rosamariaserra.cat enreredavantcasa index collage

DISTRICTE IV: LA FLORIDA. LES PLANES Introducció. Centre Social La Florida, Grup La Barraca, El racó de l’alegria.

DISTRICTE V: PUBILLA CASAS, CAN SERRA. Introducció
Can Serra: La Carpa.Teatre portàtil. El grup de teatre de les dones de la Casa de la Reconciliació. GAT. Grup de Teatre TEATRE & CO. Pubilla Cases: Introducció: CC La Bòbila.: La Secreta Cia. De Teatro (1978)-Cia La Secreta (1993), La Komoi, L’Associació Catalana de Teatre a L'Hospitalet Somnis. Cia. El perro de Baudelaire.

DISTRICTE VI: BELLVITGE. GORNAL Introducció
Bellvitge: Centro Médico Social de La Immaculada:Taller de Teatro de Barcelona, Quadre Escènic Bellvitge, Grup de Teatre V de B, Unión Extremeña: La Unión, La Crítica, Grup de Teatre Joan XXIII, Grup Bellgrup, Grup de Teatre Imaginari i Altres Fantasmes, Grup de Teatre de Medicina, Infermeria i Odontologia, La Klaka, T'habata Teatre.

Gornal: CTT, Grup De Teatre Independent Gornal, Vendetta Teatre.

 

DISTRICTE III. BARRI DE SANTA EULÀLIA. dalt
Introducciódalt

nova eula

 L'església moderna a l'esquerra. L'ermita romànica a la dreta.

Limita a l‘est amb Barcelona (amb la qual comparteix el carrer Riera Blanca); al nord, amb La Torrassa; a l’oest, amb Sant Josep i El Centre, i  al sur, amb El Gornal, Residencial Granvia i  Pedrosa. Santa Eulàlia té una extensió de 1,27 Kms2,  una població de 42. 104 hab. -el més poblat de tots els barris de l’Hospitalet- i una densitat de 30.733 h/km2, segons les dades de l’Ajuntament del 2010-201l.
El barri de Santa Eulàlia, sempre molt dependent de la capital veïna,  va començar a formar-se com a tal a partir dels anys 1850-1860, tot al llarg de la carretera de Barcelona a Cornellà, entre la Bordeta i l'antiga església romànica Santa Eulàlia de Provençana. Així doncs, hem de buscar els orígens del barri a la meitat del XIX, moment en què hi ha un desplaçament industrial barceloní cap als pobles colindants, que anaren creixent i desenvolupant-se com a conseqüència d’aquest moviment descentralitzador industrial. En els pobles es pagaven menys impostos i hi havia un menor teixit associatiu obrer. Així, Santa Eulàlia fou el primer barri hospitalenc industrialitzat i fins ja entrat el segle, l’únic. L’any 1910 ja funcionaven al barri molts tallers i fàbriques amb gran poder productiu com  ara Can Trinxet (important focus del nucli anarquista), Can Rifà, Aprestadora Española, s’hi afegiran indústries tèxtils com la “Auxiliar Textil Algodonera” o la “Fàbrica de Tintes Pareto” entre d’altres, a més es conservaven encara molts camps conreats en zones avui superpoblades. El nou barri de Bordeta i el seu apèndix de Sta. Eulàlia era un barri d’immigrants  de les comarques catalanes interiors que havien arribat a Barcelona entre 1915 i 1918, i treballaven en pèssimes condicions.
Amb motiu de la construcció del metro -la línia 1 de Santa Eulàlia- i l’Exposició Universal de Montjuïc de 1929, el barri va créixer considerablement, semblant a La Torrassa, amb immigrants murcians i andalusos, però a diferència de La Torrassa no arribà a la saturació i, en canvi, va mantenir un creixement demogràfic continuat. També van construir-hi els passadissos.
En període franquista, com en altres barris de L’Hospitalet, els camps van desaparèixer del tot i l'especulació, la corrupció i l’absència  total de planificació urbanística van fer sorgir blocs i més blocs d’edificis, construïts amb materials de baixa qualitat, petits, foscos i humits. A finals dels anys 50 i durant els 60, les grans fabriques que caracteritzaven el barri (Trinxet, Can Rifa, Fundicions Escorça, Canyet, etc) van anar desapareixent. En alguns sectors, el barri es convertí en ciutat-dormitori, en d’altres es conserva quelcom de l’estructura industrial inicial. Sobre el tema podeu consultar el Quadern nº 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, de l’octubre de 1888 (Ramon Breu i Panyella, Coordinador del grup d'estudis del barri de Santa Eulàlia.. "El barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per a una crònica", Cap: "Camps i fàbriques" pàgs. 167-168) i la Història de l'Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur. s. XIX, de diversos autors.

Quant a entitats, el barri ha gaudit d’ateneus, de casino, de societats, en què hi hagut grups de teatre. També a la parròquia de St. Isidre, amb sala de teatre pròpia, hi hagut el quadre escènic. Després sorgiren de nous amb la creació dels equipaments escolars i culturals: Col·legis, Instituts COPEM, Bisbe Berenguer, el Llobregat, les AMPAS, la biblioteca del carrer Pareto inaugurada el 1970, el Casal d’avis, reubicat el 1999 en un nou edifici de la Pl. dels Avis, L’Aula de cultura convertida després en el Centre cultural, on es fan tallers de teatre. 
A mitjans de l'any 1978 el Consistori va accedir a les peticions de les Associacions de Pares d'Alumnes de les escoles del barri i de l'Associació de Veïns per que s'habilités l'equipament que havia estat ocupat per l’Escola d’Estudis Artístics a la Pl. dels Avis com Aula de Cultura, seguint les directrius de les dues Aules existents llavors: la de Bellvitge i la de La Florida. L'Aula va iniciar les seves activitats al curs 1978-1979. Segons hem llegit en el blog de l’Arxiu de Sta. Eulàlia,  a partir de l'any 1981, l’Aula de Cultura es va consolidar com a realitat participativa en el món de la cultura i en la vida social de Santa Eulàlia, ajudant a la recuperació dels Carnestoltes i de la Festa Major i promocionant nous grups i cursets. Com en les altres Aules de Cultura, s’hi ha programat representacions de grups foranis dins el projecte Escena, com ara en el 1998 es va fer Bertold  , poemes i cançons, segons la traducció de F. Formosa,amb  N. Candela, Carme Sansa i Joan Albert Amargós.
El conjunt d’equipaments culturals es completà amb el Casal d’entitats de Santa Eulàlia del Carrer d’Anselm Clavé 24 (Cantonada Pl. Avis) on tenen les seu i hi fan activitats l’Associació Cultural Santa Eulàlia 2002, el Col·lectiu de pintura (que també han fet alguna obra de teatre), el Grup de dones de Santa Eulàlia (han fet algunes obres de teatre per Festa Major), el Centre de Cultura Popular La Asunción que disposa de quadre escènic propi, entre d’altres.

ATENEU DE LA UNIÓ. CINE LUMIÈRE. DELEGACIÓN SINDICAL LOCAL OBRA EDUCACIÓN Y DESCANSO.  L’ATENEU “LES CANYES”dalt

L’Ateneu de la Unió fou construït el 1882 i des de molt aviat va esdevenir la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, després el saló d’actes es va convertir en el cinema Imperial, de vida efímera. Eren els anys 20 del nou segle. Més tard l’edifici fou convertit, a petició de Joana Soler,  en el cinema Lumière. Després de la guerra passà a ser la delegació de l’obra sindical Educación y Descanso.
Aquesta delegació, situada al carrer Rossend Arús, 49, era el sindicat vertical de l’ època franquista que s’encarregava de la promoció d’activitats per al temps lliure de l’obrer: esportives, culturals, artístiques... L’Obra Educación y Descanso fou creada el 1940 i subsistí fins el 1977. Va funcionar des de llavors com a Casinet conegut amb el nom de L’Ateneu o Ateneu “Les Canyes”, on es feien representacions de teatre líric, fins el 1965 en què el propietari va sol·licitar-ne la seva demolició.
Per les Festes Majors, en el local de l’Ateneu-La Unió es van fer les següents representacions: tres sarsueles el 1892, Un jefe de la Coronela (12 d’agost de 1894),  Lo collaret de perles (La Vanguardia, 14 d’agost de 1896), Lo ferrer de tall (La Vanguardia, 22 d’agost de 1899), a l’any següent el drama Otello o el moro de Venecia i sarsueles (La Vanguardia del 12 d’agost de 1900), Secuestrada de Portiers per la companyia que dirigeix el senyor Labastida (La Vanguardia, 14 agosto 1901), Los dos pilletes, per una acreditada companyia, dirigida pel senyor Graells. A l’endemà, al vespre, es va fer La verbena de la paloma (1903)
Per Festa Major de 1931 es va preparar una gran vetllada teatral a càrrec de la Cia. Puig-Pallarols. Isabel Monasterio va actuar en l’obra d’Àngel Guimerà En pòlvora i Els porucs.
El quadre dramàtic del centre van representar a l’agost de 1941, amb motiu de la Festa Major, El dentista improvisado i l’opereta La princesa de la Czarda, pels artistes: Josefina Benavent, Tino Folgar, Adelaida Torrente, Juan Martín, José Parera i d’altres. Com a fi de festa, l’opereta El desfile de amor, amb la participació de Mª Teresa Klein i Jesús Royo.  El mateixa any, per les Festes de St. Esteve i Any Nou (1942) el quadre dramàtic del Centre Catòlic hi representa L’Estel de Natzaret.

SOCIETAT UNIÓ LA HORTÈNSIAdalt

A mesura que el barri de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet s’industrialitzava, van començar a aparèixer una sèrie d’entitats on s’agrupaven els eulaliencs. L’any 1904 un petit grup de veïns clients del Gran Cafè-Bar Carbó , situat al número 114 del carrer de Santa Eulàlia, també anomenat Can Martiró, van fundar la «Societat Unió la Hortènsia», que tenia la seva seu social en el mateix local. Als anys 20 adquireix importància i poder organitzatiu aquesta entitat que disposava d’un quadre escènic, preparaven festes del barri, tenien un grup coral, un grup excursionista, equip de ball, etc. Era una entitat amb tarannà democràtic, força influïda pel Partit Republicà Radical, molts militants del qual eren socis de l’entitat més popular del barri, un lloc de reunió d’obrers i menestrals. D’aquesta entitat, la Unió Hortènsia, sorgiren moltes de les iniciatives més creatives de la vida associativa del barri de Santa Eulàlia.         
unio
Font: blog de l’Arxiu històric de Sta. Eulàlia

Aquest és un programa de la Festa Major de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet de l’any 1920, organitzada per la «Societat Unió la Hortènsia», aixecat l’envelat al carrer Pareto durant els dies 24, 25 i 26 d’abril i el 1 i 2 de maig. Programa: sarsuela Marina i Los cadetes de la Reina (blog de l’Arxiu històric Sta. Eulàlia)
Sabem per La Vanguardia del 21 d’abril de 1926 que “Aprovechando la oportunidad de la fiesta mayor, el sábado, día 24 del actual, se celebrará el festival a beneficio del homenaje a la vejez, organizado por la tercera delegación del Patronato de Beneficencia de esta ciudad , cuyo festival tendrá efecto en el local del cine Victoria, sito en la calle de Pi y Margall, corriendo el programa a cargo de la compañía de zarzuela que dirigen los señores Pepe Bou y Vicente Rodón, y de la cual forman parte las primeras tiples Antoñita Padrones, Asunción Romeu y Pepita Cas, tomando parte el barítono Enrique Jiménez. Se pondrán en escena, la zarzuela, en un acto, «Amor ciego» y la comedia lírica «La cara del ministro». Además, dado el carácter benéfico de la fiesta, el aplaudido primer actor don Jaime Borras recitará varios fragmentos de obras de su extenso repertorio…”

FOMENT EULALIENC. EL CASINO DE SANTA EULÀLIAdalt

foment

Font. blog de l’Arxiu històric Santa Eulàlia

El Foment Eulalienc va néixer poc després de la Unió-Hortènsia, el 1907, en el cafè-bar Can Tòfol (Carrer de Santa Eulàlia, 168). Als anys 20 s’anomenà Foment Autonomista Eulalienc -centre adherit a la Lliga en el període republicà, però amb menys influència que el Casino del Centre-i , després de la guerra civil, es convertí en el Casino de Santa Eulàlia traslladat  l'any 1976 al carrer de Jacint Verdaguer, 5, on treballà durant un temps el Grup d’Acció Teatral GAT, a més de tenir grup escènic propi.

El Foment Eulalienc i la Unió-Hortènsia rivalitzaven, cadascuna tenia el seu envelat a la Festa Major, fins que el 1931 decidiren unificar-los en un al carrer Pi i Margall, probablement per influència de l’alcalde el Sr. Frontera. Ambdues entitats tenien quadres escènics. “El Foment, galvanitzat a finals dels anys vint per un animós nucli de joves que es feia anomenar «Penya Ben Vistos», mantenia un grup de teatre molt actiu i amb molt de renom” (BREU, Ramon: El Barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per a una crònica. p. 176)
En els festeigs de 1933 es va representar el drama en tres actes de Manuel Fontdevila La dona verge, i el sainet de Jacinto Capella La planxadora.
També, segons La Vanguardia del 29 d’abril de 1934, (p.22) a Cal Tòfol, el dia 6 de maig  es van fer unes funcions teatrals en el local social, a càrrec de la secció de juventuts, “poniéndose en escena las obras «La presentalla», drama en tres actos, de Apeles Mestres, y «La lluna de mel», de M. Poal Aregall.
El 1936 es va fer L’Hereu escampa.
El Casino va tenir un quadre escènic propi i acollia altres Cies., fins i tot es van fer varietés el 1941 per la Festa Major.
Quant a la Junta, l’any 1969, estava formada pel president Carlos Ponsa Riera, el vicepresident Vicente Vergés Torras,  el secretari José Camps Bigorria, el vicesecretari Ramon Delcor Salat, el tresorer Antonio Munné Font, el comptador Jorge Ricart Caralt, i els vocals Jorge Tomé Fontanals, Jaime Piñol, Antonio Cerdà, Angel Pérez Montcusí, José Mª Tarragó Pastor i els vocals de festes eren Domingo Coca Betti, Angel Miralles Ureña, José Fortuny Salas, Manuel Escribà Roca, i Santiago Julià Fuguet.
Ens consta que el quadre escènic del Casino van representar les obres següents:
L’honra dels fills de Vila Pagès, el 1952, amb Montserrat Tarragó, Angelina Farré, Maria Faguet, Conrado Marsal, que dirigia també, Juan Riba, Ramón Carló, Alfredo Carreras, Tomás Agustín, Juan Salat i l’apuntador R. Llopin formaven l’elenc.
El 1969 van fer La Pepa Maca de Cecilia A. Mantua.
Dins la IV Setmana cultural de 1970, el grup de teatre del Casino presenta al teatre-fòrum Los acreedores de Strindberg (18 d’abril), per la Festa Major van fe Romeu de 5 a 9 de Lluís Elies i Moragas.
El 18 d’abril de 1971, dins la V Semana Cultural, el quadre escènic titular varen representar l’obra de Joaquín Calvo-Sotelo en versió catalana La visita que no va tocar el timbre i el 22 d’abril en Ricard Salvat, director de l’EADAG, va donar una conferència sobre teatre. El mateix any 1971 van portar a escena La noche de folk, juntament amb el grup “Un de mes”. El 18 de maig del mateix, per Festa Major, estrenen La tercera palabra d’A. Casona, amb aquest repartiment: Emi Ferrer, Francisco Canela, Deli Cañellas, Vicente Montoliu, Ana Mª Ferrer, José Mª Tarragó, Mariano Batllori, Jorge García, Mª Rosa Martorell, Laura  Anchuela, sota la direcció de V. Solà. El 20 de juny de 1971 tanquen la temporada teatral amb La cigonya va dir sí (Escenes de la vida familiar en una gran ciutat) comèdia original de C. Llopis i adaptada al català per Laura Riera, interpretada per Enimi Ferré, Ana Mª Ferré, Deli Canellas i Jordi Garcia, Marian Batllori, Ramon Carbó, Albert Tarragó era el primer apuntador i dirigia V. Solà.
Recordem també que en l’envelat muntat per la Festa Major del 1972, es va fer El proceso de Lucullus de B. Brecht, representació important per clarificar els camins professionals del G.A.T. Aquest grup de teatre popular afincat durant un temps en el Casino de Sant Eulàlia seria el precedent directe del G.A.T. D’aquest en parlarem dins l’apartat del teatre professional.

LA COOPERATIVA POPULAR EL RESPETO MUTUO (1910) dalt

mutuo

Font: http://provenzana.blogspot.com.es/2011/05/cooperativa-el-respeto-mutuo-i.html

El divuit de setembre de 1910,  dins del context de les lluites socials obreres, com una iniciativa del molts veïns de la barriada i amb la finalitat social i comercial de efectuar compres i vendes de productes de consum a preus assequibles, es va constituir una cooperativa anomenada: «La Cooperativa Popular de Consumidores El Respeto Mutuo».
El primer local de la Cooperativa era al carrer de Santa Eulàlia núm. 35, però el 1914 es traslladà al carrer Buenos Aires núm. 27, carrer on va néixer Núria Espert i on l’elenc de la Sociedad Recreativa Alianza aniria a actuar després de la guerra.
Entre els fundadors de la cooperativa hem de comptar en Josep Frontera i Puig, un treballador d’una colònia tèxtil de Balsareny que l’any 1909 s’havia traslladat a l'Hospitalet amb la seva família, per treballar a la fàbrica de Can Trinxet i que el 1 914 va formar part de la junta de l’entitat.
El seu fill Ramon Frontera i Bosch que seria alcalde a l’època republicana participà activament, des de molt jove, a la vida de l’entitat. La primera assemblea ordinaria de la cooperativa es va fer el 18 de desembre del mateix any 1910  i hi participaren uns 30 socis. La junta de la cooperativa es renovaria semestralment.
Un dels objectius generals de l’entitat era el foment i la institució de quantes seccions de cultura, mutualisme, i socors fossin necessàries per al millorament moral i material de la vida dels seus associats. Per això, disposaven d’un teatre al primer pis de l’edifici on hi havia el Cafè, tenien un grup teatral propi des del 1927 que feien representacions quinzenals, tenien també una coral, i s’hi feien activitats culturals diverses a més de ball, festivals, concerts... Rivalitzava amb el Foment Autonomista Eulalienc i amb Unió-Hortènsia, tot i que el 1931 realitzaren actes unitaris, com el teatre, davant la sorpresa dels veïns. En el Teatre Victòria les entitats dels barri participaven en festivals en benefici a la Festa de la vellesa.
Segons el nº 21 de “L’Espill” de 1935, el 17 de febrer de 1935 posaren en escena les obres La dama de l'amor feréstec del conegut dramaturg Joan Puig i Ferrater i la joguina en un acte d'en Conrad Roure La casamentera.
La Guerra Civil representà per la Cooperativa la fi del seu període d’auge i va fer perillar la seva supervivència. Al setembre de 1936 l’entitat va crear una Junta de Cultura que s’encarregava d’organitzar actes i festivals de recolzament al Comitè de Milícies Antifeixistes i de coordinar ajuts a la Creu Roja. Però a finals d’aquell mateix mes es van aturar les activitats. El desembre fou incautada. Entrat ja el 1937, la Cooperativa va crear una sucursal al carrer Baró de Maldà, cantonada al de Barcelona. Novament, a l’abril de 1937 els pocs gèneres que tenia «El Respeto Mutuo» foren requisats. En aquells moments, l’Esteban Campreciós era el president de l’entitat.
Finalitzada la guerra civil, la nova administració franquista obligà a «El Respeto Mutuo» a anomenar-se «Servicio Sindical Cooperativo El Respeto Mutuo» La cooperativa reprengué l'activitat fins on li fou possible, sota el control exhaustiu,  intervencionista, de l’Estat. L’entitat va perdre molts socis pel nou tarannà autoritari dels dirigents i la pèrdua del seu caire democràtic. També va haver moltes expulsions pels robatoris d’aliments.
Quant a l’oci, les activitats teatrals estaven aturades fins que cap el 1947, s'establí una mena de conveni amb la «Unió Recreativo-Cultural Aliança», de La Torrassa, de què ja hem parlat en l’apartat corresponent. Per saber-ne més, sobre la cooperativa i el seu destí, podeu visitar el bloc de l’Arxiu històric Santa Eulàlia Provençana.


LA PARRÒQUIA DE SANT ISIDRE (1947). EL QUADRE ESCÈNIC SANT ISIDRE (1976-2006)

isidre

daltLa història de la Parròquia de Sant Isidre inaugurada el 1951 la trobem a la web corresponent:

"Y la historia empezó, cuando el Obispo Gregorio Modrego promulgó el 1 de julio de 1946, un decreto erigiendo en la diócesis de Barcelona 34 nuevas parroquias. Una de ellas, la número 22, con el nombre de San Isidro Labrador, situándola entre los barrios de Sants-La Bordeta de Barcelona y el de Santa Eulalia en L’Hospitalet de Llobregat. Ese mismo mes Mn. Joan Bonet i Baltà, hasta ese momento regente de la parroquia de Sant Julià del Montseny, fue nombrado ecónomo encargado de la parroquia de San Isidro y de San Medín...."(web de la parròquia)

Ens interessa ara el teatre: "...JPSI Joventut de la Parroquia de Sant Isidre con sus secciones de piedad, excursionismo, cultura (Elenc Teatral Isidrenc, Esbart Dansaire" Després es construí el Centre Parroquial. Efectivqment, als anys 50 ja hi havia un elenc teatral que ja feia actuacions en l’escenari de la parròquia del carrer d’Aprestadora fundada per Joan Bonet i Baltà, va mantenir-lo durant vuit anys, però en desconeixem els títols de les representacions; després d’un parèntesi de nou anys d’absència, es reorganitza un quadre escènic que perdurarà fins a la seva fusió amb el grup de la Torrassa Els Picarols.
Obres: Els últims dies de Pompeyo d’Enric Gost Bordas (1976?),  Las “cosas” de Gómez de Muñoz Seca (5/3/1978) amb Dolors Cerezo, D. Díaz, Isabel Izquierdo, Pere Silvestre, Luis Guerrero i Jordi Garcia, dirigits per Pere Andorrà, i Simó Cerezo feia d’apuntador; El genio alegre dels germans Á. Quintero, amb Hilario Murillo, Jorge García, domingo Benegas, Luis Guerrero, Dolores Pérez, Öscar Larrosa, Isabel Izquierdo, Juan Beltran, Ana García, Mariola Fustier, Isabel M. Guerrero, Dolores Cerezo, Simón Cerezo, Carolina Andorrà, Miquel Oms com a apuntador, Núria Rodrigo com a traspunt, sota la direcció de Pere Andorrà(1978), Flors i violes de Pompeu Crehuet, dins les Festes de Sant Isidre (27/5/1979 i un 10 de juliol ), amb el repartiment següent: Simó Cerezo, Pere Andorrà, José-Luis González, Pere Silvestre, Dénise Díaz, Josep Martí, Pere Andorrà dirigí l’actuació.
Altres obres que no podem datar: La vida privada de mamá de Víctor Ruiz Iriarte, La dama del mar d’Ibsen, Proceso a Jesús de Diego Fabbi, La educación de los padres de José Fernández del Villar, Cuando la suegra es la otra de Luis Tejedor i José Alfayate, El teniente Alcalde de Zalamea de P. Muñoz Seca i Pedro Pérez Fernández (dins la !ª Setmana de la Joventut 10-18 maig de 1980), De cerca de Jacinto Benavente, La Pepa maca de C. A. Mantua, la secció juvenil va portar a escena el sainet,  Si yo supiera escribir de Luis Millà amb aquest repartiment:  Mª Luisa Castellón, Joaquín Fernández, Araceli Rodríguez,  Lourdes Segalà com a apuntadora, José Ferrer com a ajudant de direcció, Jordi Garcia en els efectes especials, Pedro Andorrà com a regidor i Jordi Garcia dirigia, el mateix dia el quadre titular va representar la “caricatura de folletín melodramático, en tres actos y en prosa, original de Alfonso Paso (hijo) y José  de Juanes titulada La huérfana de dos hermanas” segons el programa de mà, Maribel y la extraña familia de M. Mihura,la secció juvenil tanca la seva temporada 1981-82 amb La madre de todos de Joaquín Campa, els joves intèrprets eren: Montserrat Main, José  Corbacho, Jordi Ballart, Fco. Javier Insa, Mª Luisa Castellón, Esther Bleda, Carolina Andorrà. El mateix dia es va posar en escena la comèdia en un acte de Miquel Echegaray Entre parientes, interpretada per Pedro J. Reina, Esther Garcia, Ana Mª Mateu, Pilar Arcas (actriu de la Cia Sgratta i en les pel·lícules de José Corbacho: Tapas, Cobardes, i sèrie Pelotas...) i Joaquín Fernández, en la fitxa tècnica: Lourdes Segalà, com a apuntadora; Esther Garcia com a traspunt, Pedro Andorrà com a regidor i Jordi Garcia era l’encarregat de la direcció, escenografia i efectes especials. Decorats dels Germans Salvador.
La casa de las chivas de Jaime Salom, Cena de matrimonios d’Alfonso Paso, dins el Festival de Primavera, Los hijos de la noche de L. Navarro i A. Torrado, La mueca del miedo de Dario Fo, La criada nova de Josep Asmarats, Les dues filles de Santiago Rusiñol, Així són totes, Els pastorets d’en V. Cucurull amb la participació del Grup Antany, el quadre juvenil: Cuando a Adán le falta Eva de Miquel de Acosta, Sin palabras dels Germans A. Quintero, interpretada per José Corbacho, Pilar Arcas, Pedro Reina i Ana Mª Mateo; el mateix dia estrena de El testamento de las apariencias de Jordi García Martorell , Susana quiere ser decente de Jorge Llopis, amb Dénise Díaz, José Navarro, Jordi Garcia, Pere Silvestre, Daniel Morians, Isabel García, Maria Oller, Héctor Nuñez, Rosa Mª Andorrà, sota la direcció de Pere Andorrà; el quadre escènic juvenil: Febrerillo el loco, dels germans Alvarez Quintero, intepretada per Pilar Arcas, Elisenda Castellón, Mª Luisa Castellón, Ana Mateu, Esther Bleda, José Corbacho, Roberto Panadés, Joaquin Fernández, Fco. Javier Insa., Pedro Reina, Pere Andorrà com a regidor, Lourdes Segala com a apuntadora, Jordi Ballart com a traspunt, dirigida per Jordi Garcia.(1978)
En les festes majors de St. Isidre també es feien algunes actuacions del grup de teatre: per exemple, el 1973 el grup parroquial va representar Ali-babá y la princesa tontina.
El 1986 van celebrar el desè aniversari de la creació del quadre escènic i dins el programa d’actes figuraven els grups GT M.Xirgu de l’Ateneu que va representar El país de paambvi de Josep Vila (13 d’abril), grup de teatre Antany amb Situació bis de Pedrolo, Las galas del difunto de la  Cia Sgratta de José Corbacho i La dama del mar  d’Ibsen per part del QESI, els anfitrions.
El 1987, el quadre escènic titular va representar George&Margaret de Gerald Savory segons l’adaptació espanyola de Xavier Regàs (23 i 24 de maig)
El 1989 van presentat La mare... quina nit! d’Assumpta González, a la Mostra de Teatre aficionat, el diumenge 28 de maig, amb Rosa Mª Andorrà, Mariola Fustier, Camila Bujía, Eduard Nevado, Fèlix Fustier, Oriol Molinos, maquillatge de Mònica Olamendi, regidor Gerard López, apuntador Joan Francesc Bertran, Miquel Fustier com ajudant de direcció, direcció i escenografia.  També el 1989 en el seu local del carrer Aprestadora van portar a escena Una noche en su casa, señora de Juan de Letraz (25 i 26 de novembre)
A l’any següent, 1990, van representar al juny La Julieta ha relliscat. Hi participaren Mariola Fustier, Joan F. Bertran, Rosa Mª Andorrà, Camila Bujía, Xavier Caballero, Ricard Nela. Regidors: Jesús Martín, Clara Roses, Apuntadors: Alfred Conca, P. Giralt. Maquillatge: Mª Carmen Caballero, Mónica Olamendi. Atrezzo i escenografia: CESI. Direcció: Enric Valls, Daniel Fustier.
El 1992 van representar la comèdia Torna-la a tocar, Sam de Woody Allen (dies 22 i 23 de febrer) sota la direcció de Miquel Fustier i al mateix any porta a escena Parany per a un home sol.
El 1993 van presentar Paso a paso deRichard Harris en la versió espanyola de Nacho Artime (27 de març)
El 1994 presenten 3 Maletes amunt i avall de Jordi Soler.
El 1996,dins els festeigs de celebració del vintè aniversari del quadre escènic, va representar Boieng-Boeing dins la Roda de Teatre Aficionat de L’Hospitalet.
El 1998, dins el cicle l’Hospitalet fa teatre: El dia de la glòria, de Fco. Ors.
El cicle L’Hospitalet fa teatre de 1999 va començar a la sala A, el 5 i 6 de juny amb el Quadre Escènic Sant Isidre i L’encisadora família Bliss.
El 2000 presenten al Joventut La corda (9-10 de juny)
El 2001, dins la cinquena convocatòria del tercer cicle L'Hospitalet fa teatre, el quadre escènic de St. Isidre va aixecar el teló del teatre Joventut, Sala A, amb Sopar per a dos el 16 i 17 de juny.
2002 Les papallones són lliures, de Leonard Gershe, “versionada en català per Fèlix Fustier i Núria Garcia, segons el llibret en espanyol de José Luis Alonso, i dirigida per Mariola Fustier. La història ens fa reflexionar sobre la llibertat, podem arribar a ser veritablement lliures?. La protagonista intenta ser lliure com les papallones, però els costums socials i un llarg etcètera de qüestions la fan sucumbir finalment” (L’Hospitalet,  cultura 15. 06. 2002) (15 de juny, sala A.)
2003 Revisió anual de Montserrat Cornet, on tres dones, tres destins i tres mons ofereixen tres petites històries, dia 7 de juny, sala A. Intèrprets: Cristina Mateu, Rosa Mª Andorrà, Neus Munt, Mariola Fustier, Eulàlia Oller (veu en off), Joan F. Bertran, Jordi Soteras i Roger Sans com a regidors, Esperança Andreu, sastressa; llum i so a càrrec de Sergi López, Roger Sants ajudant de direcció i Miquel Fustier a càrrec de la direcció, dramatúrgia i escenografia.
2004 Computer Love de Toni Cabré, el  26 juny,
2005 Computer Love, 27 de nov., al CC, 18 de juny, al Joventut sala A amb aquest repartiment: Joan F. Bertran, Mariola Fustier-que dirigeix també-, Rosa Mª Andorrà,  Sergi López, Roger Sans i Neus Munt, regidor Jordi Soteras, llum i so: Sergi Lópezi Miquel Fustier, també ajudant de direcció. Revisió anual, el 13 de març al Centre Catòlic dins la Roda del teatre aficionat.
2006 Misery, de Stephen King, adaptada per Simon More, en versió de David Plana, dv. Dia 9, sala A.
Després d’aquesta data ja trobem els noms dels actors/actrius del grup integrats en els Picarols de la Torrassa.


L’ESCOLA D’ESTUDIS ARTÍSTICS (1975-1978). SECCIÓ DE TEATREdalt

eeeFont: Botey: Alpha 63. Fets i llegat

L’EEA fou creada l’any 1975 pel Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet i sota el padrinatge de la FAD (Foment de les Arts Decoratives) amb el propòsit de proporcionar una formació artística i cultural alternativa als joves hospitalencs.
La direcció aniria a càrrec de Ricard Salvat (Tortosa, 1934-Barcelona, 2009) fundador de l’ l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) juntament amb Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) el 1960, una de les bases més sòlides del moviment del teatre independent català. Els cursos es van començar a fer a la cúpula del Coliseum, (es traslladà al carrer Brusi el 1973, nova seu del FAD per mandat seu) i eren una clara alternativa a l’Institut del Teatre totalment adscrit encara al règim franquista. L’EADAG es va proposar la recuperació i revalorització dels clàssics del teatre català com Emili Vilanova, Joaquim Ruyra, Frederic Soler “Pitarra”, Apel·les Mestres, Salvador Espriu com a referent fonamental, col·laborador directe de l’escola; així com els autors espanyols de la generació realista, a més d’altres autors de la cultura hispànica oblidats o maltractats per les cartelleres comercials, com ara Federico García Lorca o Miguel de Unamuno, sense oblidar els dramaturgs internacionals com Dürrenmatt, Ibsen, Strindberg, Pirandello, Shaw, Brecht, Gorki, Adamov, Ionesco o Beckett.
L’objectiu era la creació del que hauria de ser el futur Teatre Nacional de Catalunya. 
A Alemanya -on Salvat va realitzar estudis de filosofia i teatrals- va entrar en contacte amb el teatre que s’estava fent aquell moment al nord d’Europa, tan diferent de l’espanyol. Així fou que l’obra de Bertolt Brecht i el treball de la companyia Berliner Ensemble així com els treballs de posada en escena del director Erwin Piscator serien el model i la referència a l’hora d’ensenyar als alumnes, els actors del futur, una sèrie de tècniques noves per a representar aquests textos, segons Oriol Puig Taulé (L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època”2007), després de passar dificultats degudes a la poca producció i a la censura, quan per decisió de Daniel Giralt-Miracle i del Consell Directiu del FAD  va decidir el tancament irrevocable del seu local  i el cessament de la seva activitat pedagògica.
La secció d’Arts Escèniques de l’EEA a Santa Eulàlia , situada en un edifici del carrer Anselm Clavé nº 24, naixia com a una continuació natural, per l’equip pedagògic i la majoria de l’alumnat, del projecte de l’EADAG, era una mena de “segona part” de l’EADAG, tant a nivell teòric com pràctic, després d’un període de transició en què Salvat i el seu equip van ocupar temporalment l’Escola Pippo, dirigida per la seva germana Neus Salvat.
En Ricard Salvat s’inspirà també en la Bauhaus, l’Escola d’Arquitectura i arts Aplicades de Weimar (1919-1933) que coneixia bé. Li agradava l’esperit, connectava amb els interessos dels seus alumnes i amb el projecte de Gropius que cercava la conjunció de les arts i la valorització de l’artesania de la creativitat, de l’experimentació artística.
L’Escola fou un centre impulsor d’activitats culturals, però només va resistir dos anys, els cursos docents 1975-76 i 1976-77 tot i que es va allargar uns mesos pel voluntarisme d’alguns professors. Fou breu, però intens, ja que molts alumnes que van passar per l’Escola continuen treballant en el món artístic i de l’espectacle o en gestió cultural. Hem d’entendre aquest impuls cultural dins el context de l’ebullició sòcio-política i cultural de la ciutat en els darrers anys dels franquisme i hem de recordar els precedents de l’ALPHA 63 de què hem parlat abans i que contribuïren al naixement de l’EEA, cas de Vicenç Capdevila i Joan Cases que eren alcalde i regidor de cultura respectivament.
Alguns dels membres de l’Alpha 63 assistiren als cursos de l’EADAG, per la qual cosa en Salvat, com a conferenciant, ja havia pres contacte i mantenia amistat amb membres fundadors de l’ Alpha 63 com en Jaume i Ramon Miró, així com Joan Soto, Joan Torres i Enric Flores . Joan Miró va demanar-li que posés en marxa el seu projecte cultural per a la ciutat de l’Hospitalet i en Salvat acceptà el repte en veure l’oportunitat de donar continuació a l’EADAG i la derivada.Cia. teatral Adrià Gual.
Quant a la Junta constituïda, “el centre quedava emmarcat administrativament dins el Patronat Municipal de Cultura, encapçalat per Joan Soto (ex-membre de l’Alpha-63) i el seu secretari general passava a ser Joan Francesc Marco. A la Junta de Govern del Patronat hi havia noms com Amadeu Juan i Joan Torres. El secretari de l’Escola i coordinador dels Cursos d’Animació Cultural va ser, en primera instància, Carles Ortiz, i a començaments del segon curs (1976-1977), Francesc Rodon” (Oriol Puig Taulé L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època”2007, p. 116)
L’Escola disposava de tres seccions, la de cinema, la de música, arts plàstiques i la de teatre, de què parlarem aquí.
La secció de teatre tenia dos tipus d’alumnat: els alumnes que provenien de l’experiència de l’EADAG i els que començaven de zero, interessats pel fet teatral i el seu estudi.
Els alumnes que s’havien matriculat provinents de l’EADAG estaven preparant un muntatge, des del mes de novembre de 1974: Salvat Papasseit i la seva època. El projecte va seguir en marxa, s’hi van incorporar els alumnes “nous” de l’EEA i alguns de provinents del Departament d’Experimentació Teatral (DET) de la Universitat de Barcelona, que també dirigia Ricard Salvat.
Tal com ja s’havia fet a l’EADAG, es va utilitzar el “ mètode Stanislavsky” que combinava aspectes dramatúrgics amb la preparació física, fonològica, i tenia en compte els avenços de la psicologia freudiana. Es va aplicar en els exercicis gestuals i de lectura de textos i en la lectura d’obres teatrals. De fet, molts professors provenien també de l’EADAG: Joan Salvat (psicomotricitat), Manuel Trilla (interpretació), Pere Mora (espai escènic), Toni Fàbregas (escenografia), Mª Jesús Andany (dicció), Sergi Mateu i Teresa Monsegur (expressió corporal), Manuel Reguera (dramatúrgia), Pere Daussà (direcció i escenificació teatral)
Seguint el mateix sistema que a l’EADAG, els dijous a primera hora (de les set a dos quarts de nou del vespre) es reservaven per l’anomenada “Aula Lliure”, on personalitats convidades dictaven conferències als alumnes de l’Escola, com ara Francesc Vicens, director en aquell temps de la Fundació Miró, que va parlar sobre “Art i comunicació”, Walter Biemel (mestre de Ricard Salvat a Alemanya). “Algunes reflexions a propòsit de la repetició en l’art modern”, José Monleón, “La situació actual del teatre a Espanya” o Ricard Salvat, “40 anys de teatre”, o bé venien altres grups teatrals a representar obres teatrals que poguessin interessar a l’alumnat, cas de Judith Malina i Julian Beck, fundadors del grup Living Theatre, Núria Espert, Angel Alonso, El Màgic  Circus, Salvador Távora, Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas i Mercè Bruquetas, autor i intèrpret de l’obra Mercè dels uns, Mercè dels altres que es va representar a l’escola.
Altres obres que s’hi representaren: Ya no hay locos amigos, ya no hay locos adaptació dramàtica sobre poemes del poeta exiliat León Felipeper la Cia. Teatral La Guadaña, que havia topat amb la censura a Badajoz; i l’obra basada en poemes de Kavafis Nu, pel grup Kaddish, a més de l’obra preparada en hores extraordinàries pels alumnes: Salvat-Papasseit i la seva època, estrenada l’estiu de 1976,amb la col·laboració d’Agustí Villaronga en l’enllumenat; interpretada per Xavier Borràs, Calogero Buttà, Jaume Cifré, Marta Costa, Mercè Costas, Teresa Devant, Manuel Díez, Anna Frígola, Núria Grau, Rosa Garcia, Luisa Gavasa, Rosa Lentini, Maite Llop, Xaro Martínez, Xavier Martínez, Joaquim Massa, Miquel Mercer, Carlos Ortiz, Ricard Pedreira, Ina Solé, Josep Maria Turuget. En aquesta obra es feia una lectura artística del noucentisme català i de les imbricacions avantguardistes d’aquell personatge. La part “Però la joia és meva” contenia informacions biogràfiques i ideològiques del poeta. Es va estrenar dins la I Setmana de Teatre de l’Hospitalet que es va organitzar des de l’Escola. Després es va estrenar Només sóc poeta a la mateixa Escola, per evitar problemes amb la censura.
Altres muntatges estrenats a l’EEA van ser El samurai, adaptació de Ricard Pedreira -alumne provinent de l’EADAG especialitzat en direcció i que es convertiria en gerent del Teatre Lliure barceloní- d’un text d’Artaud, muntatges dels tallers d’alumnes de l’Escola: Oración de Fernando Arrabal, Clifford Odets Tot esperant l’esquerrà, i altres improvisacions, assaigs i representacions, segons s’explica en el llibre Escola d’Estudis Artístics 1975-1978, L’Hospitalet, Fundació La Caixa de pensions, 1989 (Catàleg de l’exposició)
Dins la I Setmana de Teatre de l’Hospitalet (7-13 juny 1976) a l’Escola es van presentar ponències sobre els temes: “La cultura en el proceso de paricipación de los barrios”, “El teatro de ls barrios, proceso de participación de ls barrios”, “El teatro infantil en los barrios”, “Censura, permisos gubernativos, limitaciones legales”, “Espacios dramáticos de tv. como medios de cultura popular” i “teatro catalán y su problemàtica” i els grups teatrals següents van fer les seves actuacions: TEI de St. Marçal: Estricta vigilància i Les criades de Genet, Teatro de ribera de Zaragoza Sobre emigrantes a partir de textos de Ruzzante, Labordeta, El búho de Madrid Woyzek de Büchner, Grupo Internacional de Teatro de Madrid Ratas y rateros espectacle basat en El retaule del flautista, Ziasos de Barcelona: El senyor de molt i poc, La Roda: Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret de Mª Aurèlia Capmany, Grup 69: El caracol desnudo, Globus de Terrassa: Dispare, Flanagan de Jordi Teixidor, Fábula rasa, de Barcelona: Juan de Mairena (Homenatge a A. Machado), Grup Casal de Mataró La Pau retorna a Atenes de R. Sirera, van presentar espectacles infantils el grup hospitalenc G.A.T., Libèlula, GIT, Grupo Ensayo i Grup U de CUC. Els locals on es van fer les representacions van ser els teatres del Centre Catòlic, el de la parròquia de St. Isidre, el del Colegio Santiago Apóstol de La Torrassa, el colegio Padre Enrique de Ossó, la pròpia EEA i a l’aire lliure, a la Plaça dels Avis de Sta. Eulàlia, segons la programació publicada al Boletín Informativo Municipal (BIM, año XXII, nº 89-90, 1º i 2º trimestre 1976)
També se’n va ressò el diari El País que va escriure això sobre l’esdeveniment: “I Setmana de Teatre. Resultado de un plan bello y ambicioso propiciado por la Escola. Tres espectáculos diarios y otras tantas mesas de estudio. La intención de los espectáculos se escalonaba desde la búsqueda del contacto popular directo a la experiencia investigadora de nuevos campos dramáticos. Y así fueron los resultados, según me cuentan, ya que, personalmente, no fui testigo de la Semana: Las criadas y Estricta vigilancia, de Genet, en versión catalana, no interesaron en lo más mínimo a los vecinos de Hospitalet. Se trataba, por supuesto, de dos excelentes montajes. Y de dos textos cuya definición inconformista es indiscutible. Pero ni la lírica de Genet ni la poética de los montajes tenían nada que ver con las curiosidades, hoy, allí, de una masa , popular. Permanece, en cambio, sin clarificar el hipotético resultado de una confrontación popular de El dragón, de Schwartz, montado con insuficiente capacidad.
En cambio, conectaron mejor con la sensibilidad del público el Woyzeck, de Büchner, montado por las gentes de El buho; Juan de Mairena, un homenaje a Antonio Machado; La pau... (retorn a Atenas), de versión de Rodolfo Sirera de Lapaz, de Aristófanes; Dispara Flanaghan y Ratas y rateros, de Jordi Teixidor; Preguntas y respuestas sobre la vida y muerte de Francisco Layret y Només sóc poeta. Salvat-Papasseit i la seva época. Estos dos espectáculos representan la vida más lúcida para el tratamiento de un teatro de reflexión y, a la vez, de garra popular.” (El verano teatral de Hospitalet, Enrique Llovet El País,15 /08/1976)
En aquesta setmana teatral es donà rellevància especial al teatre per a infants, es feien cursos d’animació cultural, en concret cursos de teatre destinats a alumnes de de cinquè i sisè que consistien en una xerrada teòrica sobre el teatre en general, la tragèdia, la comèdia, Shakespeare, el teatre castellà i el teatre contemporani i una petita representació teatral. Els cursos destinats a setè i vuitè eren sobre la festa teatral, com es fa el teatre, la commedia dell’arte, els mites ibèrics -impartit pel grup G.A.T.-, els mites internacionals i els mites actuals, amb la col·laboració de diferents grups teatrals.
La configuració de l’EEA com a escola-taller no permetia gran nombre de matrícules ni ingressos conseqüentment. La plantilla de professors es va reduir. La magnitud del projecte de Salvat no coincidia amb la dotació pressupostària municipal, així que el nou alcalde Joan Perelló ajornava l’inici del curs fins al 1978, mentrestant prepararia un informe sobre el funcionament i les activitats desenvolupades per l’Escola amb la intenció de lliurar-lo a la futura Conselleria de Cultura de la Generalitat del nou règim democràtic perquè se’n fes càrrec, però ja no tornà a obrir les portes.
Alguns ex-alumnes continuen movent-se pels escenaris: Ricard Pedreira, anna Pedreira, Xavier Miravete, Luisa Gavasa, actors del GAT entre d’altres.

DIDASCÀLIA dalt

Grup de teatre de l’escola d’adults de Sta Eulàlia.
El 1992 presenten al Joventut Lisístrata, d’Aristófanes.
El 1994 representa El càntir trencat. AC. Collblanc- La Torrassa (M. Déu Desamparats, 87). El mateix any posa en escena Revolta de bruixes de Benet i Jornet. Fitxa artística: Vicky Morales, Dolors Pérez, Lupe Martín, Mònika Martí, Neus Antonino, Angels Gassol, veu en off Toni Cortés. Fitxa tècnica : direcció de Jordi Garcia Martorell, regidor i apuntador : Jesús Rama, coordinadora : Rosa Gassol, escenografia : Toni Martos i Jordi Garcia, taller d’escenografia : Joan Salvador, caracterització: Lupe Martí i Mònika Martí, Vestuari : Neus antonio i Vicky Morales, maquillatge: Àngels Gassol i Lupe Martí. Perruqueria: Diana Ali, Llums/so : Toni Martorell, fotografia : Pep Dagà, disseny gràfic: Toni Cortés, mobiliari i atrezzo: Escola d’Adults de Santa Eulàlia, amb la col·laboració de Carles Cerarols, Beth Escudé, Marcel·lí Martorell, Eduardo Muñoz, Enri Ramos, Jordi Gilabert i Frasi Jiménez.

L’INSTITUT SANTA EULÀLIA: EL “COPEM”. ELA-ela i grups precedents.dalt

 

copemela

Els orígens del COPEM es remunten a l'any 1936, quan l'Ajuntament creà un grup escolar a l'actual plaça Pius XII del barri de Santa Eulàlia. La guerra civil però, paralitza les classes, que no es reprendrien fins al 1958.
Als anys 50  L'Hospitalet no comptava encara amb cap institut i depenia totalment de Barcelona.
Els Centres d’Ensenyament Mitjà (els Instituts de Batxillerat) estaven regulats per la llei de 1953. Aquesta contemplava la possible creació de Centres de Patronat. El Decret de 23 d’agost de 1957 Sobre regulación de los Centros de Patronato de Enseñanza Media desenvolupava plenament aquesta possibilitat. La idea de Patronat representava que alguna altra entitat o institució –normalment l’Ajuntament, però també l’Exèrcit, per exemple– assumís les despeses i el finançament de l’institut. En l’article 4t de la llei s’especificava: “La constitución de un Centro oficial de Patronato de Enseñanza Media podrá ser concertada entre el Estado y cualquier Corporación o Entidad de las enunciadas en el articulo veintiuno de la Ley de Ordenación de la Enseñanza Media, pero no podrá tener lugar en localidades donde exista un Instituto Nacional de Enseñanza Media para alumnos del mismo sexo que los del Centro Oficial de Patronato proyectado.”
El 20 de juny de 1958,  l'Ajuntament, concretament, el regidor de Cultura Josep
Ferrando, que veié la necessitat d'un centre d'Ensenyament mitjà en un moment en què la població hospitalenca havia crescut molt rápidamente i ja tenia més de 100.000 habitants, presenta al ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet una Moció per a la creació d’un COPEM a la ciutat. Serà aprovada el 2 de juliol. El 5 de setembre de 1958 s’acorda la creació d'un centre de patronat, una nova modalitat d'institut que permetia als ajuntaments regir els centres amb una mínima subvenció del govern. El 19 d'octubre del mateix any es reuneixen les cases consistorials per decidir allò indispensable per començar a funcionar l'u d'octubre.
El nom de l’institut ha anat canviant amb el temps: Centre Oficial de Patronat d’Ensenyament Mitjà (COPEM), Instituto Nacional de Bachillerato (INB) mixto núm. 2, Institut de Batxillerat (IB) Santa Eulàlia, fins a l’actual Institut d’Ensenyament Secundari (IES) Santa Eulàlia.
“La manera com el teatre i la pràctica del teatre ha trobat lloc en el si de l’institut ha estat variada, dispersa, discontínua però persistent. De vegades el trobem en representacions o festivals de finals de curs, ja en aquell Copem dels primers anys i encara a l’actualitat, i de vegades en una matèria optativa –sigui l’antic EATP del BUP o les actuals optatives quatrimestrals de l’ESO. El trobem també en el teatre llegit a classe de llengua o bé representat en els Tallers de teatre, una activitat tendent a acollir l’alumnat nouvingut, sigui com a actors o com a espectadors. Al llarg dels anys s’ha mantingut igualment en la permanència d’un grup teatral que neix a recer de les activitats extraescolars de dimecres a la tarda, o que adquireix l’autonomia i les dimensions de l’actual grup de teatre clàssic Ela-Ελα, que ha participat en congressos i certàmens diversos arreu d’Europa.” (COPEM - IES Santa Eulàlia 1958-2008, COPEM-Santa Eulàlia: 50 anys d’història, 50 anys de vida de Pilar Salvatella i el Treball de Recerca de les alumnes Laia Núñez i Beatriz Rogel, Institut Santa Eulàlia, curs 2008-2009,  p. 158)
El Nadal nadalenc dirigit i realitzat per l’alumnat, en què es va representar l’obra de Dickens L’antiquari, en adaptació lliure de Joan Casas i Fuster (Hospitalet de Llobregat, 1950) ara escriptor, crític teatral, traductor, dramaturg i professor de l'Institut del Teatre, llavors alumne del COPEM.  Anys més tard va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d'Alpha 63 fins al GAT dels primers anys 80.
Pel que fa a l’APA, el local habitual de les activitats de l'Associació de Pares era el Centre Parroquial de Sant Isidre. Per exemple durant aquest any 1978 l'associació va organitzar una representació teatral de l'obra de García Lorca “La zapatera prodigiosa”.

iglu 

El grup de teatre IGLÚ -després prengué el nom de Carbassa- a finals del 80 representa diverses obres: el 1988 representa El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; el 1989, El burgès gentilhome, de Molière; el 1990 i següents, La Flauta màgica, de Mozart, La comèdia de l’olla, de Plaute, Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver, Avui Romeo i Julieta, de Palau i Fabre, Antaviana, de Pere Calders... i  va participar a la Mostra de Teatre d’EGB, Ensenyament Secundari i Adults.
Després d’un parèntesi de silenci, el teatre ressorgeix amb força en el departament de clàssiques. A finals dels anys 90, unes alumnes entusiastes van proposar a les professores de Clàssiques  de crear un grup com el que veien actuar en el Festival anual de Teatre Grecollatí al qual assistien. L’entrada en contacte amb un director de teatre disposat, el pedagog d’origen grec P.A. Angelopoulos, l’interès de la llavors regidora d’Educació Montserrat Company i una subvenció anual de l’Ajuntament han fet possible el projecte que ja porta més de deu anys. Així va sorgir el grup ELA-ela Teatre format per alumnes des de 3er d'ESO fins a 2on de Batxillerat, a més de ex-alumnes, amb la intenció de dinamitzar l'estudi de la cultura clàssica a través del teatre i, a més, en català.
Han fet bàsicament obres del teatre antic grec i llatí, però també han incorporat al repertori textos contemporanis, per variar i per arribar a un públic més ampli, propi de festes majors i festes escolars. La Carme Llitjós Pascual seria la coordinadora del grup de teatre i l'Àngels Amorós del departament de Llengua catalana, l'assessora lingüística.
Les obres han estat les següents, segons el llibre del COPEM i del grup Ela Ela : teatre 2001-2011.

electraela2
El 2000-2001 representen Electra de Sòfocles. Llavors encara no havien escollit el nom del grup: S'anunciava senzillament com a GRUP DE TEATRE GRECOLLATÍ que es manifestava contrari a la violència a través del teatre. Els actors/actrius foren: Francis Jiménez, Carles Guerrero, Ferran Mansergas, Cristina Palma, Laura Ballesta, Ingrid Blanch, Ester Martínez, Ainara Perea, Patricia Galera, Mireia Mateu, Montser Trullol, Rebeca Pulido, Irene Vigón, Carles Perera, sota la direcció a partir d’ara de P.A. Angelopoulos. De l’escenografia, se’n féu càrrec en Carles Gomila (Dept. de Tecnologia), del disseny gràfic, en José Guzmán (Dept. d’Arts plàstiques), i de la coordinació, la Maite Canicio i la Carme Llitjós, professores de clàssiques.
D’aquesta primera posta en escena se’n van fer 15 actuacions: al C.C. Sta. Eulàlia per St. Jordi (3), i per Festa Major, al Teatre Joventut (Teatre amateur i Prósopon), a Bellvitge (Festa Major, dins el Festival de teatre amateur ), a l’Associació de veïns Ildefons Cerdà,  i a fora de Barcelona: Camp de Mart de Tarragona, dins el marc de Prósopon: xarxa de difusió, a nivell estatal, del teatre antic de la qual forma part la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, que organitza un festival Juvenil de Teatre destinat a divulgar les obres clàssiques entre els estudiants de l’institut. També al Teatre Romà de Vic, a l’Auditori d’Alcúdia (Mallorca), Teatre de Muro (Mallorca), Reus, i al Teatre Rina, L’Alguer (Itàlia). Des dels primers anys es configurà com a un grup de teatre actiu que s’expandia més enllà de les parets de l’institut. Alguns membres continuen participant en l’activitat malgrat ja no ser a l’institut. L’important ha estat sobretot la funció integradora del grup, un espai positiu de trobada dels joves  en què no s’ha exclòs mai ningú per una hipotètica manca d’aptituds.
Des del 2003 el grup ELA-ela participa a l’organització dels espectacles teatrals amb Plàudite Teatre, un altre grup teatral ben arrelat al barri. Per a la Festa Major d’aquest any 2003 varen muntar conjuntament un Festival de Teatre clàssic, perquè ells preparaven Les troianes d’Eurípides mentre que el grup de l’IES estava fent Electra.
La segona temporada, 2002-2003,  representaren una comèdia; Plusia, basada en el Plutos d'Aristòfanes. El nom és femení, degut a un major nombre de noies en el grup.
La següent obra representada, Criatures, no va sortir del barri.

A la temporada 2003-2004, La Mandràgora de N. Maquiavel ens duu al Renaixement. En van fer set actuacions: C.C. Sta. Eulàlia per St. Jordi i la Festa Major, al C.C. La Bòbila (Teatre amateur), al Camp de Mart de Tarragona (Prósopon), al T. Joventut (Prósopon), a Bellvitge per la Festa Major i a l’Associació de Veïns Ildefons Cerdà. més Els actors/actrius van ser Ingrid Blanch, Sílvia Lorente, Sílvia Medina, Ana Peña, Estel Romero, Cristina Zacarías, Irma Claparols, Ester Martínez, Susana Sánchez, Roger de la Fuente, Savier Martínez, Cristina Palama, Ana Peña, Carles Perera, Montser Trullols i Irina Parés. Alguns d’ells ja els hem esmentat en Electra. Per primer cop s’incorpora la música en directe (piano). Es fan servir músiques diverses en els diferents espectacles. Fins llavors la música no era en directe.
Al curs 2004-2005, es creu més adient escenificar La parella es... de Josep Pere Peyró, una comèdia de gènere, lleugera, pensada per a l’ocasió: es porta l’11 de desembre a l’Associació de veïns Ildefons Cerdà i el 17 al Centre Cultural de Santa Eulàlia.

ela3 Imatge extreta del llibre del desè aniversari del grup


La tragèdia grega torna a la temporada 2004-2005: Les Fenícies d’Eurípides, un dels muntatges més representats (13 actuacions) que els permetia un cop més sobre els excessos de l’orgull i del poder entre els humans. Recrea el tema de Els set contra Tebes, però el seu enfocament és un tant innovador, més psicològic, més modern i sofisticat (Iocasta és viva per a veure la mort fratricida dels seus fills). Va omplir la sala de La Bòbila de L'Hospitalet la tarda del  diumenge 11 de juny del 2005 dins la IX edició de la  Mostra del Teatre aficionat. Els intèrprets són Ester Martínez, Montse Trullols, Laura Garcia, Diego Vega, Manuel Ortiz, Ana Peña, Estel Romero, Laura Ballesta, Xavier Sánchez, Ingrid Blanch, María Olmos, Susana Sánchez, Noor Bilbaisi, Sara Hernández, Paula Sanz i Marina Sanz. L’obra parla de la vida de la gent que ha de marxar del seu país, de les baralles entre germans de sang  o de terra i del patiment dels éssers que els envolten. Es porta al IB Emperador Carles de Barcelona, amb motiu del Prosopon: al Camp de Mart de Tarragona, al Teatre Joventut, al Convent de St. Domènec de Girona, a Can Ventosa d’Eivissa, també es representa al Teatre Rina, a l’Alguer; al IB Martí i Franquès de Tarragona i al Club Lavká, a Praga.

La comèdia de la comèdia de  Jean Tardieu per al 2005-2006 estava formada per una sèrie de peces curtes. Se’n van fer set actuacions: a Santa Eulàlia, al Joventut i per primer cop l’intercanvi internacional amb altres instituts a l’Ajuntament vell de Brno, a Txèquia.

Els ocells d’Aristòfanes va ser l’obra escollida per a la temporada 2007-2008. En aquesta ocasió en Ricard Molina, Isaac Garcia, Estel Romero, Jordi Contreras, Ingrid Blanch, Noor Bilbaisi, Ester Martínez, Dani Alberto, Jessica Moreno, Andrea Ruiz, Sergi Cabot, Luis Nguema i María Olmos foren els responsables d’interpretar-la. D’aquesta obra, se’n fan actuacions al CC. Santa Eulàlia, com sempre, per la Festa Major i St. Jordi i al Teatre Joventut amb motiu de la Mostra del Teatre Amateur.
Però al 2007 també, el 26 de maig concretament, Ela-Ela Teatre va escenificar La mort i el metge de Jean Tardieu en el Festival de Teatre de Sta. Eulàlia, on havia presentat l’any anterior La comèdia de la comèdia  del mateix autor.
De La desaparició de Wendy de Josep Mª Benet i Jornet  van fer set actuacions al CC. Santa Eulàlia, al Joventut, al IB Martí i Franquès de Tarragona i al Barri de les Corts, primera experiència de fer teatre al carrer: “Vam fer una obra cíclica, que tant podia durar una hora com trenta inuts. Ens feia recordar les fantasies d’infantesa” (p. 40, llibre ELA-ela IES SANTA EULÀLIA) El repartiment fou: Joaquín  Juárez, Giovanni Martínez, María Olmos, Daniel Alberto, Marc Gil, Noor Bilbaisi, Estel Romero, Sergi Cabot, Luis Nguema, Ingrid Blanch, Jordi Contreras, Andrea Ruiz, Jessica Moreno, Ester Martínez sota la direcció com sempre de P.A. Angelopoulus.
El llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder es va estrenar el 13 de desembre de 2008 al teatre Joventut, l’any del 50è aniversari de la fundació de l’institut, el COPEM. Mostra l’evolució d’una família a través del dinar de Nadal al llarg de 90 anys de la seva història. Es van fer 3 actuacions, duess al T. Joventut i una al barri per la Festa Major.
Helena fou un projecte ambiciós per a la nova temporada 2008-2009, es proposaren d’elaborar un text de creació col·lectiva sobre el mite d’Helena de Troia, per la qual cosa es va fer una recerca de textos clàssics que donaven visions diferents del personatge mític. Es va representar al Centre Cultural Sta. Eulàlia, com sempre, per St. Jordi i per la Festa Major, al Teatre Joventut (Teatre amateur i aniversari COPEM) i al Teatre Fortuny de Bellpuig.
Sobre la celebració del desè aniversari del grup trobem notícies a la premsa local:
“Ela-ela Teatre celebra el seu desè aniversari. El grup, de l'Institut de Santa Eulàlia, escenifica obres grecollatines.
El grup de teatre Ela-ela, de l’Institut de Santa Eulàlia, ha celebrat el seus 10 anys d'existència, amb una trobada i una actuació al Centre Cultural Santa Eulàlia, el passat divendres. Aquest grup teatral, format per alumnes d’ESO i Batxillerat, escenifica textos grecollatins. 
ELA-Ela va ser creat l’any 2001 com a activitat extraescolar. Durant aquests 10 anys han passat per l'entitat més de 80 membres actius. Segons Carme Llitjós, coordinadora del Ela-ela teatre, el grup està obert al barri, ja que entre els participants es troben persones que no són de l’institut però que estan interessats en la temàtica que es fa.
Per celebrar l’aniversari, s’ha realitzat una festa en què s’ha escenificat una obra, 'Una mirada enrere', commemorativa per part del grup Ela-2, format per exmembres del grup. L’obra recollia escenes dels 11 muntatges que s’han realitzat al llarg dels 10 anys...” (Digital L’H, Entitats 02. 05. 2011 )
Per al curs 2010-11, es programà l’estrena de L’illa dels lents i l’illa dels ràpids i altres comèdies de Jean Tardieu pel 15 d’abril a l’IES.
Les obres es preparen cada temporada començant per la lectura de tres o quatre obres escollides prèviament pels responsables del grup, seguit de la “lectura d’alguns fragments en comú i d’altres s’encarrega la lectura individual, a casa. Al cap d’un mes, mes i mig, es comença a veure quina obra té més adeptes i l’Attis va perfilant la distribució de papers. El repartiment es fa segons una sèrie de criteris pedagògics, de donar oportunitats, de pensar en el trajecte personal de cadascú” (p. 52 llibre ELA-ela). Cap al segon trimestre s'elaboren les propostes de vestuari, escnografia, de música, es busca el material i la col·laboració dels qui poden donar una mà. Es fa servir la imaginació. Per St. Jordi es fa l’estrena del nou espectacle normalment.
El Centre Cultural Santa Eulàlia és el lloc on poden assajar dos dies a la setmana durant dues hores cadascun.
S’han fet molts intercanvis i trobades amb grups de l’estranger o de casa nostra amb un objectiu específic: el treball teatral. Intercanvis amb el grup italià-alguerès del Liceo Manno (setembre de 2004 i 2005), a Txèquia el setembre de 2006, a Patras (Grècia) el setembre de 2007, a Tarragona (2004-2007), trobada a Muro (Mallorca) l’abril de 2003, a Perpinyà (març 2006), a Bellpuig, el 4, 5 i 6 d’abril de 2010 amb motiu de la 25ª trobada de teatre de secundària, a l’escenari del Teatre Armengol. S’han d’afegir actucions especials al Temple romà de Vic (setembre, 2002: Electra) dins del congrés de la secció catalana de la SEEC, al Teatre Lliure dins la XVI Mostra de Centres d’Ensenyament Públic de Barcelona IMEB el maig de 2004 presentaren La Mandràgora, i els esmentats Festivals de Teatro Grecolatino Prosopon a les Illes Balears, al camp de Tarragona, a València, a Alacant i Barcelona... i el 14 de març de 2009 el grup va ser cridat a participar en el 10è aniversari de la mort de Mª Àngels Anglada amb una lectura de poesies seves, a la Sala Capitular del Seminari Conciliar de Barcelona.
Finalment, no oblidem afegir els preis que ha guanyat el grup ELA-ela teatre: primer premi de teatre escolar de l’Hospitalet per Electra, el primer premi atorgat per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí per Electra i dos anys més tard per Les fenícies, el Premi Didascàlia el març de 2006 al conjunt de l’obra del grup concedit per la revista Auriga, per la tasca del grup en la difusió del món clàssic i el maig del 2009 va rebre la menció d’honor del Premi Ovidi Montllor convocat per la Fundación Cocacola per El llarg dinar de Nadal. Sens dubte, el grup ELA-ela Teatre es mereix tot el nostre reconeixement. No és normal que un grup de teatre escolar es mantingui viu al llarg d’una dècada, que alguns dels seus membres actuïn durant set anys, l’estabilitat es deu a què els responsables -l’Àngels Amorós, la Carme Llitjós i l’Attis Angelopoulos- han sabut engrescar i responsabilitzar l’alumne per tal que entengui la participació en el grup teatral “no solament no com una cosa lúdica, sinó també com una manera d’assumir responsabilitats i compromís.” (p. 7 llibre esmentat)

elahttp://elaelateatre.com/2008-2009.htmlela1L'illa dels lents i l'illa dels ràpids i altres comèdies, que són, concretament, Faust i Yorick, La mort i el metge i Una consulta. L'estrena va ser a la celebració de la festa de Sant Jordi a l'institut, el 15 d'abril de 2011.

GRUP DE TEATRE DEL CENTRE DE CULTURA POPULAR “LA ASUNCIÓN”dalt

El centre fou fundat el 1991, i està format per un grup de dones col·laboradores totes del Centre La Asunción situat al carrer de Santa Eulàlia 240,  a l’edifici de La Vanguard.
Començaren fent lectures dramatitzades a les festes del Centre. Més tard van presentar-se a la Parròquia de Sant Isidre i després, animades per gent del teatre amateur, van anar als Festivals de teatre amateur de Bellvitge. Agafaren gust a l’art de Talia fins al punt de representar les seves obres, com molts altres grups teatrals hospitalencs, a la Mostra del  Teatre Amateur que se celebra en el Teatre Juventut.
El 10 de febrer de 1996 el quadre escènic del Centre de Cultura o, anomenat també de vegades, Centre d’adults La Asunción va representar El Divino Impaciente, de José Pemán al teatre de la Parroquia Sant Isidre (Aprestadora, 3).
A la Festa Major de Sta. Eulàlia de 1999 van presentar Llama un inspector (28 de maig)
A les Mostres de Teatre Aficionat al teatre Joventut han presentat:


asun asun

2003 Puebla de las mujeres, dels germans Álvarez Quintero, que explica com l'arribada d'un jove advocat madrileny revoluciona la tranquil·litat d'un poble andalús.(Dv. dia 13 de juny, sala B del T. Joventut). El repartiment és el següent: Inmaculada Aragón, Antònia Torrent, Maribel Fernández, Mª José Cornejo, Encarna Mulero, Patricia Garay, Marta Boncompte, Pilar Santamaria, Isabel Pérez, Mari Sánchez, Carmen Cortés, Ana Mª Morilla, Pepi Matas, Antonia Lago, sota la direcció de Nery Castellanos.
2004 Las que tienen que alternar, obra en dos actes d’Alfonso Paso, (11 de juny, sala B) A més de les actrius esmentades, hi intervenen també Mª Carmen García i Beni Rodríguez.
2005 Comisaría especial d’Alberto Miralles, amb Ana Mª Morillas, a més de les actrius anteriorment esmentades. Dia 10 de juny, sala B.
2006 Un paraguas bajo la lluvia de Víctor Ruiz Iriarte. El programa de mà explica l’argument: Florita, jove òrfena, s’enamora de Mateo. El jove, ple de pors, no està disposat a comprometre-s’hi, i ella, en la seva desesperació, crida la seva mare per demanar-li ajuda. Doña Florita, la mare, acudeix, i explica a la filla que les dones de la família, per conquerir l’home dels seus somnis, sempre han hagut de “donar un cop de mà”. La història comença amb la primera Florita de la nissaga, rebesàvia de l’actual, que per arribar a l’home de qui es va enamorar va haver de... Direcció: Nery Castellanos,  Escenografia: Grup de teatre La Asunción, Avui: Ana M. Morilla: Florita. Antònia Torrent: Doña Florita.  Any 1885: Encarna Mulero: Florita,  Carmen Núñez: Adelina,  Beni Garay: Octavio, Any 1905: Carmen Cortés: Florita, Beni Rodríguez: Rosalía, Encarna Mulero: Teodoro,  Patrícia Garay: Don Leandro, Altres intèrprets: M. José Cornejo (doncella) i Marta Boncompte (botones), Immaculada Aragón: Florita,  Maribel Fernández: Guillermina,  Carmen Cortés: Adolfo,  Avui:  Ana M. Morilla: Florita, Antònia Torrent: Doña Florita, Mari Sánchez: Nina Valenti,  Immaculada Aragón: Mateo. Durada : 2 hores amb quatre intermedis.
2007 El lío nuestro de cada día de Manuel Baz dirigida per Nery Castellanos. Repartiment: Patricia Garay,  Encarnación Mulero, Carmen Cortés,  Mari Sánchez,  Beni Rodriguez,  Inmaculada Aragón, Ana Mª Morilla, Maribel Fernández , Mª Carmen Núñez, MªJosé Cornejo. Escenografia, La Asunción (08/06/2007, sala B) Duració aprox.: 2 hores sense intermedi.  
2008 Las mujeres los prefieren pachuchos d’Alfonso Paso, interpretada per  Mª Carmen Nuñez, Inmaculada Aragón,  Encarnación Mulero, Beni Rodríguez,  Ana Mª Morilla, Carmen Cortés, sota la direcció com ja és habitual de Neri Castellanos. (13/06 sala B)
El 2009 presenten 8 mujeres a la Mostra,  el 2010 Cuéntalo tú, que tienes más gracia i el 2011 Cuidado con las personas decentes d’Alfonso Paso.

 

FUGIRELI TEATRE dalt

El grup va nèixer l’any 1997 fruit d’un curs de clown ofert per Vicenç Elipe, director del grup actualment, amb el suport de El Drac d’Or (colla de gegants de Sta. Eulàlia). Fomenta l’ensenyament del clown al barri i presenta un espectacle cada any al Centre Cultural de Sta. Eulàlia.
Els primers espectacles van ser Pim pom pel clown, Pompon circus, I ara què?, Que te ve que te pi, Monòleg entre dos, El garrepa, segons el programa del Festival de Teatre de Santa Eulàlia de 2008.
Al 2003 representen Pirates d’aigua dolça al  Joventut, sala B (29/06/12) Repartiment: Anna Giralt (Princesa Flit), Jordi Fuentes (Pompon),   Jordi Vidal (Capità Pim) Sílvia Cervero (Sardineta)
A l’any següent, 2004 Canal Klown-27 al  Joventut, també dins la Mostra del Teatre d’aficionat. Repartiment:  Anna Giralt (Flit),  Jordi Fuentes (Pompon), Sílvia Cervero (Sardineta).

fugireliFacebook del grup


Al 2005 Propera parada, travel clown al Joventut.
2008 L’induït, al CC Bellvitge, Idea original i guió: Fugireli teatre
Direcció: Xavi Villena , Intèrprets: Jordi Fuentes i Vicenç Elipe.
“L’induït” es un espectacle de clown on un mag, abandonat pel seu criat, fa servir els seus poders per induir a un nou servent… o això es el que ell pensa. Espectacle en català/castellà . Durada: 1h 15 min
2009 Malaït Makumba! Preestrena 22 de maig al C.C. Sta Eulàlia, estrena 21 de juny De 2009 Al C.C. Sta Eulàlia...
2010 El gran Filippo  Presentada a la Mostra el dia 13 de juny en el  CC. Santa Eulàlia, amb Albert Martí i Sílvia Miravet, sota la direcció de Vicenç Elipe.
2011 Allò que la crisi va  deixar presentada el 12 de juny a la sala B del Joventut dins la  XV Mostra de teatre afeccionat. Espectacle de clown de creació col·lectiva dirigida per Vicenç Elipe i interpretada per Serafín Martínez i Salvador, Silvia Miravet, Josep Roca, Montse Bayo .
2012 L’Hospi-Pirates. Si voleu veure una obra de pirates, “perfecte”. Si voleu veure una obra de pirates dolents, “Perfecte”. Si voleu veure una obra de pirates amb molt de glamour, “perfecte”, aquesta és la vostra obra. Espectacle de Clown de creació pròpia. Direcció: Vicenç Elipe .Repartiment: Sílvia Mirabet,  Montse Bayo, Serafín Martínez portada al Festival de teatre de Sta. Eulàlia del 2012.

PLÀUDITE TEATREdalt

plaudo(web de la Cia)

Segons el diari local l’Hospitalet : “Plàudite Teatre és fruït d'un taller d'experimentació teatral de Pubilla Casas, d'on neix la companyia el 1999 dirigida per Eugenia Delgado qui assegura que "no treballo un teatre clàssic, sí obres clàssiques però amb una feina actoral que i té com a punt de partida el llenguatge corporal, el moviment, la dansa, la imatge visual, la plasticitat i la poètica".
Actualment, tenen la seva seu i centre d'assaig al Centre Cultural de Santa Eulàlia.

Un dels pilars de la companyia i una manera de diferenciar-se dels altres grups de teatre amateur és la formació que reben els actors i els tallers oberts que ofereixen com ara iniciació al teatre i relaxació. Delgado ja està pensant en una futura obra, un projecte teatral amb el poemari lorquià.” (22. 06. 2003). És un tipus de teatre proper al teatre gestual de Lecoq i a l’expressionisme alemany, que es caracteritza per crear una atmosfera de poètica contemporània què envaeix la platea, gràcies a la combinació de la plasticitat d'una escenografia poètica i contemporània que incorpora l’art digital, la música i el moviment, el treball corporal.
El nom de Plàudite TeatreTeatre prové de l'imperatiu del verb llatí “plaudo” que vol dir aplaudit. Aquesta paraula la utilitzaven alguns personatges de la comèdia de Plauto al final de la representació per demanar l'aplaudiment del públic. (Segle III a. d. C.).
A la web pròpia s’autodefineix en la seva web oficial com a associació sense afany de lucre creada en 1998 com un projecte escènic que té la finalitat de promoure activitats relacionades amb el món del’Art, la Cultura, l'Art i la Formació, prioritzant  a través de les Arts Escèniques.
Des del seu naixement, Plàudite Teatre desenvolupa les seves activitats en tres grans àrees: Creació, Formació i Teatre Comunitari, caracteritzades pel Teatre de Moviment® com a eina de treball que accentua la part corporal com punt de partida i camí des del qual abordem el teatre. Aquesta és la carta de presentació del grup format per Anna Babiano, Eva Murillo, Elisabeth Fuentes, Núria Gibert, Raquel Cervera, Emma Jiménez, Sonia Ezquerra, Nacho Baenas i dirigit per Eugenia Delgado Mata, també gerent, i l’artista digital Maribel Pozo Ruiz.
A l’àrea de creació, cal distingir el grup amateur, el grup de joves i el grup professional la Companyia Apóstrofe que ha posat en escena l'obra Café, mucho café o la condena a muerte de Federico García Lorca, creada i dirigidia per Eugenia Delgado Mata al Joventut . Amb Felipe Cabezas, Sonia Ezquerra, Nuria Gibert, Miguel Ángel Montilla, Eva Murillo, Jaime Puerta, Ferran Puig i Marisol Roberston.
Artista Digital i fotografía: Maribel Pozo Ruiz
Composició i interpretació musical: Dodo Vaquerizas i Maria José Cortés
Arranjaments: Àlex Blanco.
Agraïments: Plàudite Teatre, Kuan-um!, Rafael Santos i Carlos Saura (26 de febrer de 2006) Després fan una gira per Espanya i Europa.
A l'àrea de formació crea un model que ve desenvolupant des de 1998, basat principalment en l'experiència pràctica. Aquest model ha estat adoptat per l'Escola de Música-Centre de les Arts de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) -on Plàudite Teatre desenvolupa des del seu inici el programa formatiu d'activitats d' Arts Escèniques- així com per altres centres artistiques.
Paral·lelament realitza i imparteix cursos i tallers regulars i/o intensius d'Arts Escèniques, Teatre-Dansa i Teatre de Moviment® per a nens/es, joves i adults en diversos punts com ara escoles, instituts d'educació secundària, Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE), centres cívics i culturals, centres de recursos pedagògiques, associacions, etc.
La directora escènica, Eugenia Delgado també coordina i dirigeix l'àrea d'Arts Escèniques del Centre de les Arts de L´Hospitalet de Llobregat, realitza tallers de Arts Escèniques per “Imagina” grup de teatre del Centre de dia de Santa Eulàlia, format per persones amb patologia mental, fundadora, directora i professora en el Laboratori de Teatre de Moviment en CC La Bòbila ,  de L'Hospitalet de Llobregat, entre d’altres activitats relacionades amb el teatre que podeu consultar en la web del grup, on trobareu el seu ampli curriculum complet.
La tercera àrea del teatre comunitari és puntual: Alguns projectes que Plàudite Teatre ha realitzat dins de l'àrea de Teatre Comunitari són salut mental, aules d'acollida, centres educatius, Pla LIC, unitats USSE i als espais públics de la ciutat.
Muntatges escènics:
MUERTO DE AMOR: Una tragèdia que neix de l'experimentació amb escenes de dues obres de Federico García Lorca: La Casa de Bernarda Alba i Bodas de Sangre. La van representar al Joventut el 2000, dins la Mostra, en dues funcions i un total de 272 espectadors. Amb aquesta obra va realitzar una gira per Rússia, a Moscou, Niznhi Nóvgorod i Kazán, el 2003 (del 16-23 d’agost) Com a preparació prèvia, van representar l’obra al CC La Bòbila el 22 de juny i al Joventut els dies 28 de juny i del 10 al 13 de juliol del 2003.
PATHOS és la posada en escena de Salomé, d'Oscar Wilde, amb un al·lusió onírica a Yerma, de Federico García Lorca, dins de la línia artística que Plàudite Teatre porta en els seus treballs: mostrar sentiments amb poètica contemporània, com ells mateixos diuen. Durada:1 h. i 30 m. aprox. sense intermedi. L’any 2001 la van presentar a la Mostra del Joventut davant de 266 espectadors.
LAS TROYANAS d’Eurípides, “l'espectacle de les conseqüències d'una guerra a través de les seves víctimes més doloroses: les dones i els nens. El drama es concentra a Troia, però aquest és també el drama de qualsevol guerra en qualsevol lloc, perquè Troia està a qualsevol lloc quan el mite, ubic, es fa història.” En paraules de la filòloga grega Lucia Romero. Part de la recaptació d'aquest espectacle va anar destinat a L'Associació per als Drets Humans a Afganistan (ASDHA) d'ajuda a les dones afganeses.
Representada al teatre Joventut, en la 6ª edició de la Mostra de Teatre amateur davant de 191 espectadors (29/06/2002,. Sala A) i portada al teatre La Galera de la Universitat d’Alcalá de Henares.(16 i 17/05/ 2003)
COMEDIA DE L'ARTE: Diversos personatges de la Comèdia de l'Art realitzen una sèrie d'escenes per relatar una breu història. Representada el dia 6 de setembre a l’estand sociocultural muntat per la Festa Major de Bellvitge, dins el Festival de teatre amateur del 2003.
20 POEMAS DE AMOR Y UNA CANCIÓN DESESPERADA, de Pablo Neruda Apropament a la passió amorosa de Pablo Neruda mitjançant petites escenes de cada poema. Música en directe. Espectacle poètic musical. Any d'estrena 2002.
LAS AVES d’Aristófanes: “és una comèdia clàssica divertida, alegre, en què els cors d'aus poblen l'espai escènic per envoltar-nos amb el seu color i el seu moviment, contant-nos a la vegada una història de recerca d'un món feliç i lliure, on regnen la pau i la concòrdia entre els seus habitants.” Segons la descripció que en fa el grup a la seva web. La van representar en el Festival de teatre amateur de Bellvitge de l’any 2004.

aus


PAYSAGES DÉCALÉS  espectacle de dansa-teatre (perfomance) minimalista presentat el 2004 en el Festival de Teatre Clàssic de Santa Eulàlia el 22, 23 i 29 de maig al CC Sta. Eulàlia.
 Al juny del mateix any la  van portar al Joventut, a la Mostra.
DON QUIJOTE, DE LA MANCHA AL MAR. La sinopsi que en fa el mateix grup és “SINOPSI: Un muntatge escènic divertit, per a públic familiar, on es veuen escenes de Don Quijote al seu camí des de La Mancha fins a arribar al mar de Barcelona la Nit de Sant Joan, amb els personatges i llocs que el van acompanyar en les seves aventures i esdeveniments. Les escenes porten el fil conductor argumental del personatge de Don Quijote i estan tenyides del moviment i el gest que caracteritza el grup Plàudite Teatre, amb petites i divertides coreografies.” Presentada en el 8è Festival de teatre de Santa Eulàlia (2010) tal com hem vist en l’apartat de festivals d’aquest treball. Fitxa Artística: Espectacle de creació pròpia. Direcció, adaptació i moviment escènic: Eugenia Delgado Mata. Intèrprets: Anna Babiano, Nacho Baenas, Rosa Forteza, Núria Gibert, Eva Murillo i Alejandro Navarro. Artista Digital i Comunicació: Maribel Pozo Ruiz. Coreografies: Giuseppe Stella. Música: fragments de “España Antigua” de Jordi Savall, Montserrat Figueras, i “Bella Terra” de Ariadna Savall. Durada: 1 h. aprox.

quixot


CABARET EROTMATIZANTE “és una invitació a gaudir de moments irònics, divertits, visuals, íntims, subtils, sensitius... a través del Teatre de Movimient® i la Poètica Contemporània que caracteritza el traball artístic de Plàudite Teatre”. Espectacle que presenten a la Festa Major de Sta. Eulàlia i després en  Mostra de Teatre amateur al Joventut el 2005. El 5 de març al CC la Bòbila, al Centre d’Estudis Joan XXIII el 8 d’octubre de 2005.
CABARET DE AZOTEAEns convida a endinsar-nos dintre del món dels personatges de la nit, capaços de crear el seu propi microcosmos en els terrats clandestins, íntims i de vegades delirants, en els quals es deleixen i diverteixen fins provocar a l'espectador el desig de ser un d'ells/elles.” Representada en el CC Bòbila dins la Mostra, el 9 de juny de 2006 i al Festival de Teatre amateur de Bellvitge el 13 de setembre del mateix any.

azotea

EL DESIG: Espectacle de creació pròpia que van portar a escena al Joventut el 2007 dins la Mostra.
CABARET EN TRASPÀS:  representada en el CC Sta. Eulàlia el 2008, dins la Mostra de teatre amateur. El 14 de juny de 2008 a la CC. Sta. Eulàlia.
EL CORAZÓN DEL SUEÑO “és una peça de Teatre de Moviment inspirada en l'obra“Así que pasen cinco años. Leyenda del Tiempo” de Federico García Lorca. Atmosfera lúdica i de somnis, una travessia com el camí Universal del Desig. Imatges poètiques creen una atmosfera que, des d'el moviment, ens evoquen el desig de personatges que conviuen amb nosaltres en el món, a vegades a prop i altres vegades llunyans, sempre plens de desigs que són la seva raó d'existir. "El Corazón del Sueño" és el batec que alimenta el Desig.” Fitxa artística: Espectacle de creació pròpia. Direcció escènica i coreografia: Eugenia Delgado Mata. Intérprets: Anna Babiano, Nacho Baenas, Rosa Forteza, Núria Gibert, Eva Murillo i Alejandro Navarro. Artista Digital: Maribel Pozo Ruiz. Fotografies: Núria Gibert, Jesús Sanz i Maribel Pozo Ruiz. Música original: José Luis Lázaro. Música en directe: Eva Garin (clarinet), Pepe Cerón (guitarra), Ferrán Diez (baix), Jesús Portella (Washboard i percusió), José Luis Lázaro (piano / clarinet / mandolina). Disseny de llums: Eugenia Delgado Mata. Comunicació, vídeo i fotografia: Maribel Pozo Ruiz.
Versió lliure de LA COMEDIA DE LOS ASNOS, de Plaute. Presentada el 14 de juny al CC. Sta. Eulàlia, dins la XIII edició de la Mostra del Teatre aficionat. Direcció de Vicenç Elipe i Eugenia Delgado Mata. Comèdia d’humor interpretada per Anna Babiano, Nacho Baenas, Eulàlia Ballart, Mª Dolores Carrillo, Octavi De La Iglesia, Mariela Díaz, Diego Fontfría, Núria Gibert, Luis Jodo, Albert Martí, Silvia Mirabet, Alicia Moutón, Eva Murillo, Carolina Querol, Carole Piveteau.
MISSISSIPI inspirada en Désirée’s Baby, de Kate Chopin 1893. Estrenada en el Teatre Joventut el 19 de novembre de 2011. “És un espectacle que ens transporta a la Nova Orleans de principis del segle XX a través de personatges, històries, imatges i música de la ciutat del quart creixent -per la seva forma de mitja lluna. A la vora del Mississipí, “pare de totes les aigües”, ressonen les veus negres, les veus blanques, i el banjo, el washboard i el clarinet donen ritme als seus personatges. Una proposta de Teatre de Moviment, estil de Plàudite Teatre, que crea atmosferes i sensacions dins un conjunt de poètica contemporània.” Fitxa artística. Direcció escènica: Eugenia Delgado Mata.
Adaptació del text: Bibiana Goday. Artista digital, vídeo, imatge i comunicació: Maribel Pozo Ruiz. Intèrprets: Anna Babiano, Nacho Baenas, Eulàlia Ballart, Eva Garín (Clarinet), Núria Gibert, Josep Lluis Lázaro (Banjo), Eva Murillo i Jesus Portella un cop més d’una peça de Teatre de Moviment amb música en directe. Idioma: Català i/o castellà. Durada aproximada: 60 minuts.
L’espectacle creat més recentment és El Trencanous, presentat el dia 4 de desembre del 2012 al matí per a escoles de L'H i el dia 15 de desembre per a públic familiar, ambdues al Teatre Joventut L'H, amb el Centre de Dansa de Catalunya. Adaptació del Ballet del Trencanous per a públic familiar, amb música de Txaikovski, Teatre i Art Digital.

mis

El grup va presentar dos muntatges a Cuba el 2010, tal com ens diu a la pàgina web (d'on hem extret les imatges) i en el mitjà de comunicació local: “El grup Plàudite Teatre farà aquest mes d’octubre un viatge a Cuba per presentar dos dels seus muntatges i establir una via de col•laboració amb un altre grup d’aquell país. Amb aquesta iniciativa, els membres de Plàudite volen reivindicar l’activitat cultural com a eina útil de cooperació internacional.
Un grup d’actors de Plàudite viatjarà a l’octubre a Cuba per posar en escena a La Havana, a Cienfuegos i a La Cen dues de les seves obres: una versió infantil del Quixot, Don Quijote al mar, i El corazón del sueño, una peça basada en Así que pasen cinco años, del poeta Federico García Lorca.
A la localitat de La Cen establiran contacte amb un grup de teatre aficionat cubà, Teatro de la Fortaleza, amb qui han preparat i posaran en escena una obra conjunta, Arpa de troncos vivos, inspirada en el viatge de García Lorca a l’illa caribenya. L’objectiu és que els actors cubans visitin L’Hospitalet la pròxima tardor i aquesta obra també es pugui veure a la ciutat.” (lhdigital.cat,  cultura 19. 08. 2010)
PLÀUDITE TEATRE  també ha fet accions teatralitzades, perfomances en museus i fires: Museu d'història de L'Hospitalet de Llobregat, Performance, Inauguració de la instalació de Art Digital, Interferences de Maribel Pozo Ruiz i Matteo Sisti-Sette16 /04/2008 19:30h, fora de l’Hospitalet en la Fira de la Puríssima, 7 i 8 /12/2004; realització del taller: "Fem Teatre amb el Quixot" dintre de l'activitat Teatre a la Fresca. Jardins de Can Torrents.Termes Romanes de St. Boi (17 /07/2005), en el Museu de Sant Boi de Llobregat,  en el mateix Museu Testimoni d'un Poble: Vilaboi 1936-1939; Temps de Guerra, Taller familiar Vilaboi Temps de Guerra: realització d'accions escèniques participatives per a un públic familiar, el 2006,Teatre a la Fresca, Jardins de Can Torrents Museu de Sant Pere de Galligans de Girona el 2006 i el 2007, Reviu Ca n'Amat Sainete del desencert dins el Festival Internacional de Teatre el juliol de 2007 i 2008, Termes Romanes de St. Boi de Llobregat (30 /06/ 2007 ), El Desig. Una Travessia Poètica, Teatre a la Fresca, Jardins de Can Torrents en el Museu de Sant Boi de Llobregat, i en el mateix museu LVDI RUBRICATI , La Festa Romana de Sant Boi de Llobregat amb KuanUm! Patrimoni Interesant i Divertit (6-7/06/2009) entre moltes d’altres que podeu trobar en la web oficial del grup.
Dins el teatre comunitari, a més de l’esmentat a propòsit del Festival de teatre de Sta. Eulàlia: “El Món Canvia...”Plàudite Teatre amb 4 centres de Salut Mental de Sant Boi de Llobregat, març-abril, 2010 Les tres cultures a Sant Boi de Llobregat en l'època medieval III, 2007; Germanvs o el paràsit de Faustina, hi articipen prop de 200 persones i 60 discapacitats físics i psíquics, Música en directe a càrrec d'alumnes de l'Escola Municipal de Música de Sant Boi  en el Museu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona),2006; Tallers d'arts escèniques per a “IMAGINA” Grups de teatre del Centre de Dia de Santa Eulàlia a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) el 2005, El aigua i el vi. Les divinitats romanes visiten Sant Boi en el Museu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).
Altres col·laboracions, tallers, accions teatralitzades podeu trobar-les a la web del grup Plàudite Teatre.
Segons el diari local l’Hospitalet : “Plàudite Teatre és fruït d'un taller d'experimentació teatral de Pubilla Casas, d'on neix la companyia el 1999 dirigida per Eugenia Delgado qui assegura que "no treballo un teatre clàssic, sí obres clàssiques però amb una feina actoral que té com a punt de partida el llenguatge corporal, el moviment, la dansa, la imatge visual, la plasticitat i la poètica".

cafeCafé, café.

Dins el teatre comunitari, a més de l’esmentat a propòsit del Festival de teatre de Sta. Eulàlia: “El Món Canvia...”Plàudite Teatre amb 4 centres de Salut Mental de Sant Boi de Llobregat, març-abril, 2010 Les tres cultures a Sant Boi de Llobregat en l'època medieval III, 2007; Germanvs o el paràsit de Faustina, hi articipen prop de 200 persones i 60 discapacitats físics i psíquics, Música en directe a càrrec d'alumnes de l'Escola Municipal de Música de Sant Boi  en el Museu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) ,2006; Tallers d'arts escèniques per a “IMAGINA” Grups de teatre del Centre de Dia de Santa Eulàlia a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) el 2005, El aigua i el vi. Les divinitats romanes visiten Sant Boi en el Museu de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).

  1. ludLudi Rubricati.


Altres col·laboracions, tallers, accions teatralitzades podeu trobar-les a la web del grup Plàudite Teatre. Videos en you tube

DISTRITO IV: LA FLORIDA. LES PLANES.dalt

Introducciódalt

La barriada de La Florida té una extensió de 0,38 Km2, una població de 29.183  i la màxima densitat de 77.215 hab. /km2 de la ciutat de l’Hospitalet.
Al sector de Les Planes: l’extensió és de 0,42  la població de 16.636 i la densitat de 39.395 hab. /km2 .
El barri de la Florida està situat a la part alta del municipi de l’Hospitalet, és a dir, al samontà que significa terreny muntanyós i de secà. El nom de la Florida sembla relacionar-se amb l’existència d’extensos camps de conreu de flors ja ben entrat el segle XX. Aquests conreus pertanyien a un propietari, Juli Peris, que tenia el seu domicili en una casa de planta baixa al carrer de la Florida.
“Més tard, els propietaris van plantar garrofers, oliveres i blat. Les terres, a partir d’aquest moment va ser destinades a una altra activitat: l’explotació de les argiles per a la fabricació de materials ceràmics i de construcció. Així apareixen en el paisatge les bòbiles. Cal constatar la inexistència de masies per bé que es tractava de terrenys agrícoles, els propietaris dels quals vivien fora de la zona.” Abans del boom de l’edificació, a la Florida hi havia cinc bòbiles:
La dels Valencians, on ara hi ha la plaça de la Llibertat; La Redemptora, anomenada també dels Mossos, a l’illa on ara hi ha l’Institut Pedraforca, el CEIP Menéndez Pidal, l’edifici de Correus i l’Esplai la Florida; La Balanyà que ocupava l’actual mercat Torrent Gornal i el Parc dels Pajaritos; La Goyta-Oliveros, a l’actuals Parc de les Planes i  La Indústria Ceràmica para la Construcción, al capdavall de l’Avinguda Catalunya.”
El barri de la Florida-les Planes, tal com el coneixem avui, és de creació recent. Va néixer fruit de les onades migratòries del segle XX -la primera durant les dècades dels anys 20-30 i la segona entre els 60 i els 70- que van provocar l'edificació de les primeres residències obreres a la muntanya del Samontà.
No obstant això, després de Collblanc-La Torrassa, La Florida es un dels barris més antics de la ciutat.
A la dècada de 1920-1930 va arribar al nivell màxim d'immigració, i el nombre de la població es va triplicar. És el moment en què van aparèixer les primeres urbanitzacions a la zona de la Florida actual, que anaren augmentant progressivament després de la Guerra Civil. De fet, el creixement va ser espectacular i els nivells de precarietat també. El blat i les vinyes van ser substituïts per edificis que anaven acollint els immigrants procedents de les zones més pobres d’Espanya:
Per tal d’intentar eliminar el barraquisme originat, l'ajuntament de la ciutat va cedir a la "Delegación de Sindicatos" uns terrenys, i va ser l'origen dels "Bloques Onésimo Redondo" i del barri en sí. A la pràctica, aquests primers blocs començats a construir el 1955 van acabar servint per allotjar als barraquistes del barri barcelonès de la Barceloneta. Eren molt petits i mal fets, es van haver de restaurar més tard (anys 80)
Així doncs, no es va resoldre el barraquisme, el relloguer i fins i tot l'habitatge en coves o refugis excavats artificialment al Samontà, especialment a la riera del Cementiri (la Florida-les Planes) i a la riera del Canyet (Sanfeliu).
Van edificar-se blocs d’edificis per encabir més i més gent. Els anomenats blocs de la Llum o de FECSA situats molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida són 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa FECSA pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els blocs d’Onèsimo Redondo van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer. Testimonis ens parlen del barri als anys 50. “El barrio de la Florida, el barrio en conjunto, pues no existía. Todas estas casas no existían. Ahí solamente teníamos los Bloques. Cuando llegamos nosotros no había más que los Bloques. Había un barrio que le llamaban el barrio de los Boteros, en la zona de la calle Ceravalls. Eran unas casitas bajas y todo el resto eran viñas. También había viñas donde montaron los Bloques”(A. García, La Florida, la historia contada por su gente” en format pdf )
El fang, les línies de tensió, les pudors de les indústries de la pell i productes químics (La Cardoner), la mala construcció dels blocs, el pont, l’isolament del barri i manca de serveis feien difícil la vida del veïnat i tenien força motius de reinvindicació. Els resultats de la seva lluita reinvindicativa quasi van ser imperceptibles durant el franquisme i les millores aconseguides i, per tant, la transformació més integral han estat aconseguides amb l’arribada dels ajuntaments democràtics.
Els dos motors de la reivindicació han estat: l’Associació de Veïns i el Centre Social de la Florida.
El primer centre escolar privat data del 1958. El mercat també. Al 1956 es feien misses en un barracó, encara que l´església, inaugurada pel bisbe al 1960, es va construir en uns terrenys cedits per la FECSA al 1970.
Serà la segona generació de nouvinguts, entre el 1970 i el 1985, els que iniciaran les reivindicacions de serveis públics que cobreixin les necessitats bàsiques del barri. Serà en aquest període quan les reivindicacions polítiques s'uniran amb les veïnals.
El 1956 fou creada la Parròquia Mare de Déu de la Llum pel Dr. Modrego amb la finalitat d’atendre el nucli urbà que es va anar formant a causa de la immigració provinent de les diferents regions d’Espanya. La Parroquia Mare de Déu de la Llum va començar a vertebrar la vida associativa enmig del fang i el barraquisme. El Centre Social de La Florida, creat en 1961 dins la parròquia, va ser l'escola política de la ciutat donant cobertura a les lluites polítiques i sindicals, que es van barrejar amb les veïnals en front del règim franquista, segons es diu en el blog del PDC La Florida. D’altra banda, aquest no fou un fenomen exclusiu del barris hospitalencs, a Barcelona també alguns mossens progressistes van afavorir els moviments reivindicatius.
La dècada dels 70 va ser la de les AAVV, les quals, acompanyades per un ampli movimient social assembleari, van liderar el canvi social i la transformació de la ciutat. L’Associació de veïns nascuda el 1973 (o a finals del 74, segons les fonts) és situada actualment en els Blocs Florida, 13 Baixos, que col·labora a la Festa Major. Però a més gràcies a les lluites veïnals, es van fer les escoles públiques Joaquim Ruyra i l'Eduard Fontserè i l'ambulatori.
Al 1979, al primer ajuntament democràtic, el PSC i el PSUC es repartiren 24 regidors. Serà a partir d'aquest moment quan comenci el procés de devaluació de les formes de cohesió social i de l'identitat col·lectiva desenvolupada a i per les AA.VV.. Bona part dels líders socials i sindicals van passar a la política professional. La majoria dels ciutadans van deixar de participar activament de la vida associativa, delegant en ells la responsabilitat de resoldre els problemes del barri i de la ciutat.
Serà a la dècada dels 80 quan es comencen a impulsar diferents centres d'esplai a la ciutat: al 1984 neix l´Esplai a la Florida emparat per l'AVV i per un grup de pares i mares de nens/es amb disminució psíquica.
L’any 2001 neix la biblioteca, va obrir les seves portes després de la seva remodelació i ampliació. L'equipament ocupa l'espai que abans ocupava l'antiga aula de cultura i triplica la seva superfície fins a disposar de prop de 800 m2 en una sola planta. L’edifici és compartit amb el Casal d’Avis la Florida, fundat el 1976.
La Florida pertany encara avui dia, juntament amb Les Planes, el Gornal, Pubilla Cases i la part alta de Can Serra, al conjunt de barris amb nivells de renda més baixos de la ciutat.

llum kk

A. García, La Florida, la historia contada por su gente” (en format pdf )

CENTRO SOCIAL LA FLORIDAdalt

Va néixer en el si de la Parròquia de la Mare de Deú de la Llum. El Mn. José Murillo Tejada va explicar a la premsa local com havia sorgit el Centro Social  La Florida (el Centro Médico Social la Inmaculada n’era un precedent, a Bellvitge) “Fins a l’any 1960 la tasca pastoral la fèiem en un barracó dels blocs Onèsimo Redondo, cedit per l’Ajuntament, i en un altre barracó hi havia l’escola del barri, avui Pau Vila”, explica Josep Murillo, el rector. La parròquia havia d’acollir uns 7.000 feligresos però a causa de la immigració de seguida en van ser 40.000. “Eren temps de poques infraestructures i serveis, i dins de la parròquia es va crear el Centre Social la Florida, que va organitzar una escola, un gabinet jurídic i una consulta mèdica, amb l’objectiu de pa liar en la mesura que fos possible, les mancances”, destaca. Mossèn Murillo recorda la celebración d’assemblees reivindicatives i de treballadors, teatre i xerrades on “venia gent estranya que eren policies de paisà infiltrats i després ens desallotjaven acusant-nos de fer una reunió. Davant de qualsevol conflicte sempre se les carregava el Centre Social la Florida”. El seu president fundador, Jaume Ribas…” (L’Hospitalet, 6 de febrer del 2006)
El Centre Social la Florida era un lloc de trobada de persones vinculades a diversos
àmbits socials i polítics com la JOC, CCOO, el PSUC o la LCR i també individuals.
Allà confluïen Joan Saura, Santi Díaz Martín, Germà Pedra, Honorio Blasco, Clara Perramón o Alfonso Collado, que del 1965 al 1969, en va ser tresorer, vicepresident
i president. Del centre van sorgir líders veïnals, polítics i culturals.
En el Centre, doncs,  es feien moltes activitats culturals i esportives: cine-fòrum, disco-fòrum, festeigs com verbenes, gymkames, festivals, partits de futbol, cursets formatius, ping-pong, muntanya, exposicions, recitals... hi havia biblioteca, xerrades sobre sexualitat i teatre.
Sorgí en aquest centre un grup de teatre que va participar diverses vegades en les Setmanes Culturals de finals dels 60 i principis dels 70, com ja hem vist en aquest mateix treball: La pechuga de la sardina de Lauro Olmo, Las viejas difíciles de Carlos Muñiz, El rabo de José Ruibal, La pancarta de José Díaz i Los esclavos de Martínez Ballesteros, són algunes de les obres.
Hem d’afegir les que hem extret dels butlletins del Centre: La voz del Barrio (1967), Boletín  Centro Social La Florida  de 1972-1974, i de Surco dels anys 1976-77.
En el número del mes d’octubre de 1967, en un article signat per M. Pleguezuelos sobre el teatre i la seva importància, se’ns diu que en el Centre hi ha un grup de teatre que té com a missió “ofrecer al barrio este medio de cultura y distracción a la vez que los chicos y chics que forman  el grupo encuentran en le teatro una escuela de buenas costumbres” I llavors anuncia que el quadre escènic del Centre posarà en escena l’obra d’Alejandro Casona Los árboles mueren de pie. En el butlletí del 1972 hem trobat més informació: el grup estava format en aquells moments per unes deu persones, els assajos es feien els diumenges a la tarda  i s’estava preparant per al 16 d’agost Castillos en el aire de Fermín Cabal. Ens diu que durant la Setmana Cultural van fer una obra per als socis, però no ens revela quina.  A l’abril de 1972 els assajos eren els dimarts i dijous de 10 a 11 (de  la nit suposem).
Es va programar el 1973 un curset sobre tècnica teatral per formar els membres del grup de teatre, però quedà interromput perquè la preparació d’una obra els absorbia massa temps per fer les dues activitats alhora. Per Nadal d’aquesll any volien fer Vendimia de Francia de José M. Rodríguez Méndez drama en tres actes.
Un escrit força crític signat per “Demócrito” a l’agost de 1974 en l’esmentat Boletín del Centro Social La Florida posava en dubte que el grup de teatre tingués els objectius clars. Un grup de teatre que al seu judici ha de ser popular, real, que funcioni, i dubta també sobre la preparació  seriosa i constant a tots nivells i de cadascun dels components: “Un grupo y teatro que en todo el año solamente prepara una obra, ¿realmente ha avanzado mucho?.” 
En el número del desembre de 1974 s’anuncia l’assaig de El hombre vegetal d’Antonio Martínez Ballesteros i un esquetx improvisat pel grup.
En el Surco del desembre de 1976 s’esmenta un altre títol d’obra: Guadaña al Resucitado de Ramón Gil Novales, representada a l’Aula de cultura, a San Ramon, a Can Serra, St. Josep, a Cornellà i a Albons.  En el nº III del febrer de 1977 hi ha la referència a les gestions per fer la representació de Llegan los cómicos de Vicente Romero. Sempre dins la línia de crítica social no exempta de cert humor. El grup constava de 12 persones en aquell moment i assajaven a l’Aula de Cultura.

GRUP LA BARRACAdalt

Grup d’afeccionats de gent de la Florida i d’altres que no eren del barri i tenen contacte amb altres grups de teatre de l’època. Un dels membres del grup Julio Pérez “Sento” era un bon animador. Organitzaven activitats, possibilitaven les condicions de creació de manifestacions artístiques al barri. En la revista Plenamar ( subtítol: Promou el Grup de Poetes de l'Aula de Cultura de Sta. Eulàlia) del maig de 1979 trobem els objectius del grup: ser popular, teatre al carrer i barat.
Una de les obres representades fou Milagro en el mercado viejo d’Osvaldo Aragón, amb motiu de la Festa major de Sta. Eulàlia de 1979.

EL RACÓ DE L’ALEGRIAdalt

Grup del Casal de gent gran de la Florida: el 2010 van representar Casa de Los Milagros, al CC La Bòbila.

Pel butlletí trimestral del districte IV Plaça de la Llibertat(nº 12, hivern 1988), hem sabut també que es va formar un grup de teatre a l’Escola d’Adults de la Florida i va estrenar el 1988 Aquí no paga nadie de Darío Fo. La iniciativa va sorgir d’alguns exalumnes que després de la paròdia carnavalesca, buscaven una forma de seguir relacionant-se en acabat els estudis Un professor de l’escola va proposar l’obra. Els assajos començaren el 1987, però s’ha retrassat força l’estrena. Fou representada també en el Centre Extremeny Muñoz Torrero de Pubilla Casas.

DISTRICTE V: BARRIS DE CAN SERRA I PUBILLA CASES dalt

CAN SERRA dalt
Introducció dalt

Té una extensió de 0,29 Km2, una població de 10.549 hab. i una densitat d’hab. per km2 de 36.728. Limita al sud amb el barri del Centre, a l'oest amb Sanfeliu, al nord amb Pubilla Cases i el municipi d'Esplugues de Llobregat i a l'est amb el barri de la Florida. La vida ciutadana s'aglutina al voltant de la plaça de la Carpa, del mercat i de la Casa de la Reconciliació, parròquia del barri on a més tenen lloc una gran part de les activitats de les entitats del barri, com ja hem vist en parlar de les Festes Majors.
El nom del barri té el seu origen en una masia de mitjan XIX que es deia així pel cognom del propietari Josep Serra. Alguns detalls més podeu trobar-los en el blog de Luis V. Bagán.
L’espai que avui coneixem com a barri de Can Serra estava format per un conjunt de cases pairals: Can Cervera, Can Serra, Can Buxeres i d’altres, envoltades de conreus de garrofers.
En J. Botey ens explica com va sorgir el Can Serra que coneixem, així com els “boletines informativos” de l’Associació de Veïns del barri. Es parla de Can Serra, en tant que planificació urbanística, per primera vegada l’any 1953 en el Pla Comarcal del Barcelonès, que definia una ocupació del sòl del 50 % amb vivendes de màxim sis plantes i l’altre meitat havia de ser parc. No hi volia construir ningú fins que les empreses immobiliàries amaltea, Briseida i Alcida van obrir els ulls i demanen a l’Ajuntament les llicències de construcció. El plan inicial es va modificar i l’espai destinat al parc urbà es reduí al 14%. En una altra modificació es van voler estalviar aquest percentatge i pujar blocs de més plantes. Així van començar els problemes que es veurien incrementats en ser surprimit finalment el parc urbà mentre anaven pujant els edificis. El 1966 una nova modificació va suposar un desplaçament dels immobles projectats per deixar lloc a l’IB. S’aprofità l’avinentesa per augmentar el nombre de vivendes. El 1974 es dona per vàlid el Pla parcial amb totes les modificacions esmentades. El 1975 l’AAVV presenta el seu Pla i aconsegueixen solars per ésser destinats a serveis.
El barri, doncs, es comença a construir l’any 1968 i els primers veïns hi arriben l’any 1969.
La Parròquia de San Benet es creà el 1970 i es convertí en la institució convocant i aixopluc de les primeres entitats, com diu en J. Botey, que en va ser el primer rector escolapi. Es va formar un equip d’escolapis (Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer, Andreu Trilla i Jaume Salas) i escolàpies (Magdalena Sendra, Mercè Romans, M. Pau Trayner i Alejandra Torroba). En el si de la parròquia neix l’Associació de Veïns el 1973 i el seu moviment veïnal contra el Pla parcial. Sobre la participació significativa de les dones veïnes del barri en l’Associació, en la lluita reivindicativa del barri per un habitatge digne, per la creació d’escoles públiques i instituts, l’Escola d’Adults  i, en definitiva, per conèixer de més a prop la història del Grup de dones de la Casa de la Reconciliació cal consultar l’article de Mª Pau Trayner “Les dones de Can Serra de l’Hospitalet, pp 119-166, dins Sanahuja i Torres, Dolors i altres: Les dones i la història al Baix Llobregat. Vol. 2. Sant Feliu de Llobregat, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ; Barcelona :  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. Col.lecció Llorenç Sans d'estudis del Baix Llobregat, 13.
Tenien un petit local llogat, als baixos del bloc D-6, que servia com a despatx parroquial, centre d’esplai, centre de joves, casal d’avis, despatx per a l’assistent social, assessoria jurídica, amb la intencionalitat evident de generar vida social i organitzativa. Però decidiren no construir una parròquia.
Amb el temps va caldre un local per a la gent: “Però a finals de 1971, un grup encapçalat per Jaume Valls, Antonio Ruiz i d’altres, en representació de les forces polítiques antifranquistes de l’Hospitalet, demanen la construcció d’uns locals per a la parròquia amb el següent argument: “Sabem que no voleu construir l’edifici de la parròquia. Però la classe obrera necessitem locals i l’església és l’única entitat que ens els pot oferir, gràcies al concordat entre l’Estat i la Santa Seu. Us demanem que ho feu”(BOTEY, p.216) Així fou que es creà entre tots els veïns l’anomenada Casa de la Reconciliació -acabada el 1975- que es convertí en un  lloc de referència d’activitats culturals, socials i polítiques, convocant gent del barri i de fora del barri, en moments de perill com en les vagues, afusellament del Txiki, mort de Franco, vagues de fam en solidaritat amb la Nicaragua perseguida, intensos debats a l’interior de l’esquerra, sobre pacifisme. I, des de l’any 1974, el primer grup d’objectors de consciència contra el servei militar de l’Estat espanyol encapçalat, també entre d’altres, per Martí Olivella. Era un equip nombrós que, de manera unitària, actuava en el camp social, en el religiós, en el polític, en el cultural o en el reivindicatiu. D’entre tot aquell equip algunes persones emblemàtiques eren Glòria Hernàndez, la primera presidenta de l’associació de veïns; M. Pilar Massana, aleshores assistent social de Càritas i que va participar de manera important en el grup d’urbanisme de l’AV, o Montserrat Llobera, impulsora des de l’inici la primera escola d’adults de la transició que incorporava per primer cop el mètode Freire per a l’aprenentatge de la lectura i escriptura, en la qual, entre d’altres, col·laborà Manolo Sacristán.
La Parròquia deixaria d’estar a mans dels escolapis el 1995 i passaria al bisbat.
La Casa de Reconciliació segueix tenint una important capacitat de convocatòria, especialment a través del grup de dones, que fan una representació teatral cada any per Festa Major. I, tot i que l’associació de veïns, el grup de festes i els altres grups del barri ja fa temps que funcionen autònomament, l’esperit unitari, de col·laboració i de servei és el mateix que al començament, segons J. Botey que va deixar la parròquia el 1978.

LA CARPA. TEATRE PORTÀTIL DE CAN SERRA (1969-1973) dalt

carpa

Font: http://lhospitaletdellobregat.files.wordpress.com/2011/02/carparamoncosta.jpg

En la  premsa local La Ciutat de l’Hospitalet (desembre, 1984, nº 4) se’ns explica la creació de la Carpa: “Un 14 de diciembre de 1968 la Ponencia de Cultura de la ciudad proyectó el montaje de un Teatro Nacional La Carpa. Se trataba de una instalación de dos estructuras metálicas desmontables que poseían una longitud de 51 m. una anchura de 39 m. y la altura de 11 m. aproximadamente. La capacidad se fijó sobre la cifra de 1200 localidades, proveyéndose el inicio de la obra hacia el mes de enero de 1969 y el pleno funcionamiento en el plazo de seis meses posteriores al comienzo de las instalaciones...”
Es va instal·lar el 1969 i segons el diari La Vanguardia del dia 1 de gener de 1972, “finalizó la concesión de emplazamiento del Teatro Popular Portátil del Ministerio de Información y Turismo, enclavado en la avenida de Can Serra.”, però continua dient el corresponsal J. Macià “El Teatro Portátil está llamado a desarrollar una función de cultura popular en su más alto sentido. No se trata de requerir la continuidad de un teatro comercial, sino un lugar en donde promocilonar la verdadera enseñanza del arte en todas sus facetas, esto es lo que se ha hecho hasta la fecha. Y seguros estamos de que seguirá su función docente en un futuro muy cercano. Sin este recinto en donde puede darse cabida a más de un millar de asistentes, ¿qué queda en nuestra ciudad con una capacidad aproximada? Nada. Esta es la preocupación de la ponencia da Cultura y ésta debe ser la de todos los ciudadanos.(…) Abrigamos la confianza de que para el próximo año 1972 «la carpa» vestirá sus mejores galas en honor a la alta misión por la que fue creada. — José MACIÀ.”
Malgrat la poca popularitat i el poc èxit que va tenir el teatre portàtil entre els hospitalencs que ocasionà un balanç deficitari, el 1972 el Ministeri cedeix la Carpa a l’Ajuntament: “El Ministerio de Información y Turismo ha hecho un ofrecimiento en firme al Ayuntamiento para cederle, por un precio que se estima simbólico, la carpa del Teatro Popular Portátil, que ha estado instalada hasta el presente en unos terrenos cedidos por una urbanizados de la barriada de Can Serra. Este ofrecimiento está siendo estudiado y será el Pleno quien deba decidir si se acepta. En caso afirmativo, debería trasladarse de lugar, porque la empresa ha de construir unas viviendas donde ahora tiene cedido los terrenos. Se habla de un posible nuevo emplazamiento en algunos terrenos afectados por el Municipio de Santa Eulalia, a lo largo de la Travesía Industrial. En caso de ser aceptado, deben realizarse algunas reformas, como dotarla de un nuevo toldaje. Se calcula que los gastos que el Municipio debería realizar no sobrepasarían de las 800.000 pesetas” (La Vanguardia, 14/03/1972)
Finalment, la Carpa fou abandonada el juliol de 1973 després que un temporal de vent fes malbé l’estructura. Els arquitectes municipals van decidir no reparar-les degut a l’alt cost econòmic que suposava.

car 

Font: http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/entitats-organismes/associacio-de-veins-de-can-serra/


Calia que la ciutat disposés d’un teatre municipal per tal que s’adquirís cultura teatral, cosa que encara trigaria a arribar.
A la Carpa es van fer un total de 83 espectacles, dels quals 69 foren obres de teatre, 2 sarsueles, 9 de teatre infantil i tres de ballet i dansa, segons el Boletín de Información Municipal (Any XVI, Nº 63, tercer trimestre de 1969) . El cicle va inaugurar-lo la Cia. de Teatro Nacional Calderón de la Barca. La primera temporada duraria fins el 8 de desembre.
La programació en la primera campanya del teatre portàtil de Festivales de España va ser (19/09/1969): El enfermo imaginario de Molière per la  Compañía Nacional del Teatro Calderón de la Barca de Barcelona sota la direcció de José María Loperena (19-21/09), Retablo de las mujeres maliciosas. Farsas medievales. Instituto del Teatro a càrrec de l’Escola Superior d’Arte Dramàtic, sota la direcció de Joaquín Cardona i
la supervisió general de Bartolomé Olsina (dies 23 i 28), El grillo de Carlos Muñiz pel grup amateur Taller de Teatro de Barcelona, dirigida per Antonio Joven (dia 24), La casa de las chivas de Jaime Salom sota la direcció de Fernando Machado (dia 27), Marina original de Círculo Barcelonés, Tomás Bretón a càrrec de la Compañía lírica, dirigida per Manuel Gas i Rafael Richart (dia 28),  Actuació de la Compañía Nacional
María Guerrero amb les obres dela seva gira per Sudamèrica: La Dama Duende, de Calderón de la Barca, El señor Adrián, el primo, de Arniches, Tres sombreros de copa, de Mihura i La Rosa de papel i La enamorada del Rey, de Valle Inclán, mai fetes abans a la ciutat. sota la direcció de José Luis Alomo (del 3 al 12 de octubre) Al mes d’octubre: Las mujeres sabias de Molière, segons l’adaptación d’Enric Llovet a càrrec del Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per María Luisa Oliveda. Va merèixer un comentari del corresponsal de La Vanguardia: “El montaje está a cargo de «Pequeño Teatro de Barcelona», que bajo la dirección de María Luisa Oliveda, consigue una magnífica realización.
La música que acompaña diversos momentos de la representación, es la escrita
exprofeso por el maestro Carmelo Bernaola con ocasión de su estreno en Madrid, por la compañía Nacional del Teatro Español. Un magnífico vestuario ayuda a completar el ambiente adecuado de la obra.
La cuidada versión de Llovet encuentra en el trabajo de los actores de «Pequeño Teatro», su más genuina interpretación. Llevado por su mano Molière se coloca muy cerca de nosotros. En el Teatro Popular Portátil rigen precios populares, y las representaciones de «Las mujeres sabias» tendrán lugar los días 17, 18 y 19 de octubre.” (La Vanguardia del 17 d’octubre de 1969).
Per al 18 estava programada La tabernera del puerto per la Compañía «Tomás Bretón» sota la direcció de Manuel Gas i Rafael Richart.. A continuació, el torn va ser per a Corona de amor y muerte original de Alejandro Casona (dies 24-25), per al 26 El zoo de cristal de Tennessee. Williams. Pel quadre escènic local del Centre Catòlic, dirigit per Josep Montaner. Per acabar el mes i començar el novembre, estava prevista l’obra El tanto por ciento, original d’Adolfo Prego pel Grup  Teatral Bambalinas de Barcelona, sota la direcció de Pablo Zabalbeascoa. La següent cita era de ballet, però els dies 7-9 de novembre va haver un  Espectáculo cátaro d’Alberto Miralles pel Grupo experimental Cátaro de Barcelona, sota la direcció d’Alberto Miralles.   
Per als dies 14 i 15, una història celta: Deirdre de los pesares de J. Synge pel Grupo experimental Tas. Institutodel Teatre de Barcelona. Direcció de Rosario Coscolla.
El torn de Marea baja de Peter Blackmere segons la traducció de Conchita Montes, pel Pequeño teatro, Cia fundada  per Miguel Narros el 1957 en Barcelona,  dirigida per María Luisa Oliveda fou el 22 i el 23.  Aquest A l’endemà, Los Goliardos van presentar Historial del desdichado Juan de Buenalma de Lope de Rueda. La direcció era col·lectiva. A finals de mes: Espejo para dos mujeres de Jaime Salom, pel grup La Rondalla i promocionada per F.E.S.T.A (dies 28-29). El dia 30 va actuar Juan Gual del Club Dinámico de Barcelona en El cantar del arriero.
Ja al desembre: dies 5-6, La mordaza d’Alfonso Sastre, a càrrec del Teatro Escuela Enrique Borras de Barcelona, sota la direcció de Ramón Balcells.
El dia 7 era el torn de La cançó de la filla del marxant de Josep Maria de Sagarra, pel grup Juventud Artística de Calella (Barcelona). Primer premi, 1968 de “Educación y Descanso”.
El dilluns dia 8 va haver un espectacle de dansa espanyola, el dies 12-14 :  Juego de niños, Original de Víctor Ruiz Triarte, a càrrec de l’elenc del Fomento Excursionista.
Sección Teatro Barcelona, Direcció d’Antonio Fábregas.
Diumenge, 14: Don Gil de Alcalá.per la Compañía Lírica «Tomás Bretón», Direcció:
Manuel Gas-Rafael Richart. I els dies 19-21 El tragaluz deAntonio Buero Vallejo, pel Club Maria Guerrero, de Barcelona, sota la direcció de Pedro Camilleri.
En projecte: El candil de Talavera de la Reina pel grup de Teatro Universitario de
Zaragoza. La cazuela de Alcoy.
La segona campanya de teatre nacional a la Carpa va aparèixer anunciada a La Vanguardia del 3 d’octubre de 1969: diu el titular  “HA DADO COMIENZO LA «II CAMPAÑA NACIONAL DE TEATRO»
A fin de informar a los medios de comunicación social, y más señaladamente a la crítica teatral barcelonesa, del comienzo de la «II Campaña Nacional de Teatro», la Delegación Provincial de Información y Turismo organizó una reunión que tuvo lugar en el hotel Avenida Palaee, anteanoche. Asistieron, él director de los «Festivales de España y Teatros Nacionales, don Enrique de la Hoz, el concejal, señor Jiménez Gil, que representaba al alcalde, el escritor, don Manuel Pombo Ángulo, autor de la obra con la que debía presentarse por la noche la compañía del Teatro Español, el director de la compañía del. teatro «María Guerrero», don José Luis Alonso, el presidente de la Asociación de la Prensa y otras personas relacionadas con el mundo teatral, entre las cuales, la mayor parte de los críticos e informadores barceloneses de las actividades del espectáculo.”
També va actuar la Cia del Teatro Español de Madrid amb Te espero ayer de Manuel Pombo Angulo.
En la campanya de primavera de 1970 es varen programar els següents espectacles segons La Vanguardia del 18 de març de 1970: ” Durante los días 18. 19, 20, 21 y 22, actuará la compañía peruana de Betty Dávila, con la discutida obra de Virgilio Pinera, «Dos viejos pánicos». Premio «Casa de las Américas», de Cuba, 1968.
Su estreno mundial tuvo lugar en el Teatro Infanta Beatriz, de Madrid. Del autor de «Dos viejos pánicos», escribe Alfonso Sastre: «Es un alucinante análisis de la senilidad» y de su autor, Pinera, define: «La personalidad propia de Pinera es así: menos ambiguo que lonescu; más carnal que Beckett; tan problemático como Pinter y rivalizando con la mejor inspiraciónmde Albee. ¿Y de Pirandello? ¿Y deUnamuno? Pinera es un Unamuno criollo, un Pirandello habanizado...»
Para la programación del actual mes da marzo no quede desatendida en cuanto a sesiones de calidad, se ha programado para los días 28 y 29, el espectáculo integral de Semana Santa, que presenta Daniel Bhor, «Cruz de nuestro tiempo».José MACIA”


Ministerio de Información y Turismo
Ayuntamiento de Hospitalet
TEATRO POPULAR PORTÁTIL
Avda. Can Serra
PRESENTACIÓN EN CATALUÑA DE LA
COMPAÑÍA PERUANA DE BETTY DAVILA
con la discutida obra
DOS VIEJOS PÁNICOS
(Premio Casa de las Américas de Cuba 1968)
* de Virgilio Pinera
Alucinante estudio de la senilidad
Miércoles 18 marzo noche
Jueves 19 » tarde
Viernes 20 » noche
Sábado 21 » noche
Domingo 22 » tarde
Tardes, 6.15. Noches, 10.30

I en el 1971, sabem per La Vanguardia del 3 d’abril que també estava programat un dels muntatges més ambiciosos de la directora Maria Luisa Oliveda: Burlas, sueños y alegorias segons text de Quevedo per la Cia Pequeño Teatro de Barcelona.que va actuar en dues úniques  representaclons, el 3 i 4 d’abril, segons la selecció realitzada per Juan Potau.
Al maig de 1971 van fer El burgès gentilhome de Molière, en tres actes, en cadascun dels quals el decorat només canviava en la disposició del cub i el color. A la dreta, se situava el relator, rococó, mentre el decorat era clarament modernista.
A la Carpa portaven els col·legis també, aquest promoció escolar fou més exitosa. El ministre de Información y Turismo el  señor Fraga Iribarne va inaugurar la campanya escolar assistint a la representació de La vida es sueño interpretada per la Compañía de Teatro Universal para escolares que dirigia Alejandro Ulloa. El dia 15 d’octubre de 1969 “se inició la primera sesión del ciclo de teatro universal para escolares. Es una experiencia cultural inédita en la ciudad y que quizá sea una de las serias razones —según ha afirmado el ponente de Cultura, señor Capdevila—, que justifique la presencia de ese teatro portátil del Ministerio de Información y Turismo.”(La Vanguardia, 16 d’octubre de 1969) Les altres obres portades a l’escenari de la Carpa foren: El alcalde de Zalamea de Calderón; Otelo i Hamlet de Shakespeare; Los intereses creados de Benavente, i En Flandes se ha puesto el sol d’Eduardo Marquina.

carp El Malalt imaginari, set. 1969 a LA CARPA a càrrec de la Cia. titular del Teatro Nacional Calderón, de Barcelona..Font: facebook de CEL’H         


A La Vanguardia del 19 de març de 1971 hem trobat més obres que es van fer a la Carpa: a càrrec de la  Compañia Corral de Comedias de Valladolid: Anacleto Morones de Juan Rulfo i El Esclavo de Leroy Jones (dies 19-21 març) i  la Cia Josep Maria Folch 1 Torres va presentar El Soldado Fanfarrón de Plaute.
Però els espectacles no van atraure prou els hospitalencs, no eren espectacles prou populars i les 1000 places no es van omplir ni de bon tros gairebé mai. En definitiva, la campanya no va obtenir l’èxit esperat, va ser deficitària, malgrat els esforços de l’Administració municipal, perquè els hospitalencs no van respondre con s’esperava. El teatre portàtil era massa lluny del centre urbà i d’accés difícil, sense comunicacions. Però fou escollit per “hallarse en un lugar apacible, sin ruidos, para mejor justipreciar el valor de todas sus representaciones.”(La Vanguardia, 30/09/1969). El 1972 es va estudiar la possibilitat de traslladar-lo a un solar de Sta. Eulàlia. Es calculava que el trasllat i la lona nova costaria dos milions de pessetes, molt més barat que crear un teatre de nova planta. Finalment, els veïns reuneixen signatures i aconsegueixen que es destini l’espai ocupat per la carpa a equipaments per al barri en compte de fer-ne els 13 blocs de 14 plantes d’edificis projectats: A La Vanguardia del 9 de juny de 1978 així ens ho diu: “Por fin se ha firmado el acuerdo entre la Corporación Metropolitana, el Ayuntamiento de l'Hospitalet y el propietario del solar denominado "La Carpa", que hace muchos años es reivindicado por los vecinos de Can Serra para instalar en él los equipamientos que tanta falta hacen a este barrio(…) El 20 de agosto de 1974, ante las reivindicaciones de los vecinos, el Ayuntamiento acordó la suspensión por un año de concesión de nuevas licencias de obras en la zona y la redacción de un nuevo plan parcial.
Gracias a esta nueva redacción, aprobada el 10 de junio de 1975, el solar de «la Carpa» se destinaba a uso colectivo.
Quedaba pendiente, sin embargo, el problema de la propiedad. Desde aquella fecha han sido múltiples las gestiones. Finalmente se llegó al acuerdo por el cual el Ayuntamiento cedía a la Corporación Municipal Metropolitana determinados derechos en el Polígono Pedrosa, este organismo entregaba cuarenta y cinco millones de pesetasy un solar de las mismas características en Cerdanyola y la propiedad de «la Carpa» pasaba a propiedad municipal.— Marina GUARRO.”
El grup de teatre de les dones de la Casa de la Reconciliació: dalt

El Grup de Dones fou creat el 1989. En la primera part del llibre, dins la Festa Major del barri, hem parlat de les obres representades: veure festes majors-can serra.
G.A.T. Recordem que durant un temps el GRUP D’ACCIÓ TEATRAL, abans d’anar al TCC, van treballar a Can Serra, llavors eren pràcticament desconeguts. Havien fet representacions a La Carpa i a la Casa de la Reconciliació, on hi tenien la seu: La política de los residuos, per exemple. Trobareu més informació en l’apartat dedicat al Teatre professional.dalt

Grup de Teatre TEATRE & COdalt
Associació sense ànim de lucre creada el  1997 i presidida per l’actor i productor Adolf Baqués, que pretenia fomentar l’activitat teatral i d’altres formes d’expressió afins mitjançant un curs de teatre impartit per Pepa Calvo, l’actriu i directora del Teatre del Repartidor, en què es el treballava a partir de la improvisació i un muntatge teatral. També s’impartien cursos de veu i de mim. Aquestes activitats de teatre de petit format es feien en una sala de l’Avda. Can Serra 11, bloc E, baixos esquerra.
Va portar a escena Dos és companyia, tres és multitud, interpretada per Carme Román i Tania Depares ( 27-28/06/1998 ).


PUBILLA CASESdalt
Introducció dalt

El barri de Pubilla Cases té una extensió de 0,62 Kms., una població de 30.021 hab. i una  densitat de 48.159 hab/km2 segons les últimes dades de l’Ajuntament (2010). Limita amb les ciutats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i amb els barris de Collblanc, la Florida i Can Serra.
El nom del barri prové d’una casa senyorial, que va pertànyer a Josefa Casas Clavé (la pubilla Casas), construïda l'any 1771.
Es va començar a construir en 1930 però a mesura que vingueren els immigrants espanyols, es va anar abandonant l’idea inicial de Puig i Gairalt de fer una zona residencial amb cases baixes i jardins, carrers i places radials i amb bones vistes al mar, per convertir-se en edificis de diverses plantes.
L'any 1969 s’inaugurà la biblioteca Joaquim Costa, cinquena biblioteca que va tenir la nostra ciutat (sense comptar el bibliobus de la Diputació), situada al carrer del Molí, 50. A l'any 1997, degut a que l'edifici com a tal havia quedat desfasat per l'ús d'una biblioteca moderna i les sales es feien servir més com a aules d'estudi que com de lectura, es decideix tancar, i l'any 1999 es substitueix per la nova biblioteca La Bòbila, construïda pel nostre ajuntament i pel d'Esplugues. També es va fer el Centre cultural La Bòbila on, com veurem, s’hi fan moltes activitats relacionades amb les arts escèniques. L'espai que actualment ocupa el Centre Cultural i la Biblioteca la Bòbila fou, des de principis del s.XX, seu de diferents fàbriques de maons, teules i rajoles, i d'aquí va assumir el nom de Bòbila. Segons hem trobat a viquipèdia, amb l'arribada de la democràcia, aquests terrenys, que ja feia molts anys que havien abandonat la seva activitat industrial i eren simples descampats, foren adquirits per la Corporació Metropolitana amb l'objectiu de preservar-los de l'especulació immobiliària i destinar-los a espais públics. També durant aquesta època, a les reivindicacions veïnals apareix constantment la reclamació d'una Aula de Cultura que ja existia al barri de la Florida.Aquestes reivindicacions, però, no es van fer realitat fins als anys 90: Al 1997 s'inaugura el Club d'Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet (situat a la zona sud de l'edifici), al 1999 s'inaugura la Biblioteca (situada a la zona nord) i al 2002 s'inaugura, finalment, el Centre Cultural (situat al centre).

Sala d'actes del Centre Cultural La Bòbila dalt

bob


La sala d'actes és un espai polivalent per a la realització d'activitats i espectacles amb requeriments tècnics específics (veure apartat espais escènics)
Anem a veure algunes d’aquestes activitats. També s’ha utilitzat per a la Mostra del Teatre d’afeccionats, de què hem parlat en la primera part del treball.
També s’hi fer el 28 de febrer de 2003 la primera Mostra de Teatre Juvenil del municipi. Hi participaren els instituts IES Santa Eulàlia, IES Bellvitge i IES Apel·les Mestres que representaren obres pròpies i adaptacions de clàssics (en parlem al capítol Teatre a l’escola i als instituts)
Dins la programació “d’Escena” que es feia en els centres culturals s’han portat a nombroses Companyies i grups teatrals de Barcelona i forànies:
Hem d’esmentar també els cursos i tallers de teatre en el CC, de la qual sorgí la Mostra del Curs d’Iniciació al Teatre de la Bòbila del 2009 (3 de juliol): l’obra representada fou C’est la vie, mostra del treball de final de curs dels alumnes del curs d'Iniciació al Teatre de La Bòbila organitzat per la Cia. de teatre local El perro de Baudelaire. El resultat és la feina de creació de personatges i dramatúrgia realitzat pels propis alumnes.. 
Cést la vie relata la història de set personatges tancats en algun lloc, del qual poc sabem, amb les seves inquietuds, els seus dubtes, els seus conflictes petits i grans, etc... A poc a poc, i gràcies a un sorprenent final, anirem descobrint qui són i per què estan en aquest misteriós lloc. Duració: 1 hora 20 minuts . Espectacle en castellà.
Repartiment: Alicia Rodríguez,  Lidia García,  Ana Ocaña, Jacinto Cabello,  Lucía Lainez,  Sandra Sánchez, Manuel Moral. Direcció: Maria Suanzes
Basada en una idea original de: Mª José Andújar.
Dins la programación cultural del curs 2009-2010 es va incloure l’espectacle Memòria Kamchàtka, una actividad especial que relaciona les arts escèniques i el teatre amb la multiculturalitat i els valors de la solidaritat i l’acollida, per tal de millorar la convivència entre las persones i la seva capacitat d’acollida i d’integració dels col•lectius d’immigrants. L’activitat portà a terme en dues parts: un taller intensiu de teatre de carrer -l’ 1 d’octubre, entre las 17 i les 22 horas en el CC la Bòbila- i una intervenció teatral en el barri aplicant els aprenentatges del taller (dia 2 d’octubre)
El 24 d’octubre de 2011 es va fer la Mostra de teatre en anglès a càrrec de la companyia Blue Mango.
En el CC hi ha el  Taller de Tecnologia de l’Espectacle (tte), dirigit per Martín Curletto, on s’ensenya sonorització, il•luminació, maquinària escènica, construcció d’escenografia, regiduria d’escena, vestuari, utillatge, ….
“El tte, és el primer centre de formació per a tècnics de l’espectacle en viu de l’Estat Espanyol. Des del 1986 a 1990 és itinerant, utilitzant diversos espais adients a las necessitats pedagògiques dels cursos. L’any 1991 signa un conveni amb el districte de Nou Barris de l´Ajuntament de Barcelona i s’instal•la en les dependències de Teatre del Centre Cívic Zona Nord.
2004 marca un canvi en les activitats del tte, comença la col•laboració amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el tte es trasllada a la seva seu actual el Centre Cultural La Bòbila, d’aquest municipi, sense deixar les seves activitats a la ciutat de Barcelona, on continua realitzant la seva tasca al teatre i aules del Centre Lluïssos d’Horta.” (web de la tte)
Altres activitats del tte són els assessoraments per a equipaments d´ institucions públiques i privades, col.labora amb grups de teatre i dansa, tan professionals com amateurs i manté un punt de trobada per poder consultar les informacions enviades per les empreses fabricants i comercialitzadores d´ equips.
També es preveuen la concurrència a una o dues fires o mostres d´ equipament tècnic, ja siguin d´ àmbit local o estatal amb la participació d´ alumnes, ex alumnes del centre i tècnics professionals, segons la pròpia entitat.
El tte i La Secreta Cia. de Teatre van organitzar un taller:  “La Comèdia de l’art. Utilització de la Màscara en el teatre. Interpretació de diversos personatges. Construcció de Màscares. La Màscara des de la comèdia del art al teatre contemporani”, el 2007 al CC La Bòbila (vegeu a l’apartat de tallers de la tercera part d’aquest treball)
Martín Curletto, Professor en el Magister Internacional de Escenografia en la Universidad Complutense de Madrid, és  director del grup que hi assaja Cia. La Secreta, també ha visitat el Taller de Teatre del CAS de Sants i els ha ensenyat algunes tècniques de la Commedia dell’Arte (màscares)
Martín Curletto va dirigir l’Òpera Festino nella sera de giovedi grasso avanti cena, comèdia musical d’ Adriano Banchieri al Joventut el 2007. Ell i J.M. Gil, fan una proposta quasi atemporal d’aquesta festa de disfresses del dijous gras, conservant tota la influència de la comèdia de l’art en la dinàmica de l’escena i dels seus personatges, que beuen directament d’aquesta font. Traducció al català: Enric Azuaga. Cor de la Universitat Pompeu Fabra. Actors: La Secreta Cia. de teatre. Dansa: “La Companya” Ballet clàssic de Catalunya. Músics: The ripieno Consort (conjunt amb instruments antics) Dramatúrgia: Martín Curletto – J.M. Gil. Disseny d’Escenografia: Jordi Salvador.
Disseny de llums: Jaume Ortiz. Coreografia :  Elise Lummis
Construcció: tte amb la direcció de Jordi Albors i Joan Salvador
Tècnics de maquinaria i luminotècnics: tte
Regidors: tte, Eva Adserías, Pau Fuster, Miriam Gilbert, Aina Soler.
Ajudant de Direcció: Josep Manuel Gil. Direcció Musical: Enric Azuaga
Direcció Escènica: Martín Curletto
És una producció de Martín Curletto i La Secreta cia. de teatre amb la col•laboració del tte dintre de las activitats de la celebració dels 20 anys del tte i els 400 anys de la òpera.
En van fer dues representacions: Dissabte 3 de març a les 21 hs. Aquesta és una funció benèfica d’ajuda amb els projectes de “Linia Transversale” i La Secreta de col·laboració amb grups de teatre de Llatinoamèrica, i Diumenge 4 de març a les 19 hs. Dintre de la programació del Teatre Joventut.
S’hi han fet representacions diverses de cies professionals o emergents, a més de ser un espai d’assaig per les cies. del barri o d’altres: La Visita per l'Escola de Mim Corporal Dramàtic de Barcelona MOVEO,  una adaptació inspirada en La visita de la vieja dama, de Friedrich Dürrenmatt. (20/06/2008), Les formigues. 
Una producció de Mechanics,  Idea original: Pau Bachero,  Dramatúrgia: Abril Hernández i Pau Bachero.  Interpretació: Pau Bachero. Direcció: Abril Hernández.
Suport a la creació: Diego Anido. Veus en off: Victòria Alvelo, Joan Díez i Pau Bachero
Espai Sonor: Itzel Cinta i Pau Bachero.Disseny de llums: Jenny Vila. Vestuari: Paulina Tovo. Producció executiva: Sandrine Penda. Disseny Gràfic: Tony Argueta. Tècnic de llums: Sergio Pons i Jenny Vila. Tècnica de so: Itzel Cinta,  Suport a la producció: Victòria Alvelo, Estudi de gravació: Torre de Cózar.  (10/10/2008)
Prohibit dir: No sé... de Quim Dalmau, interpretada per Roser Larotxa, Juana María Palomo i Pilar Vergés, sota la direcció de Quim Dalmau, el 27 i 28 de gener de 2012,  Obispo amb text de Kleber Luiz Bosque, una producció de Moviment d’Art contra la Barbàrie, interpretació de Jonatan Minaya, el 21 d’abril de 2012.
El CC La Bòbila ha estat i és espai d’assaig per a Cies. com Komoi, La Secreta:

LA SECRETA CIA. DE TEATRO (1978)-CIA LA SECRETA (1993)dalt

secret

És la  continuadora del grup del T.M.T.C (Taller de Mim i Teatre Contemporani de Barcelona) i el projecte grup de teatre de carrer Tracamundana. Des del any 1978, desenvolupa la seva tasca artística i pedagògica a Barcelona amb 18 produccions d'espectacles i cursos de formació per a mims i actors, en la ciutat i fora de Catalunya.
Amb el nom de La Secreta cia. de teatre, comença des del mes de setembre de 1993 una  nova trajectòria dedicada fonamentalment a les activitats de creació i producció d'espectacles, sense oblidar el que és la tasca principal dels seus components, la investigació teatral (extret del blog de La Secreta cia de Teatro)
19-20 d’octubre de 2012 al Joventut, sala B: La Convención, és una proposta teatral oberta. Els participants (el públic) en aquesta convenció anual, escoltaran el ponent, el Sr. Con O’Cydo, dirigent global del P.E.D.O. Projecte en defensa d’Occident, Orient i Orient mig. Les propostes d’aquest representant de la intel•ligència global són les que tots i cadascú dels participants podrà fer seves davant la lògica aclaparadora de les mateixes. 
Autor i Direcció: Martin Curletto, amb la co l·laboració de Alfredo Alvares, Miguel Pacheco, Ricard Pedreira .
Actors :  Martin Curletto, Norma Cano, Aldo Spaliu.
Argument: Les propostes del ponent, han estat pensades pel món global i no tenen cap contacte amb la realitat d’un sol país, sinó que tenen a veure amb la realitat de tots. No és partidari de cap religió, i no està en contra de cap, no és partidari de cap opció política, però el projecte afavoreix a totes. Tots els temes seran tractats, economia, política, seguretat, solidaritat, però no des d’una òptica localista, sinó atenent a allò que som: part d’un món global inter relacionat.
La Convenció, es un espectacle que fan el ponent, els organitzadors de la convenció i els participants (el públic). Espectacle en castellà.

LA KOMOI dalt

Aquest grup no és de l’Hospitalet, però va assajar al CC La Bòbila l’obra: Tinguem un fill, representada el 10/06/11 al Joventut -sala B. Autor i director: Roger Torns. Producció: Roger Torns,  Construcció prótesis: Jaume Torns, Tècnic de llums i so: Robert Torns,  Repartiment: Matilde: Adela Silvestre, Marit. Bruno Sevilla, German: Ricard Salom. Cap dels seus components són nascuts a l’Hospitalet, en Roger és de Sants, l’Adela Silvestre és d’Esplugues i ha actuat amb el grup Laboratori Teatral Patates amb suc i actualment amb la Cia Teatre del Repartidor, en Bruno Sevilla és fill d’Almeria, tots ells van coincidir en l'escola d'art dramàtic La Casona i en acabar la formació, el Roger va escriure una obra (Tinguem un fill) i van formar companyia que assajaria al CC La Bòbila a canvi de la representació.
També la van portar a la sala Porta4 el març del 2010 i el juny del mateix any, van actuar a l'Estruch de Sabadell i a l'Agrupa teatre de Montmeló. Després el grup es va dissoldre i els components del grup han continuat individualment la seva trajectòria.
En Roger Torns, autor, director i actor, ha actuat a la sala Muntaner, al Teatreneu, al Riereta, Sala Casona entre d’altres, en alguns curtmetratges, sèries de TV, en publicitat i ha donat classes com a Professor de teatre al CEIP Pla de les Vinyes, Alfons XIII i Montserrat (La cuina Teatre), entre d’altre activitats.
Roger Torns ha dirigit tres obres: 2012 Com si mitja taronja gegant se m’estigués pixant a sobre autor i director (amb la seva nova Cia "Els Impertèrrits")  a la Sala Porta 4 i  seleccionat per la Mostra de teatre de Barcelona, 2011 La Festa de les cadires autor i director (Obrador de la sala Beckett) i amb el grup Komoi, tal com hem dit.

L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE TEATRE A L'HOSPITALET SOMNIS daltsom

L’Associació va néixer el 2004, organitza tallers i altres activitats relacionades amb el teatre i els espectacles. Té la seu a Can Serra, al carrer de Castellbò, però el gruix de les actuacions les realitza en el barri de Pubilla Cases: a la parròquia de Sant Enric d'Ossó i al Centre Cultural de la Bòbila.
La junta directiva està formada per monitors/es, pares, mares, artistes i professors/es. La Presidenta és Conxi Almécija i Jordi Monserrat el Subsecretari.
Els objectius de l’Associació, segons ens diuen a la seva pròpia web són:
-Apropar, difondre i potenciar els tallers de la nostra associació a la ciutat de l'Hospitalet.
-Participar activament de la vida als barris de la ciutat de L'Hospitalet.
-Informar a tots els públics de la problemàtica dels diferents grups socials: Infantils, adolescents,  inserció d'emigrants.... per mediació del teatre d'una manera lúdica i divertida.
-Aconseguir que el fruit del nostre esforç arribi a tots els públics sense excepció
-Ensenyar a tots els públics el respecte pels demés amb l'ajut del teatre.
-Presentar obres que parlin de les facetes de la vida i o la literatura dramàtica, musicals...
-Com associació obrir un ventall de tallers als barris de L'Hospitalet amb monitors qualificats (fan tallers de teatre per nens de diferents edats i adults, ball modern, balls de saló, hip-hop i salsa Cubana.)
-Aconseguir que les persones que participin a les nostres activitats ho facin dins
d'un ambient càlid, cordial i ho passin bé amb la nostra companyia.
Són components de la "Coordinadora de Teatre Amateur de L'Hospitalet",
Espectacles i organitzadors de moltes acccions promotores de la cultura a l’Hospitalet: Concurs Literari de cada any, la Marató de Contes, les sortides en grup al teatre, el Carnaval, les Festes Majors, el Festival de Nadal, La Marató de TV·3 i d’altres.
Dins l’Associació hi ha diversos grups que s’acullen en els diversos tallers:
Els tallers els realitzen al CC La Bòbila i a l’IES Torras i Bages, en el cas del grup d’adults Somiatruites dirigit per Conxi Almécija.
Les monitores dels tallers de teatre per als nens són Conxi Almécija i Sheila Montserrat.
2005  La Bella y la  Bestia de Madame  de Villeneuve (1740) CC La Bòbila, 12 juny IX Mostra del teatre aficionat. Versió d’Albert Jané i direcció de Conxi Almécija, conte interpretat per nens i nenes de tres a setze anys.
El 2006 Sueños dins el Teatre amateur de l’H.,  el 8 d’octubre al Centre Cultural La Bòbila.
Dins la XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H fa Teatre al Teatre Joventut (10/06/2007) el grup fa la representació del clàssic conte popular de fades Peter Pan de J.M Barrie (1911) on ens explica la coneguda història del nen que no volia crèixer.  
La direcció va a càrrec de Conxi Almécija. Les regidores són en Pepi Celades, Yolanda González  Cabina, Jordi Montserrat, Miguel Escamilla.
Atrezzo: Jose A. Cabezas, Fernando Cortes
Vestuari: Capilla Aguilar, Ana Cabezas, Mª José
Tramoia: Yolanda Gonzalez, Conxi Almécija, Pepi Celades
Intèrprets: Sheila Montserrat (Peter Pan), Noelia Peral (Campaneta), Ruben Cabrero (Sr. Darling), Esther Roman (Sra.Darling), Alba Luna (Wendy), Alba Rodríguez (Juan), Ivan Luna (Miguel), Cristina Morán (Capità Garfi), Lluís Guitard (Sr.Smith), José A. Gómez (Cap Indi), Alicia Molina (Cap Indi), Sara Cespedes (Princesa Tigrilla), David López (Cocodril)
Nens perduts: Aitana Àlvarez, Noelia Fernández, Didac Montserrat, Nerea Rivera, Patricia Sánchez
Pirates: Ana Cabezas, Nerea Cabezas, Jacqueline de Salas, Sandra Guitard, Adrian López, Carla Muñiz, Gabriel Pilares
Indis :  Ana Albacete, Lucia Cabezas, Marta Fernández, Alejandro Gómez, Macarena Romera, Cristina Vega
L’any 2008 presenten El ciclo de la vida  el dissabte, 14 de juny, a les 18 h. al Centre Cultural La Bòbila. Direcció: Conxi Almécija,  Regidors: Pepi Celades, Andrés Barranco,  Cabina: Jordi Montserrat, Ruben Cabrero. Vestuari, La tienda del retal.
Tramoia: Conxi Almécija, Pepi Celades, Isabel Lozano, Merche Moya.
Intèrprets: Aitana Álvarez, Ana Cabezas, Lucia Cabezas, Nerea Cabezas, Jacqueline de Salas, Miguel Escamilla, Noelia Fernandez, Alejandro Gómez, José Antonio Gómez, Luis Guitard, Sandra Guitard, Arnau López, David López, Dídac Montserrat, Sheila Monserrat, Cristina Moran, Noelia Peral, Gabriel Pilares, Candela Quirós, Alba Rodríguez, Blanca Rodríguez, Esther Romera, Macarena Romera, Diana Sapiencia, Cristina Vega..  
El 2009 porten al Centre Cultural La Bòbila El maravilloso mago de  Oz  de L. Frank Baum (1900) el dia 13 de juny, dins la XIII edició de la  Mostra de teatre aficionat.
El 5 de juliol de 2011 fan Annie.
Representació de la obra musical "La Tienda de los Horrores" de Charles B. Griffith pel grup d’adults SOMIATRUITES de la associació Somnis al Centre Cultural de La Bòbila el 02/10/2011 i el diumenge 18 de març de 2012 a l’Auditori La Torrassa amb el següent repartiment: Cristian Acebedo, José Manuel Alba, Juan Alba, Conxi Almécija, Andrés Barranco, David Bravo, Neus Cano, Anna Cassolà, Manel Cassolà, Jordi Checa, Esther Corral, Lorena Expósito, Elsa Farrús, Verónica Gallardo, Javier García, Laia García, Mireia García S., Mireia Gallardo, Daniel Garijo, Jesús María Marcos, Montse Mahiques, Jordi Montserrat, Sheila Montserrat, David Ochoa, Carol Pardo, Nacha Romeo, Esther Romera, Àngels Sanchez, Pilar Sánchez i Sara Villalba, sota la direcció de Conxi Almécija. Jordi Montserrat i José Manuel Alba es fan càrrec de llum i so, Elsa Farrús dels decorats.
El grup dels CHIQUISOMNIS està compost per nens de 3 a 12 anys.
De l'octubre de 2011 a juny de 2012 han fet Peter Pan al Centre Cultural de la Bòbila.

chiquisomni

Chiquisomnis i .Imatge de La botiga dels horrors pel grup Somiatruites. http://www.somnis.org/catala/quienessomos.aspx

El grup dels MITJANS acull els adolescents compresos entre de 12 a 18 anys. han fet Grease d'octubre de 2011 a juny de 2012. El 7 d’octubre de 2012 la tornen a fer al CC La Bòbila.

somnis somniProgrames facilitats per l'Ajuntament.

Altres espectacles que han fet: Els Pastorets, Un Rayo De Luz, La Llavor Preocupada,
La Soca de Nadal, La Llegenda de Sant Jordi, Donde está Jesús, a
més de "performances", "flashmobs, i altres.

anni

Pàg. Web del grup

 

CIA. EL PERRO DE BAUDELAIRE dalt

La companyia va néixer el 2006 i estava formada per Alejandro Blanco, Azahara Moyano, Azahara Murillo, David Romero, Francesca Trinastich, Natalia Boronat, Sara Ramos,Victor Carrasco, Xènia Dalmau. Director: Jesús Ulises Labay.  Codirectora: María Suanzes.
Espectacles que han preparat: Morir de Sergi Belbel -estrenada el 10/03/2008 al CC La Bòbila-, Perros en Manhattan -presentada a la Mostra de Teatre Aficionat al CC La Bòbila el juny de 2008, diverses representacions entre el 2007 i el 2009, tres meses en cartell en el Teatreneu de Barcelona.En la programació de l’espectacle Perros en Manhattan que trobem a la web del Teatre Joventut s’explica els trets generals de l’obra: “Divertida sucesión de escenas cotidianas ambientadas en diferentes espacios que toman como referencia el humor de Woody Allen y lo adaptan a los momentos más desbaratados que subimos imaginar; la cola de un cine, una casa de relax o una prisión.
Los diálogos y las improvisaciones de los actores toman como referencia la filosofía del genio de Brooklyn y convierten sus pensamientos, reflejados infinidad de veces en sus películas, libros y obras de teatro, en herramientas al servicio del humor cotidiano y surrealista.”
Una altra producció del grup és Las Criadas, de Jean Genet, a Barcelona, on l’actriu i directora teatral Maria Suanzes interpretava el paper de clara. Estrenada el març del 2009 al CC la Bòbila, han fet diverses representacions en associacions culturals de Barcelona i en el teatre La Casa de Vacas de Madrid. 
Maria Suanzes ha estat codirectora en un altre espectacle de la Cia.: Closer, una obra de teatre del 90 de Patrick Marber, representada en el Centre cultural Collblanc-La Torrassa el 27 de març amb aquest repartiment segons el programa: Xènia Lanau, Alejandro Blanco, Azahara Murillo, David romero, sota la direcció de Jesús Ulises Laba i Maria Suanzes, responsable també de la traducció i adaptació del text. Duració de l’espectacle: 1 h. 40 m. Espectacle per a majors de 18 anys. Ambientada a Londres, tracta el tema del fracàs en les relacions sentimentals per la por a patir, la pèrdua de valors i d’objectius i la immaduresa emocional. 

A més de ser professora en cursos i tallers de teatre a Barcelona i L’Hospitalet, la Maria Suanzes ha format el grup amateur C’est la vie, que es va presentar amb l’obra La soga a l’Auditori la Torrassa el 17 d’abril de 2011, una adaptació lliure d’Alfred Hitchcock, interpretada per Lucía Lasínez, Sandra Sánchez, Manuel Moral, Jacinto Cabello, Lidia García, Ana Rosa Ocaña i Alicia Rodriguez, sota la direcció de Maria Suanzes.

perro http://www.myspace.com/elperrodebaudelaire/photos mo

DISTRICTE VI: BELLVITGE-GORNAL . Pedrosa, Granvia sud, La Marina. Can Pi i La Bomba. Carrer Campoamor.dalt

Introducció. dalt

Segons les dades proporcionades per L’Ajuntament (L’Hospitalet en xifres, 2010-2011)
El Gornal:  0,57 Kms.2, 7.667 hab. I una densitat de 13.433 hab/km2
Pedrosa        0,89 - -
Granvia Sud 1,26 - -
Bellvitge        0,73          25.873 hab. I una densitat de 35.493 hab/km2
La Marina       2,07
El territori que actualment ocupa el barri de Bellvitge era una zona destinada a l'agricultura de regadiu, molt productiva. Sembla ser que esatava poblat als segles X i XI, època en què es va construir l'ermita de Bellvitge. La primera referència escrita, tant de la zona com de la seva ermita, són uns arxius datats del 8 de maig de 1057, essent Ramon Berenguer I comte de Barcelona.
El barri tal i com avui dia el coneixem va néixer l'estiu de 1964, quan l'empresa Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona.
La construcció del polígon, concebut en un principi com una zona residencial, es va englobar dins un marc d'actuacions que es van portar a terme per oferir habitatges als immigrants espanyols que venien a Catalunya a la recerca de treball. Els primers edificis foren ocupats durant el 1965. Però les constructores no dotaven al barri dels equipaments previstos al Pla Parcial i els veïns es mobilitzaren. Així començava la coneguda lluïta veïnal del barri de Bellvitge que havia de fer front a l’especulació fins que una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l'any 1980.
La Biblioteca de Bellvitge es va inaugurar el 28 d’abril de 1972, al carrer França i es traslladà al seu actual emplaçament, a l’Avinguda d’Amèrica 69, el 5 de maig del 2007. En el nou edifici, dissenyat per l’arquitecte Jordi Henrich, comparteix espai amb la Regidoria del Districte VI, els Serveis Socials i el Centre Cultural de Bellvitge. El saló d’actes de 452 m2 amb un aforament de 350 persones.

cc
Barriada de Can Pi:

Pel que fa a CAN PI, era el barri dels escombriaires privats que negociaven amb els residus, situat dessota de La Gran Via avui engol·lit pel que coneixem com a Zona Franca. Les primers cases es van construir  a tocar de l’antiga carretera del Prat. Una part del terreny per on es va estendre la barriada era la bassa de Can Vehils, una masia del s. XVIII. Després de la guerra, la primera associació creada fou l’Agrupació Ciclista Marina. Després van venir l’Associació de Veïns i el Centre Cultural, que servia de guarderia als matins, d’escola nocturna per a adolescents i de sala de ball els diumenges.
Les famílies dels escombriaires tenien cert poder adquisitiu, però al barri moltes vivien en condicions pèssimes, tercermundistes.
Van crear un quadre escènic que ja funcionava el 1968 per Festa Major.
També van representar Enseñar a un sinvergüenza d’Alfonso Paso amb motiu de la Festa Major de la barriada. Hi van actuar Juan Iserte, Inés López, Angeles Albadalejo, Carmen Albadalejo, Francisco Rodríguez, l’apuntador era José Molina, traspunts Ester González, Mari-Loli Robles, Vicenta Claveras, sota la direcció de Toni Raduà. l’any 70, el 9 de juny, un quadre escènic local va representar Historia de una escalera de Buero Vallejo interpretada per: P. García, C. Albadalejo, P. Beltrán, C. Basil, P. Segarra, T. Planco, A. Vilaseca, J. García, P. García, J. Yserte, A Oliver. P. García, A. García, R. Anguera, P. Segarra, l’apuntador era Basilio Raduà, el traspunt A. Oliver i J. Jaumandreu, també tramoista, dirigia Toni Raduà.


Barriada de La Bomba:

El barri de la Bomba era un barri de barraques, sense carrers asfaltats i amb serveis mínims. Ocupava l’extensa zona situada en la confluència del carrer Castelao (abans 26 degener) i la Gran Via. Actualment s’hi troba la fira del polígon Pedrosa i el centre comercial Gran Vía 2. S’originà arrel de la immigració andalusa i extremenya, amb escassos recursos econòmics, que van venir a treballar en l’exposició internacional de 1929. Es va fundar la U.D. La Bomba mb l’equip juvenil el 1963. El 1971 es constitueix un centre cultural i recreatiu. Entre els 60-70 es construeixen cases amb l’objectiu de fer desaparèixer el barraquisme. El 28 d’agost de 1973  se inaugura el centre social construït pels veïns amb una sala d’actes amb  escenari i una sala d’estar amb una barra de bar, tot i que encara queden  barraques. Els anys 70 van ser de reivindiació veïnal. Les condicions en què vivien les classes obreres del barri que constituïa un “gheto” marginal eren completmament insalubles i s’originaren molts problemes de salut pública.
En el UD La Bomba del carrer Vaqueria 24 es va fer teatre el 1972, a càrrec del quadre escènic del Casino de Santa Eulàlia: El zoo de cristal de T. Williams dins la Setmana cultural, i el Club Dinámico de Barcelona va portar La visita que no tocó el timbre de J. Calvo Sotelo al 1973.
Al carrer CAMPOAMOR també feien les seves pròpies festes majors i hi havia el CENTRO MËDICO SOCIAL DE LA INMACULADA.
Quant a les esglésies en els barris Bellvitge-Gornal, té l’ermita d’estil romànic del s. XIII originàriament, de la qual queda  només in situ un tros d’arcada; i tres parròquies: dues a Bellvitge que es creen el 1970 i ténen un tarannà diferent: Mare De Déu De Bellvitge al C/ Ermita, 65; Sant Joan Evangelista de l’Avinguda Europa 30, o sia, a Bellvitge nord, i Santa Maria Del Gornal a l’Avinguda Carmen Amaya, 31. Com en altres barris, les Parròquies de Bellvitge, estimulaven els moviments veïnals i reivindicatius dels anys 70. Juan Ignacio Pujana, el primer alcalde de la democràcia, per exemple, provenia de l’Associació de Veïns de Bellvitge i de la comunitat cristiana de St. Joan Evangelista. Els creients participaven en la vida política i en el projecte de construir una societat millor començant per fer el barri i la ciutat millors.
Les diferències de tarannà de les dues parròquies de Bellvitge les ha definit Botey en el seu llibre: “Quan al 1970 s’erigeixen les dues parròquies, les actituds dels responsables responen, també, a dos estils pastorals. Una, la de Bellvitge Nord, Sant Joan Evangelista, més propera a una evangelització que dilueix la frontera entre creient i no creient, que dóna prioritat a la concepció del Regne com una realitat plural i que es construeix des de la lluita per canviar les estructures. L’altra, la de Bellvitge Sud, Mare de Déu de Bellvitge, més propera a una evangelització més formal, insistint sobretot en la dimensió de la conversió personal i, en conseqüència, en les actituds de servei, que identifica la comunitat com a comunitat de fe. Uns, per molt oberts, corrien el risc de confusió i desordre; els altres, el risc de tancament, tot i la implicació ordenada dels seus membres en obres socials. Per uns, no s’havien de fer institucions pròpies sinó participar en les institucions que els veïns creaven i la trobada setmanal era l’impuls per implicar-se en les lluites promogudes per l’associació de veïns o els partits contra l’especulació i el Pla Comarcal o amb la lluita de SEAT, l’empresa majoritària. Pels altres, la celebració setmanal de la fe era l’aliment necessari per viure en comunitat i, com a comunitat, iniciar obres i projectes de transformació del barri”( J. Botey: Les parròquies de l’Hospitalet a  partir dels anys 60, CEL’H, p. 215)
En la pàgina web de les parròquies de Bellvitge, hem trobat la història de la parròquia de St. Joan Evangelista paral·lela a la del barri: “La Parroquia de Sant Joan Evangelista coincide en su historia con el mismo barrio: al mismo tiempo que iban creciendo los bloques de pisos, iba conformándose la comunidad cristiana . En la segunda mitad de los años sesenta, las ricas tierras de La Marina, se fueron llenando de pisos, construidos con paredes prefabricadas, llamados a dar cabida a los inmigrantes interiores, venidos de todas partes de España y a aquellos que regresaban de años de emigración en el extranjero. La Seat, la Seda, la Philips, la construcción, el trabajo doméstico eran los destinos laborales más significativos de quienes llegaban.”(…) Empezó ofreciendo sus servicios en un “altillo”, un local comercial; dependía de Mare de Déu de Bellvitge y de St. Josep. Durante los dos primeros años no era parroquia, tan solo “centro de culto”(…) No fue hasta el 23 de enero de 1970 que fue reconocida como tal, bajo el episcopado de Marcelo Martín. En aquellos momentos contaba nuestra parte del barrio con 3.000 habitantes. Desde entonces hasta el 11 de octubre de 1991 ocupó, como recinto parroquial, el primer local comercial de la Avenida de Europa; a partir de dicha fecha ocupa los actuales locales.”
En el Centre Cultural Bellvitge, situat a la Pl. Cultura 1, s’hi fan els assajos de diversos grups del barri (GT Joan XXIII, V de B) i s’hi han fet tallers d’expressió corporal i teatre. Veiem algunes de les obres representades, a més de les que s’han escenificat amb motiu dels Festivals de teatre d’aficionat i que ja hem comentat en altres apartats.
El 1982, per exemple, el grup Tartana Guinaueta van portar a l’escenari del C.C. Casa de las Muñecas  d’Ibsen, el 1988 “Teatro de Faralaes” (taller de teatre de l’aula) representen La casa de Bernarda Alba, també la porten a la Mostra en el TCCatòlic el 2 de juny de 1989. La direcció anava a càrrec de  Pepa Calvo, ajudada per Fco. J. Basilio, interpretada per Petra Moreno, Siona Hernández, Lídia Rubio, Juani Alcántara, Rosa Losada, Sílvia Roca, Montse Caixal, Mercedes Mesa, Loli Palencia, Ana Marcos.
Per Festa Major, l’Escola d’Adults (del Carrer de l’Ermita, 40) va representar a l’AC Jesucristo Superstar (9 de setembre)
Durant el curs 1984-85 es va fer un altre taller de teatre que va donar com a resultat una representació, com a exercici d’aprenentatge, del muntatge Situaciones, basada en cinc textos breus de Karl Valentin. El repartiment fou: Petra Moreno Suero, Moni Ruiz Ramos, Manolo Pérez Alcaide, David Nieto Peris, Enrique Gil, Elisa Corcelles, Mª José García i Carlos A. López. Quant la fitxa tècnica: Director, Fco. J. Basilio, Ajudant direcció , Pepa Calvo, ambdós del Teatre del Repartidor, Maquillatge, Pepa Calvoiana, música de Sergio Andrés.

Com en els altres Centres Culturals de la ciutat, també venen Cies.forànies: El 24 d’octubre de 1998, s’hi va representar el clàssic El médico a palos, de Moliere a càrrec del grup Generación 40 del Centro Extremeño Muñoz Torrero d’Esplugues sota l’Organització de la Peña Emeritense.

En l’Àmbit Cultural Gornal, situada actualment a la Gran Via 102-104, fundada el 1987, també es programen activitats culturals que inclouen les teatrals, per exemple per Nadal organitza representacions, com la de la Companyia Teatre Temporal el 2000. Segons L’Hospitalet del 3 de febrer de 1997, Teresa Jiménez Villarejo era la presidenta de Àmbit Cultural i regidora de IC-EV. Teresa, una mestra malaguenya que viu al barri des del 1978, sent passió per l’associacionisme: “Allí empezó un intenso trabajo por ‘su barrio’, desde la asociación de vecinos, en temas ligados con la educación y la cultura. “Fueron momentos muy apasionantes –recuerda. Los primeros ayuntamientos democráticos, la ocupación de los pisos del Gornal, las grandes manifestaciones... Teníamos todo por reivindicar”. En 1980, colabora en la Comisión de Cultura de la AVV que después derivaría en Àmbit Cultural Gornal, entidad que preside desde 1987”. Segons L’Hospitalet també hi ha un quadre escènic en l’entitat: “El grup de Teatre Àmbit Companyia de l’Àmbit Cultural Gornal posarà en escena l’espectacle Yo me debo a mi público, el dissabte 18, al Centre Cívic Gornal” 14 d’abril de 1998)

CENTRO MÉDICO SOCIAL  DE LA IMMACULADA (1954-1977) TALLER DE TEATRO DE BARCELONA dalt

Aquesta entitat situada al carrer de Campoamor 64 fou el primer  “Centro social” a Espanya. Sorgeix la idea francesa de fer un Centro social el 1953 quan, al igual que en els començaments del Toynbee-Hall de Londres, un universitari inicia en la barriada de Campoamor de Bellvitge una labor similar a la d’Arnold Toynbee. També es va traçar un pla sòcio-cultural educatiu i de serveis que s’inaugurà en una escola nacional del barri on es reunien les famílies i se’ls iniciava a la convivència social i la formació cultural mitjanánt jocs, festivals, classes, xerrades, sessions de cinema-fórum. Després va venir el servei permanent d’assistència social i d’orientació, amb la participació de tota la comunitat. I a continuació vingué el dispensari mèdic, d’aquí el nom de l’entitat, l’oficina, el consultori jurídic, l’organització de colònies de les vacances, de festeigs populars, servei de préstec de llibres, visites culturals, conferències, etc.   es va acordar un consell de veïns fins i tot. Anà fent les activitats fins que foren aprovats finalment els seus Estatuts el 1962. Passaria a formar part de la Confederació Internacional de Centros Sociales com a primer centre espanyol d’aquestes característiques. Seria la base per a l’Associació  Espanyola de Centres Socials, creada el 1969.
Des del 1958 es vincula amb  l’Església, que adopta la idea del Centro Social a través del Dept. de Cáritas Diocesana i Cáritas Parroquial. Els nous centres socials de l’Església Catòlica es situan normalment a prop d’una Parròquia on ubiquen serveis de permanència social i altres, venint a substituir en gran part els Centres parroquials. El Centro Médico Social es converteix en un “Centro catequístico”, en un Centre Social de vinculació religiosa, d’aquí el nom “de la Inmaculada”.

En el Centro Médico Social hi havia un grup escènic anomenat “Teatro Popular amateur” creat el 1960 per Antonio Joven Peiró i Francesc Miñana i Armadàs, dins el context de la creació de Companyies de teatre Popular com La Pipironda, la Cia de Gil Vicente o El Camaleó, en part hereves del teatre anarquista previ al franquisme que el va fer desaparèixer. Des del 1969-1970  va prendre el nom de “Taller de teatro de Barcelona” dirigit per Antonio Joven Peiró, impressor aragonès que va viure vint anys a Barcelona i després marxà a Madrid a fer d’actor professional. En el diccionario Akal de Teatro podeu trobar un breu curriculum d’aquest actor i director. I en el llibre de Pérez de Olaguer sobre el Teatre Independent a Catalunya també trobem algunes dades aportades en l’article de Padullés:

“Hi haurà grups de característiques similars com Teatro Popular Amateur; creat per Antoni Joven i Francesc Miñana el 1960. Pérez de Olaguer al llibre Teatre independent a Catalunya (p. 70) comenta d'aquest grup: «Després de la presentació del grup al teatre Romea I'abril d'aquell any de 1960, ( ... ) comença a treballar amb I'únic objectiu de portar cultura a barriades obreres i petites poblacions. ( ... )

El 1964 el grup queda sota la direcció general de Joven. En una amplia i eficaç labor de projecció sociocultural conquereixen ( ... ) les populars barriades de Can Tunis, Camp de la Bota i Somorrostro. I pel que respecta a pobles, Sant Sadurní d'Anoia, Olesa de Montserrat, Prat de Llobregat i Arenys de Mar. ( ... ).

El 1967 van representar al Teatre del C. P.Bonanova Historias para ser contadas del dramaturg argentí vinculat al teatre independent i al teatre compromès Oswaldo Dragún (4 de febrer) amb motiu de la celebració de la cinquantena representació d’aquesta obra per part del grup.

A la temporada present 1968-1969, el grup decideix canviar la seva antiga denominació de Teatro Popular Amateur per la de Taller de Teatro de Barcelona, i continua al davant Antoni Joven amb pràcticament la mateixa gent» El repertori va ser principalment de dramaturgs castellans com Alfonso Sastre, Rodríguez Buded, Jerónimo López Mozo, Lope de Vega o Agustín Moreto, i d'entre els estrangers o. Dragún.” (PADULLÉS, Xavier: Les companyies del teatre independent a Barcelona durant el franquisme)

En el programa de mà de la “1ª Campaña Cultural 1968-1969” que es pot consultar a la biblioteca de l’Institut del Teatre, dins el Fons de Gonzalo Pérez de Olaguer, hem trobat els motius de les Campanyes culturals que organitzà la Cia dirigida per Antonio Joven i Francesc Miñana: “Los nueve años de labor con nuestro Teatro Popular Amateur nos hizo ver la necesidad de llevar la cultura a través del teatro a aquellos lugares (barriadas humildes, fábricas, pequeñas poblaciones, etc. Etc.) en donde el teatro de calidad rara vez se les dá a conocer. Este ha sido el motivo de crear la 1ª Campaña Cultural contando solamente con  nuestro esfuerzo y sin ninguna ayuda oficial, una campaña sencilla, humilde pero con calidad de obras y con el deseo de que el teatro llegue al pueblo”.

Les obres programades foren El canto del cisne monòleg escrit pel propi Antonio Joven (tot i que en alguns documents hem trobat l’autoria de Txéjov), Farsa del maese Pedro Pathelin, anònim del s. XV, que van fer el 19 de gener de 1969 al teatre de l’ONCE (llavors al carrer Gral. Primo de Rivera, 2,  La Gran Via actual) interpretada per Mª Pilar Celaya, José Raich, Juan Clota, Fco. J. Cuevas, Antonio Joven, amb efectes especials d’Alvaro Minguez i muntatge i direcció d’Antonio Joven. També van escenificar La Renuncia de López Mozo, El grillo de Carlos Muñiz i Un hombre duerme de Rodríguez Buded.

En el programa de mà de la “Campaña Cultural de 1969-1970” s’expressa la voluntat de continuar amb la intenció de donar a conèixer els nous autors que van sorgint en el panorama cultural nacional: “autores necesitados de que les estrenen sus obras par ano sucumbir a la desesperanza y a la claudicación y a los que, incomprensiblemente, se niegan a estrenar las grandes empresas comerciales arguyendo la falta de autores nuevos en España. Nuestro deber va a consistir en demostrar que sí hay jóvenes autores en nuestro país...” El fragment també és representatiu de la situació teatral en aquells anys de final del franquisme.

Es va programar la representació de Los novios i La renuncia de Jerónimo López Mozo, ambdues obres; a més de la Farsa esmentada, El caballo del caballero, Los infractores i El grillo de C. Muñiz, El fin en la última página de Francisco Rebello, El recorrido del avestruz i El Magnicidio d’Antoni Puigros, Un hombre duerme de Rodríguez Buded i La cueva de Salamanca de Cervantes.

El grup va representar entre 1965-1980 diverses obres, a més de les esmentades:

Opositor a cadáver de Xavier Fàbregas (qui donà suport moral al grup), La noticia, El testamento i La renuncia les tres de Jerónimo López Moro, La rosa de papel i Las galas del difunto de Valle-Inclán, El inmortal, de Alfonso Jiménez Romero, el repartiment de la qual fou José Antonio García (Él), Concha Redondo (Ella), Paco Insa (Pajarraco), Mª Pía Barenys, Maruja Huerta, Sandra González, Mª Dolores Rubio, Elena Miñarro, Juan Clota, Jose  Mª Llavería, Pedro Amorós, Tomás Esplà, Ignacio Pons (Fantoches). Música a càrrec d’Antonio Oliveros, Luminotècnia d’Antonio López, Equip de direcció: Juan Clota, Emilio Pinell, Antonio Puigros, Direcció d’Antonio Joven (A l’Ateneo Colón, un 14 d’abril).

Altres obres que van portar a escena: Cena de camareros de Manuel Pérez Casaus, Cándida de Bernard Shaw al Romea (12 d’abril de 1970) i que també van portar a altres poblacions com Vic o Terrassa, sota la supervisió de X. Fàbregas. Alguns espectacles de gran format no es podien fer al Centre i es van fer en altres locals, com ara Calidoscopio d’Antoni Puigros a la Carpa de Can Serra. Altres obres: El lindo don Diego de Moreto, Los melindres de Belisa de Lope de Vega; Los viejos no deben enamorarse de Alfonso Castelao; Madrugada de Antonio Buero Vallejo, El cuervo de Alfonso Sastre, Los profetas de la paja de Miguel Barbosa, La máxima felicidad de Isaac Chocrón, (informació d’ADE) amb què van guanyar el Premio Lazarillo, segons recorda el propi Antonio Joven; Guadaña al resucitado de Gil Novales, drama sobre el caciquismo de referencias valleinclanescas (17/04/1971), la Farsa de Maese Pedro Pathelin (peça francesa anònima del s. XV)  el 26 d’abril de 1969, dins la III Setmana Cultural i Jornades del Llibre.

A l’any següent,  el 5 d’abril representaren El fin en la última página de Fco. Rebello i Los infractores de C. Muñiz. Per St. Jordi, dins la IV Setmana cultural, escullen una obra de Carlos Muñiz, El caballo del caballero i El Testamento de Jerónimo López Moro, a més el 25 d’octubre de 1970 van fer Los viejos no deben enamorarse, farsas gallegas de J. Castelao. En aquesta obra i altres de 1970 hi actuà Chema Llaveria.Dins dels Festivals Populars d’Estiu de 1970, el mateix quadre escènic va representar Un hombre duerme de Ricardo Rodríguez Buded.El 1974 van escenificar El inmortal i Los profetas de la paja de Miquel Barbosa, sota la direcció d’Antonio Joven i Antonio Puigros en el Teatre del Centre Catòlic el 24 de novembre.

Dins la Festa Major de Sanfeliu de 1979 (del 2 al7 d’octubre), el 4 d’octubre, la Cia Taller de Teatro de Barcelona va fer Silencio pollos peleones, ya les van a echar su maíz, sàtira política del dramaturg mexicà Emilio Carballido idirigida per Antonio Joven, amb la qual van guanyar el primer premi Dazarillo de Manzanares. Feien un teatre de temàtica social. Anaven pels barris obrers, com llegim en una breu ressenya de la revista Destino en què es fa referència al grup (nº 1622-1626 nov. 1968, 2ª època, p. 74, extret de la Biblioteca de Catalunya, format pdf): “Antonio Joven Peiró ha promocionado y dirige este nuevo grupo independiente con la finalidad de representar el mejor teatro en colegios universitarios, fábricas, escuelas, barriadas obreras, casas de cultura y centros sociales. Precisamente allí donde no tiene sentido hablar de “todo Barcelona” tal como se estila para algunos estrenos que han aceptado el estilo de las notas de sociedad. Es un camino duro e ingrato el que emprende Antonio Joven, tomando vocacionalmente, el relevo  de una tradición barcelonesa de un cierto peso ‘Buen acierto!”

QUADRE ESCÈNIC BELLVITGE dalt

El 1968 un grup de veïns fan una obra de teatre per les festes, potser era el mateix que representarien La muralla dins la III Setmana Cultural (26/041969) i  Juego de niños de Víctor Ruiz Iriarte, dins la IV Setmana Cultural (18/04/1970), o no. El cas és que no sabem res d’aquest quadre escènic.

GRUP DE TEATRE V DE B dalt

Grup de teatre vinculat a la parròquia de St. Joan Evangelista de Bellvitge Nord. El grup es va fundar coincidint amb el 25è aniversari de la parròquia. Es va pensar en fer una obra de teatre per explicar la història de la parròquia. L’obra amb el títol Parroquianos y vecinos de Vicente Jorge recull les vicissituts del barri i la parròquia en els seus inicis. Assajaven en un local de la parròquia al principi, després es traslladaren al Centre Cultural Bellvitge (els dimarts).
Van escenificar Timo S.A, Villa Tomasa, Tres sombreros de copa, a més de les següents presentades a les Mostres i Festivals de teatre amateur de l’Hospitalet :
Más acá de “El más allá” de Carlos Llopis (11/09/1998);  Los árboles mueren de pie (26/05/2000, ) . Sala B del Joventut, 105 espectadors i en el Festival de teatre de Bellvitge,15/09/2000), interpretada per Loly Herrera, Adela Álvarez, Andrés Gómez, Ángela Martínez, Alicia Corchado, Josep Salom, Carmen Alonso, Julián Abad, Rafael Vega, Mari Mesa, Dora Delgado, Ada Moreno, Angel Corral. Apuntador: Horacio Masa, maquillatge de Nieves Mesa, decorats: R de Miguel, vestuari i atrezzo Mari Mesa i Adela Álvarez, llum i so: Juan Mesa, coordinació general de Vicente Jorge, direcció artística de Roberto de Miguel.
En les següents edicions de les Mostres en el Joventut  i en els Festivals de teatre amateur de Bellvitge van representar: Francisca alegre y olé, i Un marit per a la meva dona.
2001 Don Armando Gresca d’Adrià Ortega(165 espectadors en el Joventut), 2002 El abuelo curro de Luis Fernández de Sevilla i Guillermo Hernández Mir, (184 espectadors), 2003 La educación de los padres de José Fernández del Villar (184 espectadors), 2004 Ponte el bigote, Manolo de  Alfayate y  Soriano de Andía (348 espectadors); 2005 Timo S.A (110 espectadors), 2006 Villa Tomasa de  Manuel Eduardo de Gorostiza (122 espectadors), 2007 Tengo un millón, de Víctor Ruiz Iriarte. Direcció, Vicente Jorge, Regidora, Carín Pulido, Decorats, V de B.
Vestuari i atrezzo, Adela Àlvarez, Mari Mesa i Loli Herrera, Apuntador: Horacio Masa.
Intèrprets: Loli Herrera,  Mari Mesa, Adela Àlvarez,  Rafael Boluda,  Luís Casado, Andrés Gómez, Dora Delgado, Josep Salom, Luisa Escrivà, Carín Pulido.
2008 Qué vista tienes, Pepe, al CC Bellvitge, 200 entrades venudes, 2009 Amor en blanco y negro de Julio Mathias  (149 entrades al Joventut) amb aquest repartiment: Concejal: Víctor Gajardo,  Decorados: Grupo de teatro V de B,  Vestuario y attrezzo: Mari Mesa y Loli Herrera,  Apuntador: Mágdalo Quiroz, Manolo: Josep Salón, Bernardo: Ángel Corral, Raimundo: Luis Casado, Remedios: Mari Mesa, Roque: Andrés Gómez, Loli: Loli Herrera,  Paca: Karyn Pulido,  Virtudes: Estrellita Heredia, Direcció: Vicente Jorge.
El 2010 presenten ¡Peláez! (CC Bellvitge, 110 entrades), el 2011 La victoria del general de Rafael de Santa Ana el 04/06/2011, a les 20:30, Duració aprox.: 1 hora 30 minuts en el CC Bellvitge, 92 espectadors. Direcció: Vicente Jorge i Josep Salom, Escenografia,Vestuari i atrezzo, V de B;  Apuntadora: Josefina Alacid .
Intèrprets. Edith Rivera, Estrellita Heredia, Mari Mesa, Ángeles Escamilla, Luis Casado, Josep Salom, David Álvarez .
Ellas dicen sí, a la darrera Mostra del Teatre amateur de 2012 i a la Festa Major del barri.

UNIÓN EXTREMEÑA  dalt

Associació nascuda el 1992. En surt també un grup de teatre La Unión, que ha preparat les obres La fuga 2001, Feliz aniversari 2002 o, Visita de prueba, Los galgos, Play-Back, per als festivals de teatre amateur de la ciutat, que ja hem esmentat, i el sainet Un nuevo servidor.
En la premsa local, hem trobat el comentari del director del grup sobre la seva primera participació en el cicle de Teatre Amateur, en la V edició del Festival:
“Una companyia que s'estrena en el Cicle de Teatre Amateur és La Unión de la Unión Extremeña. José Hernández, el seu director ha explicat que fa temps que fan teatre a l'entitat i que han vist la possibilitat de donar-li un caire mes seriós. "No pretenem dedicar-nos professionalment al teatre, però sí pasar-nos-ho bé", ha dit. Aquest grup posa en escena La fuga el 26 de maig a les 22h.”(Digital L’H, 17/05/2001) Es refereix a la representació del 26 de maig, 22h. Sala B del Joventut.

GRUP LA CRÍTICA DE L’AULA DE CULTURA DE BELLVITGE dalt

Creat el 1992 a l’Aula d’Adults de Bellvitge i format per quinze persones (almenys el 1995). Els components de La Crítica assagen durant deu hores a la setmana amb l’objectiu de poder representar una obra de teatre cada any. Forma part de la Coordinadora de Teatre Aficionat.
Les obres representades han estat:
-Jesucristo Superstar, musical,  al 1993 amb un gran èxit de públic.
- Blancarrosa: sirena de la mar blava, representada a l’Aula de Cultura de Bellvitge del 2 a l’11 de juny de 1995 i obra amb què van obrir el 29/30 desetembre, a l’escenari del CentreCatòlic, la II Roda de Teatre Aficionatde L’Hospitalet organitzada per la Coordinadora de Teatre Aficionat. És una història de pirates del segle XVII, amb una princesa que s’enamora de tots els pirates que coneix i un pare a qui no fan gens de gràcia els amors de la seva filla. “sense ser una obra exclusivament còmica, els espectadors riuen molt per la comicitat dels personatges” segons va declarar el director Jesús Malla per al diari L’Hospitalet (12 de juny de 1995). Va destacar l’espectacularitat del vaixell pirata que els mateixos membres del grup La Crítica han construït per a la representació.
El vaixell, fet de fusta, tenia sis metres de llarg, quatre d’amplária i quatre d’alçària. Segons Jesús Malla, l’obra tenia una escenografia i un vestuari que “per tractar- se de teatre d’afeccionats és molt espectacular i està molt ben aconseguit”
-El diario de Ana Frank, presentada a la 2ª mostra del 1998 i interpretada per Inma Sánchez, Jesús Malla -també director-, Roser Malla, Ana Gracia, María Azabal, Daniel Vázquez, Yolanda Paredes, Espe Gras, Esteban Sánchez, Manuel Peñalver, Txiki Husillos, fitxa tècnica: Dídac Jiménez tècnic de so, Jordi Pérez tècnic de llum, Caracterització: Peluquería Coronado, Vestuari La Crítica, Fotografia Jesús Malla, Disseny, coreografia, adaptació teatral, traducció al castellà, La Crític, Ajudant de direcció María Azabal i Ana Gracia. (18 i 19/06)
-Incitando a mis sueños (Festa Major de Bellvitge, 15/09/1999),
-El 2000 van fer Los últimos delirios de Calígula. Sala B del Joventut(25 de juny .) de Bellvitge dins el Festival de teatre amateur, com ja ha estat habitual.

GRUP DE TEATRE JOAN XXIII dalt

Va sorgir del Centre d’Estudis Joan XXIII de Bellvitge de la Fundació Jesuïtes Educació. La història del C. E. Joan XXIII comença el 1968 i no hauria estat possible sense l’entusiasme del seu fundador, Josep Ituarte Mata. SJ. que va fer possible una escola activa, mixta i catalana, basada en la  reforma pedagògica d’aquell moment i en el moviment de mestres de Rosa Sensat. Van començar en uns locals de l’altell del carrer de l’Ermita nº 80 fins que al desembre del 1970, es va passar al local comercial del carrer Prado, 80 i l’Ajuntament els va cedir un terreny prop del local perquè servís de pati. L’any 1974, es van posar els fonaments del nou edifici inaugurat el 1977-1978. El 1988 l’equip promotor decideix constituir-se en fundació privada i distribueix la representació del patronat a tres estaments d’igual representació: el promotor, el protector i el que representa la Companyia de Jesús. És el moment de la constitució de la Fundació Joan XXIII.
El grup de teatre té la seu al Col·legi Joan XXIII, però han actuat amb fins benèfics en molts altres locals de Barcelona (AAVV Vall d’Hebron, Casa del Mar, St. Pere Clavé, Vivendes Congrés...) i L’Hospitalet (Col·legi Joan d’Osó), també a Badalona.
El 1970 el quadre escènic Joan XXIII portà a l’escenari Cosas de Papá y mamá. Però no en sabem res més, d’aquest grup. Un altre va sorgir de l’AMPA del Col·legi el 1991, que van representar Guzmán el malo de Fernando Díaz-Plaja, André Marie Gusman (1992), La tía de Carlos de Brandon Thomas (1993), Los ladrones somos gente honrada d’Enrique Jardiel Poncela (1994), L’amor venia amb taxi de Rafael Anglada(1995), Un paleto con talento de Julio Mathías (1996), Nosotros, ellas y el duende de Carlos Llopis (1997), El tonto es un sabio d’Adrián Ortega(1998), Mi tía y sus cosas de Rafael Mendizábal (1999), Un marit per a la meva dona de Nicasi Camps i Pinós (2000), El Okapi, d’Ana Diosdado, el 2001 i el 28/06/2002a la VI Mostra de teatre aficionat, Los figurantes de José Sanchís Sinisterra (2002), es van tornar a fer Mi tía y sus cosas i La tía de Carlos (2003), Anacleto se divorcia, de P. Muñoz  Seca, 12/06/2004 sala B i 11 de setembre a Bellvitge. També el 2004.
Madam Verdux d’Adrián Ortega, dirigida per José Guzmán,  interpretada per Mónica Guzmán, Imma García, Lourdes Rodríguez, Magdalena Botifoll, Elena Gimeno, Antonio García, Carles Marcet, José Guzmán, Francisco Banús i Pablo Guzmán. Apuntador: Sara Guzmán,  efectes especials a càrrec de Marcos Quevedo,  Maquillatge: Lídia Tello i Lourdes Martín, ajudant de direcció Antonio García. La van portar a la Mostra el 19 de juny, a la sala B del Joventut i al Festival de Bellvitge, el 10 de setembre de 2004.
Enriqueta sí, Enriqueta no de Jorge Llopis (16/06/1007, sala B Joventut): Embolic de quatre personatges principals. Dues parelles, la jove i la gran amb uns llaços de parentiu molt curiosos, com curiosa és la punteria de la cigonya quan es decideix a visitar-los. A partir d’aquí apareixen tota mena de sentiments que posen en joc la consistència de la plàcida entesa que fins llavors havia regnat entre ells.  Duració: 2 hores.
Fitxa tècnica i artística: dirigida per José Guzmán. Ajudant de direcció, Jordi Jover
Efectes, Antonio López i grup de teatre Joan XXIII . Maquillatge, Grup de teatre Joan XXIII  Mobiliari, Paco Banus i Grup de teatre Joan XXIII, Apuntador, Maria Marco, Paco Banus.
Repartiment: Antonia- Aurelia Gavilán, Pili- Imma Garcia,  Ana- Magdalena Botifoll, Felisa- Lourdes Rodríguez,  Eduardo- Pablo Guzman,  Claudio- Aurelio Acevedo, Solís Ayamonte-Antonio Garcia.

La cigüeña dijo sí es va fer a la Festa Major del barri el 2007.

joan


Tan perfecto no te quiero d’Adrian Ortega (14/06/ 2008, Joventut sala B), dirigida per Pepe Guzmán. Apuntadora: Carmen Contreras  Maquillaje: Grupo de Teatro Joan XXIII . Decorados y apoyo técnico: Grupo de Teatro Joan XXIII encabezado por Paco Banús. Gestión administrativa: Jordi Jover .
Intèrprets: Antonio López, Imma García, Bàrbara Guzmán, Aurelio Acebedo, Patricia Acebedo, Robert Villa, Lourdes Rodríguez, Pablo Guzman, Leli Gavilan, Magdalena Botifoll, Samuel Mateos. Duració: 2 h amb entreacte. Espectacle en castellà.
El demonio tiene ángel, Festival de Teatre de Bellvitge 12 de septiembre de 2010, a las 20:30 h en el Centre Cultural de Bellvitge.

joan2
En els dos darrers anys han decidit renovar-se amb gent jove i han adoptat un altre nom: J23 TEATRE, els espectacles que han ofert per ara són:
No hay ladrón que por bien no venga  una divertida obra de l’escriptor italià Darío Fo. 13/06/2011 ( 1 hora . 20 minuts) Teatre Joventut, sala B.
Direcció: Magdalena Botifoll i Elías de la Rica
Apuntadora: Conchita Gallego
Vestuari i maquillatge. Aurelia Gavilán i Jordi Jover
So i il·luminació. Antonio López i Pablo Guzmán
Decorats: Paco Banús.
Intèrprets: Mariló Campos, Javier Campos,  Lourdes Rodríguez, José Blanco, Pepe Guzmán,  Mari Carmen de la Fuente, Carmen Contreras.
Comèdia d’embolic basada en l’engany, la mentida i la creativitat àvida dels personatges.
El 10 de juny de 2012 a la sala B del Joventut i després el dia 15 de setembre al Festival de Teatre de Bellvitge presenten  La senyora Florentina y su amor Homero.

GRUP BELLGRUPdalt

Aquest grup del barri de Bellvitge-Gornal es va crear el 2008 i debutà el 2009 amb Rafael Boluda com a director.

bellgrup


El 2009 estrenaren La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres de los pueblos de España  al Joventut el 13 de juny a la sala B, la van continuar fent posteriorment: a l’Auditori La Torrassa el 18 d’octubre de 2009, la tornen a fer al Centre Cultural de Bellvitge el 13 de desembre del mateix any, el 31 de gener al CCatòlic, el 7 de març al CC La Bòbila i 25 d’abril del 2010 a l’A. La Torrassa). L’obra de Federico García Lorca va ser interpretada per Rafael Boluda, director també, Luisa Escrivà, Elena Mazariegos, Ana Mazariegos, Claudia Anula, Olga Sánchez, Mª Carmen Romero, Manuela Hernández, Trini Rueda, Yolanda Morata, Raquel Guillén, Casi González-Piñero, Carmen García, Isabel Brito, Lorena Morán i Lara Calzada, amb la col·laboració especial de Morenita de Huelva. Els regidors són Elena Cañas, yolanda Morata, Raquel Guillén, Águeda Morata, les apuntadores Elena Cañas i Águeda Morata. Duració de l’espectacle: 1 h. 45 m. entreacte inclòs.
Maribel y la extraña familia de Miguel Mihura és una altra de les obres estrenades, primer al Joventut i el 12 de novembre de 2010 la fan a l’Auditori la Torrassa. Interpretada per Rafael Boluda, Olga Sánchez, Yolanda Morata, Trinidad Rueda, Carol Gil, Ana Mazariegos, Antonia Alvarado, Julio Ricardo Areoso, Roldán Armando Velázquez, Casi González Piñero i Carmen G. de Nicolás, sota la direcció de Rafael Boluda. Ajudants de direcció: Elena Cañas, Luisa Escrivà. So i il·luminació a càrrec de Armand Rius, David Rius, Ana Boluda i Manuel Fernández Cabello. Regidors: Elena Cañas, Claudia Anula  i Cony Adasme. Apuntadors: Elena Cañas i Cony Adasme.
El 25 de gener de 2009 Bellgrup-Elrafa and girls CCatòlic van fer Esto es carnaval i el 21 de febrer al Mercat de Bellvitge fan El mundo.
A l’any 2011 (29/01/11, 05/03/11i 08/05/11) han fet Divas a diferents espais: Centro Extremeño, Mercat Bellvitge1-2 iCCBellvitge. Al novembre del 2011: Divas Divinas En Navidad

bellgrup
XI Festival de l’any 2011: Doce sin piedad.

piedad

Al 2012, L’Associació Cultural Bellgrup tornen a fer La casa de Bernarda Alba (21/01) i  el musical Divas al Mercat (Merca-1), a més de fer el nou espectacle Llega el carnaval al CC Bellvitge-el Gornal, però el 9 de juny en la Mostra han fet El cianuro...¿solo o con leche? de Juan José Alonso Millán, interpretada per Rafael Boluda, Yolanda Morata, Trinidad Rueda, Antonia Alvarado, Julio Ricardo Areoso, Roldán Armando Velázquez, Olga Sánchez, Luisa Escrivà, Luis Domínguez, Antonio García i Maite Triguero, sota la direcció de Rafael Boluda, ajudant de direcció Elena Cañas. Il·luminació i so a càrre de David Rius i Ana Boluda. Elena Cañas, apuntadores i regidores; Marta notario i Esther Gómez.
En el Festival del barri del 2012, que es fa del 8 al 16 de setembre es representa també l’obra  El cianuro…¿solo o con leche? en el CC Bellvitge (dia 8 de setembre)

GRUP DE TEATRE IMAGINARI I ALTRES FANTASMES dalt

Creat el 2008 per María Ángeles Mesa. Dins el projecte Solstici per a la creació d’una xarxa local d’AMPA al barri de Bellvitge presentat pel CEIP Ramon Muntaner es va programar l’existència d’un grup de teatre. En una trobada festiva un grup de teatre format per mares i pares faria una representació teatral i es volia oferir una ampliació d’aquest grup aficionat a la resta d’escoles. El director del nou grup de teatre infantil-juvenil seria un professional, amb experiència no solament en el teatre d’adults sinó també en la formació: Francisco J. Basilio, actor del Teatre del Repartidor.

Des de 2009 han representat una obra cada any:El 10 de setembre de 2009 porten al CC Bellvitge dins el Festival de Teatre del barri Què m’expliques? escrita per la pròpia Mª Àngels Mesa. Llavors, ja assajaven tots els divendres de 17:30 h a 19: 30 al Centre Cultural de Bellvitge.

Somni d’una Nit d’Estiu, de W. Shakespeare, el 2010. Aquesta obra és un gran embolic amoròs amb una bona dosi de bon humor. Per les noces de Teseu i Hipòlita, un grup d’artesans prepara una obra de teatre. Quan assagen al mig del bosc les seves pobres vides es veuen embolicades pels encanteris d’un follet al servei del rei de la nit, que per recuperar l’amor i altres coses de la reina de les fades, s’ha proposat solucionar els problemes amorosos de dos parelles de joves atenencs. La direcció està a càrrec d’en Fco. J. Basilio, tal com hem dit. La música de Mendelsohn, dia 10 de juliol de 2010, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural de Bellvitge, segons el blog de les AMPAS de l’Hospitalet.

Per a l’any següent, el 2011, es prepara Alícia.

L’illa del tresor es porta el 9 de setembre de 2012 al Festival de Teatre de Bellvitge.

Per al 2013 preparen Antaviana.

GRUP DE TEATRE DE MEDICINA, INFERMERIA I ODONTOLOGIA DIRIGIT PER JOSÉ LUIS GONZÁLEZ ROMERO, GTCB dalt

A la web del GTCB trobem l’any de la seva creació, el seu objectiu, la composició, les obres i altres aspectes: “El grup de teatre del campus de Bellvitge va néixer l'any 2006 amb la intenció d'omplir un buit artístic i cultural que existia desde la creació del Campus. El projecte de realitzar un grup de teatre va dibuixar-se lentament fins que va ser tota una realitat amb la estrena de la seva primera obra al Desembre del 2006. Amb tot, va créixer sent una de les activitats que agrupen a tots els estudiants de totes les facultats que composen el Campus.
Està format i dirigit per nosaltres, els alumnes. Actualment el composen un total de 21 persones (13 actrius, 6 Escenògrafs, una Subdirectora i un Director) que es distribueixen entre les diferents facultats: Infermeria, Podologia, Odontologia i Medicina.”
Es realitzen dos obres teatrals cada any acadèmic, una pels volts dedesembre i l'altra pel dia del Campus (pels volts de la diada de St Jordi).
És una activitat reglada per la Universitat de Barcelona, reconeguda com a crèdit de lliure elecció. Es fa un càsting per actor-actriu cada any.
Els assajos es fan setmanalment a laulari del Campus de Bellvitge, (aula 202) els dijous de 19:00-21:00 h., mentre que el grup d'escenografia realitzen una reunió setmanal a la cafeteria del Campus de Bellvitge els dijous a les 15:00 h.
Obres representades:
El Club, recull de monòlegs.
L'odontòleg I i II
Historias Para-LELAS de Ignacio del Moral, adaptada i dirigida per José Luis González. dimecres 13 i divendres 15 de desembre, fou la primera obra de teatre oficial.
Mamma mia! 7 i 8 de maig de 2009 a les 18:00h al Campus Bellvitge - Aulari (202) Actors/actrius: Ro Schiavone, Elena Cercós, Raquel Herrero del Egido, Borja Samsó María Sánchez, Anna Serra, (Imma Serrano, Nuria Peñarrubia, Esther Ruz, Sabela Jorge Sotelo, Ingrid Arcusa, Andrea Cerqueda, Esther Díaz-Pinto, Priscila Trujillo, Julio Peñarrubia, José Luis González, Jone Arteagoitia.
Grease (2008) musical basat en las cançons de ABBA, i en la pel·lícula del mateix nom.

gre 

AMUNT EL TELÓdalt
Grup de recent creació que assaja al Centro Extremeño de Bellvitge .
S’estrenen amb Viva el cuponazo de  Rafael Mendizábal,  11 juny del 2011 al Joventut, sala A i 20 de novembre a l’Auditori La Torrassa. El tornen a fer el 2 de desembre al CC La Bòbila. Per al juny del 2013 estan preparant Aquí no paga nadie de Darío Fo.
Direcció: Yolanda Morata, que també és component del grup Strómboli Teatre. Ajudant de direcció, Neus Espunyes.
Escenografia, Ass. Cultural Amunt el Teló. Apuntadores, Marieta i Coni
Tècnic de so, Manuel. Fotografia, Carmen Castillo. Intèrprets: Yolanda Morata, Lluisa Cervino, Arnau Cervino, Adela Pena, Gemma Pérez, Maribel Morata, Neus Espunyes, Antonia Alvarado.


LA KLAKA de la Granvia sud.dalt

Tenim coneixement d’algunes obres representades: Balada de los tres inocentes, el dia 08/02/09 al CC Bellvitge, dins la Mostra de teatre d’aficionat.
La herida del tiempo, el 21/03/2009 a l’Auditori la Torrassa, i el 18/04/2010 al TCCatòlic. Intèrprets: Mònica Serrano, Eva Rodríguez, Manu Serrano, Neus García, Jennifer Arias, Imma Merediz, Chelo Cobalea, Javier Casado, Javier Gómez, Edu García.

GRUP T’HABATA TEATRE dalt

El seu director fou Dani Coll qui després anà a treballar amb Les Chanclettes i posteriorment va crear amb l’Adolf Baqués la  Cia hospitalenca professional Corporación antiestética, de què parlarem més endavant. S’ha presentat a les Mostres de Teatre d’aficionat del Joventut:Dos milennis de teatre amb textos de Plató, Lope de Vega i Àngel Guimerà 18 i 19/06/1999, sala A del Joventut.

  • Barracón 62, 16-17 de juny de 2000 a la sala A del Joventut.
  • El banquete, 14-15 de juny del 2001 a la sala A del Joventut.
  • L'Hostalet, el 2002 al Joventut
  • El año de Alfonsina (2003) al Festival de Bellvitge, a l’estand de la Mostra d'Entitats.
  • A la BARRIADA DEL GORNAL dalt
    COMPANYIA DE TEATRE TEMPORALdalt

    Les obres que ha representat des que en tenim notícia són.
    1999  Todas las noches son Cabaret, en el  Dia de Teatre organitzat per Àmbit Cultural Gornal durant les Festes de Primavera, el dia 24 d’abril al Centre Cívic
    del Gornal i la van tornar a fer el 2001dins la V Mostra, el 3 de juny a la sala B del Joventut. "Són guions improvitzats amb cançons", ha explicat Òscar Estrada, director del grup, que ha explicat que participen en el cicle perquè "és una bona manera de sortir del barri de Bellvitge i Gornal i que ens coneixi tota la ciutat"(Digital’h 17. 05. 2001)
    Al 2002 presenten Yo me debo a mi público.
    A l’any següent, 2003, fan Boeing, boeing, de Mark Comoletti, el divendres, 27 a les 21 a la sala A del Joventut. Direcció: Lluís Juanet. Intèrprets: Montse Sorribas, Nieves Hernàndez, Òscar Estrada, Conchi Santos, Raúl Giménez, Óscar Angosto, Lluïsa Escorihuela, Natàlia Rodríguez, Montserrat Angosto i Gisela Juanet. Il·luminació i so de Carles Merodio, Maquillatge Antonia Fernández, Escenografia: Actes únics. Coreografia: CTT, Vestuari: Actes únics i CTT.
    2004 ¡Qué locura! D’Oscar Angosto, sota la seva direcció: Raül Giménez, Montse Sorribas, Nieves Hernández, Òscar Estrada, Gisela Juanet, Conchi Santos, So: Carles Merodio, Maquillatge: Antonia Fernández, Il·luminació: Ivan, Producció i vestuari: CTT.
    2005 CALLE 42 escrita per Òscar Estrada i Òscar Angosto, a la Sala B Teatre Joventut Divendres 17 de juny, 21.30 h.
    No en tenim més notícies.

    GRUP DE TEATRE INDEPENDENT GORNAL dalt

    La seva seu és a l’Avda. Vilanova, a l’antic Institut Pla de Llobregat. Veurem les obres representades cronològicament des de la seva fundació. El seu director és en Joaquim Portero Armengod.
    2000 a Bellvitge: II Mostra Teatre Amateur De Bellvitge Ay hombres, Un juramento
    2001 V Mostra de Teatre amateur: Momentos. I Pessebre vivent
    2002 VI Mostra de Teatre amateur: El poder de los hombres de Tomás Urtusástegui.
    2003  VII Mostra de Teatre amateur: Anda mi madre, 3 peces de Juan J. Alonso Millán. Repartiment:  Amanda Fernández (Delfina), Quim Portero (Fermín Paquito), Montse Ortiz (María Rosario), Mari Lozano (Marga), Marga Pons (Ignacia),  Lorena Trigo (Chicha),  Joseph Maria Ramón (Rufino), Fina Corrales (Pochola),  Ester González (Eloisa),  Sandra Márquez (Rosa).
    Pessebre Vivent
    2004  VIII Mostra de Teatre amateur El Misterio del séptimo día. Tbé  a Bellvitge.
    2005 IX Mostra de Teatre amateur: Vodevil de Hugo Daniel Marcos
    Elenc:  Irene/Verónica: Lourdes; Guadalupe/Susana: Vanesa; Martín/Juan: Quim; Sofia/Ángeles: Esther; Mario/Eusebio: Dávil; Carlos/César: Óscar; Edith/Mónica: Mari; Esteban/Damián: Iván; Ángeles/Eleonora: Montse; Productor: Sergi; Grace: Amanda; Apuntadora muda: Vero. De dotze en van quedar cinc i es van incorporar set.
    2006: Teatre  amateur de l’Hospitalet gener-març 2006: Suegras bárbaras de Hugo Daniel Marcos. Mari Lozano, Quim Portero (també director), Montse Ortiz, Olaias Lourdes Checa, Ester González.
    Abans de la representació de la següent obra es va fer Suegras bárbaras de Hugo Daniel Marcos,una de les obres secundàries, per ser curtes (menys d’una hora) i amb pocs personatges, que també ha fet el grup, segons ens revela, en el seu blog, un dels seus membres, Raül Toril.  Ell  mateix recorda que la funció va tenir lloc el 28 de maig de 2005 en el Centre Catòlic.
    X Mostra de Teatre Amateur: Un mal día de Hugo Daniel Marcos, comèdia d’embolics. 16 juny.  Repartiment: Juan: Iván Boada; Ramona: Esther González; Pepito: Raül Toril; Paola: Marisa Medina; Roberto: Domingo Moreno; Celeste: Sara Prados; José: Quim Portero; Claudia: Marisa Medina; Carlota: María José Ramos; Estefanía: Olaya Lourdes Checa; Ladrón 1: Marisa Nogueira; Ladrón 2: Rafa Boluda; Policía: Amanda Fernández / Óscar Boix. També a Bellvitge.
    2007 X Mostra de Teatre amateur: Los Lisístratos de Tomás Urtusástegui amb 7 persones. Antonio: Raül Toril; Mariana: Sara Collado; Doña Asunción: Ester González; Jacinto: Quim Portero; Altagracia: Marisa Nogueira; Pedro: Rafa Boluda; Patricia: Olaya Lourdes Checa.
    2008 XI Mostra de Teatre amateur: Mi mujer es el fontanero de Hugo Daniel Marcos. Tres  baixes i tres incorporacions. Estrena al Joventut el 15 de juny. Repeteixen les obres amb motiu de les Festes del barri del Gornal i a Bellvitge, al Centre Cultural. Repartiment: Roberto: Quim Portero; Leti: Olaya Lourdes Checa; Maite: Montse Ortiz; Daniel / Daniela: Raül Toril; Madre: Feli Casado; Chun-Li: Domingo Moreno; Diana: Ester González.
    2009 XII Mostra de Teatre amateur: Juegos prohibidos de Alberto Miralles.Tres incorporacions i una baixa temporal de Raül Toril. Estrena el 13 juny al Joventut, després la van portar al Gornal,  a Bellvitge i al Centre Catòlic. Repartiment: Roberto Torre de Vega: Ester González; Donato Serrano: Quim Portero; Faustino Orvajosa: Montse Ortiz; Marisa Laredo: Olaya Lourdes Checa; Carmen Pérez de Vivanco: Cristina Gamica; Asunción Lejarreta: Inma Padilla; Padre Severiano: Roberto Gutiérrez; Sr. D. Cayetano Mazas: Domingo Moreno; Madre Hildegard: Feli Casado. Col·laboració del músic Mágdalo Quiroz.

    gornalfBlog de Raül Toril.


    2010: XII Mostra de Teatre amateur: Ya tenemos chica de Hugo Daniel Marcos. Repartiment: Marta: Inma Padilla; Julio: Raül Toril; García: Mágdalo Quiroz; Angustias: Olaya Lourdes Checa; Manuela: Ester González; Taxista: Quim Portero; Presentador: Mágdalo Quiroz; Venancia: Montse Ortiz; Flora: Feli Casado; Adriano: Carles Deixens; Primitivo: Domingo Moreno; Aixa: Matilde Urbano. Representacions al CC Bellvitge i a l’Auditori de la Torrassa.
    2011 XIII Mostra de Teatre amateur: tornen a fer Vodevil aprofitant el mateix nombre d’actors i actrius que el 2005. Repartiment: Irene/Verónica: Esther González; Guadalupe/Susana: Inma Padilla; Martín/Juan: Quim Portero; Sofía/Ángeles: Feli Casado; Mario/Eusebio: Álex Pacheco; Carlos/César: Raül Toril; Edith/Mónica: Olaya Lourdes Checa; Esteban/Damián: Carles Deixens; Ángeles/Eleonora: Montse Ortiz; Productor: Josep María Borrell; Grace: Matilde Urbano; Apuntador mudo: Domingo Moreno/Julio Uribe. La van representar amb motiu de les Festes de Bellvitge el 9 de setembre, i en el Centre Catòlic el 25 del mateix mes.
    2011 A l’Auditori de la Torrassa van fer un Homenatge a Miguel Hernández: La de la vida, la del amor, la de la muerte. Lectura del seu poemari. per conmemorar el centenari del seu naixement.

    hernandez


    Per Nadal: Nadal, nadal, nadal. Representada l’11 de desembre, al Centre Cultural de Bellvitge. Segons la notícia del 10. 12. 2011  al mitjà informatius de la ciutat “L’obra està formada per diferents escenes, amb molt d’humor, on poden trobar-se un àngel perdut en el seu camí a Betlem amb una publicista agressiva. O els clàssics pastors, també de camí a Betlem, que es trobaran amb un grup d’indignats. Hi participen els membres habituals del Grup de Teatre Independent del Gornal i altres persones del barri que col•laboren en aquesta funció especial. El preu de l’entrada és de 5  € , excepte el nens que entren gratis. Els diners que es recaptin es destinaran a la construcció d’escoles a Costa de Marfil.
    Al 2012 han representat a l’Auditori La Torrassa, al Centre Cultural de Bellvitge i al Joventut, amb motiu de les Mostres de teatre amateur Rafael Alberti: Cal i canto.

    gorn gor

    Fotos de l’autora de Cal y canto. Podeu veure-les totes a l’album picasa web. VIDEO OBRA


    VENDETTA TEATRE (2008) dalt

    A la seva pàgina web expliquen la motivació teatral i el seu projecte “Nos presentamos con el nombre de Vendetta teatre con la intención de trabajar en teatro desde una perspectiva de protesta social y de innovación dentro de las artes escénicas. Vendetta teatre nació el año 2008 con el proyecto de "La Revolución de los claveles" que pudimos representar en diferentes actuaciones y en la cual nos gustaría destacar la representación durante las fiestas de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Actualmente estamos trabajando en lo que sería nuestro segundo proyecto "El Yugo" y también esperamos poder representarlo en diferentes espacios. Vendetta teatre estrena nueva formación de actores y de medios, los cuales dotarán al nuevo proyecto de "El Yugo" de una frescura y de una nueva forma de presentar los proyectos que resultará más innovadora al espectador. Vendetta teatre mantiene una estética revolucionaria y comprometida con la realidad actual, por este motivo defendemos nuestra intención de representar nuestro "teatro de trincheras", “http://vendettateatre.webnode.es/news/aviso-a-los-visitantes/
    El Yugo fou representada el 13 de setembre al Festival de Teatre amateur de Bellvitge.
    I el 29 de setembre en el CCLa Bòbila.
    Dramaturgia i direcció: Victor Gallardo.
    Intèrprets: Cristian Aquino. Laura Mateu. Victor Aldea. Albert Lladó.
    Disseny gràfic: Matías Ramone. Música: Marc González. Fotografía: Julio Liñán López.

    dalt enreredavantcasa index rosamariaserra.cat