PRESENTACIÓ

EL PINTOR RAFAEL BARRADAS I LA IRRUPCIÓ DE L'AVANTGUARDA A CATALUNYA.

LA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA DE RAFAEL BARRADAS

BIBLIOGRAFIA

Façana de l'edifici on tingué la seva seu, en l'habitatge de Rafael Barradas, al pis 2on 2ª 

Carrer Porvenir número 15 (avui Josep Maria de Sagarra nº 17) de l'Hospitalet de Llobregat, entre els anys 1926 i 1928.

Font: Viquipèdia

Font: Viquipèdia

RAFAEL BARRADAS

Font: Viquipèdia

Rafael Justino María José Pascual Pérez Giménez Barradas

Montevideo (Uruguai), 4 gener 1890-12 febrer 1929.

"Rafael Barradas, pintor nascut a l'Uruguai, va tenir un paper important en l'avantguarda catalana. La dècada de 1910 va contribuir a la difusió dels corrents internacionals, primer a Barcelona, després a Madrid, a través del seu estil vibracionista. A partir de 1926, instal·lat a L'Hospitalet de Llobregat, al costat de Barcelona, va erigir-se en un personatge central dels impulsos de ruptura que es donaven en els sistemes culturals catalans."

"En el cas de Barradas, a més a més, conflueix el fet que està present en dos moments clau de la implantació de l’avantguardisme en els sistemes culturals catalans. En primer lloc, entre 1914 i 1918, quan fa conèixer al pintor Torres-Garcia i al poeta Salvat-Papasseit la seva visió particular del futurisme italià, que ell havia conegut directament en la seva estada a Milà, i que, pictòricament, s’havia concretat en la seva proposta «vibracionista». Segonament, a partir del 1926, quan, després d’una llarga estada a Madrid i un probable viatge a París, s’instal·la en un pis petit de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, on funda una penya anomenada «L'Ateneíllo d’Hospitalet» i esdevé un pol d’atracció per a alguns d’altres pintors i uns quants crítics i escriptors. En aquest període, Barradas realitza algunes exposicions a les galeries Dalmau, o organitzades per Dalmau, que tenen un ressò crític desigual, però que serveixen per aglutinar amb més força els seus incondicionals5 . Aquesta fidelitat, minoritària, però molt arrelada en alguns intel·lectuals i artistes catalans, va quedar demostrada arran de la mort del pintor, ocorreguda el 12 de febrer de 1929 a l’Uruguai. Assabentats de la defunció, no solament apareixen diverses notícies de caràcter necrològic en les quals es glossa la figura del pintor6 , sinó que, pocs dies després del seu traspàs, el 17 de febrer, el grup dels seus amics li ret un sentit homenatge a l’escullera del port de Barcelona."

Font: Joan M. Minguet i Batllori. Cinc cartes de Rafael Barradas a Sebastia Gasch. Locus Amoenus 2, 1996. (pàgs. 199-206)

[Homenatge a Rafael Barradas]. 1929

Retrat de grup al port de Barcelona en motiu d'un homenatge a Rafael Barradas. S'identifiquen el galerista, Josep Dalmau, els crítics Guillem Díaz Plaja i Josep Maria de Sucre, l'artista Magí Cassanyes i l'escriptor Josep Vicenç Foix. Barcelona. Fotografia, 8'1 x 13'3 cm.

https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=2934531&view=dalmau&lang=ca

 

Las zíngaras (1917)

Ruiza, M., Fernández, T. y Tamaro, E. (2004). Biografia de Rafael Barradas. En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea. Barcelona (España).

Recuperado de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/barradas.htmel 16 de junio de 2020.

 

La Catalana (1918)

Font: https://3minutosdearte.com/seis-cuadros-un-concepto/rafael-barradas-y-la-vibracion-universal/

Exposició pòstuma de Rafael Barradas. 1929 Catàleg de l'Exposició pòstuma d'obres de Rafael Barradas, organitzada a les Galeries Dalmau del Passeig de Gràcia, del 21 de febrer a l'1 de març. Barcelona. Text imprès en català. Díptic, 18'4 x 12'8 cm.

https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=2934484&view=dalmau&lang=ca