinaga ens acosta a les relacions entre el cine nord-americà i l’Espanya franquista: "El cine norteamericano irrumpió en la vida cotidiana de los españoles durante la segunda década del siglo XX. El estallido de la Gran Guerra en Europa abrió las puertas del emergente mercado cinematográfico español a las empresas y películas procedentes de Estados Unidos. Su éxito fue inmediato. Desde entonces y hasta nuestros días, las cintas norteamericanas han liderado ininterrumpidamente carteleras y preferencias cinematográficas, constituyendo uno de los vínculos culturales y comerciales más sólidos entre ambas sociedades.

Ese vínculo ha sobrevivido a crisis políticas y económicas, transformaciones sociales y culturales, guerras civiles y mundiales, amén de otros vaivenes en las relaciones bilaterales. También sobrevivió al franquismo.” (p. 12)

En efecte, des d’ara el predomini de les pel·lícules d’importació nord-americana serà evident.

Després de la guerra es reprenen les sessions de cinema a l’Ideal, al Comtal que passa a ser Condal i des del 1954 al  Molina. També funciona a l'any 1945 un Saló Cine Familiar, però no en sabem res més.

Primer trobem els films que es fan dins les Festes de la FET- JONS.

PROGRAMA de los festejos que con motivo del II Aniversario de la Liberación de esta Villa por el Glorioso Ejército Nacional, se celebrarán durante los días 6 y 7 de Febrero de 1941. (…) A las 9 y cuarto de la noche. La  Delegación Local de Propaganda, presentará en el Gran Salón Condal en Función de Gala presidida por las Autoridades y jerarquías del Movimiento la grandiosa película Sin novedad en el Alcázar, disertando, antes de proyectarse la misma, sobre la inmortal gesta, un camarada de la Jefatura de Propaganda de Barcelona.” (AC Ripollès - FET y JONS (Ripoll) 05/02/1941. Pàgina 4)

L’Església catòlica també utilitzarà el cinema i el teatre per difondre la seva doctrina directa o indirectament, reprobant aquells espectacles que no segueixen la moral catòlica: “Sobre la GUIA CINEMATOGRÁFICA SEMANAL queremos sola y exclusivamente rendir una orientación basada, no en nuestro criterio, sino en el de las más altas Jerarquías Eclesiásticas.

Seguimos al actual Papa Pío XII (1): «ES MUY DE DESEAR que los católicos, organizados, se ocupen del cine en sus asambleas de Acción Católica, en los programas de estudio, y conviene también que los diarios católicos tengan una sección cinematográfica, para alabar las películas buenas y reprobar las malas (…) Ante todo, ya hemos dicho, cada uno de los Pastores de almas procurarán conseguir de sus fieles que cada año hagan la promesa de abstenersede películas que ofendan la verdad y la moral cristiana (…)

SERVICIO INFORMATIVO DE ESPECTÁCULOS (para los días 10, 11 y 12 de mayo)

Música mágica: apta para mayores.— El Lago de mis ensueños: no debe verse.—Aventuras del Capitán Maravillas: apta par ajóvenes y mayores. — Altar Mayor: apta para jóvenes y. mayores.—Esta mujer es mía: no debe verse. — La Jungla en armias: apta para jóvenes y mayores. —'Don Manolito, La marcha de Cádiz y Edad madura: son aptas para jóvenes y mayores.” (AC Ripollès - Cruzada (Ripoll) 01/02/1945. Pàgina 2-3)

A l’Ideal també es va projectar alguna pel·lícula però el butlletí no ens proporciona el títol.

Per un programa dels dies 9-10-11-12 de maig de 1942, sabem que els preus de la butaca de preferència al cine Ideal era de 3,5 i l'especial de 2,5. La pel.lícula en tecnicolor, com ja serà habitual des d'ara -a vegades en cinemascope- era la Blancanieves y los siete enanitos de Walt Disney, distribuïda per Filmófono S.A.. S'esperava "gran espectació", per la qual cosa s'acceptaven encàrrecs a la Panaderia Arimany´.

Els programes incloïen, a vegades, i cada cop més freqüentment, un NO-DO com a complement.

El NO-DO -Apòcope de Noticiarios y Documentales Cinematográficos- fou creat el 1942 per editar i distribuir un noticiari d’actualitats –nomenat també NO-DO- de projecció obligatòria en totes les sales d’exhibició cinematogràfiques espanyoles. Desapareix el 1978. El material es troba avui dia a càrrec de la Radiotelevisión Española, dipositat a la Filmoteca Nacional.

nbenrere

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/

Al 1944, a l’Ideal van passar Unidos por la fortuna, el 6 i 7 de maig.

Al 1945 van projectar les pel.lícules:

Al Comtal: -La ciudad de los muchachos i Vida robada, els dies 24-25 de febrer

-El capitán Cautela i Una gran señora, el 17 i 18 de març

-Señorita profesora, que és una comèdia, i Esmeralda la zíngara, els dies 2 i 3 de  juny.

-Armonías de juventud, anunciada al Comtal per la seva pròxima projecció.

Al Salón Cine Familiar:

-Más fuerte que el orgullo, Turbante blanco de Iquino, els dies 1 i 2 de desembre.

S’anuncia el passi de: -San Demetrio London, -La dama desconocida,-Ritmos modernos,-Virginia

-La Reina de la Plata, comèdia dramàtica, el 22 i 23 de desembre i Miss London,el mateix dia

-Uña y carne i Guadalcanal el 26 de desembre

-La hora radiante

-El expreso de Broadway

-Amor y periodismo

-Al margen de la vida

-La familia Robinson

-Jack el Destripador

-Tejados de vidrio.

Les sessions es feien dissabte a la nit i el diumenge tarda i nit des de les 4 fins a les 12 de la nit.

Continua l'èxit del cinema americà comercial, però també sovintejaran pel.lícules italianes i espanyoles i algunes de franceses.

nbenrere

Al 1946, a l'Ideal s'inaugura la temporada amb l'estrena de la superproducció Aguas turbias. De la pel.lícula, és curiosa la propaganda que se'n fa: "¡la codicia! ¡el odio!¡el crimen! despliegan sus alas siniestras sobre la misteriorsa plantación (...) ¡Hollywood nos manda su última maravilla con un reparto insuperable de grandes estrellas!..." Aguas turbias està protagonitzada per Merle Oberon, Franchot Tone i Thomas Mitchell." A la mateixa sessió fan una pel.lícula americana i una francesa com la Comedia de la felicidad, dirigida per Marcel L'Herbier, o italiana com Ceguera original amb Loretta Vinci i Renato Cialante. També feien pel.lícules espanyoles com Todo es posible en Granada de Saenz de Heredia.

 

c  nb

                                      http://www.filmaffinity.com/es/film732306.html

fg

 

Amb motiu del X Aniversario del Glorioso Alzamiento Nacional y Fiesta de la exaltación del trabajo,  la FET Y JONS organitza un programa d’actes:  A las 16'30 Sesiones de CINE en el Salón Condal y en el Ideal Cinema, representándose los films: «Tormenta sobre Lisboa», «Se ha perdido una millonaria», «Sabotaje» Y «Motín en el Ártico», respectivamente (AC Ripollès - FET y JONS (Ripoll) 16/07/1946. Pàgina 4)

Al 1947 la butaca ja costava 3 pessetes i la general 1,5 al Comtal. Es va projectar entre d’altres films-Noche en el paraíso.Al 1948 al cine Ideal van projectar Bedelia i Otra vez aquel hombre, el 15 i 16 de maig.Náufragos, Una vida y un amor i Un tercio de nación entre d'altres.

L’Església fa responsable directe un cop més de la degradació moral al tipus de pel·lícules que s’emeten. Ho argumenta fent ús de les autoritats que han demostrat científicament la relació directa del delicte al carrer amb l’assistència al cinema i les pel·lícules que s’hi han vist i en què succeixen assassinats, homicidis, adulteris, etc. Així s’expressa en el Full Parroquial local del 15 d’agost de 1948: “Lo que se ve en el cine”“Un neurólogo alemán examinó, sin selección uniforme, unos 250 films de los que entonces corrían por las salas y señaló: 97 asesinatos, 60 adulterios,  50 robos, y otros tantos suicidios.Un famoso profesor de la Universidad de Praga tuvo paciencia para formar un catálogo del carácter de las películas que habían pasado por las salas europeas en un solo año. El catálogo arrojó: 130 asesinatos, 140 robos a mano armada, 642 delitos de gran envergadura, 181 casos de falsos testimonios, 110 casos de daños graves cometidos intencionadamente con la voluntad manifiesta de dañar, 165 casos de robos sencillos, 54 de corrupción de menores. Además se encontraron 192 adulterios cometidos por. mujeres, y 213 por los esposos.(…) Estos números hablan alto de la orientación de la cinematografía moderna. ¡Vaya escuela! si es cierto que lo que se ve se aprende...”  (AC Ripollès - Full Parroquial Ripoll (Ripoll) 15/08/1948. Pàgina 3)

La Confederación Católica de Padres de Familia demana el 1949 fer cumplir la normativa del 7 de maig de 1941 per la qualels nens i nenes menors de catorze anys només estan autoritzats a assistir al cine si fan programes adequats per a ells. I insisteix l’Acció catòlica en què s’han de prohibir certs espectacles: “La gran cátedra del cine, con sus dos millones de localidades, no es lícito sea utilizada para hacer la apología de lo ilícito, ni aun en su 25 por 100, tanto como ilícito e ilógico sería que el Estado autorizara a una cuarta parte de la Prensa para hacer propaganda comunista. Y es también ilícito el que se acceda a las peticiones de representar obras pornográficas y se restrinja la oposición y protesta contra las mismas.” (AC Ripollès - Full Parroquial Ripoll [1939] (Ripoll) 21/08/1949. Pàgina 2) o bé “¡INTOLERABLE! El pasado domingo se repartieron en nuestra Villa programas de propaganda cinematográfica francamente pornográficos. No dudamos que la autoridad o autoridades responsables, han sido sorprendidos en su confianza y tenemos la seguridad de que semejantes atentados a la pública moralidad no serán permitidos. Los programas de cine tienen bastante difusión, entran en la mayoría de nuestros hogares y no debe tolerarse que hojas con dibujos escandalosamente obcenos sean inpunemente repartidos.”(AC Ripollès - Full Parroquial Ripoll (Ripoll) 30/04/1950. Pàgina 2)

I podem trobar més exemples de l’atac frontal de l’Església espanyola contra certa temàtica dels films en aquests anys. Per cert, el 1953 inauguren el cine sonor al cine de la parròquia amb un cost de 1.299'95 pts. segons el Full Parroquial del 03/05/1953.

A l'any 1949 al Condal van passar Cenizas de amor y Los dos rivales.

En aquest any trobem un elogi del cinema espanyol en el butlletí Amanecer Órgano Interno de las Falanges Juveniles de Franco del 01/02/1949: “El domingo, día 12 de diciembre, en el «Cine Nuria» se celebró una MAÑANA DEL CAMARADA en honor a la MADRE ESPAÑOLA, que constituyó un éxito grandioso tanto de público como de interpretación.(…) “Realidad del cine español: Sentemos, pues, el principio de quf! Este trabajo no tiende a más que a romper una lanza en favor de ese cine nacional, que por ser español, debe gustarnos pese a sus posibles yerros y deficiencias (…) Quizá recordará el lector que por la crítica fué grandemente alabada aquello película que señaló nuevos rumbos paro nuestro cine y que conocemos con el nombre «Raza».Desde aquel lejano día, mucho y bueno ha caminado la cinematografía. Una sucesión de nombres, cuales son: «El Escándalo», «La fe» «El Obstáculo»,«Espronceda» , «El Destino se disculpa», «El Clavo» , «Los últimos de Filipinos», «La Pródiga», «La Princesa de los Ursinos», «Huella de Luz», «Mariona Rebull», «Inés de Castro», «Reina Santa», «Fuenteoveuna», «La Vida en un hilo», «Don Quijote de la Mancha», «Noche sin cielo», «El tambor del Bruch», «El Ángel gris», «Las aguas bajan negras», «Botón de ancla», «Don Juan de Serrallonga», «Locura de Amor», «La calle sin sol», etc., harían interminable la lista de buenas películas españolas.Qué nuestros directores y productoras encierran nobles ambiciones queda bien evidenciado en el hecho de haberse rodado la primera película española en colores titulada «Un rincón de España».” extret de Cadetes nº 21. (AC Ripollès - Amanecer (Ripoll) 01/02/1949. Pàgina 8)

Del 1953 coneixem algun títols del cine parroquial gràcies al Full Parroquial: Documental, El hombre invisible vuelve i Dibujos. (03/05/1953 ), “Esbarjo Parroquial: Hoy, a las 5'30,de la tarde, CINE: la gran producción española El Cura de aldea. Jueves, día de la Ascensión: A las 5'30 de la tarde, CINE: el emocionante film italiano Montecasíno. Próximamente: La Mies es mucha” (AC Ripollès - Full Parroquial Ripoll (Ripoll) 10/05/1953. Pàgina 3), Marte ataca la Tierra y los Noticíanos y Dibujos de costumbre (17/05/1953), EL JUDAS programada per al 7 de juny  en l’anomenat «Esbarjo Catequístic Parroquial» (31/05/1953), EL REY DÉLA POLICÍA MONTADA (1ªjornada) además del Noticiario y Dibujos. (14/06/1953) Noticias Braves; MISIÓN BLANCA y Dibujos /(22/11/1953).

Fem un salt a l'any 1954. Els cines i teatres són adecentats: “Los espectáculos. Los  cines y teatros de Ripoll vienen remozando sus instalaciones. El Salón Condal inauguró a medias las obras de adecentamiento de su patio de butacas.”(El Ripollès, nº 6 del 13 març de 1954)

En El Ripollès nº 8 del 10 d’abril  s’anuncien unes “Sesiones de Cine Selecto. El pasado martes, dieron comienzo en el Salón Condal las Sesiones de Cine selecto anunciadas para los martes primeros de mes, destinándose el beneficio que se obtenga para la adquisición de objetos litúrgico para nuestro Monasterio”.

Al 1954 funcionen sobretot els cines Comtal, Ideal i Molina. Van projectar :

Al gener, el 31 al Condal van projectar Cantando bajo la lluvia i el 7 de febrer Jeromín, mentre que a l’Ideal

van passar Francis en las carreras.

Per les Festes de Sant Eudald, el dia 10 de maig, s’inaugura la pantalla panoràmica en el Condal.

Projecten durant les Festes dies 10-11-12 Los amores de Carmen i Estrella del destino. A l’Ideal,  Ahí viene el novio, comentades en el número 10 del 8 de maig de 1954 en El Ripollés.

A mitjan de mes: Armas secretas en el Condal i L’Ideal i Buitres en la selva al Condal (El Ripollés, nº11 del 22 de maig)

En el número 13 de mitjan juny llegim en les noticies dels espectacles els propers passis: “Empresa Condal ha querido que el público ripollés sea de los primeros en gozar de las primicias de una película verdaderamente extraordinaria, estrenada hace tres días y que se sigue proyectando en el Coliseura de Barcelona. «Hedda Gabler» es la vida privada de un ídolo público. Un asunto maestro del género más emocionante, que en nada' se parece a lo realizado hasta ahora, y en cuya interpretación se pone una vez más da manifiesto el talento de la gran actriz Rosalind Russell.

También se nos ofrece la proyección de «Fantasía española», película en la que se ha montado un espectacular ballet—cuya figura central es Carmen de Ronda—con música de Granados, Albéniz y Larreta. En la pantalla del Cine Molina se presentan dos interesantes estrenos, destacando el film «El Hombre del Colorado», en technicolor, que hará las delicias de cuantos gustan de las emociones, interpretada por el famoso Glenn Ford. Para fechas próximas se anuncian dos producciones que han obtenido resonantes éxitos en todo el mundo: «Sansón y Dalila» y «La Dama de Trinidad», figurando como protagonista de esta última la conocida Rita Hayworth.” http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195406/el%20ripolles%2019540619.pdf

Ja s’hi esmenta el cine Molina, inaugurat aquests dies

INAUGURACIÓN DEL CINE MOLINA

Con las sesiones de los días 12, 13 y 14, fué inaugurado el nuevo local del Cine Molina, cuya elegante fachada viene a ser un nuevo ornamento de la Plaza General Mola. El público pudo admirar las magnificas condiciones de acústicas y visualidad que tiene este nuevo local de proyección asi como su comodidad y artísticas lineas, recibiendo con este motivo numerosas felicitaciones tanto la empresa como cuantos han dirigido o efectuado las obras. Publicamos una instantánea de la tarde del domingo en la que es visible el aspecto del vestíbulo de entrada al local inaugurado, (Foto Puig Vila).. a la pàg 8 del número esmentat.

-Tulsa, ciudad de lucha.

-La venganza del Bergantín, film èpic

-El tigre a Snapur de dues jornades: "film de género dramático excepcional, con un crudo tema de rabiosa actualidad, lucha tenaz de la razón y la ley contra el atropello y el delito. Operando bajo la capa más honorable, minan los cimientos morales de una ciudad, pero un hombre acusa", film d'aventures a preus populars.

-Amarga sombra, la "película más valiente del año"

-La fugitiva del Canadá amb Patricia Roc.

-El niño perdido

-Cantando bajo la lluvia, dirigida per S. Donen i G. Kelly (1952) que mereix el comentari negatiu de "una pel.lícula entretenida, que, por tratarse de una revista, casi parece de argumento. Hay alguna secuencia de gran valor. Bien los actores, y la música agradable. No obstante, no pasa el conjunto de un plano discreto" que apareix al Ripollés, n.4 del 31 de gener de 1954(11).

-Mi padre, espanyola, que suggerí també un comentari en El Ripollés (n.4) "Buena obra la del célebre comediógrafo Muñoz-Seca, pero se vio interpretada por una compañía pobre de repertorio, salvándose únicamente Vallejo. Fue también muy pobre de taquilla"

-Jeromín, "que merece buen elogio tanto por la dirección del Sr. Luis García como por la acertada interpretación de sus artistas destacando el joven Blanch, revelación del cine nacional y la del cómico Sr. Riquelme" (El Ripollés, n.4)

Però major èxit continuaren tenint les pel.lícules americanes.

-Francis en las carreras:" película distraída. pero no tiene la agudeza irónica de la primera aparecida de la célebre mula en el cinema".

Aquest any i segons ens informa El Ripollés (nº5 del 27 de febrer.de 1954) s'efectuen reformes als cines i "Los cines y teatros de Ripoll vienen remozando sus instalaciones. El Salón Condal inauguró a medias las obras de adecentamiento de su patio de butacas".

Al número 7 de la mateixa revista apareix un article amb caràcter de protesta: "No apto para menores", on acusa els pares que porten els al cine. Diu que perjudica la seva salut (encara es fuma a la sala) i molesta els altres espectadors.

En el següent número trobem una referència a les sessions del Cine selecte que es feien el mes d'abril al Saló Comtal per destinar la recaptació a benefici del monestir, per a adquirir objectes litúrgics.

Per festes del patró S. Eudald es presenten programes extraordinaris que mereixen comentaris dels articulistes de la revista. A més, al Saló Comtal, el dia 10 de maig de 1954, a les 21'45 s' inaugura la pantalla panoràmica.

Durant aquestes festes es projecten: L'espectacular cinta Los amores de Carmen, Estrella del destino i Aquí viene el novio.

De la primera, es fa una crítica positiva: "Numerosas son las versiones que de la inmortal novela de Próspero Merimée se han llevado al celuloide. Sin embargo, ninguna de las anteriores tiene parangón posible con la versión de Carmen que Columbia nos ofrece ahora. Con un guión cuidadísimo, música popular española de fondo, un tecnicolor asombroso y una soberbia presentación, Los amores de Carmen está llamada a obtener en Ripoll igual éxito que el obtenido en las principales capitales".

De Aquí viene el novio (1951) coneixem també la crítica que es redactà per al Ripollés: "Frank Capra, con su nueva superproducción ha logrado el mayor éxito de risa que se recuerda en varias temporadas. Porque esta saladísima obra cinematográfica cuenta con un típico y desenfadado argumento e interpretado, como solo ellos saben hacerlo, por el gran Bing Crosby, secundado por Jane Wyman, Alexis Smith y el veterano Franchot Tone".

Pel que fa a la segona pel.lícula esmentada, se'ns diu que "presenta en la pantalla un momento histórico de los EEUU que no había sido explotado todavía por los estudios cinematográficos americanos. La Metro, con la pericia de sus técnicos y el arte de sus estrellas, ha sabido enlazar un asunto bélico con episodios románticos alrededor de una mujer seductora, caracterización que fue confiada en Ava Gardner, con gran éxito"(El Ripollés, n. 7 (1954) p.12).

Aquestes tres crítiques il.lustren prou bé el coneixement que tenen els intel.lectuals ripollesos del cinema i encara més important, que, per primer cop, trobem una crítica sistemàtica de les pel.lícules. La informació que s'ofereix als ripollesos de les activitats cinematogràfiques és superior en quantitat i qualitat.

El cinema forma una part important en la vida dels ripollesos i tant és així que serà a la vila de Ripoll on es farà la Semana de Estudio del Cine Español al 1959.

Altres crítiques de pel.lícules es troben en el número 11 de la mateixa revista local  i són les següents:

-Armas secretas, anunciada el 22 de maig, en el n. 11, la faran al Comtal,  un "film que hará las delicias del público, con su dinamismo y los interesantes lances que se suceden hasta llegar al venturoso final". L'argument és: una història situada en un Estat darrera del teló d'acer on els científics creuen haver descobert un germen destructor del qual són portadors certs insectes i que pot ser emprat en cas de guerra. És interpretada per Dane Clark i Margaret Lockwood; que demostren excepcionals qualitats.

-Buitres en la selva, anunciada el mateix dia que l’anterior, pel diumenge,  pel.lícula d'aventures i de tipus dramàtic que tracta de la creació del Parc Nacional de l'Africa oriental anglesa, en tecnicolor. Rodada en escenaris naturals. És un documental.

-Alma en tinieblas: "perfecta realización de Vicent Sherman que abrió las puertas de la fama al nuevo astro de Hollywood a Richard Tord," qui realitza una bona interpretació al costat de la bella Patricia Neal i de Ronald Reagan, crítica del 5 de juny.

-Gardenia azul, de Fritz Lang, amb Anne Baxter, Ann Sothern i Richard Conte, es manifesta com "una de las mejores realizaciones salidas de los estudios de su prestigiosa productora, su argumento (la tempestuosa vida de una mujer) es debido a Vera Caspary, la autora que alcanzó renombre universal con Locura”.

-El diablillo es ya mujer, de "asunto divertido, intrigante, lleno de interés y humor."

Altres pel.lícules completaven el programa: Adorable coqueta, Regresaron tres, La encubridora... de poc interès artístic. Eren programes no aptes per a menors.

El mes d'abril s'estrena a Ripoll una de les pel.lícules de més èxit que encara es projectava a Barcelona, al Coliseum: Hedda Gabler que meresqué un comentari al Ripollés del 19 d'abril, n.13: "película verdaderamente extraordinaria (...) es la vida privada de un ídolo público. Un asunto maestro del género más emocionante, que en nada se parece a lo realizado hasta ahora, y en cuya interpretación se pone una vez más de manifiesto el talento de la gran actriz R. Russel."

Per aquestes dates també es projecten: Fantasía española, amb música de Granados, Albéniz i Larreta; al Molina, El hombre del colorado en tecnicolor, interpretada per Glenn Ford, Sansón  y Dalila, La Dama de Trinidad de la Rita Hayworth i Glenn Ford.

Després de la inauguració del cine Molina el dia 12 de juny de 1954, tres seran els cinemes principals que exhibiran films de cinema comercial, però en ocasions excepcionals també l'Acadèmia Catòlica projecta cintes-documentals com "la de les romeries ripolleses celebrades aquest any marià filmades amb encert per la mà del nostre ecònom". El metratge de 500 m. i d'una hora de duració va agradar al públic, entre els presents estaven molts dels protagonistes. La projecció es féu durant la conferència sobre el tema “El marianisme de mossen Cinto", a càrrec del Reverend Ecònom Arxiprest D. Joan Colom Grau.

Les pel.lícules que es projectaren des del mes de juliol foren:

Al Molina: Violetas imperiales amb Carmen Sevilla, la més cotizada actriu de la pantalla espanyola i amb Luis Mariano: "de tema sugestivo y espectacular, presentado por primera vez en nuestras pantallas en color por Gevacolor".

A la setmana següent, també al Molina: El derecho de nacer, amb  Jorge Mistral: "humanidad de su argumento y el problema planteado son tan vitales para todos los espectadores que vienen a ser en cierto modo protagonistas e  intérpretes". Els dimecres i dijous a dos quarts de vuit inauguració de les sessions contínues a preus populars.

Al juliol, al condal i a l’Ideal: Malasia de "apasionante argumento tienen por marco los intrincados y peligrosos parajes de la selva asiática que acrecientan la intensidad del drama que en los mismos tienen lugar" amb Claudette Colbert, Jack Hawking i Anthoni Steel.

-Unión Pacífico, en pantalla Panoràmica, de la Paramount.

-Faldas a bordo, amb l'estrella de la piscina Esther Williams, "es uno de los más brillantes films de la Metro (...) todo un espectáculo de ensueño realizado en colores que brinda al espectador momentos felices".

A l’Ideal, també al juliol (nº 15 de El Ripollés) Niagara, Fandango. Al Molina, per les mateixes dates, Brigada 21 i Puebla de mujeres.

Durant les Festes d’agost (1-2-3 d’agost):

Al Condal: Una carta al amanecer, La sensación de Broadway, El Pirata y la Dama, "aparatosa superproducción que cuenta, además, con el atractivo de la hermosísisma mujer y célebre estrella Joan Fontaine y el apuesto galán Arturo de Córdova" i Mandy "Historia dramática de una niña sordo-muda que le conmoverá profundamente. Prodigio de sensibilidad humana."

A l’Ideal

-Yo confieso, la "mejor película de estas fiestas".

-El mayor espectáculo del mundo, en technicolor, "La máxima producción de Cecil B. de Mille. Oscar 1952."

Encara a l’agost, en el Comtal i en l’Ideal: Moulin Rouge de John Fluston, producción de Romulus, Victory Films presenta i distribueix a Catalunya Filmax: " la película más notable de la actualidad" i La fiesta sigue, encara a l’agost.

El 28/29 als dos cinemes Ideal-Comtal: El poder invisible: "una de las más aparatosas películas del gansterismo" presentada per Columbia Films S.A., produïda per Jerry Bresler, dirigida per Robert Parrish". "Con él llega el hombre que vive con la muerte. Tiene la orden de segar una vida... ¡su propia vida! un tema brutal relatado a sangre fría ¡lo mejor en su género! i Las zapatillas rojas.

A l’Ideal i Condal al setembre: Los cuentos de Hoffmann recomanada per la "deslumbradora combinación de colorido, fantasía y bellesa, más alláde los mismos límites del cine", El bombero atómico per Cantinflas i Calle River 99.

Al setembre, al Condal, Los crímenes de Museo de cera de Warner Bross, tridimensional, per primer cop es presenta l'invent de les pel.lícules en tres dimensions a Ripoll. En aquest any els ripollesos poden gaudir de l'esplendor del cinema de Hollywood, dels seus invents i superproduccions.

A l’Ideal, Tarzán y la cazadora sobre pantalla "Aluminoide"

A l'Ideal, a l’octubre, El monstruo de tiempos remotos "¡un prodigio de la técnica americana! Una película audaz, como ninguna. ¿Sensacionalista? ¿Realidad?¿Fantasía?".

Al Condal: La pasión de su vida, "es la vida misma en su falso y verdadero amor".

Al Ripollés del 9 d'octubre del 1954, Nº.21 es comunica que al Cine Molina s'instal.larà el Cinemascope, que l'Ideal ha ampliat la pantalla i que al Nuria s'han acabat les reformes. Estaven preparats per acollir les novetats cinematogràfiques que exigien les noves tècniques en exhibició, primer fou la cinta sonora, després el tecnicolor, el cinemascope, la tercera dimensió, el públic ripollès viu els millors moments del cinema pel que fa a l'exhibició, però no podem parlar de directors, actors o actrius, no hi ha indústria ací. A Espanya troba moltes dificultats la indústria cinematogràfica, encara més quan es tracta d'una petita localitat. Només podem seguir parlant dels programes dels tres cines principals.

-La isla del tesoro, Estambul, a l’octubre en els tres cinemes.

Al novembre, en el cine Ideal, Un disparo en la mañana i Aves de rapiña.  A l'Ideal i al Condal, al desembre, Genoveva, Campeones de Ebano, Amarga sombra són les darreres pel.lícules que es projectaren  l'any 1954 al Condal-Ideal.

En El Ripollés del dia 28 de desembre de 1954, trobem una entrevista humorística de “Xabi” al famós director cinematogràfic Cecil B. De Mille, el qual visità Ripoll l’última setmana de l’any per inspeccionar els escenaris en què es desenvoluparà la seva pel.lícula d’ambient mariner. Sens dubte és una “innocentada” cinematogràfica de la revista local.

Al gener del 1955 en el Condal i l’Ideal passaren El salario del miedo, La hija del mar, l’1 de gener i a l’endemà Historia de un detective i Once pares de botas. enrere

Segons llegim en El Ripollés del 12 de març de 1955,  en l’article “Otra vez el Monopolio” l’empresa del Condal es queda amb el Molina: Cuando los aficionados al cine se las prometían muy felices del brazo con la competencia en los espectáculos, he aquí que de la noche a la mañana nos llega la noticia de que la empresa Marabú-Condal, explotará en lo sucesivo el Cine Molina y la Pista Jardín. La unión hace la fuerza... y nosotros esperamos que se mantenga en esta unión la fuerza de voluntad para mantener los buenos programas que uno y otro cine nos venían ofreciendo” ”(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195503/el%20ripolles%2019550312.pdf)

Al maig, per les Festes del Sant Patró, als tres cinemes van passar La carga de los jinetes indios, en relleu i color.                  

Al Molina i a l’Ideal, Vacaciones en Roma, superproducció interpretada per Gregory Peck i Alicia en el País de las Maravillas.

Per la Festa Major:

-Coraza negra amb la qual s'inaugura el Cinemascope al Molina (6 d'agost).

-Carrusel napolitano al Condal, Peter Pan a l’Ideal,

Aquest any es fa també el programa de cine cultural projectat el dia 7 d'octubre al local de l'Acadèmia Catòlica, oferta del consulat dels EEUU de Barcelona a l'Ajuntament de Ripoll. Es fan dues sessions, una a la tarda pels escolars i a la nit per a adults. Es projecten documentals "finos y perfectos" amb entrada gratuïta, que agraden tant que s'estudia la manera d'aconseguir una programació periòdica i que, en principi, seria mensual, segons ens informa El Ripollés del 15 d' octubre del 55, Nº 48.

Cap a finals d'any, s'inaugura la pantalla panoràmica al Saló de cine de les Escoles Salesianes. Es projecta per a l'ocasió Infierno en las nubes. El públic surt satisfet (nº 53 El Ripollés)

Ens podem preguntar com reaccionarà el públic ripollès davant d'aquesta programació que venim anotant. En un article dEl Ripollés del 7 de gener de 1956 trobem una resposta: la crítica del cine i del comportament del públic a la sala del cinema ve de la boca d'un personatge entrevistat. Comenta que "los programas se resienten de falta de competencia y el público, de falta de cultura. En el cine hay el espectador gamberro que silba, no lo malo, sino lo que a él no le gusta. Hay el espectador comentarista que pregona sus opiniones y molesta a cuantos no quieren oírle, (...) y por último hay el espectador narrador que ya ha visto la película y se esfuerza en que todos los que están a su alrededor se enteren de que una persona tan afortunada y de tanto mérito (...) confiemos en que vendrán tiempos mejores (...) será cuando se instale la televisión".(El Ripollés, 7 de gener de 1956,  p.4-5)

La situació no millorà, ja que en la secció crítica dEl Ripollés del dia 21 de juliol del mateix any (n. 68) tornem a trobar les queixes de l'articulista per l'actitud que adopten algunes persones al cinema: "que se crean solas en el cine, permitiéndose toda clase de comentarios en voz alta, o argumentando la película a su modo, sin darse cuenta de la pobre impresión que causan y las  molestias que ocasionan a los demás espectadores".

Ens podem imaginar unes sessions molt sorolloses, ja que, a més sabem que als cinemes entraven nens de pocs mesos que "nos obsequian durante las películas con la música de fondo de sus lloriqueos. Aunque tampoco estemos de acuerdo en que sean las propias madres quienes tengan de llevar a sus tiernos hijos al cine, ya llegará su turno, y entonces... puertas abiertas"(El Ripollés, 10 de novembre de 1956, n. 76, p. 219)  tal com ens explica l'articulista dEl Ripollés al n. 76 del 10 de novembre de 1956.

Pel que sembla el públic ripollès donava escasses mostres de respecte pel setè art i pels seus autèntics afeccionats.

Al 1956 es projectaren films de tota mena com aquests del tercer trimestre. En El Ripollés no hem trobat els programes dels dos primers.

Cine

Setembre

Octubre

 

Condal

Alarma en la frontera

Un tranvía llamado deseo

 

Un corazón en el mundo

Forja de corazones

 

Vuelven los mosqueteros

 

 

Angelito negro

 

Molina

Los Caballeros del Rey Arturo

No hay crimen impune

 

La hija del trueno

Cleopatra

 

Cine

Novembre

Desembre

Condal

La guerra privada del Mayor Denson

Sissy

 

La heroína del dinero

El milagro del Sacristán

 

El rey de los bosques

Recluta con niño

 

 

Justicia al acecho

 

El fugitivo de Amberes

Felipe fue desgraciado

Ideal

 

Apasionadamente

 

 

Documental

 

 

Tom y Jerrry

Ideal

 

Abdulla el grande

 

La gran amenaza

Congreso en Sevilla

Molina

El batallón de la muerte

El mercader de Venecia

 

El regreso del gángster

Sissy

 

 

El milagro del Sacristán

 

 

Mizar, agente secreto

 

 

El refugio de los ángeles

 

 

Fuego verde

 

Al 1957, els preus de l'entrada pugen, però la qualitat de les pel.lícules segueix essent baixa, són de folletó, com Odio, amor y castigo, a propòsit de la qual l'articulista dEl Ripollés fa una crítica: "de las muchas películas que en estas fiestas han desfilado por las pantallas de nuestros cines, ninguna ha dejado en nosotros tan indeleble huella como Odio, amor y castigo. ¿Será por su calidad?¿Será porque ha marcado la iniciación oficial de un aumento en el precio de entrada?. Chi lo sa. Pasen revista. Dos intentos de suicidio, un asesinato, un accidente de automóvil, un traidor con bigote que acaba -¡oh dedo providencial de la justicia! inválido en un sillón de ruedas, un padre estafador y lloroso, una mano inocente en la cárcel. Una hija pequeñita, más inocente todavía, que ha acusado a su madre y está en un orfelinato y está enferma y tiene fiebre y se muere y solo falta que nos enseñen como la descuartizan (...) La verdad es que si se analiza bien lo que dan por el precio de la entrada, nos resulta regalado. ¡Calculen Vds., lo que les costaría si tuvieran que comprar el folletín cada semana!"(El Ripollés, 6 de gener de 1957, n. 80) .

La programació era, doncs, d'escassa qualitat, les pel.lícules de dubtós valor artístic, però el gran públic ripollès no tenia més aspiracions. La intel.lectualitat ripollesa és conscient de la situació i sovint la denuncien en articles com aquest esmentat.

Aquest any projecten entre altres films: enrere

 

 

GENER

FEBRER

Condal

Mi tío Jacinto

La gran noche de Casanova

 

Corazón de léon

También yo te quiero

 

Hombre o demonio

Pasos en la niebla

 

El ídolo

Pancho villa vuelve

Molina

El secreto de los incas

Ulises

 

Pueblo sin Dios

Extraña aventura

 

Orgullo de raza

Tormenta sobre el Tíbet

 

Los traperos de Emaús.

Las vacaciones de Mr. Hulot

 

MARÇ

ABRIL

Condal

Lucha a muerte

Abril en París

 

El Indiano

La calle desnuda

 

Requiebro

La chica del barrio

 

Sabrina

Los crímenes del castillo

 

El malvado Carabel

 

i Molina

El temible burlón

 

i Molina

La saeta rubia

 

Molina

El gran amor de Ana Mou

Reinado de terror

 

Cuna de héroes

Aires de París

 

Era el Comandante Callicut

Mi hermana Elena

 

La Hija de Matahari

Sin la sonrisa de Dios

Molina-Condal

La Condesa de Castiglione

 

Molina-Condal

El honor del capitán Lex

 

 

MAIG

 

Condal

Sueños de circo

 

 

Así es Madrid

 

Molina

La Amada de Júpiter

 

 

El Expreso de Andalucía»

 

 

El Ripollés no ens ofereix més informació dels espectacles de l’any 1957. A l’Ideal també feien cinema, però només sabem que eren programes no aptes per a menors, en el diari no hi ha títols. Potser la consideració de la mala qualitat de les pel.lícules emeses als cinemes de Ripoll pugui justificar l'absència de referències relatives al cinema en la revista local.

Potser simplement per manca d’espai perquè van dedicar-lo a la història de Ripoll.

Ja havíem comentat les queixes d’alguns crítics sobre el comportament del públic en el cinema, en el mes de maig del 1957 continuem trobant articles sobre el tema: Llegim un fragment del que duu per títol “El cine, aquí”

“En nuestros cines, hay un público muy especial. Y aquí haremos una pausa para señalar con el dedo, con muy poca educación pero con mucha concreción, a ese señor, a aquel otro, el de allí y aquel otro del fondo: la cosa no va para ellos.

Va para ese monstruo de siete cabezas -moderno que se llama público. Como decíamos más arriba —y si no lo creen 'vuelvan a empezar este párrafo— en nuestros cines hay un público muy especial.

Aquí no se va a ver una película. Se va al cine. En estas dos frases se podría condensar todo el escrito, pero los anuncios escasean. Aquí se va al cine sin preocuparse de conocer más que el titulo —y aún...— de las películas que van a proyectarse (…) Si no fuera predicar en medio del Sahara, puesto que la mayor parte de los que siguen tal conducta no llegan a leer periódicos —ya que «El Caso» y los folletinas de «Ana» están la mar de ocupados—, yo recomendaría una cosa: Lean la crítica de los periódicos al estrenarse las películas.”(nº 89 El Ripollés del 11 de maig 1957) http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195705/el%20ripolles%2019570511.pdf

Pel que fa al 1958, es projecten almenys aquestes pel·lícules al desembre:

CONDAL

Fedra y la manzana de la discordia

Ideal per Nadal

La novia de acero

 

La Sra. Chesney

 

Es grande ser joven

MOLINA

El globo rojo

 

Un beso antes de morir

 

Fuego escondido

 

El abrigo de visón

 

Suprema confesión

 

El rapto.

CONDAL, MOLINA

El vendedor de la felicidad

 

El valle de la venganza

 

Rivales por amor

 

Aventura en Shangai

 

Segons es recull en  El Ripollés, algunes pel.lícules eren considerades poc "recatadas", com la projectada el dia 20 de febrer de 1958: escenes immorals diu Jorge Martínen una carta al director :"los menores de edad asistentes eran muchos, demasiados; sea porque sus acompañantes viéronse atraídos por la película aludida, sea porque no paran mientes en estas "menudencias" de moralidad, el caso es que había mucha gente menuda en el local y la película que se proyectaba era como avergonzarse (en algunas escenas, repito) cualquiera que se precie de decoroso y más llevando menores. Sé que otros y más autorizados han denunciado hechos semejantes y sé también que los resultados de la presente van a correr la misma suerte hoy, como ayer, como tantas veces; pero sería buena una reacción unánime de repulsa boicoteando estos programas; debe infiltrarse en la conciencia de las familias que los programas "buenos" deben protegerse y que los que "dañan" debe boicotearse (...) El cine es una empresa comercial?. ¿No existe en España más valores que los comerciales...?"(El Ripollés, 15 de març de 1958, n. 111)

Tinguem en compte que som a l’època franquista i el diari té un fort caràcter religiós.

Del cinema espanyol, se´n parlarà justament durant les Jornades de la I Setmana d'Estudi del Cine Espanyol que es fa el 1959.

A l’any següent, el 1959, es du a terme la Primera Setmana d’Estudi del Cinema Espanyol, on s’exhibiran pel.lícules de més qualitat, mentrestant, a les sales Molina i Ideal segueixen fent programes de pel.lícules comercials:

 

CONDAL

 

MOLINA

El marido y la ladrona, su padre y el taxista

Las Girls

Maniquis de París

Maniquis de París

Las diabólicas

Las diabólicas

Hoy como ayer

La castellana del Líbano

Distrito quinto

Historias de la Feria

Cuando llega la primavera

Tempestad sobre el Nilo

Manos asesinas

Cuatro caras del Oeste

Anastasia

French Can-can

Hachas de guerra

Los forasteros

La mujer más guapa del m

Regreso del infierno

Cuatro en la frontera

Pan, amor y..

Las señoritas del 09

 

Secuestro en Londres

 

 

FEBRER

CONDAL

MOLINA

 

Sangre en el Asfalto

El Médico y el curandero

 

Casta Diva

Héroes anónimos

 

Sombras acusadoras

La Gata

 

Juanillo, papá y mamá

Atraco perfecto

 

La suerte de ser mujer

Puerta abierta

 

Roberto, el diablo

Siete esposas para un marido

 

Un médico en la familia

El hombre de las mil caras

 

La Gran Jugada

Quiéreme con música

MARÇ

Maruzella

Cenizas de odio

 

Un hombre en la carretera

Torrepartida

 

Trampa de Acero y Fulano y Mengano

París Palace Hotel

 

Arenas de muerte

Testigo en peligro

 

Piedras vivas

Un poco de Cielo

 

El príncipe y la corista

Crimen S.A.

 

Viaje Italia...

Al Este del Edén

 

Romance

Huida hacia el sol

 

Lili falta a clase

Cárcel de cristal

 

Si tú estuvieras

 

ABRIL

Una muchachita de Valladolid

F.B.I. entra en acción

 

Rapsodia Real

El nieto del Canadá

 

Al oeste de Zanzíbar

Soñar no cuesta dinero

 

El Torero

Cuado suena el Tam Tam

 

Rififí

Más allá de Mombasa

 

El ayudante del Rey

El príncipe vagabundo

 

Las noches de Cabiria

Davy Crockett

 

El bolero de Raquel

La Dama y el Vagabundo

 

Fuego verde

El bolero de Raquel

 

 

Fuego verde

 

 

CONDAL

MOLINA

IDEAL

MAIG

Mas allá de las lágrimas

El puente sobre el río Kwai

Maricruz

 

 Reina del baile

Noticiario-dibujos

Mamá nos quita los novios

 

Papa piernas largas

Tú y yo

 

 

La joven heredera

Africa bajo la luna

 

 

Franciska

5 pistolas

 

 

Entre hoy y la eternidad

Los misterios de París

 

 

5 pistolas

Un hombre en la red

 

 

Un castillo en el Tirol

Sábela y Nagana

 

 

El bandido generoso

Su desconsolada esposa

 

 

Sábela y Nagana

Crin de Fuego

 

 

La Reina Luisa

 

 

 

Siete mujeres

 

 

 

JUNY

La Strada

Pablito y Yo

 

Amor fingido

Japón bajo el terror

 

El Maestro

Cuando se pone el sol

 

Eligió el infierno

Hablemos del amor

 

La gran prueba

Camarote de lujo

 

Asalto a la Tierra

Historia de un amor

 

Espionaje en San Petersburgo

El Árbol de la Vida

 

Redada

El Gran Jefe

 

Aventura para dos

Aventura para dos

 

 

Documentales

JULIOL

Fabricante de campeones

Testigo de cargo

 

Embajadores del amor

Historias de Madrid

 

Torpedo

La pícara edad

 

Juventud crintílnal

Café del Puerto

 

El tren de las 3'10

Saeta del Ruiseñor

 

Orgullo y pasión

Ensayo dramático

 

El Cristo de los faroles

El tren de las 3'10

 

 

Sayonara

 

 

Mi canción eres tu

 

 

El Cristo de los Faroles

 

En el núm. 146 de El Ripollés s’anuncia el nou esdeveniment cinematogràfic a Ripoll que tindrà lloc del 16 al 23 d’agost de 1959:

En este número encontrará el lector las primeras informaciones de la Semana de Estudio del Cine Español que organizada por el S.E.U.de Barcelona, se celebrará en nuestra villa en fechas próximas. Sabemos que a esta Semana quiere dársele una amplia resonancia: las últimas informaciones nos indican que en el Festival de Cine de San Sebastián se habla ya de ella y que varías “estrellas” han prometido en firme estar en Ripoll en las fechas de este gran acontecimiento.”

(http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195907/el%20ripolles%2019590718.pdf

 

CONDAL

MOLINA

AGOST

Mi desconfiada esposa y escapada

Melodía interrumpida

 

Honrarás a tu madre

El hombre que perdió el tren

 

El ruiseñor de las cumbres

Tierra de faraones

 

 

Tempestad sobre Asia

 

 

Eddy Duchin

 

 

Momentos de peligro

 

 

Sinfonía del Amor

 

 

Caravana de ilusión

SETEMBRE

Imágenes, No - D o

Amanecer Incierto

 

Tu marido nos engaña

Aventura Roma 66.

 

Amanecer Incierto

Fraude Criminal

 

Aventura Roma 66.

El Fotogénico

 

Fraude Criminal

Los Vikingos

 

El Fotogénico

Tormenta de odios

 

Un vaso de Wisky

La Sirena y el Delfín

 

Ya tenemos coche.

Angeles sin cielo

 

Sangre Caliente

 

 

El desafío

 

 

IDEAL

¿Dónde vas Alfonso XII?

En un país lejano.

 

Sobre Su marido nos engaña hi ha una crítica en El Ripollés nº 151: (…) “No se trata de una obra precisamente ambiciosa, pero está en una linea que con más frecuencia debiera seguir el cine español. No hay aquí ambientes tétricos ni repulsivos; y sin embargo los problemas son los mismos que en otros films cargados de empaque: las ambiciones, ilusiones y desventuras de un matrimonio joven; las relaciones de la suegra y la nuera; el problema del piso; la madre que no se resigna a perder a su -niño mimado», que ya pasó de los treinta... Estos y otros problemas se plantean en esta cinta, escrita por Jaime Salom y dirigida por Miguel Iglesias. Si el argumento y la ambientación es un acierto, la filmación en eastmancolor da a la película mayor prestancia.”(…) http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195909/el%20ripolles%2019590926.pdf

  • gfacri01013028010200720100.jpgenrere

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/default.htm
  •  

    I al final de l’esmentat número dEl Ripollés. Un reportatge gràfic de la pel·lícula i text: “El público, selecto y numeroso, pudo escucharla sincera presentación del film que hizo el propio Director Sr. Iglesias. Y después de la proyección, que obtuvo el refrendo de cálidos aplausos, tuvo ocasión de ver en el escenario a Marta Padován, M." Teresa Serrano, Marta Novar, Ricardo Palmerola, Roberto Font, José M." Cafarel y Juan Barbará, intérpretes de la película. Todos ellos tuvieron para los ripolleses unas palabras y ofrecieron con sus actuaciones personales un completo fin de fiestas.(…)

    En el número 151 podem llegir també una entrevista a l’actriu Marta Padován i a l’actor Ricardo Palmerola, protagonistes de la pel·lícula Tu marido te engaña.

    OCTUBRE

    Cita en Hong- Kong

    Viva Las Vegas

     

    Palabra de Ladrón

    Un hecho violento

     

    El Tigre de Chamberí

    El Tigre de Chamberí

     

    Orlando

    Cruce de destinos

     

    La vida por delante

    La novia de fuego

     

    La Familia Trapp en América

    Kean

     

    Aprendiz de malo.

    El hincha

     

    Atrapa un ladrón

    La condesita tiene un secreto

     

    Sueños de historia

    Compadre el delincuente.

    NOVEMBRE

    La sombra de Frankenstein

    El Rey y Yo

     

    Miguitas el Carbonero

    El fantasma de la opereta.

     

    Angeles de Acero

    Soledad

     

    Que seas feliz.

    Una chica estupenda

     

    Domingo es siempre  domingo

    Tamango

     

    La sombra de una mujer

    La Ley es la Ley.

     

    Carmen la de Ronda

    Nacida en Marzo

     

    Al otro lado del puente

    Su propio destino

    DESEMBRE

    Esta chica es para mí

    La Guarida

     

    La canción del penal

    Secretaria para todo

     

    La muralla

    La muralla

     

    Los cinco mil dedos del Dr. T.

    Los cinco mil dedos del Dr. T.

     

    Guedalinda

    Cadetes del aire

     

    I al mes de desembre tal com apareix en El Ripollés nº 157 del 19 de desembre de 1959, número extraordinario de Nadal.

    SALÓN CONDAL

    Día 20, tarde y noche: DUELO DE TITANES y TAL VEZ MAÑANA. Día 25, tarde y noche: LUCES DE CANDILEJAS y PUERTO DE ÁFRICA.

    Día 26, tarde y noche: SUEÑOS DE ORO y UN TIPO LLAMADO MORGAN.

    Día 27, tarde, 4'50 - noche, 945: LILAS BLANCAS y FUGA SANGRIENTA. Día 1 enero 1960, tarde, 4'30 - noche, 945: LA ISLA DEL SOL y TAMBORES DE TAHITI. (Programas no aptos).

    CINE MOLINA Días 19, noche y 20, tarde y noche: EL AVENTURERO y SECRETO DE FAMILIA.

    Días 25 y 26, tarde - noche, 27, noche: DE ENTRE LOS MUERTOS (Vértigo) y LOS ESCÁNDALOS DE FRANGÍS. Día 27, tarde a las 5: LILAS BLANCAS y FUGA SANGRIENTA.

    Día 31 diciembre 1959, noche y 1 enero 1960, tarde a las 5: LA ISLA DEL SOL y TAMBORES DE TAHITI. (Programas no aptos para menores).

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/195912/el%20ripolles%2019591219.pdf

     

    LA  I SETMANA D' ESTUDI DEL CINE ESPANYOLenrere

    jj

    L'any 1959 és important per a l'activitat cinematogràfica de Ripoll perquè s’hi celebra la I Setmana d’Estudi del Cinema Espanyol. Fernando Espona Peipoch s'encarrega de dirigir l'organització. Espona és un tècnic en cinema amb unes idees molt clares de com ha de ser el cinema, que no es responen a la realitat del moment.

    El Ripollés informa àmpliament de tot el que s'esdevé en aquesta setmana del 17 al 23 d'agost de 1959. Un primer article del 18 de juliol anuncia la celebració de la Setmana, patrocinada per l’Ajuntament de Ripoll sota la direcció del Cine-Club Universitari del SEU i amb la col.laboració de la Delegació Provincial d’Informació i Turisme de Girona. Explica en què consistiran les sessions i el programa previst. Les sessions constaran d’una conferència, diverses entrevistes de cara al públic, la projecció d’un film espanyol representatiu i un col.loqui públic. En aquest article també es reflexiona sobre el motiu de realització de la Setmana precisament a Ripoll i per què es diu “d’estudi”. Es tracta de fer entendre millor el cinema com a art.

    Un altre article apareix el dia 15 d’agost d’aquest any on es reprodueix una entrevista a Espona, en la qual es  pregunta sobre la finalitat que persegueix aquesta setmana d'Estudi. La resposta a la primera pregunta “¿a quién desean illustrar con estos actos cinematogràficos?” és: "Se desea equilibrar a público y autores mediante el estudio desde un punto de vista elevado", com que la resposta no convenç prou, li torna a preguntar l’entrevistador pel fi d'aquests actes cinematogràfics. La contestació és poc convincent encara "esta labor se hace para propagar el estudio" i després continua dient:  “lo hacemos por idealismo o sea al margen de lo económico a fin de que se comprenda como arte. Ahora bien, indirectamente con estos conocimientos las buenas cintas actuales y futuras, como arte serán más aceptadas, y en consecuencia darán unos beneficios".

    En un lloc on la majoria de la gent pren el cinema com un mer espectacle que serveix per entretenir les tardes, no com un art, sembla necessari intentar d'educar la gent per tal que quan vagi al cine sàpiga què va a veure-hi i que sàpiga valorar els films adequadament. En definitiva, es pretén que el cinema sigui valorat com a art i que, a més, doni fruits econòmics. Així es podria respondre a les preguntes inicials del primer article esmentat.

    El Sr.Espona no està satisfet amb l'actual cinema espanyol: "deja mucho que desear", ell concep el cine com un "cine realista con remarque social", i accepta les noves tècniques (color, relleu), tot el que contribueixi al millorament d'un "montaje sensitivo sin desvirtuar lo específico cinematográfico. De esto se deduce mi negación del Cinemascope, que no es sino "cine-mascope" y una evidente desvirtuación del específico (...) Considero que el cine ha tomado un camino equivocado (...). Es lógica consecuencia del comercialismo. El cine debe adentrarnos por el verdadero camino y no es una mixtificación teatral como actualmente es. Para elevar el arte cinematográfico y obtener su máximo rendimiento artístico debemos cambiar completamente de ruta. Ahora vamos equivocados. Sólo que para cambiar hacen falta verdaderos artistas, grandemente formados, y sobre comercio. Creo que este punto debe ser detenidamente considerado porque hoy el Cine no es Cine (...) Se usa mal del cine y lo diré en la Semana"(El Ripollés, 15 d’agost de 1959, n. 148, Any VI, p. 156).

    La culpa la té el comercialisme i la manca de formació, això es vol solucionar obrint la porta a vertaders artistes de cine, segons afirma al final de l'entrevista.

    Aquest és l'inici de la Setmana d'estudi. Els objectius han quedat traçats: Defensar un cinema autèntic, lluny del comercialisme que el degrada, i fer veure la necessitat d'estimular la formació d'artistes, per tal que el setè art no sigui altra cosa que això, art, no mer espectacle, que sigui valorat justament per un públic amb escassos coneixements de cinema.

    Els objectius eren molt ambiciosos; però segons el fundador de la Federació d'Amics del Cinema i de la Revista El cine (també organitzador d'una setmana d'orientació cinematogràfica) en P. Tomàs Luis Pujadas, Ripoll era un marc adequat, perquè a la vila hi  ha vertaders amants del cine que es preocupen i estimen el cine espanyol: "Aquí ha encontrado el clima adecuado. No un público exclusivamente de intelectuales, sino un conjunto de espectadores a los que directores, actores y críticos han podido ver en sus naturales reacciones" segons llegim en un altre article de El Ripollés.(El Ripollés, 29 d’agost de 1959,n. 149, Any VI, p. 157-158.)

    A la Revista Destino també s’elogia la iniciativa de fer aquesta Setmana d’Estudi pels efectes que pot tenir en el món cinematogràfic: “Deseamos a los organizadores de esta primera semana del cine español el éxito que merece tar. laudable iniciativa, encaminada a una mejor orientación y comprensión de nuestro cine que tan necesitado se halla de estas sesiones de estudio, destinadas a darle mayor conciencia de sus posibilidades, pero también de sus obligaciones. Decimos obligaciones por entender que nadie debería sentirse más responsable que el cineísta, el cual, al verse comprometido en una actividad que tanta repercusión tiene sobre las masas, debería proceder con un espíritu de seriedad que, por desgracia, no abunda en el mundo alegre y confiado de la cinematografía” (Any 1959, No. 1147-1151 (Agost) )

    Assistents a la Setmana d'estudi del cine espanyol baixant per les escales de l'ajuntament després de ser rebuts per l'alcalde.                   ACRI FONS FOTOGRÀFIC Àlbum núm. 13,  full núm. 28, ordre núm. 2. Nom del fitxer: acri01013028020200720100.jpg http://www.arxiucomarcalderipoll.org/default.htm

    Setmana d'estudi del cine espanyol, celebrada al cinema Comtal: Miquel Viñas amb els participants.

    ACRI FONS FOTOGRÀFIC Àlbum núm. 13, full núm. 30, ordre núm. 1. Nom del fitxer: acri01013030010200720100.jpg http://www.arxiucomarcalderipoll.org/default.htm

     

    Setmana d'estudi del cine espanyol, celebrada al cinema Comtal: els  protagonistes. ACRI FONS FOTOGRÀFIC Àlbum núm. 13, full núm. 31, ordre núm. 2. Nom del fitxer: acri01013031020200720100.jpg

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/default.htm

    kk

    La conclusió a què s'arribaria després de la Setmana és la necessitat de crear un Cine-club, que no es faria realitat d'una manera oficiosa fins el 1971: "Un cine-club en Ripoll, que, bien dirigido y orientado, pueda continuar con eficacia la labor de esta semana" en paraules del mateix P. Tomás Luis Pujadas C.M.F.

    L'opinió de l'assessor religiós és molt diplomàtica a l’hora de descriure les reaccions que el públic ripollès manifesta davant les pel.lícules espanyoles emeses. El director Isasi-Isamendi també tracta amb cura el tema quan se li pregunta si ha estat útil aquesta Setmana. La resposta és: "Sin duda alguna. Hemos podido pulsar directamente lo que el público sano desea y espera de nosotros. Y ello nos puede dar ocasión de corregir defectos que podamos tener y rectificar posiciones que creíamos acertados"(continuem citant de la mateixa font) Evidentment, els errors hi són, però el públic ripollès no s'està de comunicar-ho. El director de cinema Iglesias qualifica al públic ripollès de "inteligente y preparado", amb el que sens dubte ha pres contacte directe. Un públic que aplaudeix o censura sense embuts; en tot cas, que es manté actiu, que opina, i això és positiu.

    Pel que fa a aspectes més concrets, hi havia abonaments per assistir a totes les sessions amb dret a reservar una localitat fixa i amb l'avantatge de reduir els preus normals en un 20% quedant a 125 ptes. la butaca de platea, 90 la de l'amfiteatre i 60 la general. L'adquirien a Ripoll, a la fonda Bar"Cala Càndida". Les sessions tenien lloc al Saló Comtal i començaven a les 10 de la nit.

    En la primera sessió, després de la conferència emesa pel crític Juan Francisco de Lasa, es projectà La violetera de Luis César Amadori.

    Els conferenciants que intervingueren foren:

    -Juan Francisco de Lasa (dia 17) crític i director de diversos cine-clubs, entrevistat en el decurs dela Setmana, creu que la Setmana serveix per contactar directament amb el públic, veure el seu interès i l’expectació que hi ha cap al cine espanyol,  que contribueix a formar un estat d’opinió entre la gent del cine que donarà els seus fruits. La principal conclusió pràctica és que cal crear un Cine-club.

    -Fernando Espona (dia 18) especialitzat en aprofundir la personalitat de l'actor, que també escriví i dirigí dos films, i fou subdirector del Cine-club universitari de la SEU (Sindicato Español Universitario) de Barcelona.

    -Arturo Amorós (dia 19) director des del 1956 del Cine-Club universitari del SEU de Barcelona i destacat crític cinematogràfic.

    -José Palau (dia 20) que substituí  a Isidro N. Ferri (que no pogué assistir per haver guanyat, llavors en el  XV Festival Internacional del Cine Esportiu a Itàlia). En Palau era comentarista en diverses revistes i emissores.

    -Fco. Pérez Dolç (dia 21) ajudant de direcció, realitzador de curtmetratges i co-realitzador del film "Un mundo para mí".

    -José A. de La Loma (dia 22) novel.lista i guionista, a més era President del Círculo de Escritores Cinematográficos de Barcelona.

    -Antonio Isasi-Isasmendi (dia 23) director de cine, director de  Diego Corrientes, la millor versió fins a aquell moment sobre el bandolerisme clàssic i castís, que fou presentada en sessió de pre-estreno aquest dia.

    Moltes estrelles i destacades figures del cine amateur assistiren a aquestes sessions, les actrius Marta Padovan, Josefina Güell, Mª Teresa Serrano, Julita Martínez, Marujita Bustos, els actors José Marco, qui diu clarament que el cine és un negoci i que han de millorar els guions (a l’article ja esmentat del 29 d’agost), Jesús Colomer, satisfet de l’acollida del públic i segur de la trascendència que tindrà la Setmana, i Carlos Ronda, Luis Induni, Miguel Fleta, Juan Barbará, José Mª Caffarel, Francisco Piquer, però no arribaren  tots els que havien promès de fer-ho. El públic es decep.

    Les pel.lícules que es projectaren foren:

     -El camino, que no convenç massa, es salven la fotografia i la música.

    -Calle Mayor, de Bardem. 

    -Los jueves, milagro, vista per menys públic, degut a les inclemències del temps.

    -Districto quinto, de Julio Coll

    -El pisito, de Ferri i Ferreri, que no convenç massa, però respiren aires de triomf.

    La Setmana ha captivat progressivament el públic. Es nota sobretot en la participació creixent del públic en els col.loquis que es fan després de les projeccions. L'interès augmentà i el dissabte s'omple la platea i part de l'amfiteatre també.

    Es projectà Las manos sucias, realitzada per J.A. De la Loma. El seu discurs es convertí en una defensa del cine espanyol, i donà molt a parlar.

    Al diumenge, el Saló Condal  és ple a vessar. Es projecta Pasión bajo el sol, de Isasi-Isasmendi.

    J.F.De Lasa també fa una defensa del cine espanyol i tots els concurrents a la Setmana es pronuncien a favor d'una etapa ascendent de l'art cinematográfic nacional. Després s'anuncia l'imminent estreno a Ripoll de la pel.lícula Tu marido nos engaña, dirigida per Iglesias.

    Les sessions, en definitiva, assoleixen el seu propòsit de despertar l'interès dels ripollesos per a un vertader cine, un cine que actualment ha de mirar a cotes més elevades, però que parteix de la participació activa dels professionals, de l'orgull dels cineastes i de la crítica positiva del públic interessat en el setè art.

    Sembla, amb tot, que el balanç de la I Setmana d'Estudi del Cine Espanyol és força positiu i que convenia aquest acostament entre públic i gent de cine.

    De les sessions es desprèn una necessitat de crear un Cine-Club. Com ja hem dit, la iniciativa sorgeix de Fernando Espona, qui fa una dura crítica de cert tipus de cinema que està tenint molt d'èxit, però que no mereix el qualificatiu de cine si aquest és art: "Hace unos días proyectaron en Ripoll una cinta injustamente llamado cine- y que se titulaba ¿Dónde vas Alfonso XII? (1-8-59)-realitzada per l’argentí  Luis César Amadori el 1956- un deleznable producto (y como tal debiera prohibirse) fabricado para sugestionar al público y ganar unos millones de pesetas. Un folletín para engañar al espectador aprovechándose de su poca formación cinematográfica (Y conste que el espectador no tiene la culpa ya que si no se la han dado...) Y ¿qué son las series de "cuplés", "sisís", etc. sino inmunda basura juzgadas desde el pináculo del Arte?".

    Aquesta era la situació que hem descrit anteriorment: El públic no format que s'empassa "llaunes" amb aparença de cine. Un cine comercial que enganya el públic que no sap distingir el que és Art i el que no ho és. Per això cal un Cine-Club, per educar el poble: "Y, ahora, ¿qué es un Cine-Club?. Un lugar donde se reúnen aficionados al cine y que en comunidad se preocupan por su estudio. En definitiva, donde los que sienten  inquietudes cinematográficas pueden beber el agua que les conviene. ¿Cómo desarrolla sus funciones tal agrupación?. Simplemente, organizando un número de sesiones (cuantas más, mejor) en las que se proyectan films escogidos y en las que un conferenciante trata un tema dirigiendo al seguido su estudio. He aquí porque Ripoll necesita un Cine-Club (...) Ripoll no debe contentarse con unos locales donde "pasan" dos películas y un No-Do (es refereix al Comtal, al Molina i L'Ideal) y en cuyas antesalas se compran caramelos y cacahuetes. Ripoll, con esta inquieta vitalidad que le rebulle, no puede ser conformista". . (El Ripollés, 15 d’agost de 1959, n. 148, Any VI).

    La Setmana d'Estudi donaria com a fruit més important la creació del Cine-Club, malgrat que es féu esperar uns any; però la llavor ja era sembrada. A més, va servir per formar un estat d'opinió sobre l'estat del cine espanyol. Va servir com a anàlisi dels factors que han fet fracassar el cinema espanyol: José Marco creu que la culpa és dels guionistes i que la direcció és l'última culpable. Un altre tema tractat fou l'aspecte econòmic. El cine és un negoci i quan els capitalistes en prenguin consciència i facin inversions, funcionarà com en les altres nacions. Manca una indústria cinematogràfica com cal.

     

    jf ñp 

    11 ww

    http://solocineclasico.blogspot.com.es/search?q=Pasi%C3%B3n+bajo+el+sol

    http://www.todocoleccion.net/g2016-tu-marido-nos-engana-marta-padovan-roberto-font-guia-original-mundial-estreno~x9820499


    IV TERCERA ETAPA: EL CINEMA A PARTIR DEL 1960enrere

    A Espanya, als 60 hi ha alguns canvis destacables pel que fa a la cinematografia, paral·lelament als econòmics i polítics (plans de desenvolupament, Fraga com a ministre d’Informació i Turisme, entrada de divises pel turisme...):

    “Con José María García Escudero de nuevo al frente de la Dirección General de Cinematografía y Teatro, se implanta un nuevo código de censura (1963), se refuerza la actividad de los cine-clubs (1963), se ordena el complejo entramado legislativo, se implanta el control de taquilla (1965), se ajusta la cuota de pantalla, se da vía libre a la apertura de salas de "Arte y Ensayo" (1967) y se fomenta el cine para niños. Son iniciativas que buscaron mantener el cine de consumo y más comercial al tiempo que desde la Administración se impulsaban otras iniciativas que más tenían que ver con el cine dirigido por los nuevos alumnos de la Escuela Oficial de Cinematografía (EOC) y los proyectos del heterodoxo grupo surgido en Barcelona.”

    http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque3/pag09.htm

    Però en realitat el tracte de favor que feia el règim franquista als anys 50 a les productores nordamericanes que rodaven en territori espanyol i era un reclam per al turisme va continuar a la dècada següent.

    Cal reconèixer que eren els films americans els que gaudien de més èxit entre el públic, per això es pot arribar a aquesta conclusió: “Ni la capacidad de presión de la industria cinematográfica norteamericana. Ni la actitud intimidatoria o los intereses propagandísticos del gobierno estadounidense. Ni la subordinación del régimen franquista respecto a Estados Unidos. Ni imperialismo, ni sumisión. Si hay que buscar verdaderos responsables de la posición hegemónica que ejerció el cine norteamericano en las pantallas españolas entre 1939 y 1960, mejor hacerlo entre los millones de fieles espectadores españoles.” (op. cit de P. León Aguinaga, p.472)

    L’intent de bloqueig i el proteccionisme aplicat al cinema espanyol entre els anys 1939-1941 va fracassar com ja hem dit abans, per la qual cosa es va perdre una oportunitat d’or i encara en patim les conseqüències. No obstant això, cal dir que el cinema nord-americà dels 60 ja no és el que era.

    Les pel·lícules projectades en els cinemes Condal, Molina i Ideal el 1960 són majoritàriament nordamericanes o espanyoles:

     

     

    CONDAL

    MOLINA

    GENER

    La batalla del rio de Plata

    Ayer fue primavera

     

    Marineros no miréis a las chicas.

    Los tambores de Tahiti.

     

    Gigi

    Gigi

     

    Jerusalén liberada.

    Jerusalén liberada

     

    Retorno al pasado

    A París con el amor

     

    Mesas separadas

    Todos pueden matarme

     

    Las muchachas de Himtnanoff

    La Sospecha

     

    Los hombres proponen y...,

    Un mundo nuevo

     

    Lavanderas de Portugal

    Fugitivos

     

    Boda en lmmenhof

    La Cigüeña dijo sí

     

    La venganza

    Vuelve a amanecer

    FEBRER

    Loa hermanos Karamazov

    Noches de Montmartre

     

    Azafatas con permiso

    Llegaron dos hombres

     

    El emigrante

    El hijo pródigo

     

    Tifón sobre Nagasaki

    Juicio final

     

    Mi padre, el actor.

    El bárbaro y la geisha

     

    Simbad y la princesa

    Playa prohibida

     

     

    Luna de miel en España

     

    De vegades les pel·lícules eren molt llargues i feien documentals com a complement de la sessió, com ara quan van fer Los hermanos Karamazov: documentales Fiesta del fuego, En aquella marisma, Tradición naval y Noticiario No-Do. 

     

    CONDAL

    MOLINA

    MARÇ

    Un ángel pasó por Brooklyn

    Documentales

     

    Pasaje para Venezuela.

    Horizontes de Grandeza

     

    Indiscreta

    La voz de la Sangre

     

    Pasión en el mar

    Emilio y los detectives

     

    El destino de Sissi

    El destino de Slssí

     

    Arca de Noé

    Arca de Noé

     

    El secreto del pirata

    Rebelión de los gladiadores

     

    Ronda Española

    Confesión ante cuatro ojos.

     

    Casino de París

    La hija de Juan Lucero

     

    15 bajo la lona

    Acción Inmediata

    ABRIL

    Río Bravo

    Eva

     

    Documentales

    Pasos de angustia

     

    Rojo atardecer

    El Cisne

     

    Conspiración de silencio

    Conspiración de silencio

     

    La pescadora del Lago

    Tía y Mamá

     

    Solo Dios me detendrá

    El azar se divierte

     

    ¡Quiero vivir!

    Noches de París

    MAIG

    La vuelta al mundo en ochenta días

    La última bala

     

    F. B. I. contra el imperio del crimen

    Échame la culpa

     

    La hora final

    Las 7 colinas de Roma

     

    La verdad desnuda

    La hora final

     

    Héroes del aire

    La pradera sin ley

     

    Totó busca piso

    Chicago año 30

     

    Misión de audaces

    La gitana blanca

     

    Las de Caín

    Misión de audaces

     

    Vacaciones sin novia

    Las de Caín

    JUNY

    La gata sobre el tejado de zinc

    Llévame contigo

     

    Salto a la gloria

    Salto a la gloria

     

    El hombre que nunca existió

    El hombre que nunca existió

     

    Genio Alegre

    Aventuras de Quintín Duward

     

    Aventuras de Quintín Duward

    La bella de Moscú

     

    La bella de Moscú

    Los maridos no cenan en casa

     

    Los maridos no cenan en casa

    Los implacables

     

    Los implacables

    Los hijos del volcán

     

    Los hijos del volcán

    La casa de té de la luna de agosto

     

    La casa de té de la luna de agosto

    Natalia

     

    Natalia

     

    JULIOL

    Como un torrente

    Como un torrente

     

    Mis 4 hijos

    Mis 4 hijos

     

    Intriga femenina

    Loco por el circo

     

    María de la O

    El gran Jefe

     

    Himno de batalla

    Himno de batalla

     

    Se ha perdido en Sputnik

    Se ha perdido en Sputnik

     

    El ruido y la furia

    María de la O

     

    Caravana de la ilusión

    El ruido y la furia

     

     

    Caravana de la ilusión

     

    CONDAL

    MOLINA

    AGOST

    Mamá nos complica la vida

    Con la muerte en los talones

     

    Yuma

    Nina

     

    Amor y Guerra

    Amor y Guerra

     

    Ana de Brooklyn

    Los indomables

     

    Muchachas de Azul

    Desesperada

     

    Ama Rosa

    Ama Rosa

     

    Mientras estés a mi lado

    Mientras estés a mi lado

     

    Aguas amargas

    Aguas amargas

     

    Buenas noches amor

    Buenas noches amor

     

    Sexto Fugitivo

    Sexto Fugitivo

     

    Historia de un joven pobre

    Historia de un joven pobre

     

    Caravana hacia el sur

    Caravana hacia el sur

     

    La vida color de rosa

    La vida color de rosa

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Per a les festes del  6-9 d’agost també:

    IDEAL

    Festival Tom y Jerry

    Mamá nos complica la vida

    Con la muerte en los talones

    Amor y guerra

    gg

    En el número 175 del 27 d’agost de El Ripollés s’anuncia la II Setmana de l’Estudi de Cinema Espanyol i en el número següent del 10 de setembre de 1960 trobem els articles sobre el que ha estat la II Setmana de l’Estudi de Cinema Espanyol. Vegeu l’apartat corresponent en el capítol següent. En el mateix llegim la cartellera d’espectacles que inclou la darrera sessió de la Setmana al Condal. Al cinema Molina van fer les mateixes pel·lícules que al Condal a excepció de Historias de la radio.

    SALÓN CONDAL. Hoy, noche a las10:15: última sesión de la II Semana de Estudio del Cine Español, entrega de premios y proyección de la película Historias de la Radio. Domingo, día 11, tarde y noche: Prisionero de su traición y Cine, amor y picardía. (No apto). Día 18: Porque ya no me quieres y otro film. (No apto).

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/196009/el%20ripolles%2019600910.pdf

    Durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre es van proyectar al Condal i al Molina els films que hem recollit en aquesta taula, a més del NO-Do i altres complements:

     

    SETEMBRE

    Escucha mí canción

    El seductor

     

    Tumba de Acero.

    Barrio peligroso

     

    La ciudad de mis sueños

    La rubia y el Sheriff

    OCTUBRE

    Música de Ayer

    OSS. 17 no ha muerto

     

    Los diablos verdes de Montecasslno

    Las locuras de Bárbara

     

    Las mellizas y su rival

    Las mellizas y su rival

     

    La vida alrededor

    La vida alrededor

     

    Un marido en apuros

    Esposa del mar

     

    Los hijos del Rancho grande

    Un pueblo contra mi

     

    AI Capone

    El Congreso se divierte

     

    Las muchachas de la Cruz Roja

    Rosaura a las 10

     

    El día de los enamorados

    El viento no sabe leer

     

    Molokay

    Molokay

    NOVEMBRE

    Bellezas por casar

    Martes de Carnaval

     

    Sin familia

    Rosas para Bettina

     

    El hombre del F.B.I

    Pelirroja indómita

     

    10 fusiles esperan

    Las campanas de Teresa

     

    Mientra Nueva York duerme

    Los ojos en las manos

     

    Diego corrientes

    Me enamoré de una bruja

     

    Un extraño en mi puerta

    Con la vida hacemos fuego

     

    El hotel de los conflictos

    Peter Woss ladrón de millones

    DESEMBRE

    Más allá de la duda

    Los violentos

     

    El zorro de los océanos

    Un americano en Toledo

     

    Adorable juventud

    Jubal

     

    Los Diez Mandamientos

    El zorro de los océanos

     

    El gran circo

    Adorable juventud

     

    El bravo

    Conflicto íntimo

     

    Guerra y Paz

    Los ángeles del volante

     

    Millonario de Ilusiones

    Operación Popoff

     

    Desafío en la ciudad muerta

    Oasis

     

     

    Cómo atrapar un marido

     

     

    El bravo

     

     

    Guerra y Paz

     

     

    Historia de una monja

     

    ddddb

    LA II SETMANA DE L'ESTUDI DEL CINEMA ESPANYOLenrere

    A l'any següent, el 1960, es repeteix l'experiència de la Setmana d'Estudi del Cine Espanyol, celebrada del dia 3 al 10 del mes de setembre.

    La II Setmana fou patrocinada pel Ajuntament de Ripoll i l’organització, més o menys encertada, va córrer a càrrec de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, dirigida per Josep Ferrer Llorca, qui va rebre la col.laboració de Josep Guàrdia, Josep Alsina, Xavier Antón i Ramon Moreno, entre d’altres. L’empresari del Saló Comtal, en Miquel Viñas, es posà a disposició de l’organització per tal que la realització de la Setmana fos exitosa.

    El conjunt de sessions fou d'un indubtable interès, ja que ofereixen cinc films d'estreno comarcal i tres en reestreno; a més, els conferenciants són reconegudes figures del periodisme barceloní: Sempronio, de la Revista Destino; J.M.Sierra, de El Correu Català; Joan Munsó, de Solidaridad Nacional; Sebastián Gasch de Destino; Luís G. Blain publicista i el director Fco. de Lasa en substitució del J.A. De Loma.

    El programa de projeccions era:

    -La mentira tiene cabellos rojos d’ Antonio Isasi-Isasmendi (estrena)

    http://www.imdb.com/title/tt0054078/?ref_=fn_al_tt_1

    -El pequeño coronel (estrena) dirigida per Antonio Del Amo http://www.imdb.com/title/tt0054173/

    -Un mundo para mí (estrena) de José Antonio de la Loma http://www.imdb.com/title/tt0053086/?ref_=fn_al_tt_1

    --Los desamparados de Antonio Santillánhttp://www.imdb.com/title/tt0053760/?ref_=fn_al_tt_1

    -Ya tenemos coche de Julio Salvador http://www.imdb.com/title/tt0052409/?ref_=fn_al_tt_1

    -Altas variedades de Francisco Rovira Beleta (estrena) http://www.imdb.com/title/tt0053586/?ref_=fn_al_tt_1

    -El cerco de Miguel Iglesias de 1955 (reestrena) http://www.imdb.com/title/tt0047929/?ref_=fn_al_tt_2

    -Historias de la radio de José Luis Sáenz de Heredia (reestrena) http://www.imdb.com/title/tt0048170/?ref_=fn_al_tt_1 Els abonaments per a les sessions s’encarregaven al sr. Joaquín Canals.

    Els assistents abonats votaren la seva pel.lícula preferida entre totes les presentades i a la més votada s'atorgà un trofeu del Sindicat de l'Espectacle de Barcelona. Mentre que el de Girona concedia el trofeu a la millor direcció i el director D. Miguel Iglesias creà un premi especial per a la pel.lícula més genuïnament espanyola. També estava prevista la concessió d'una medalla d'argent per als millors intèrprets, guió, música, fotografia, paper secundari de les pel.lícules estrenades.

    S'esperava més expectació que en la I edició. La Ràdio Ripoll complementaria la informació. En Joan Armengol, popular locutor de Radio Joventut d’Igualada, encarregat d’animar i dirigir les emissions, rebrà de l’organització de la Setmana una medalla-record, a la sessió de clausura, per la seva bona actuació. Feia entrevistes cara al públic en el Saló Comtal, presentava els conferenciants...

    L'objectiu de la II Setmana era novament tractar sobre els problemes del cine espanyol, però ja es comptava amb l'interès del públic ripollès que participà activament en els col.loquis anteriors. No obstant això, a la revista Destino, més objectiva que la revista local,  llegim que els ripollesos no mostraven gaire interès per les pel·lícules espanyoles i per això no hi havia gaire assistència: vegeu Destino. Any 1960, No. 1204-1207 (Setembre)

    http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/230242/rec/9

    Al Ripollés trobem la crítica breu a les pel.lícules que es projectaren: Pel.lícules de diferents estils, però en conjunt "estimables realizaciones".

    Anant un per una, la Mentira tiene cabellos rojos, dirigida per Isasi-Isasmendi, és d'argument "endeble", amb un desenllaç sorprenent, perquè en cap moment de la cinta deixa entreveure el final. "Tiene interés, es cierto; pero, al insistir los técnicos en darle un ritmo de intriga y cierto "suspense" los personajes pierden en profundidad". (El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 170, Any VII, p. 162.)

    Isasi Isasmendi insinuà  amb aquest film de 1960 unes pretensions estètiques que eren absents en les seves pel.lícules anteriors Relato policíaco, La huida, Pasión bajo el sol, Rapsodia de sangre, Diego Corrientes i Sentencia contra una mujer.

    -El pequeño coronel, realitzada per A. Del Amo, era una comèdia fàcil projectada en presència de Joselito, protagonista del film: "Una película de las que gustan al gran público, por su línea argumental llena de afecto; aunque sin llegar aquí al melodrama. Especialmente la primera mitad de la cinta tiene una agilidad más acusada; en la 2ª, el argumento y los personajes pierden calidad. Buena realización del A. Del Amo"(El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 170, Any VII, p. 162.

    -Un mundo para mí (1959) de J.A De Loma  Hernández, home amb una certa preparació cultural i guionista habitual per a la IFI, que dirigí Las manos sucias el 1957 i Fuga desesperada tres anys més tard; aborda el tema del perill que comporta truncar una vocació. L’opinió que suscita no és del tot favorable: "El tema está tratado con firmeza, pero el desarrollo argumental nos parece algo falto de lógica. Para aumentar la ejemplaridad del tema, se llega a un final trágico".

    -Los desamparados (1960) d’Antonio de Santillán Esteban que guanyà el trofeu a la pel.lícula més genuïnament espanyola, tractava del problema de la joventut "descarriada":

    "Si la película hubiese conseguido un ritmo más rápido en algunas escenas, quizás hubiese ganado muchos enteros. Con un estilo que recuerda al llamado neorrealismo, ha sido bien dirigida por A. Santillán" (El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 170, Any VII, p. 162), director de doblatges i realitzador del films com El Presidio (1954) amb guió de José Antonio de la Loma, Sucedió en mi aldea, del mateix any; El ojo de cristal de 1955, Hospital de Urgencia (1956) Cuatro en la frontera (1957) –elogi de la tasca de Guàrdia Civil- i Cita imposible (1958) de nou amb la col.laboració de J. A. De la Loma.

    -Altas variedades (1960), dirigida per F. Rovira Beleta, "lo más interesante presentado en estas sesiones de estreno. El film -que trata en el fondo los problemas eternos del amor y de los odios, de los celos y del despecho -muestra un ambiente de circo, profundizando en la vida y sentimientos de los artistas, sin concesiones facilonas al sentimentalismo, y abordando el tema argumental con valentía y acierto". (El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 170, Any VII, p. 162.) Guanyà el primer premi.

    Rovira Beleta se situava com un dels millors realitzadors del país, malgrat que aquest film era un melodrama d’argument no gaire consistent i amb certa tendència a l’erotisme com a esquer d’espectadors. Tot i així semblà representar una recuperació del cinema d’alta qualitat dels seus inicis, com Hay un camino a la derecha, en la qual demostrà saviesa tècnica, sinceritat i preocupació sociològica punyent. A ell devem la primera filmació en relleu, pel sistema 3D, feta a l’Estat espanyol (El llac dels cignes)

    -Ya tenemos coche: "divertido film de ambiente actualísimo que gustó al público”. (El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 170, Any VII, p. 162.)

    -El cerco, dirigida per M. Iglesias i Bonns, i amb guió de Joan Bosch, és una pel.lícula d'ambient policíac. Anterioment havia produït El fugitivo de Amberes, Los ojos en las manos, ambdues del 1956, Un tesoro en el cielo i Tu marido nos engaña, totes elles podrien qualificarse de “cintes domèstiques”, en els anys successius intentaria elevar la qualitat dels seus films.

    -Historias de la radio, la més fluixa de totes les emeses.

    Al marge de les pel.lícules que es projectarem, les conferències i col.loquis van servir per tractar de la realitat del cine espanyol.

    Hi contribuí el locutor de Ràdio Joventut d'Igualada, en Joan Armengol, amb les entrevistes cara al públic i les emissions de les articulista dEl Ripollés.(El Ripollés, 24 de setembre de 1960, n. 177, Any VII, p. 175.)

    Miquel Viñas, empresari del Comtal en aquests moments, posà les màximes facilitats per a la realització de la Setmana, que va rebre elogis de la premsa regional i del Correo Catalán. En l'article del dia 21 de setembre d'aquest diari es valora molt positivament el contacte que s'establí entre el públic i els cineastes, i la repercussió en el futur de la Setmana: un major interès pel cinema espanyol, que peca d'hermetisme, “de política de clan, de mundillo cerrado”. Resta importància a les diferències existents entre els detractors i els partidaris de la celebració de la II Setmana d’Estudi del Cine Espanyol, posant-se a la banda dels defensors. Qualifica l’actitud dels detractors com a absurda, les censures prèvies només han tingut un efecte propagandístic, han despertat encara més la curiositat, i així s’arribaren a omplir els locals. Trobem algunes conclusions del que ha estat la Setmana d'Estudi, un cop finalitzada, en El Ripollés del 10 de setembre del 1960, n.176. En un article signat per Busquets Molas es destaca de forma positiva l'aspecte propagandístic que comporta per a la vila la celebració d'aquesta Setmana, la influència que exerceix aquest tipus d'activitats en la gent de la vila en el sentit educatiu, i d'altra banda, la contribució al millorament del nostre cinema, malgrat la lluita d’interessos que hi ha darrera: “El cine, como el teatro, como el deporte, como todo, está montado sobre intereses en pugna constante. Capillitas, grupos, criterios dispares, opiniones encontradas .. Unos se molestan porque no les invitan —a pesar de haberse prodigado generosamente las invitaciones— y otros porque se estrenan películas en las que ellos no intervienen, o por lo que sea. El caso es que se ha hablado mucho de Ripoll y esto es importante. Norma de comerciantes e industriales buenos, ha sido siempre ésta: hablen bien o hablen mal, el caso es que el nombre suene. Todo es propaganda. De todos modos, nadie niega, nadie discute la buena fe de los organizadores. La voluntad de hacer las cosas bien es evidente….(El Ripollés, 10 de setembre de 1960, n. 176, p. 167.)

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/196009/el%20ripolles%2019600910.pdf

    En una altre article del mateix dia i al costat mateix de l’anterior, l'articulista "Cesc" comenta irònicament la qualitat d'algunes pel.lícules que fan a la vila: "autèntiques llaunes i colossals raves", i la culpa és la dictadura d'algunes distribuïdores de cintes sense tècnica ni color. En aquesta situació no és estrany que la sensibilitat i la temperatura de Ripoll vers el setè art es redueixi al d'un grup reduït de persones realment interessades per millorar la categoria del cinema autòcton.

    El qualificatiu de "llaunes" i "raves" podria aplicar-se a moltes de les pel.lícules que aquest any són projectades en les sales comercials.

    No obstant això, hi va assistir força gent:

    Hemos estado atentos a las vibraciones del público "semanista" y sabemos con cuánto interés han sido vistas las proyecciones, oídas las conferencias y seguidos los coloquios. El número de asistentes a la Semana ha sido mucho mayor del que podía augurarse. A pesar de lo que puedan decir cuantos se hallan anclados en el pesimismo, la Semana del Cine Español en Ripoll ha sido verdaderamente de estudio, informándose el público de la realidad de nuestro Cine, conociendo sus problemas, viviendo sus preocupaciones, afrontando sus dificultades, alegrándose con sus éxitos. Porque no todo el panorama del Cine Español es tan negro que tengamos que renunciar a la esperanza de un camino ascendente; por el contrario, éste es una realidad.(…) A las distintas sesiones han asistido directores, artistas y otros destacados personajes relacionados con la industria cinematográfica. Ellos han podido contestar, con pleno conocimiento, a las preguntas del público.Un notable acierto de esta Semana —lo que corrabora la verdad de su calificativo de «Semana de Estudio» que alguien puso en duda es el deseo de formular unas conclusiones que serán elevadas a la Superioridad, como fruto de estos contactos entre la pantalla y el patio de butacas ” Signa J.B.

    http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/196009/el%20ripolles%2019600910.pdf

    El cinema comercial en els tres cinemes continua actiu en el 1961, però al mes de setembre tindrá lloc també la III Semana del Cine Español que veurem  en un capítol independent com hem fet abans amb la segona.

    Del mes de gener fins a la III Semana les pel·lícules projectades són aquestes: 

     

    CONDAL

    MOLINA

    GENER

    Palomo público n.° 1

    El diario de Ana Frank

     

    El luchador de Kentucky

    Una chica de Chicago

     

    El cerro de los locos

    El vengador sin piedad

     

    Mujer obsesionada

    Corazón maldito

     

    Papá, mamá, la muchacha y yo

    Los piratas del Mississlpi

     

    La pradera

    El Gafe

     

    Cadetes del aire

    La pradera

     

    Boda Real de Balduino y Fabiola

    Cadetes del aire

     

    No somos ángeles

    Balduino y Fabiola

     

    El único evadido

    Volveré a Kantara

     

    La espera

    Noche de bodas

     

    Invitación a la danza

    La espera

     

     

    Invitación a la danza

    FEBRER

    El robo del siglo

    Los novios de la muerte

     

    Carlota

    Cristina

     

    Escoria de presidio

    La espera

     

    Helena de Troya

    El sargento negro

     

    Para ella un solo hombre

    Un genio anda suelto

     

    La dinastía del petróleo

    La última noche del Titánlc

    MARÇ

    La Tirana

    Sueño de Amor

     

    Gas - Oil

    El Vizconde de Montecristo

     

    Siega Verde

    Mademoiselle Ángel

     

    Papá se ha enamorado

    La taberna de Nueva Orleans

     

    Escrito sobre el viento

    El largo y cálido verano

     

    Los líos de Susana

    La picara colegiala

     

     

    Los líos de Susana

    ABRIL

    Diálogo de Carmelitas

    El Albergue de la Sexta Felicidad

     

    El puente de la Paz

    El Gallo Colorado

     

    Sólo Dios lo sabe

    Un hombre en la isla

     

    Juventud peligrosa

    Sólo pienso en ti

     

    Luces de rebeldía

    El bandido de Zhobe

     

    El último paraíso

    Llegaron 7 muchachas

     

    Más allá de Río Grande

    Imitación a la vida

     

    Dos pasiones y un amor

    Las noches de Cleopatra

     

    Durant tot aquest període la majoria de les pel·lícules projectades són dels anys 50 i norteamericanes, almenys una vintena ho són, pel que fa a la resta: unes vuit són espanyoles, la resta són angleses, franceses, italianes, mexicanes i alguna alemana i irlandesa. Podeu trobar les dades de gairebé totes les pel·lícules en les pàgines web on trobareu també els cartells

    http://www.filmaffinity.com/es/film944495.html

    http://www.cartelespeliculas.com/wp/ o http://www.imdb.com

    Des del maig fins a la celebració de la III Setmana d’Estudi del Cinema Español, les pel·lícules projectades són:

    MAIG

    La Cima de los Héroes

    Aventuras del Mekon

     

    Locuras de Tin-Tan

    Mañana es esperanza

     

    Cintia

    Esta tierra es mía

     

    El Traje de Oro

    La quiniela

     

    La esclava libre

    La esclava libre

     

    El primer amor

    El primer amor

     

    Salomón y la Reina de Saba

    Tierra de violencia

     

    Un médico en la familia

    Ronda de diamantes

     

    Esposa culpable

    Esposa Culpable

     

    Altas variedades

    Altas variedades

     

    Mi último tango

    Resurrección

     

    Duelo en la Cascada.

    Susana pura nata.

    JUNY

    Ligeramente escarlata

    Ligeramente Escarlata

     

    S. O. S. Abuelita

    S.O.S. Abuelita

     

    Los señores de la selva

    Los señores de la selva

     

    El hereje

    El hereje

     

    Arizona prisión federal

    Volverás a mi

     

    Volverás a mi

    Arizona prisión federal

     

    Los Joselitos del cante

    Y después del cuplé

     

    Y después del cuplé

    La sombra de la guillotina

     

    La sombra de la guillotina

    Los Bucaneros

     

    Noche de Pesadilla

    Los últimos días de Pompeya

     

    Pan, Amor y Andalucía

    Carta al cielo

     

    Los últimos días de Pompeya

    La reina de Montana

     

    Carta al cielo

    Ladrón él, ladrona ella

    JULIOL

    La reina de Montana

    La casa de los siete halcones

     

    Ladrón él, ladrona ella

    Los que no perdonan

     

    La casa de los siete halcones

    Cowboy

     

    Los que no perdonan

    El hombre del impermeable

     

    Cowboy

    El barrio contra mí

     

    El hombre del impermeable

    Caravana de esclavos

     

    El barrio contra mí

    Sendero de furia

     

    Caravana de esclavos

    Comisario Maigret

     

    Sendero de furia

    Fortúnela

     

    Comisario Maigret

    La cuadrilla de los once

     

    Nuestro hombre en la Habana

    El marqués, la doncella y su sobrino

    AGOST

    Amor bajo cero

    ¿Quién es esta chica?

     

    Los siete magníficos

    Crimen para recién casados.

     

    En las ruinas de Babilonia

     

     

    Princesa Moderna

     

    SETEMBRE

    Maribel y la extraña familia

    El niño de las monjas

     

    Sabrás que te quiero

    El Perro de Baskeville

     

     

    Yo acuso

     

     

    Adorables mentirosas

     

     

    Tiempo de amar, tiempo de morir

     

     

    Zalacaín, el aventurero

     

     

    Vaya marineros

     

     

    Juicio en las nubes

     

    A L’AGOST, A L’IDEAL

    Los 7 magníficos

     Amor bajo cero

    La cuadrilla de los once

    El marqués, la doncella y su sobrino

     

    llkk enrere

     

    La III Semana de Estudio del Cine Español es va celebrar a mitjan setembre, hi hem dedicat un capítol independent que podeu trobar més endavant.

    Abans acabarem de donar una ullada a la cartellera del darrer trimestre del 1961:

    OCTUBRE

    Siempre hace buen tiempo

    Los jóvenes invasores

     

    Las mil y una...

    De noche también se duerme

     

    Oklahoma

    Historia de un condenado

     

    Juegos de niños

    Reto a la vida

     

    El diabólico señor Benton

    El extraño caso de Wicky

    NOVEMBRE

    Un grito en la niebla

    Un grito en la niebla

     

    Mi encantadora asesina

    Mi encantadora asesina

     

    Las legiones de Cleopatra

    Promesa rota

     

    La casa de las 3 muchachas

    Déme una oportunidad

     

    Alta Sociedad

    Drácula

     

    Un mayordomo aristócrata

    Los vagabundos

     

    La culpa fue de Eva

    Samurai

     

    La llave

    Lisboa

     

    El ciclón

    Serán hombres

    DESEMBRE

    Rocco y sus hermanos

    No os comáis las margaritas

     

    Dibujos, No-Do

    El vividor

     

    BEN - HUR

    La Promesa

     

    Amor a reacción

    El pequeño Coronel

     

    El ángel de Ñapóles

    Operación Pacifico

     

    Confidencias a medianoche

    Nada menos que un Arcángel

     

    047 Comandante Prien

    El ángel y la fiera

     

    El hombre que sabia demasiado

    El rey del barrio

     

    Los terribles

    Confidencias a medianoche

     

    Una cara con ángel

    047 Comandante Prien

     

    La noche de los maridos

    El hombre que sabia demasiado

     

    Tres vidas errantes

    Los terribles

     

    Magia negra

    Una cara con ángel

     

     

    La noche de los maridos

     

     

    El hombre de las pistolas de oro

    ++

    Del mes de desembre també sabem els films passats en el cine Ideal i el Cine de l’Acadèmia Catòlica:

    IDEAL

    CINE ACADEMIA

    Festival Warner

    Festival Warner

    El pequeño gigante

    El pequeño gigante

    El hombre que sabía demasiado

     

    Los terribles

     

    Una cara con ángel

     

    La noche de los maridos

     

     

    LA III SETMANA D'ESTUDI DEL CINEMA ESPANYOLenrere

    A l'any 1961, el més destacable torna a ser la Setmana d'Estudi del Cinema Espanyol.

    La III Semana de Estudio del Cine Español es celebrà durant els dies 12-17 de setembre segons ens anuncia El Ripollés com en les anteriors edicions. Recollim unes paraules que ens indiquen la valoració positiva del cinema en aquests moments: “El anuncio de la próxima celebración de esta Semana ha sido casi una sorpresa. Sin embargo, hemos de convenir en que es una sorpresa agradable. El cine nos interesa, como arte, como vehículo de cultura, como documento de actualidad.”(21)

    La III Setmana és patrocinada pel Ajuntament i organitzada per la Delegació Comarcal del Sindicat de l’Espectacle de la vila, amb la col.laboració dels Sindicats de l’espectacle de Girona i Barcelona.

    El Ripollés ens informa de tot el que esdevingué durant la Setmana: el programa dels films,  tres pre-estrenes mundials, una altra pre-estrena i dues estrenes, a més de les reposicions, alguns dels intèrprets: “Diversos personajes del mundillo cinematográfico se dieron cita en Ripoll durante estos días. Productores y Directores, tales como Miguel Iglesias, Julio Salvador, Rovlra Beleta, Estebany Lorente, etc. El guionista Jaime Salom. Entre los artistas y estrellas de la pantalla: Jean Valelre, Maruja Asquerino, George Rigaud, Jesús Colomer, Luis Induni... y tantos otros que no citamos para no intentar una  enumeración exhaustiva Imposible en el momento de redactar estas líneas.”

    Els films són projectats al cine Comtal.

    La Setmana s'inaugurà oficialment amb un discurs de l'Alcalde don Luis Serrat i fou clausurada pel regidor don Ramón Moreno Pelfort qui sap expressar la realitat de la cinematografia nacional. En el seu discurs distingeix tres períodes en el nostre cinema, corresponents a tres etapes econòmiques:-Inflació: cintes produïdes fins el 1940

    -Estabilització: de 1940 a 1960, sobre bases més sòlides.

    -Reactivació: producció actual i futura.

    Les pel.lícules presentades foren:

    -Los cuervos , pre-estrena, dirigida per Julio Coll, pel.lícula preferida pel públic. Tracta d'un tema d'innegable actualitat, amb un enfocament digne i moralitzador:” Un magnate industrial se ve sometido a un trasplante de corazón para poder salvar su vida. Durante su convalecencia, su secretario se apoderará de la mayoría de sus acciones.” (argument extret de FilmAffinity)

    Fitxa a FilmAffinity: http://www.filmaffinity.com/es/film330108.html

    -Carta a una mujer,  pre-estrena mundial, de M. Iglesias, que guanya un trofeu, pel seu interès i valor en tractar un tema de fondes perspectives humanes. Intèrprets:  Emma Penella, Luis Prendes, José Guardiola, Rafael Durán, José Moreno, Luis Induni Fitxa de la pel·lícula: http://www.filmaffinity.com/es/film174582.html

    -Han matado un cadáver, de Juan Bosch. http://www.filmaffinity.com/es/film422847.html

    -Los tramposos, de Pedro Lazaga, una comèdia de 1959 produïda per Agata Films, més informació a http://www.filmaffinity.com/es/film679333.html

    uu

     

    -A las cinco de la tarde, de Bardem, amb guió de Juan Antonio Bardem, Alfonso Sastre, produïda per UNINCI (Unión Industrial Cinematográfica). http://www.imdb.com/title/tt0053563/

     

    jj 

    httphttp://www.todocoleccion.net/jn56-cinco-tarde-francisco-rabal-bardem-toros-poster-original-70x100-estreno~x14993368://www.todocoleccion.net/jn56-cinco-tarde-francisco-rabal-bardem-toros-poster-original-70x100-estreno~x14993368

    -Regresa un desconocido, pre-estrena mundial, de J. Bosch. Thriller produït el 1961 i interpretat per  Adriano Domínguez, Edith Elmay, Arturo Fernández, Diana Lorys, Rafael Navarro, Pedro Osinaga, George Rigaud. Més informació a http://www.filmaffinity.com/es/film200828.html

    En aquestes pel.lícules actuen artistes tan coneguts com Tony Leblanc, Conchita Velasco, A. Ozores, Fco. Rabal, Arturo Fernández, Emma Penella, Luis Prendes que estan de moda en aquests anys.

    També es reposen films,  a més dels pre-estrenes i estrenes:

    -Escucha mi canción, de Antonio del Amo

    -Secretaria para todo, de Ignacio F. Iquino

    -El último cuplé, de Juan de Orduña

    -Hay un camino a la derecha, de Rovira Beleta

    -Tarde de toros, de Ladislao Vajda

    -Calabuch, del valencià nascut el 1921 Luis García Berlanga, de 1956, després de dirigir Esa pareja feliz, amb Bardem, Bienvenido Mr. Marshall, Novio a la vista i Los jueves, Milagro, a la dècada dels 50.

    Abans dels passis dels films, els conferenciants Don Juan Munsó Cabús, D. Julio Gallego, D. Juan Ripoll, Don J.L. Guarner, D. Miguel Iglesias i D. Jaime Salom tractaren sobre el cinema autòcton. En El Ripollés no s'esmenten els títols. En ser la III edició, perd una mica d'interès i no ens informen de tants detalls com en la I. No sabem tampoc els preus, ni les opinions, ni els actors-actrius i altres cineastes que assistiren. De fet, desaparegué l'impuls i aquesta fou l'última Setmana que es celebrà a Ripoll, tot i els comentaris en El Ripollés nº 203 del 23 de setembre de 1961:

    Dejando éste y otros temas para ulteriores comentarios, diremos que la Semana del Cine Español en Ripoll, al tomar un carácter más propio y peculiar, al apartarse del signo fastuoso de los festivales internacionales y limitarse a la producción nacional, va ganando muchos puntos. El público ripollés —nos honra decirlo— quizá haya sido uno de los primeros en vislumbrar las posibilidades de la industria cinematográfica nacional, ofreciéndole el aliento de su aplauso y de su confianza. Entre nosotros ha dejado de existir el mito de que el Cine Español, por el mero hecho de ser de «casa-, es necesariamente «un rollo»: las doce películas proyectadas en el conjunto de estas sesiones —especialmente los seis estrenos- han interesado al público, han suscitado discusiones criticas y atinados comentarios, han mostrado que los temas de nuestro Cine —lejos ya el tópico y el monopolio de la pandereta— están más acordes con nuestra mentalidad y pueden calar muy hondo en nuestro corazón. http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/196109/el%20ripolles%2019610923.pdf.

    lll

    Bardem i Berlanga foren els directors renovadors dels anys 50, sorgiren del “Instituto de Investigaciones y  Experiencias Cinematográficas (creado en 1947 y en  el que  se formarían importantes figuras del cine español posterior, como  Pilar Miró y  Víctor Erice y técnicos como Teo Escamilla o  Xavier Aguirresarrobe) y promotores del  primer movimiento renovador del cine español,  “regeneracionismo crítico”, que da forma a la primera  manifestación de la disidencia en materia de cine.  Sus  películas en ese momento son realistas, y expresan  de forma  camuflada o bajo una apariencia cómica la realidad española, introduciendo técnicas innovadoras para el cine (http://www.mecd.gob.es/dms-static/0099e3e0-5360-4e46-8a8b-cc2fe67132cb/consejeriasexteriores/brasil/recursosvirtuales/temasymateriales/cineespanol.pdf)

     

    EL CINEMA COMERCIAL DE L’ANY 1962 A 1978

    Tot i que segons Eugeni Bonet sorgeix un cinema experimental “Després de la IIª Guerra Mundial, pot dir-se que el focus major de l'avantguarda cinematogràfica (per no dir de l'avantguarda artística en general) es trasllada als Estats Units. L'emigració cap el nou món d'artistes com Richter, Fischinger, Duchamp, McLaren, Lye, Moholy-Nagy, entre d'altres, ha determinat una revifalla del surrealisme i l'abstracció, el cinema poètic i l'animació experimental a l'altra banda de l'Atlàntic. Aquestes direccions bàsiques, i la seva evolució, seran considerades en aquest bloc, d'acord amb la següent seqüència:

    - La continuïtat i influència del surrealisme com a punt de partença que ens porta cap a un cinema líric i personal, amb un moment particularment àlgid en l'underground dels anys 60, i amb el desenvolupament de gèneres o registres com l'autobiografia i el film-diari.

    - La continuïtat del cinema abstracte i l'animació experimental a través de l'exploració de noves tecnologies (ordinadors, vídeo) i l'aprofundiment en les tècniques del cinema "fet a mà" (pintura sobre pel·lícula, alquímies diverses) i els trucatges òptics (optical printing); la vinculació a uns nous corrents estètics (op-art, psicodèlia, minimalisme, etc), i a les duradores tradicions del constructivisme i, novament, el surrealisme (pel cantó de l'animació figurativa). El desenvolupament d'una nova concepció de cinema formal / abstracte, amb el film estructural com a fita de referència d'un "abans" i un "després"….”(http://www.iua.upf.edu/cinexp/cinexp2.html)

    Les pel·lícules exhibides a Ripoll continuen essent gairebé sempre, com fins ara, les pròpies del cinema comercial, de pur entreteniment.

    Però la desaparició d’una generació d’artistes i l’auge creixent de la televisió implicaren altres canvis: “La creciente importancia de la televisión había llevado a los estudios de Hollywood a experimentar con diversas modalidades de pantalla ancha para combatir el nuevo medio, pero la naturaleza de las películas no había cambiado significativamente.

    A comienzos de los 60, Doris Day seguía siendo la novia de América. Pero a finales de la década la estrella de la Day se había eclipsado casi del todo, viéndose ensombrecida por el nuevo estilo de películas ejemplificado por Buscando mi destino (Easy Raider ) y Grupo salvaje (The Wild Bunch, ambas de 1969 ).

    Uno de los elementos que más contribuyó a acelerar el inevitable cambio en " la fábrica de sueños " fue la muerte o el retiro de numerosas figuras clave de la era dorada de la industria cinematográfica americana. Sam Goldwyn había dejado de producir películas; y la MGM, empezó a declinar a finales de los 60; la Universal se centró en la televisión y en la industria turística, mientras que la Paramount buscó refugio en los brazos del grupo de compañías Gulf and Western; por su lado la Warner Bros se vio absorbida por el grupo Kinney. La United Artist, que había comenzado a existir como consecuencia del intento de cuatro cineastas independientes de liberarse de las interferencias de los grandes estudios, paradójicamente se salvó sólo gracias a la protección de la Transamérica Corporation. Si hubo una película de los años 60 que simbolizó el fin del viejo Hollywood fue Cleopatra (1963), cuyos costes ascendieron finalmente a 40 millones de dólares. Cleopatra fue un glorioso canto de cisne del viejo Hollywood, al igual que su estrella, Elizabeth Taylor, fue uno de los últimos grandes mitos fabricados por los grandes estudios. Tras el relativo fracaso de Cleopatra, los enormes rendimientos en taquilla de títulos tales como Bonnie y Clyde y El graduado, ambas de 1967, confirmaron a la industria americana del cine que los triunfos estaban cambiando de manera irreversible.

    http://imagen1tardefp.blogspot.com.es/2012/03/el-cine-estadounidense-de-los-anos-60.html

    La cita és llarga però útil per ésser conscients de l’evolució del cinema que més èxit havia tingut a Espanya, a Catalunya i a Ripoll, en concret.

    La programació que trobem a Ripoll es ressent també d’aquests canvis.Als cines habituals, al 1962 van projectar els films:

    GENER

    Mañana lloraré

    Casco blanco

     

    El precio de la sangre

    El hombre de las pistolas de oro

     

    Un muerto recalcitrante

    Mañana lloraré

     

    El último perro

    El precio de la sangre

     

    Una rubia para un gángster

    Mi vida empieza en Malasia

     

    Una gran señora

    La vida en un bloc

     

    Aquellos tiempos del cuplé

    El baile de los malditos

     

    Mi tío

    Siempre estaré contigo

     

     

    La ley del más fuerte

     

     

    Camelia

     

     

    Vacaciones en Cortina d'Ampezzo

    FEBRER

    Tú, Kimi y Yo

    Batallón de las Sombras

     

    Amanecer sangriento

    La mentira tiene cabellos rojos

     

    La rebelión de los esclavos

    Venecia, la iuna y Tú

     

    El discípulo del diablo

    Cuando el viento sopla

     

    El destino se divierte

    Georgy, el espía del siglo

    MARÇ

    Dónde vas triste de tí

    La vida parisién

     

    Vuestro servidor Blake

    Un sombrero lleno de lluvia

     

    Psicosis

    Hollywood misterioso

     

    Pelusa

    Los dientes del diablo

     

    Música, espuelas y amor

    Nuestras hijas

     

    Alarma en Extremo Oriente

    El día que me quieras

     

    El día que me quieras

    Hollywood misterioso

     

    Hollywood misterioso

    39 escalones i Calipso

     

    El gran pescador

    Calipso

    ABRIL

    El gran pescador

    39 escalones

     

    La Cumparsita

    Los puentes de Toko-Rl

     

    El fantasma es un vivo

    Papá, mamá, mi mujer y yo

     

    Ja hombre tiene que morir

    Un hombre tiene que morir

     

    La bella durmiente

    La bella durmiente

     

    Gigante, Documentales i No-Do

    El misterio del barco perdido

     

    La mujer marcada

    La primera cita

     

    Solteros de verano

    Alaska tierra de oro

     

    Todas las mujeres quieren casarse

    Venta de Vargas

     

    El prisionero

    Todas las mujeres quieren casarse

     

     

    El Prisionero

     

    MAIG

    El último atardecer

    Amor imposible

     

    Estefanía

    Desnuda frente al mundo

     

    La novia salvaje

    El salarlo de la violencia

     

    Días de feria

    Policía federal

     

    El capitán

    Los miserables

     

    MI mujer es doctor

    El general de la Rovlere

     

    Los miserables

    El gorila os saluda

     

    Ansiedad trágica

     

     

    Guardias de Roma

     

    JUNY

    Tu marido... ese desconocido

    Regreso a la Eternidad

     

    Dos vidas en su mano

    La vida Parisién

     

    La vuelta del Rana

    La vuelta del Rana

     

    El Profesor Calligan

    El Profesor Calligan

     

    Espartaco

    El Multimillonario

     

    Aventuras de Joselito en América

    Guerra sin Cuartel

     

    Pecado de amor

    Aventuras de Joselito en América

     

    Buaca tu refugio

    Interludio de amor

     

    Los cosacos

    Los héroes eatin cansados

     

    Antonio Gaudi (documental anglès)

    Los cosacos

     

    El hombre del traje gris

    Antonio Gaudi (documental anglès)

     

    El conde de Luxemburgo

    Loco por Anita

     

    Bus Stop

    Chao, chao Bambina

     

    Pero... ¿Quién mató a Harry?

    Bus Stop

     

     

    Pero... ¿Quién mató a Harry?

    JULIOL

    La frontera del miedo

    Los Asesinos de Killmanjaro

     

    Pepe

    Anastasia

     

    Enséñame a Querer

    Enséñame a querer

     

    ¿Hay alguien detrás de la puerta?

    ¿Hay alguien detrás de la puerta?

     

    La ley del Talión

    Objetivo: Banco de Inglaterra

     

    María, matrícula de Bilbao

    La noche en el alba

     

    Con el llegó el escándalo

    Pijama para dos

     

    Polyana

    Festival en Benidorm

     

    Horizontes azules

    Polyana

     

     

    Horizontes azules

     

    Veiem com a més del cinema nord-americà, continuen les projeccions de pel·lícules expanyoles de baixa qualitat i d’entreteniment com les de Joselito. Només més tard en el cine club ARIC es passaran films que superen aquests models.

     

    IDEAL a l’agost

     

    Los 7 magníficos

    La cuadrilla de los 11

    Amor bajo cero

    El marqués, la doncella y su sobrino

     

    kkk ooenrere

     

    AGOST

    Los 7 magníficos

    La cuadrilla de los 11

     

    Amor bajo cero

    El marqués, la doncella y su sobrino

     

    ¿Quién es esta chica?

    ¿Quién es esta chica?

     

    Crimen para recién casados

    Crimen para recién casados

    SETEMBRE

    Cuando llegue septiembre

    Duelo en el Atlántico

     

    Tierra de hombres

    Qué bella es Roma

     

    Del infierno a Texas

    Los héroes también lloran

     

    Don Lucio y el hermano Pío

    Piel Canela

     

    Caminos secretos

    La muchacha de Berlín

     

    Canto para ti

    Cita imposible

     

     

    Falso Culpable

     

     

    Guerra de Valses

     

     

    Orquídea negra

     

     

    Una cita de amor

     

     

    Ha llegado un ángel

     

     

    El experimento del Dr. Quatermats

    OCTUBRE

    Infierno en la ciudad

    Vencedores o vencidos

     

    La momia

    Noticiarlo NO-DO

     

    La tercera llave

    Aníbal

     

    La hermosa mentira

    Mi vida en tus manos

     

    La gran aventura de Tarzán

    Viento salvaje

     

    Diablo blanco

    Cuando se quiere de veras

     

    Empezó con un beso

    Botón de ancla en color

     

    Cuentan de una mujer

    La batalla del Marathón

     

    Saphlre

    {Oh los hombres!

     

    Mi mujer me gusta más

    Destino, las estrellss

    NOVEMBRE

    El cabo del terror

    La gran guerra

     

    Policarpio Oficial Diplomático

    Amor constante

     

    La India en llamas

    Matanza en la 10* avenida

     

    Café chinitas

    Una rubia peligrosa

     

    El sabor del miedo

    No me digas adiós

     

    Que canten las golondrinas

    Fantasmas en la casa

     

    El CID I NO-DO

    Totó y Pablito

     

     

    Agua viva

     

     

    El paso de la muerte

     

     

    Negocios del corazón

    DESEMBRE

    Can-Can

    Harry Blake y el tigre

     

    Vacaciones en Mallorca

    El baile

     

    Dos amores

    Madam San Gene

     

    Barreras de orgullo

    Barreras de orgullo

     

    Mansiones Verdes

    Anatomía de un asesinato

     

    Agente Secreto S. Z

    Mi calle

     

    Los dos golfillos

    Al borde de la eternidad

     

    Operación Antártida

    Dicen que soy mujeriego

     

    Regreso a Pleyton Place

    La Colina del adiós

     

    El hombre del Oeste

    El hombre del Oeste

     

    Más fuerte que la vida

    La encrucijada

     

    Cuando los ángeles lloran

    El ultimo tren de Gun Hill

    ffii

    http://www.filmaffinity.com/es/film183796.html

    En els anys següents continuen els passis en els cines esmentats, de vegades cada dia hi ha projecció-sobretot per festa major-, sovint passen els mateixos films en els tres locals i en general, la qualitat de les pel·lícules és baixa. Predominen les nord-americanes i les espanyolades, però també en feien algunes d’argentines, mexicanes, italianes, franceses... per la qual cosa resumim la programació i ens estalviem les taules amb llistats de films com hem fet fins ara per no cansar més el lector.

    Al 1963 continua la programació de les grans produccions nord-amaricanes i les espanyolades, en veiem una bona mostra: Charleston i El diario de mi madre, El Conde de Montecristo i Madre India, La venganza del Corsario i El reflejo del alma, Alias Jesse James i Cielito Lindo, Canción de Juventud i La estatua, Titanes de la montaña i La bella americana, Más rápido que el viento i Vidas sin risas, Barrabás (¡el acontecimiento cinematográfico del año!), Documental España 1800 y Noticiario No-Do, Fabiola i Fiel amigo, Imperio de titanes i Siempre es domingo, Centauros del desierto i Margarita y la noche, Los cuatro jinetes del Apocalipsis i Un trono para Christy, Festival Ton» y Jerry i El gladiador invencible, El paso del Rhln i Papá se quiere casar, Tu mano en la mia i A la orden Almirante, Rey de Reyea i El pobre García, El sheriff de Dodge City i Sueños de mujer, Escándalo en la Corte i Adiós Mimi Pompour, Retrato en negro i Los castigadores,  Puente al sol i Otro lado de la ciudad, La trampa i Alma aragonesa, Tempestad i Lanza escarlata, Juicio universal i Operación Calais, Los secuestradores i La esposa del Embajador, El hombre de Alcatraz i Juez de menores, Parrish i Esta noche nada nuevo, La casa de bambú i Garras de muerte, Duelo en el barro i Han robado una estrella, Tarzán el Justiciero i Los mercenarios, 101 Dálmatas i El Pantano de las ánimas, La furia de los bárbaros i El canario rojo, Donde el círculo termina i Feria en Sevilla. Escrito sobre el viento i Somos dos fugitivos, Los valientes andan solos i Despedida de soltero, La humanidad en peligro i Bajo el cielo andaluz, entre d’altres.

    uuh

    En aquests programes veiem sovintejar els westerns americans i les grans superproduccions que són en la línia acostumada del cinema comercial, així com sèries com el Zorro, Tarzán, films d'aventures en general.

    Per als petits, dibuixos animats de Walt Disney. Tarzán, El justiciero, 101 dálmatas, El zorro en peligro,  Taras Bulba, Sodoma y Gomorra, Operación Calais, Salambó, Refugio de criminales, El último torpedo, són una mostra del tipus de programes que feien a Ripoll a principis dels anys 60.

    Es va passar la pel.lícula rodada a la vila Las hijas del Cid (sessió gala del 7 de novembre de 1963), de la qual es diu que "en Italia este film mereció cálidos elogios de la crítica. Esperemos  (...) la crítica de nuestro público sea también tan favorable". A més començaren les activitats del cine-club com veurem en el capítol següent.

    A l'any següent, 1964, continuaren predominant els mateixos gèneres. Superproduccions com:

    -Orfeo negro

    -Viaje al fondo del mar,

    -55 días en Pekín

    -Ben-Hur

    -Vidas borrascosas

    films d'aventures com

    -Marco Polo

    -La isla de Arturo

    -Aventuras de Miguel Strogoff

    -Dos ladrones en apuros, comèdia nord-americana de John Hamburg

    - El hombre que mató a Liberte Valence de John Ford, un western de culte.

    -Charada


    hhVidas borrascosas enrere

    http://www.filmaffinity.com/es/

     Dibuixos animats:

    -Blancanieves y los siete enanitos.

    Es projecten pel.lícules nordamericanes d’acció de gran èxit:

    -El premio,

    -El buscavidas

    -Los hijos del Capitán Grant

    -Días de vino y de rosas,

    -Batallón de castigo.

    I d’altres, per exemple una cartellera de finals de juny: “CARTELERA DE ESPECTÁCULOS

    SALÓN CONDAL

    Día 28, tarde y noche: Su pequeña aventura y Trampa Mortal

    Lunes día 29, tarde y noche: Llegan 5 forajidos y Viento del Sur

    Día 5 julio: Mi adorable salvaje y Adiós Mimí (programas no aptos)

    CINE MOLINA

    Días 27, 28 y 29: Un abismo entre los dos y Trampa para Catalina Lunes día 29, tarde: Llegan 5 forajidos y Viento del Sur

    Día 4 noche y día 5 tarde: Mi adorable salvaje y Adiós Mimí

    Martes, día 7, en sesión continua: La invasión de los vampiros y Como un tarrente (programas no aptos).

    Pel nº 284 dEl Ripollés ens assabentem de les sessions de cinema amateur a l’Acadèmia Catòlica a l’octubre de 1964: “La sesión de Cine Aficionado fue otra de las características que más aceptación tuvieron. En ella se exhibieron cintas del Sr. Miguel Tubau, otras del Sr. Belda, también otra del Sr. Balcells y las de San Esteban de la Riba que prestó Don Moisés Torrens.”

    I pel mateix número: “En el Concurso Social de Cine Amateur, organizado por la Sección de Fotografía y Cine de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, ha sido galardonado con la Medalla de Bronce, y correspondiente premio en metálico, por su filme «Visita al Zoo Barcelonés», nuestro compatricio y amigo don Manuel Balcells, Delegado en nuestra Villa de la Caja de Pensiones.” http://www.arxiucomarcalderipoll.org/hemeroteca/ripoll/ripolles4/196410/el%20ripolles%2019641031.pdf .

    Per tant, no tot el cinema a Ripoll en aquests moments era exlusivament comercial.

    ppññ

    Al 1965 també es passen films que assoliren gran èxit i constitueixen els "clàssics" del cinema nordamericà:

     West Side Story, La gran evasión, Los invencibles, Raíces profundas, Cantando bajo la lluvia.

    Al 1966 s'estrena:

    Sonrisas y lágrimas, entre d'altres, no tan famoses, com El fabuloso mundo del circo, Soltero en apuros,

    Un espía en Hollywood , Lord Jim, La tía Tula, El soñador rebelde o Las hijas de la noche

    Als anys següents, la qualitat dels films projectats disminueix i es recupera El Zorro, cabalga otra vez, films d'aventures com en els primers anys de la dècada: al 1969 i principis del 70.


    Fugitivos en la jungla
    Emboscada en la jungla
    La obsesión
    Zafarrancho en la marina, al 1967;
    Lilí, al 68;
    Los piratas de Malasia
    Las novias de Fu Manchú
    Acapulco
    La vida vale más
    La vida privada de Enrique VIII
    El día de la lechuza
    Ninette y un señor de Murcia
    Todos los hermanos eran agentes
    Tarzán en el Amazonas
    La alegría de la vida
    La muerte viaja demasiado
    Último tren en Katanga
     

    L'elecció dels films en aquests darrers anys potser no és tan acurada, si més no la qualitat artística no és comparable a la de les anteriors. Precisament, la mala programació fou un dels factors que contribuí a la manca de públic. Conseqüentment, contribuí al tancament de cinemes per resultar poc rendibles.

    enrere

    Presentació Introducció Els cinemes de Ripoll Ripoll com a escenari.

    El Cinematògraf:

    Un substitut del teatre?

    Colofó

    Bibliografia

    HISTÒRIA DEL CINEMA A RIPOLL

    EL CINE-CLUB DE L'ARIC.V. EL CINEMA DES DELS ANYS 80

    rosamariaserra.cat