QUI SÓC: ROSA MARIA SERRA I REIXACH

Vaig néixer a Barcelona el 30 de setembre de 1962. Hi visc amb la família fins a l'any 1999, moment en què m'independitzo i em trasllado a l'Hospitalet de Llobregat, on continuo vivint.

Estudis:

Vaig cursar els meus estudis primaris en el Col·legi Nostra Senyora del Carme (laic i mixte) del meu barri del Poble-Sec, en què ja començo a mostrar el meu interès per la literatura i la creació artística.Després curso el BUP i el COU a l'Acadèmia Cems-Fivaller de la Gran Via.El 1981 decideixo estudiar Filologia Hispànica a la UB. En acabat (1986) començo a preparar les oposicions al cos d'ensenyament secundari, tot i que el meu somni és ser escriptora. A l'any següent, però, decideixo tornar a estudiar a la Universitat i em matriculo a Filosofia i Ciències de l'Educació, en la branca de Filosofia (1988). Em llicencio el 1991. En aquesta època també obtinc els certificats D i E de la JPC. Poc després de la meva 2º llicenciatura, m'animo a emprendre uns nous estudis: Història de l'art (1993-1999), però hauré de compaginar-los amb la feina. He estudiat també Alemany en el EOI de L'Hospitalet de Llobregat (2002-2007) i italià. De fet, continuo estudiant i aprenent...

Trajectòria professional:

Començo la meva carrera professional donant classes particulars i en una acadèmia d'idiomes imparteixo classes de català.Continuo la meva tasca docent a l'ensenyament privat com a professora de secundària en diferents centres acadèmics de Barcelona, on dóno gran varietat d'assignatures a nivells diferents.

Des del 1991 treballo a l'ensenyament públic com a professora substituta de Filosofia a l'IES St. Josep de Calassanç i com a interina a Ripoll i Tarragona (IES Abat Oliba i IES Vidal i Barraquer), on resideixo durant el curs escolar. Després a Tarragona compagino per primer cop la creació narrativa, la docència, els estudis universitaris i les oposicions. Aquest curs (1996-1997) resulta molt fructífer: aprovo les oposicions i així es tanca una etapa en la meva vida.

Després de dos cursos a Mataró i un a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès, em veig forçada a traslladar-me a Berga, a l'IES Guillem de Berguedà, on tinc la meva primera plaça definitiva com a professora de Llengua i Literatura castellanes. Hi passo dos cursos i després em trasllado al IES Andreu Nin de El Vendrell, on deixo l'ensenyament el gener del 2005 com a conseqüència d'una greu malaltia pulmonar que impedeix la meva incorporació al meu nou destí, l'IES Pompeu Fabra de Martorell. Actualment imparteixo classes voluntàriament en una biblioteca de l'Hospitalet d'Història de l'Art.

Trajectòria literària.

Des de ben joveneta escric poesia i manifesto la meva afecció per llegir i per a la literatura. El 1997, a Tarragona, començo a escriure la meva primera novel·la de caire autobiogràfic: Sota la meva pell. En ella, hi aboco moltes opinions personals i pensaments de caire filosòfic, així com impressions rebudes durant els meus viatges i les meves experiències personals, familiars i laborals. Des d'aquest moment el tema de l'amor és fonamental en la meva producció literària. Enllesteixo la novel·la quan sóc a Mataró, a l'IES Puig i Cadafalch. El meu contacte diari amb alumnes de diversos interessos i procedències m'inspira força: El tema de l'educació serà també present en moltes de les meves novel·les que començo a escriure des del 1997. Ja no abandonaré l'activitat creativa: escric poesia, contes i sobretot novel·la.

Però també realitzo estudis locals tot aprofitant la meva estada a Ripoll i després a Berga: Fruit d'aquests estudis són dos assajos: El cinema a Ripoll (1996) i un extens i complet estudi sobre el Teatre al Berguedà, que lamentablement resten encara inèdits. El 2013 he finalitzat un altre estudi: El teatre de L'Hospitalet de Llobregat.

Després de Sota la meva pell (1998), escric Amors làbils, on no renuncio al tema de l'amor ni al de l'ensenyament en les seves diferents vessants, ni a d'altres més de caire filosòfic i literari. Apareix per primer cop el tema de l'adulteri. També hi veiem alguna mostra poètica, com Frisança, que pertany al grup de poemes D'amor i de guerra.

El 1997 escric poesia (D'amor i de guerra, Sin ti día y noche ) i també alguns contes, (Els ous de Pàsqua, Viaje a Sanguiso) a més de novel·la. La següent creació és El joc de les nines russes, destacable sobretot per la seva estructura i a la qual deu el seu títol. El tema amorós i les relacions humanes, incloses les familiars, són els temes predominants.

La següent novel·la Sense format (1999-2000), escrita sota la influència de Niebla de Miguel de Unamuno i de Pirandello, és la més filosòfica: Aprofito la meva experiència del meu primer viatge a München i Würzburg i convido a reflexionar sobre temes universals com Déu i el destí des d'una perspectiva optimista. El tema de la metaliteratura, de la creació artística també es present. A la següent obra, Cartes a Adrià (2000), hi aboco mitjançant la forma epistolar una història d'amor impossible vist des de les dues perspectives de la parella. És una narració menys filosòfica, però més lírica, psicològica i de caire romàntic, en què s'aprofundeix mitjançant la introspecció en els sentiments amorosos, en la soledat i les relacions humanes. El temes de la justícia, de la incomunicació i el destí, propis dela meva obra, tampoc no hi falten ací. Endemés dóno mostres de caire feminista en fer que una dona, la protagonista, sigui taxista, un ofici fins fa poc predominantment masculí.

Amdues novel·les han estat publicades el 2002 per Cossetània i Solsona Comunicacions respectivament. Presentades a la biblioteca berguedana i a Barcelona. A Ràdio Berga concedeixo tres entrevistes per difondre les seves novel·les. A Barcelona, l'escriptora Isabel-Clara Simó presenta Cartes a Adrià en l'espai Ambito del Corte Inglés (Barcelona).

Més tard, aprofundeixo en aquest aspecte professional de la dona en Raons d'Estat, on la protagonista —l'Àngela— exerceix la carrera política i arriba a ser dos cops presidenta de govern.

Sóc també autora d'una novel·la juvenil Quan els somnis es fan realitat (2000), que relaciona el tema de l'ensenyament de la història amb la problemàtica d'un nen superdotat molt especial, caracteritzat no solament per la seva intel·ligència deliberadament mig amagada, sinó també per la seva imaginació i fantasia. La seva estimada imaginària, però, és l'eix de la narració.

En les Memorias de una psiquiatra (2001), en castellà, examino més a fons la psicologia humana: les repressions i els traumes, les relacions familiars i tot allò íntim que condiciona el comportament humà i el fa, de vegades, del tot complex i incognoscible. Col·laboro també en la Revista Atenea (vinculada a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès). Els meus articles tracten sobre el tema del viatge, del tema de la visió apocalíptica, la mort i la pervivència del mite en la literatura.

Una nova relació personal amb qui més tard serà el meu futur marit, m' influeix a l'hora d'escollir la nova temàtica política per a la meva darrera novel·la, Raons d'Estat, escrita el 2003 i publicada l'octubre del 2007 per l'Editorial Omicron de Badalona. La situació política del moment també m' inspira. En aquesta novel·la el tema de l'ensenyament i educació es relacionen, per primer cop, i amb cert to irònic, amb el tema de l'ambició, el compromís i el poder polítics aplicats en una dona, l'Àngela, la protagonista, que es converteix en presidenta de govern dues vegades. Però és l'amor impossible, com a Cartes a Adrià, l'eix que vertebra la narració en dues parts corresponents a les dues perspectives dels protagonistes. Pretenc també amb aquesta història que el lector no resti indiferent, que reflexioni i reaccioni davant la situació política que l'envolta, és a dir, adopti una postura compromesa davant la realitat social i política. Una altra característica de la novel·la que ja trobem en Amors làbils i Sense format és la metaliteratura: el tema de la creació literària i la figura de l'escriptor-docent. D'altra banda, predomina en les meves novel·les el punt de vista intern, la narració en primera persona, els escenaris urbans i un estil fluid. Per difondre aquesta novel·la he concedit entrevistes al Diari i a la Televisió de l'Hospitalet, dins del programa informatiu Estació Central.

Després d'un trasplantament de pulmó (febrer de 2007) he reiniciat l'activitat creativa amb nous projectes. L'experiència, -colpidora, però enriquidora almenys-ha motivat un cop més la narració d'una història que no he vist encara publicada: La sort dels desgraciats. No és pas una novel·la autobiogràfica, encara que em basi en la pròpia experiència personal, sinó que quatre personatges viuen, senten i expliquen la seva vida enmig d'un cas una mica misteriós... no manquen les reflexions sobre el destí, déu, la soledat, l'amistat i l'amor, temes que sempre m'acompanyen en la tasca creativa.

La darrera novel·la L'única carta (2011), que recorda alguns moments tràgics de la nostra història recent -la guerra civil-, reprèn el tema etern de l'amor impossible, i altres com el de l'amistat, la vellesa i l'art.

Com he dit abans, a principis del 2013 he enllestit un assaig sobre la Història del teatre a l'Hospitalet. I a finals d'aquest mateix any he revisat i ampliat El cinema a Ripoll.

.