logo

enreredavantcasaindex collage

PRESENTACIÓ

 

PRESENTACIÓ dalt

 Enfrontar-me al repte de fer una història del teatre de l'Hospitalet sorgí com a fruit de la curiositat, no solament per l'activitat teatral de la ciutat on visc, sinó també per la seva història. Endinsar-me dia a dia en els aspectes històrics, socials i culturals de la ciutat que han contribuït a l'aparició d'entitats i associacions, de grups i Cies teatrals en tots els seus barris, ha estat una experiència enriquidora que ha estimulat encara més el meu interès per la ciutat.

Malgrat les dificultats amb què m'he trobat a l'hora d'investigar els grups de teatre (desapareguts la majoria, alguns de vius encara), que han proliferat -com a la resta de Catalunya- des del s. XIX per tots els barris de la ciutat, tot i la informació dispersa i incompleta que he trobat, sobretot a l'arxiu històric i en el CEL'H o en la premsa local; malgrat el problema de contactar amb antics membres i, tot s'ha de dir, la poca o nul·la col·laboració en alguns casos, em sento satisfeta per la tasca -sens dubte inèdita- d'haver recollit en un treball de conjunt, si més no d'haver-ho intentat amb el màxim de rigor que m'ha estat possible, tota l'activitat teatral del s XX, concretament des dels anys 60 del s. XIX, en què van aparèixer entitats tan emblemàtiques com El Casino Harmonia, la Societat Recreativa Unió Hortènsia, després el Casino del Centre o una mica més tard, El Centre Catòlic;  fins a l'actualitat, l'any 2012.

Per això, he dividit el treball en quatre parts: en la primera que duu el títol "Espais escènics" he intentat explicar els escenaris de la ciutat, amb una especial atenció al teatre municipal. En els teatres parroquials, en les diverses associacions, a la Farga, en les Aules de Cultura i Centres Culturals hi ha escenaris i per tant, hem donat alguns exemples d'espectacles que s'hi han acollit.

A més dels espais purament físics i materials, també hem parlat dels espais en un altre sentit: el teatre ha estat present en festes majors, ha estat el protagonista  en festivals i mostres de  teatre aficionat... per tant, el teatre com a mitjà d'expressió havia de tenir cabuda en aquests altres "espais".

En una segona part més extensa, hem fet un repàs dels grups de teatre d'aficionats i llurs  representacions ubicats en el seu context de barri. Potser no hi són tots, però els que hi són, havien de ser. La quantitat i qualitat de documentació de què he disposat referent a cada grup teatral ha estat desigual i això també ha estat determinant a l'hora de decidir la seva inclusió en el treball, o no, així com la seva extensió.

Les Cies professionals hospitalenques són contemplades en una tercera part, juntament amb aquells actors i directors nascuts a L'Hospitalet que s'han projectat professionalment fora de la seva ciutat i han adquirit amb el temps un renom, una fama o un reconeixement.

Per acabar, he concedit un espai als principiants:  és a dir, dedico un espai als cursos i tallers així com al teatre a les escoles i instituts, ja que han estat i són llavor de nous actors/actrius, fins i tot directors i, per suposat, de nous grups teatrals, en alguns casos amb projecció professional posterior.

El lector ha de sobreentendre que les omissions i/o errors en què hagi pogut incórrer involuntàriament es deuen a errades o males interpretacions de les fonts, escrites o orals, no pas per manca de voluntat d'atènyer-me a la més estricta realitat, que de vegades ens ha arribat confusa o desdibuixada per la distància del temps transcorregut.

No vull començar a desenvolupar aquest ambiciós projecte sense agrair sincerament a tots aquells que han col·laborat a acomplir-lo. Espero que gaudeixin llegint aquest treball fruit de la seva participació en l'art dramàtic.


 

INTRODUCCIÓ dalt

 

Per entendre l'activitat teatral de la ciutat de l'Hospitalet, cal tenir en compte no solament el context històric-social espanyol i català sobretot, sinó també el local, és a dir, la història de la ciutat. Per això li hem concedit atenció en tractar els grups teatrals que han sorgit en diferents moments de la nostra història en els diferents barris de la ciutat.

Com a la resta de territori català,  a l'Hospitalet, diferents circumstàncies han afavorit el moviment associatiu, del qual han sorgit els quadres escènics i les Companyies i l'activitat que han portat a terme des del s. XIX fins a l'actualitat.

Malgrat haver viscut èpoques difícils, de crisi o censura, malgrat els pocs recursos de què han disposat la majoria de les cies. locals, malgrat la progressiva manca de participació ciutadana en els darrers anys, el món del teatre ha superat les dificultats gràcies a la il·lusió, a la ferma voluntat d'homes i dones entregats a l'art de Talia que han vist en ell una eina de cultura, una eina pedagògica i de diversió alhora. Hem de reconèixer també el paper exercit per les institucions -tot s'ha de dir- que també han contribuït, en època democràtica sobretot, la seva existència. El Pla de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet presentat el 2006 n'és una prova. L'Església també ha contribuït a la pervivència del teatre mitjançant els centres catòlics, els centres parroquials i les seves escoles.

 

El que avui és L'Hospitalet era antigament una extensa terra de conreus dividida en dues grans zones, una més a l'interior anomenada Samontà, on ara es localitzarien els actuals barris de Sanfeliu, Can Serra, la Florida, les Planes, Pubilla Cases, Collblanc i la Torrassa, i l'altra més vora el mar, en la part pròpiament deltaica, coneguda com la Marina, zona més poblada, on es trobarien la resta de barris que conformen actualment L'Hospitalet: Bellvitge, Gornal, Santa Eulàlia. En aquests territoris es van anar configurant uns nuclis de població dispersos que es van mantenir molt reduïts fins ben entrat el segle XVI: masies, esglésies (la de Santa Eulàlia, per exemple) i l'hospital petit: d'aquí el nom que agafaria la ciutat. No podem parlar, doncs, en el cas de l'Hospitalet, d'un nucli que actuï com a centre cultural i comercial.

 L'Hospitalet ha estat sempre lloc de pas de camins que duien a Barcelona, una característica que es manté en l'actualitat. No hi ha discontinuïtat urbanística entre les dues ciutats, per la qual cosa la tasca de promoure la comunicació entre els diferents barris ha estat fonamental per tal que la ciutat superi la imatge de satèl·lit suburbial i compensar alhora la manca d'un centre neuràlgic.

Degut a la creació del "Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón" (1819), més conegut pel nom de Canal de la Infanta, s'experimenta el primer creixement important de població, en permetre un clar desenvolupament de l'agricultura de regadiu. És una canalització de 17'420 kms. d'aigües provinents del riu Llobregat que avui dia només rega les terres de Cal Trabal, a L'Hospitalet.

Tot i el Canal, el volum de població a l'any 1900 encara era escàs (4.958 h).

La població es va multiplicar espectacularment arrel de la industrialització iniciada al mitjan del s. XIX i desenvolupada anys després (tèxtil, ceràmica, bòbiles, vidre, foneries, adobs.) i les obres d'infraestructures (tres vies de tren que divideixen la ciutat els anys 1855, el 1881 i el 1912). S'ha escrit força sobre la immigració espanyola a L'Hospitalet. Joan Camós concreta en el seu llibre L'Hospitalet. La història de tots nosaltres 1930-1936 que en la dècada 1920 a 1930 triplicà la seva població, sobretot als barris del Centre, Sta. Eulàlia i Collblanc-La Torrassa, on per la mateixa raó -afegim nosaltres- també va créixer abans l'associacionisme i amb ell, els grups de teatre. Als anys 30, Santa Eulàlia era l'únic barri que no estava saturat, a diferència de Collblanc-La Torrassa, barri obrer que significava el 50% de la població total.

L'any 1923, moment d'inici de la dictadura de Primo de Rivera, és l'any de més immigració per a l'Hospitalet, amb 4.595 obrers per a les 323 indústries, de capital barceloní, segons dades de Camós. Fins a la dictadura, els alcaldes eren predominantment de la Lliga Regionalista, amb què estava vinculat el Casino del Centre.

Els anys 30 foren temps convulsos, amb forta presència de la CNT i esclats anarquistes, que expliquen la posterior repressió durant el franquisme i també el sorgiment de certes associacions anarquistes que després de la guerra foren substituïdes per les que tenien el vist-i-plau eclesiàstic (centres parroquials) i simpatitzants, amb llurs quadres escènics i les pròpies del règim feixista (Educación y Descanso).

L'activitat cultural durant la República fou rellevant, sorgiren moltes associacions que tenien el seu grup teatral, moltes d'elles desaparegudes durant la guerra civil, com els Centres Racionalistes de la Torrassa i de Sta. Eulàlia, o l'Ateneu de Cultura Popular que no tornà a funcionar fins el 1981, ja en època democràtica.

En J. Botey ens aclareix que  "les capes populars -pagesia, menestrals o classe obrera- d'abans de l'onada immigratoria dels anys 26-29 que omple La Torrassa s'agrupen entorn dels Cors Clavé, de la Societat Coral "l'Univers" o de la Cooperativa de Santa Eulàlia "El Respeto Mutuo". Després del 29, és prou coneguda ja la importància a I'Hospitalet, sobretot a la Torrassa, de l'anarcosindicalisme i de la seva implantació popular i l'obra cultural que exercí a través del Ateneus Llibertaris i de les Escoles Racionalistes". (Botey, Jaume: Aspectes socioculturals de l'Hospitalet. Quaderns d´Estudi 04 Associacionisme. Premsa local. p.10)

En canvi, el Centre, nucli originari de la població autòctona al llarg del carrer Major i en els dos eixamples de la ciutat, ha estat sempre més tradicional, on es mantenien les característiques del poble agrari amb els seus valors religiosos i familiars. S'hi concentrava la població propietària, agrària i industrial. A la Rambla Just Oliveres, símbol de la nova burgesia, trobem els edificis històrics com el Centre Catòlic i El Casino, entitats que van reobrir immediatament després de la guerra.

Segueix explicant Botey que la "petita burgesia local va tenir com a mitjà d'expressió "La Resenya" (Casino del Centre), fundada l'any 1907, "La Voz del Llobregat ", portaveu de La Unió Patriòtica, o la mateixa "Bandera", fundada per Josep Janés, de caràcter moderat, o "Eco", ressò d'un grup de comerciants de Collblanc. "Llibertat", "L'Obra", "Fortitud", "El Poble", "La Zarpa", "La Antorcha", "Amunt" i d'altres foren les revistes de partits de tendències més o menys republicanes. Des de després de la guerra fins a l'any 1973, el més absolut silenci en publicacions locals, fora de la pàgina a "Solidaridad Nacional" i d'alguns butlletins del Casino, convertit en "Casino Nacional." (Botey, op. cit., p. 11)

Aquest silenci  es corresponia amb la repressió de determinades formes culturals i amb la desaparició de les associacions de caire progressista. Com diu Enric Gallén, "Amb la implantació de la nova situació política es va modificar també l'organització del teatre existent a Catalunya durant la guerra i el període revolucionari viscut. D'entrada hom deixava enrera: a) l'organització col·lectivista i autogestionària de les sales d'espectacles, inspirat pel sindicat cenetista; b) la política intervencionista, en matèria teatral, de la conselleria de la Cultura de la Generalitat de Catalunya; i c) els intents, d'altra banda no prou reeixits artísticament, de consolidar temporades oficials seguides de teatre català" (Gallén. E .: El teatre a la ciutat de Barcelona durant el régimen franquista (1939-54) pàg. 23)

Editorials i articles plantejaren quina havia de ser la funció del teatre en la nova conjuntura històrica: es va insistir en la necessitat de recuperar els fonaments de la tradició teatral espanyola, és a dir, un teatre històric i simbòlic -que no arribà a tenir la incidència esperada entre les Cies. Professionals- i la ruptura amb la línia ideològica-dramàtica que alguns crítics identificaren amb Federico García Lorca, Alejandro Casona, fins i tot Josep M.de Segarra. Per això, portar-los a escena als anys 60-70 seria una evident mostra d'atreviment reivindicatiu. El règim franquista va assumir els pressupòsits ideològics i morals dels sectors socials espanyols més conservadors.

Es va crear l'Oficina Nacional Permanent de Vigilància d'Espectacles que exercia la funció de veritable censura "oficial" de l'Església.

A partir de 1939 les companyies professionals de teatre català varen ser desmembrades de manera absoluta, que passaven a integrar-se a determinades companyies madrilenyes (recordem que el matrimoni  Vila-Daví, per exemple, s'incorporà a la Cia d'Enrique Rambal que actuava a Madrid) o bé a formar elencs modestos, lluny dels èxits anteriors en el teatre català. Fins a 1945 van haver de representar obres en castellà, d'autors com els Álvarez Quintero, E. Jardiel Poncela, P. Muñoz Seca, J. Benavente i d'altres. A partir de 1946 es van reprendre les representacions en català basades, sobretot, en el repertori tradicional de l'època posterior a la Restauració borbònica i modernistes (Frederic Soler, Àngel Guimerà, I.Iglesias, J-. Pous i Pagès, S. Rusiñol, Folch i Torres, Lluís Elias i Josep M. De Sagarra). També ho veurem en el teatre aficionat hospitalenc,  en la programació del CCatòlic i El Casino o d'altres teatres parroquials als anys 40-50, moment en què es van fer moltes representacions, per les festes majors, festes de quaresma, caps de setmana, smpre un tipus de teatre tradicional castellà i català fins i tot, perquè amb el Centre Catòlic es feia la vista grossa o  bé perquè el règim tolerava certs espectacles en català pel seu caràcter dialectal, arcaïtzant i folklòric, sobretot des del 1955.

El franquisme, però, més enllà de la repressió política, sindical, social i cultural a tot el país, va permetre i fomentar una especulació del sòl i un creixement urbanístic desmesurat, sense atendre a les necessitats reals de la gent, que va provocar un desmembrament que encara es pateix avui en dia. Els blocs de la Florida, de Can Serra o de Bellvitge, barris sempre molt reivindicatius, ens ho demostren.

Els anys 60 i 70 es produeix l'arribada massiva de gent procedent majoritàriament d'Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia. Aquesta etapa representa el salt quantitatiu més important en la història de la ciutat. 

Les pèssimes condicions de vida en els barris dels blocs i polígons (la Florida, Pubilla Cases, Sanfeliu, els blocs i polígons de Can Serra, Bellvitge, Gornal, Gran Via)  justifiquen els moviments reivindicatius, les demandes veïnals de serveis sanitaris i equipaments culturals (col·legis, instituts.), d'on sorgirien noves associacions.

En el altres barris, als anys 60-70 sorgiren iniciatives per part de gent autòctona que s'adonaren de la necessitat d'un debat cultural en una ciutat de les dimensions i la problemàtica de l'Hospitalet, i de la necessitat de diàleg amb la població nouvinguda: Els Amics de la música, l'Alpha 63, el Cine-club Buñuel a Collblanc, l'Escola St. Jordi, l'Òmnium cultural.en foren les seus.

 Mentrestant, l'Ajuntament "començava la seva presència en el camp de la cultura en una doble línia: d'una banda, la cultura-espectacle de masses amb els «Festivales de Verano o amb els «Festival de los pueblos de España» que diluia, com era moda en aquell moment, la identitat cultural catalana enmig del folklore regionalista; i d'altra banda iniciant una mínima infrastructura de la qual la creació del Patronat de Cultura, l'escola d'Estudis Artístics i la primera de les Aules de Cultura, la de la Florida, en foren els primers exponents" (Botey, op.cit.. p. 13)

Després van venir la resta d'Aules distribuïdes a  tots els barris, convertides més tard en Centres culturals, i el Museu d'història de la ciutat. Però s'ha mantingut el dualisme inicial, podem comprovar-ho comparant els actes de la festa major del barri del centre i la de Bellvitge o Pubilla Cases, per exemple. El regionalisme forani és evident en aquests nous barris, perquè, entre els immigrants, s'han conservat sempre les formes culturals de les seves terres d'origen.

Com diu Míriam Ojeda Martínez "Des de l'Ajuntament, al llarg dels anys seixanta i fins a l'arribada del primer ajuntament democràtic, es va donar poc suport econòmic a les diferents associacions, grups i entitats de caire cultural que existien a la ciutat. La seva ajuda es limitava a unes escasses subvencions econòmiques. Durant el mandat de Vicenç Capdevila Cardona, s'inicien diferents projectes destinats a la difusió i sensibilització en l'art i la cultura. Es creà l'Escola d'Estudis Artístics i els Cursos d'Animació Cultural, dins el Pla d'Actuació del Patronat Municipal de Cultura, creat el 1975". (Les dones en el moviment associatiu de l'Hospitalet (1960-1979). Una aproximació a través de la història oral p.10)

Al llarg dels anys, des de la democràcia, s'ha intentat dotar la ciutat de la infrastructura cultural bàsica: Museu, Biblioteques, Teatre, Sala d'Exposicions, Banda Municipal, Catàleg del Patrimoni, Arxiu, etc

L'escassa vida artística se centrava abans al Casino de Santa Eulàlia, el Casino del Centre i el Centre Catòlic. Cap a finals dels setanta, el Museu i les aules de cultura donaren un gran suport als artistes locals. A l'Hospitalet dels seixanta es creà una dinàmica associativa cultural que girà sobretot al voltant de dos nuclis, amb objectius molt diversos: Alpha 63, del qual sortiria més tard el GAT, i un altre al Centre Social de la Florida. Per al teatre era donar un pas endavant també.

Als mateixos anys sorgiren les Associacions de veïns, escoles de la democràcia i de la participació, els casals de gent gran, la recuperació de les festes majors. i així es donen les condicions favorables perquè sorgeixen noves Cies. Teatrals..

Quant a la importància de les AAVV "La presència de militants polítics a les Associacions de veïns les convertiren en un autèntic motor del canvi polític, primer a nivell local enfrontant-se amb els interessos defensats per l'Ajuntament, però també desafiant a les institucions de 1'Estat participant a les mobilitzacions reclamant I'Estatut, amb la creació de l'Assemblea Democràtica de 1'Hospitalet i de la secció local del Congrés de Cultura Catalana." (Botey, op. cit. p. 17)

Amb la democràcia proliferen també les associacions esportives, les APAS, els Esplais com el de Bellvitge.i altres institucions culturals,  el nou grup «La Bohemia» (del 78), el taller de pintura de Pubilla Cases (del 78), 1'Ateneu Cultural Catalònia a la Torrassa (83) entre d'altres.

 L'any 1980 L'Hospitalet assoleix el seu màxim de població: 295.000 persones. La ciutat adquireix, a grans trets, la configuració urbanística i sòcio-demogràfica actual. Són els anys de la densitat de població a Collblanc i La Torrassa, barris més poblats per la seva proximitat i facilitat de comunicació amb Barcelona, de la creació de barris emblemàtics sencers com ara Bellvitge, però també la de la creació de les grans obres viàries de comunicació (tren, carreteres i autopistes) que enllacen Barcelona amb el sud i que causaran la fragmentació i aïllament d'uns barris que ja els costava d'identificar-se amb el nom genèric de la ciutat. Aquesta compartimentació territorial així com l'origen de gran part de la població tindran importants repercussions en la dinàmica cultural posterior.

Als anys 80 destaca la creació de El Centre d'Estudis de l'Hospitalet que va néixer oficialment el 12 d'abril de 1984 amb l'objectiu més important de " crear identitat de ciutat, i que ens preocuparíem de tot allò que ho afavorís: de la història llunyana i de la recent, de la immigració i de la cohesió social, de la ciutat de les fàbriques i de la ciutat de les persones, de l'Hospitalet en el context proper i de l'Hospitalet en el conjunt de Catalunya, de la cultura i les festes, de la vida associativa, del que quedava de l'antic l'Hospitalet rural, de la ciutat de Puig i Gairalt i del nou urbanisme, etc." Quaderns D´Estudi 22 El Centre d´Estudis de l´Hospitalet: un repte ciutadà.  Els Orígens del CEL'H (1983-1993) de Jaume Botey Vallès. Soci fundador i primer president del CEL'H. La història ha estat des del principi un eix vertebrador de l'activitat del Centre. El punt d'arrencada havia estat una conversa fortuïta amb un membre del GAT (Grup d'Acció Teatral), el Pere Piñol.  El GAT, hereu d'Alpha-63 i de l'EEA dirigida per R. Salvat intentà crear un teatre estable a la ciutat, però el teatre municipal no arribaria fins el 1991.  A més, el GAT portà el teatre a les escoles, condició fonamental per a la continuïtat de l'activitat teatral en un poble o ciutat. Dels centres d'ensenyament han sortit també grups de teatre, gent jove que descobreix l'adicció a l'escenari i  ja no l'abandonarà en el futur.

 Mentrestant, amb el nou teixit associatiu, social i cultural plantejat, és possible iniciar les Mostres i els Festivals de teatre que encara perduren. S'hi afegiria el Joventut, amb una programació estable que acull tant les Cies teatrals forànies com les locals.

El naixement de la Coordinadora de teatre amateur el 2005 també contribuí al desenvolupament del teatre amateur hospitalenc. De tot això en parlarem amb més detall en els capítols següents.

El teatre serà viu mentre hi hagi  bona voluntat dels agents culturals, mentre el teatre es porti a les escoles i als Instituts, es facin tallers en els espais públics i comuns, hi hagi un suport institucional i no mori la il·lusió artística dels individus, que és font de creativitat. Fins ara no han mancat del tot a l'Hospitalet, amb més o menys grau, esperem que en el futur no manquin esforços tampoc.

Els seus enemics són l'individualisme, l'apatia, l'austeritat institucional, la manca de creativitat i de generositat que fan desaparèixer la participació ciutadana en projectes particulars i globals. Creiem que cal lluitar ara més que mai, des de les institucions i les entitats culturals, des de la pròpia individualitat, perquè aquests factors que anul·len l'activitat cultural, malauradament molt presents en la societat actual, no en surtin vencedors. La nostra ciutat n'ha de sortir triomfant, del nostre esforç, i amb ella, tots els hospitalencs.

 

ESPAIS ESCÈNICSdalt

 

Els espais teatrals que al llarg del s. XX, fins i tot abans -des de mitjans del XIX- fins a l'actualitat han acollit espectacles que podem classificar dins el gènere teatral, és a dir, qualsevol representació d'una història fictícia que protagonitzen un o més personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un públic, han estat molts. Hem diferenciat l'escenari municipal, el Teatre Joventut, d'aquells vinculats a les entitats privades sense ànim de lucre, és a dir les associacions,  i en un apartat diferenciat hem situat els escenaris parroquials, que són en alguns casos els més ben dotats tècnicament després del municipal, cas del teatre del Centre Catòlic. Al marge d'aquests, hem de tenir en compte les Aules de Cultura i Centres Culturals posteriors, els centres escolars i els instituts, les Associacions de veïns, els Casals, tots aquells espais on la gent es troba o s'ha trobat per fer-hi activitats socials i culturals i han estat i són susceptibles de convertir-se en escenaris potencials.

 

EL TEATRE JOVENTUT (1991), principal espai escènic de l'Hospitalet. Veure l'apartat corresponent.

daltCENTRE CULTURAL BARRADAS és un equipament municipal situat a la Rambla Just Oliveras nº 56, que consta d'un auditori, una sala d'estudi i una sala d'exposicions. Cedeix espais a entitats i col·lectius de la ciutat.

Ens interessa aquí l'auditori, ja que hi han fet algunes representacions teatrals, com veurem en la programació de la Mostra de teatre amateur de la ciutat organitzada per la Coordinadora de Teatre Amateur de l'Hospitalet.  El GTMX de l'Ateneu de Cultura Popular hi han representat algunes obres, com l'estrena de El florido pensil.

La sala de l'Auditori té una capacitat de 240 espectadores i un escenari de 38 m2. Sobretot s'hi fan concerts. Mentre que la sala de exposiciones té 203 m2 i la sala de lectura una capacidad de 80 places.

Dóna nom al centre cultural en Rafael Barradas (Montevideo, 07/01/1890), fill de pares immigrants espanyols; de l'extremeny Antonio Pérez Barradas (dibuixant, escultor, pintor, caricaturista, escenògraf i figurinista) i de la sevillana Santos Giménez Roja. El seu pare s'establí a L'Hospitalet de Llobregat, on creà el "Atenllo de l'Hospitalet" freqüentat per artistes i intel·lectuals catalans i espanyols: Federico García Lorca, Salvador Dalí, Ramón Gómez de la Serna, Benjamín Jarnés, Josep Vicenç Foix, Ernesto Giménez Caballero, Sebastià Gasch, Lluis Montanyà, Guillermo Díaz Plaja, el poeta Sebastià Sánchez Juan, el escritor Lluís Capdevila, Josep Maria de Sucre, Màrius Verdaguer, Gustavo Gili, el periodista Lluís Manegat, el escultor Àngel Ferrant, Leguina, Góngora, De la Maza, el caricaturista Manuel Font (siau), Guyas o Sabater.

El CC tanca l'estiu del 2012 per fer-hi una remodelació. S'espera que pugui obrir novament a principis del 2013, segons la noticia publicada a La Vanguardia, en edició digital, del 19 d'agost del 2012.

ELS TEATRES PARROQUIALS: dalt

El Centre Catòlic, Sant Isidre, San Ramon  Nonat, Centre Moral Recreativo Santiago Apòstol (de la parròquia de Mare de Déu dels Desemparats) i posterior Auditori del carrer Santiago Apóstol, St. Joan Evangelista.

Cap a finals del XIX, quan les funcions notarials, de jutge de pau o de recaptació d'impostos  a poc a poc van essent assumides per la societat, la parròquia impulsarà la vida cívica i cultural amb les escoles o centres culturals, amb organitzacions laiques com l'Acció Catòlica, com explica en J.Botey (a Les parròquies de l'Hospitalet a partir dels anys 60, Quaderns d´Estudi, 21. Miscel·lània d´articles sobre la història i la realitat)

Així s'explica que en els centres parroquials s'hagi disposat d'un escenari en condicions per fer-hi  les actuacions dels elencs d'adults, juvenils o infantils.

A l'Hospitalet, l'escenari parroquial més ben dotat ha estat el del Centre Catòlic, remodelat el 1999, en què s'han representat les obres dels quadres escènics de l'entitat, els espectacles d'Alpha 63 i el G.A.T, les actuacions dels altres grups amateurs de la ciutat amb motiu de la Mostra de Teatre Amateur de l'Hospitalet, de les Setmanes Culturals als anys 70, espectacles infantils organitzats per La Terminal, actuacions diverses d'altres Cies. Catalanes i nacionals.

En el cas del teatre de la Parròquia de Sant Isidre al carrer Aprestadora de Santa Eulàlia, també ha estat l'espai d'acollida dels grups amateurs de la ciutat per la Festa Major, els Festivals d'Estiu o les Setmanes culturals per exemple, a més del seu propi quadre escènic abans que es fongués amb Els Picarols.

Pertanyent a la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola de La Torrassa era el teatre del Centre Recreativo Moral Santiago Apóstol, remodelat els anys 70. Des del 2005  al carrer Santiago Apòstol 40 funciona l'Auditori la Torrassa, on també s'han fet representacions de les mostres de teatre amateur, teatre infantil, a més de les actuacions del grup Picarols sorgit del Centre La Torrassa després de la remodelació del saló d'actes del Centro Recreativo Moral Santiago Apóstol i que es traslladà a la Rda. de La Torrassa durant un temps. L'Auditoriun aforament de 224 butaques i les següents dimensions de l'escenari:

Amplada: Prosceni  6.30 m. Boca: 6.30 m.

Fondo: Prosceni:  1.20 m Des del teló: 5 m.

Altura: Altura a les vares: 3.50 m.

 

De la Parròquia de la Immaculada Concepció creada el 1967, al barri de Sanfeliu,  també va sorgir un centre d'esplai, un quadre escènic i un escenari per assajar-hi i presentar al públic les seves produccions.

Vinculada a la història de la Parròquia de Can Serra, la Casa de la Reconciliació també ha estat escenari en les Festes del barri i d'on va sorgir un grup de dones que per Festa Major presenten encara un espectacle propi.

De forma ocasional i extraordinària algunes representacions teatrals han tingut lloc en l'interior dels temples, cas de l'obra de Diego Fabbri Proceso a Jesús dins l'Ermita de Bellvitge, a càrrec d'un grup de veïns de Bellvitge dins el marc de la II Setmana Cultural de l'any 1968.

Les parròquies també s'han projectat mitjançant les escoles, en les quals s'han aprofitat les sales d'actes per fer-hi teatre, de vegades en la mateixa aula. Recordem les escoles del Sagrat Cor del Centre, l'actual Col·legi Tecla Sala, Les Teresianes de Bellvitge-nord.

LES ASSOCIACIONS dalt

Tenen una dotació tècnica i escènica més modesta.

D'algunes parròquies com Can Serra o a Bellvitge van sorgir les primeres associacions de veïns, que han estat també en ocasions petits escenaris per assajar o fins i tot per acollir actes festius de la ciutat, per exemple espectacles teatrals amb motiu de les Setmanes culturals dels anys 1974-75: a l'Avda. Europa de l'Associació de Veïns Bellvitge Gornal es va representar Don Armando Gresca, d'Adrià Ortega (21/04/1974) i al carrer Amadeu Torner, 18 A es trobava l'Associació de Veïns del Sector Provençana on el 1975 s'hi va representar l'obra El hombre que se convirtió en perro a càrrec del grup Foro de Yenas (27 d'abril).

En els Col·legis i Instituts públics també s'han utilitzat les aules i sales d'actes per fer-hi teatre, han estat escenaris per acollir Mostres de teatre d'ensenyament secundari, actes de les Festes de primavera, Setmanes Culturals etc.

CASALS D'AVIS dalt: En ocasions els locals dels Casals d'avis també s'han fet servir com a escenaris per a activitats teatrals. El Casal de Gent Gran del barri de Sta. Eulàlia, per exemple, organitza actes per a la Festa Major que es fan en el propi local. D'altres Casals també han sorgit grups de teatre que fan la representació anual amb motiu de les festes del barri.

En alguns Casals s'ha fet teatre, com ara en el de l'Hospitalet Centre, on sabem que el 18 de gener de 1987 el quadre escènic del Casal va representar Jo seré el seu gendre de J. Villanova i que a principis dels 90 Miquel Xartó era el director del grup de teatre del Casal que representà Baltasar de Lluís Elías el 1991.

El grup de teatre del Casal de la Florida va fer Nit d'aigua. Playback un 4 de juliol del 1990.

ELS CASINOS, ELS ATENEUS,  ALTRES SOCIETATS RECREATIVES I ALTRES ASSOCIACIONS dalt

Molts d'aquest tipus de locals es construïren a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, en resposta a les necessitats dels nombrosos moviments associatius, polítics i culturals que van néixer en aquella època al nostre país. Sovint d'estil modernista o noucentista, eren emplaçaments creats com a servei de restauració, (bars, cafès) però ben aviat es van convertir en llocs de tertúlia i punts de trobada i de discussió entre les diferents tendències polítiques. Normalment es vinculaven a un partit, per exemple els Casinos del Centre i el de Sta. Eulàlia eren d'ideari proper a la conservadora Lliga Regionalista.. Mentre que l'Ateneu de Cultura Popular es va declarar des de la seva fundació com un ateneu d'esquerres, i ja no diguem els ateneus llibertaris, els racionalistes de la Torrassa i el de Sta. Eulàlia.

S'hi reunien gent de tots els estaments, però unes predominaven més que d'altres segons els locals i l'ideari polític que abraçaven. Així van esdevenir focus culturals i polítics de vital importància. A la dècada dels 20-30 van proliferar.
Després de la guerra aquesta importància política s'anà perdent, però encara ara es conserven alguns locals d'aquest tipus tot i essent de creació posterior que compleixen un important paper cultural i social, almenys fins els darrers anys del nou segle XXI, ja que continuen essent llocs en què tenen lloc activitats i tallers, com el recuperat Ateneu de Cultura Popular o l'Ateneu Cultural Catalònia de Collblanc.

Probablement en tots o quasi tots els casinos i ateneus, en societats recreatives, clubs, locals socials o cafès hi havia o hi ha escenaris, més o menys petits, però suficients per acollir les representacions dels seus quadres escènics o d'altres de veïns.

Casinos: Casino de Santa Eulàlia, Casino del Centre -Casino Nacional, Casino Económico (1871), Casino La Armonia (1869 -1920)

Ateneus a l'Hospitalet que han desaparegut o segueixen la seva activitat ::  Ateneo Libertario de Bellvitge-Gornal,  Ateneo Republicano Pi i Margall, Ateneu Cultural Racionalista de La Torrassa, Ateneu Pro-Cultura Pau i Amor de Santa Eulàlia, Ateneo Cultural Catalònia a Collblanc, Ateneu de Cultura Popular al Centre..

Societats recreatives, clubs on també han tingut escenari: Sociedad Ateneo La Unión, Sociedad Coperativa de Consumo El Respeto Mutuo, Sociedad Coral Instructiva Univers, Societat Coral i Recreativa Unió Hortènsia, Societat Coral La Campestre, Unió Recreativo-Ccultural Alianza, Penkin'g Club-Club Pimpinela .

 Totes o gairebé totes han presentat llurs quadres escènics les seves obres amb motiu de les festes majors, festes patronals, aniversaris de l'entitat, festes de primavera o de Setmana Santa o per Quaresma, com antigament es feia en el Centre Catòlic i el Casino del barri del Centre.

LES AULES DE CULTURA. CENTRES CULTURALS POLIVALENTS. dalt

Els Centres de Cultura polivalents són l'equipament bàsic d'accés a la producció i consum cultural. El nom de Centre Cultural s'ha adoptat en els darrers anys, primer es coneixien amb el nom d'Aules de Cultura o Ámbito Cultural, com el de Gornal.

La primera Aula de Cultura s'ha de vincular al Centre Social la Florida, nascuda el mes de maig de 1961. Va ser la primera entitat creada a l'Hospitalet i una de les primeres de l'Estat. Estava vinculada a la parròquia de la Mare de Déu de la Llum. La seva tasca era intentar pal·liar les deficiències socials del barri. Fou un centre que, en principi, tenia la finalitat de culturitzar, s'hi feien cursos d'alfabetització, es va muntar un escenari i s'hi constituí un grup de teatre, era un lloc de trobada que després es convertí en un centre reivindicatiu.  Així, doncs, va donar aixopluc a la clandestinitat política i obrera. De fet, d'aquí va sorgir el 1974 l'Associació de Veïns  i no és fins tretze anys més tard que no s'independitzarà, quan els seus objectius transcendeixin l'aspecte social per passar també al polític. L'Associació de veïns va centrar la seva tasca en la lluita dels Blocs d'Onésimo Redondo.

D'aquí va sortir amb carácter experimental la primera Aula de Cultura a càrrec de Clara Parramón.

"El primer equipament cultural que pot qualificar-se amb propietat de centre cultural polivalent (CCP) és l'Aula de Cultura La Florida, de L'Hospitalet de Llobregat, inaugurada el 1975 en el marc d'una iniciativa del Ministeri de Cultura del Govern espanyol. L'Aula oferia un espai escènic, una sala d'exposicions i espais per dur a terme tallers de formació en arts plàstiques i música. Amb el pas del temps, la biblioteca que també s'hi instal.là acabà estenent-se, ocupant físicament la resta d'espais de l'Aula, però l'Aula de La Florida resta durant molt temps com model de referència de CCP." (Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació: PEC Cat Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya 2009-2019, Barcelona, 2007)

Després van aparèixer la resta d'Aules: la de Sta. Eulàlia dirigida per Alberto López, la de Bellvitge dirigida per Germà Pedra i Paco Rodón...

Al principi, no hi havia un projecte definit de l'Aula, però amb el temps s'hi  instal·larlaren grups amateurs que assagaven, o assagen encara, les seves representacions, també s'hi han fet tallers (veure apartat de cursos i tallers) i representacions d'altres grups de teatre de petit format sobretot.

Als anys 80-90 en el projecte "Escena" de les encara Aules de Cultura es contemplava que en elles hi hagués un espai disponible per als assaigs de grups de teatre, també es fessin lectures dramatitzades, cursos, tallers, taules rodones i seminaris sobre teatre, sigui sobre el teatre d'afeccionats, tallers d'iniciació al teatre, sobre història de teatre, les màscares, taula rodona sobre l'espai escènic,.. i s'hi feien representacions diverses. Normalment  les mateixes obres es representaven en les diferents aules o centres culturals dels diferents barris, però no sempre. S'inclouen els espectacles de l'Aula Kabaret. Posem alguns exemples.

El 1983 en Pepe Rubianes va pasar per totes les aules de cultura amb el seu espectacle Pay Pay, i la cia. local Teatre de la Bohèmia va presentar-hi el el Concerto, també va actuar-hi la cia Vol Ras en Volada i el Tricicle en Manicòmic entre d'altres Cies.

Novembre-desembre 1996: Cia la Mútua Body Mair. ideat, dirigit i interpretat per Pilar Fernández Balcells i Rosa Forés Vallés.

Al 1998, Bertold Brecht, poemes i cançons, trad. de F. Formosa, amb N. Candela, Carme Sansa, i Joan Albert Amargós, Picnic per la Cia. Pretèrit Perfecte, lectura dramatitzada Una carta impertinent de M. A. Capmany, Dones d'Isabel-Clara Simó, dirigida per Minerva Álvarez, Estic farta amb la interpretació de Teresa Urroz, dirigida per Fernando Grifell, Antologia de la Cia. Teatre del Repartidor, Primer amor de Samuel Beckett, interpretació de Luis Miguel Climent.

De forma excepcional també s'ha fet alguna representació teatral en el Pavelló Municipal d'Esports de l'Hospitalet, on el grup La Cuadra de Sevilla va portar l'espectacle Andalucía amarga el 1981, organitzat per l'Aula de Cultura de Bellvitge.

Dels tallers de teatre efectuats en les Aules de Cultura han sorgit grups que han representat obres com a pràctica del taller: a Bellvitge per exemple van fer La Casa de Bernarda Alba el 8 de març de 1989 al col·legi Pla de Llobregat, també a Santa Eulàlia, per exemple, van representar Lisístrata el 31 de maig de 1991, a St. Josep Berlin-Granada el 1998, dirigida per Minerva Álvarez.

Actualment les Aules de Cultura es diuen Centres Culturals: C.C. Bellvitge a la Plaça de la Cultura 1, C.C. Sta. Eulàlia al c/ Sta. Eulàlia 60, CC. St. Josep a l'Avda. Isabel la Catòlica, CC. Sanfeliu al c/ Emigrant, 27.

CC. La Bòbila  a la Pl. de la Bòbila, amb una sala d'actes de 20x12m grades incloses. Dimensions de l'escenari: Boca: 5,90m x 4,80m. Per 2m. de fons, Prosceni: 8m x 4m, Fons total: 6m, Alçada de la tarima al terra: 40cm, Distància de les barres de la tarima: 5m. Disposa de teló de fons negre, pantalla automàtica 4x3m, platea: Gradas amb 144 butaques i possibilitat d'afegir 66 cadires.  Anfiteatre perimetral a la sala sense posibilitat de cadires o similar (tercer pis).  Altres espais: Dos camerinos amb dutxes (tercera planta), una sala de maquillatge (tercera planta).

El CC.Collblanc-La Torrassa està situat al carrer Mare de Déu dels Desemparats, 87 amb una sala d'actes d'aquestes característiques ::  Escenari: 11 mts. de boca, 4 mts. de fons, 3 mts. d'alçada del terra escenari al sostre. Alçada escenari: 0,70 mts. Sala: 165 m2 . aforament:150 localitats de seient. Equip de so: Etapes de potència 3 Kw. PA: 1,8 Kw. Taula de so: 24 canals, microfoniía, Efectes: compressor, reverb i efectes digitals. Il.luminació: Dimer: 24 Kw. Taula de 12 canals, 12 focus teatre de 500 w i 8 rockets de 300 w.

CINEMES dalt

També alguns cinemes havien estat escenaris, en una altra època, per a la representació d'obres teatrals, com ara el teatre-cinema Òpera, propietat del Sr. Lluís Boixadera  situat en un gran solar que donava als carrers Moragues i Barret, a Josep Prats i Famades. L'Òpera fou inaugurat el 1957 o 58 amb aquest nom perquè el Sr. Lluís Boixadera, senyor de Barcelona tractava en ferros i metalls, se li acudí un bon dia de fer un cine-teatre amb el mateix nom d'un teatre de Buenos Aires propietat d'un amic seu argentí.  En el teatre-cinema Òpera es van fer alguns actes de les Festes de Primavera (veure'n l'apartat corresponent) com ara les representacions de la Cia de Comedias de J. Capri (Que vagi de gust, senyor comissari), actes d'uns Festivals de Primavera: Marina, Mme. Butterfly per la Cia d'Òpera italiana, El Barbero de Sevilla de Rossini, Cançó d'amor i de guerra (1964), varietés.

El cinema Guimerà de Sta. Eulàlia els anys 30 (reaparició de l'antic cine Imperio), petit i semblant al cinema Victòria "La Barraca" dels anys 20 del carrer Sta. Eulàlia 112, fou reconstruït el 1961 per Francisco Juan Barba Corsini amb un aforament de 2000 espectadors.

Al carrer de l'Aprestadora també s'inaugurà el 1950 el cine Constelación, un local on es faria cinema, algunes representacions teatrals i espectacles diversos propis de l'època (varietés)

En el cine Alhambra de la Torrassa, carrer Llobregat 2-4, també s'hi van fer sarsueles, com Don Manolito.

La FARGA dalt

Situada al carrer de Girona, fou una antiga fàbrica capdavantera de la siderúrgia catalana convertida el 1987 en una empresa de gestió de titularitat pública, exclusivament municipal. Es tracta d'un espai polivalent que ofereix diversos serveis a la ciutat: és un centre d'activitats, té la gestió dels mitjans de comunicació i la gestió dels equipaments esportius.

La Farga, després d'ésser reformada, disposa d'un espai versátil de dos nivells. En el nivell 1 hi ha dues sales, una de 71,35 m2 (9,7x7,4) i una altra de 82 m2 (11,3 x7,2), en el segon nivell hi ha diverses sales i un auditori: la sala 4 de 450 m2, la sala 5 amb 225m2, la sala 6 amb 210 m2 i la setena amb 166m2.  Les sales 8-9-10 formen una sala polivalente de 600 m2  totals divisibles en 400 i 200. L'Auditori té un aforament de 213 butaques, segons la pàgina web del complex (http://www.lafarga.com/web/index.php).

En ocasions, amb motiu de festes de la ciutat, espectacles d'estiu, s'han utilitzat aquests espais de La Farga per fer-hi teatre. Veiem-ne alguns exemples.

El 1986 la Cia Vitore i Gina portà a aquest espai l'espectacle Zotal (8 de juliol), el 1988 fou el primer cop que hi actuà La Fura dels Baus dins la programació de l'Estiu a ciutat, en el 1989 el 20 de juliol Kònic presenta el seu espectacle Atzur, Sèmola Teatre va fer In concert, Pentación Pares i nines", i Pentación/CD Extremadura Miles gloriosus,  els dies 9 i 10 de març de 1990 La Fura dels Baus presenta Suz/o/Suz, el 16 també presenta Tier mon.  La Cia.  hospitalenca Teatre de la Bohèmia hi va portar Mambo, un homenatge al cinema; a partir d'un guió original de Lluís Elias i Jordi Fàbrega  (13-14 juliol de 1990) i  la Cia Tiranpalan, amb Ferran Rañé, representà Makinavaja.

Els actors Paco Morán i Joan Pera van actuar el 27 d'abril de 1999 en La extraña pareja a La Farga en un acte organitzat per l'Àrea de Política Social per a la gent gran de la ciutat i en el marc de les Festes de Primavera.

 

Al marge del llistat dels espais escènics i les qüestions purament tècniques, hem de comentar la seva funció: en la majoria dels casos, hem pogut veure que en aquests espais s'han fet espectacles dels grups teatrals de la ciutat i d'altres de fora, que han gaudit de l'èxit a Barcelona.

La ciutat compta amb un elevat nombre de grups de teatre afeccionat amb un evident desigual nivell d'activitat.

De totes les entitats existents a l'Hospitalet en el sector teatral han destacat els centres parroquials: el Centre Catòlic durant anys ha estat l'únic que disposava d'un teatre en condicions i a més, no ha deixat de fer teatre des de la seva creació tret del parèntesi de la guerra civil. El Quadre Escènic Sant Isidre tenia el teatre de l'església del mateix nom. S'hi ha va afegir molts anys després L'Auditori de la Torrassa en susbstitució de la sala anterior del Centre, com veurem en l'apartat corresponent.

La resta de grups realitzen els seus assaigs i representacions als centres culturals municipals o, alguns d'ells, al propi local de l'entitat a la qual pertanyen.

A la ciutat hi ha dues plataformes de difusió dels grups amateurs:

-"L'H fa teatre, Mostra de Teatre Aficionat de l'Hospitalet", que es realitza al Teatre Joventut des del 1996, anteriorment en el Teatre del Centre Catòlic (des del 1986) fins el 1991. Es va continuar fent en el Joventut el 1992 i el  1994. Després va prendre el nom de l'H fa teatre.

-La Mostra de Teatre Amateur de l'Hospitalet organitzada per la Coordinadora de Teatre Amateur des del 2005. Es duu a terme en els centres culturals de la ciutat, l'Auditori la Torrassa i el Centre Catòlic.

Paral·lelament i al llarg de l'any, cada grup, pertanyent sovint a entitats que els acullen, presenta, i així ho han fet al llarg de la història del s. XX fins ara, les seves obres al públic en moments i espais diversos.

A més del Joventut, els mateixos espais que acullen els grups amateurs han estat també escenaris per a grups professionals quan ha calgut.

Per últim, alguns espectacles també s'han fet a l'aire lliure, a l'estiu, en el carrer, en les places (Pl. Espanyola, Plaça del Mercat, Pl de la Serp.),  en els envelats i estands muntats al carrer, amb motiu de  les Festes Majors, per a l'organització de Festivals de Teatre amateur com a Sta. Eulàlia o el de Bellvitge, recordem per exemple les actuacions al carrer de La Cubana en les Festes del barri el 2001, o bé els històrics "Festivales de verano" a la ciutat.

EL TEATRE  MUNICIPAL: EL TEATRE JOVENTUTdalt

El teatre Joventut era un cinema construït als anys 30 al carrer del mateix nom núm.4-10,  a l'estil de l'arquitecte Puig i Gairalt, que tancà les portes per manca de rendibilitat a finals del 1972, avantçant-se així al tancament d'altres cinemes del barri de Collblanc-La Torrassa. El gerent, el senyor Jaume Tarrazón, demanà permís a l'Ajuntament per fer-hi un pàrquing, el qual  fou concedit, però com que no es van fer les obres dins el temps permès, l'Ajuntament denegà el permís en la segona petició amb la pretensió municipal de dedicar l'espai a equipaments comunitaris.

Com a conseqüència del litigi entre Tarrazón i l'Ajuntament, l'edifici restà tancat uns quants anys, fins a principis dels 80, en què l'Ajuntament va comprar l'edifici i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona- es va projectar la construcció d'un equipament cultural polivalent: un teatre-cinema municipal, però les obres de remodelació seguint els criteris de potenciació del llenguatge art-déco, fidel al disseny original de l'edifici, a càrrec de Torrent-Brascó, guanyador del concurs, foren lentes i costoses i fins el 8 de maig de 1991 no es va poder inaugurar amb la representació de I'obra El cántaro roto, de Heinrich Von Kleist, a càrrec de la companyia Proyecto Madrid Scena, dirigida per Pedro Maria Sánchez.

L'equipament va ser també dotat d'una còmoda sala de cinema, amb capacitat per a 185 espectadors, equipada amb pantalla fixa, projector professional de 35 mm i un petit escenari que possibilita  també la representació de muntatges teatrals de petit format. Aquesta sala de cinema fou estrenada com a local de projecció pel Cine Club L'Hospitalet al 13 de març de 1992 amb una sessió especial de la pel·lícula nord-americana Phantasma, dirigida per Don Coscarelli (TORIL, Núria, "Cinemes de barri: del boom al crac"dins els Quaderns d´Estudi 13 - 14 El cinema a l´Hospitalet:  de l´espectacle de fira a la multisala CEL´H; L´Hospitalet de Llobregat; 1996, pàg. 109.)

Avui el teatre Joventut té una instal·lació moderna, que permet fer tota mena  de representaciones, en disposar d'una sala gran (500 butaques) d'estil clàssic amb un escenari de 120 m2 i una sala petita (242 butaques) amb un escenari de 40 m2 per a obres que requereixen formats més petits i alternatius, convertint-se en l'espai de les arts escèniques de la ciutat,  per on han passat Cies locals i foranes, on es venen organitzant Mostres de Teatre amateur, festivals i cicles diversos, així com cursos i altres activitats relacionades amb el teatre, la dansa i la música. Fitxa tècnica sala A, sala B. Foto

 "Pel que fa a la programació general de caire professional, s'adopta una política de presentar obres presents en el circuit teatral català, que han triomfat a Barcelona i relativament asequibles al conjunt de la població." (Pla de cultura de l'Ajuntament, 2006, p.56)

El 1996 va sortir a concurs públic la gestió diària a mans d'una empresa privada del teatre Joventut de propietat municipal.

Pel que fa a l'ocupació del Teatre Joventut, segons dades de l'Anuari Estadístic de 1995, el nombre d'espectacles, representacions i assistents fou el següent.

Anys    Nre. espectacles          Nre. representacions                Nre. assistents

1.991               23                                89                                            17.655

1.992               18                                125                                          24.219

1.993               16                                140                                          33.734

1.994               18                                139                                          21.753

Font: Teatre Joventut. Ajuntament de L'Hospitalet

Altres dades d'anys posteriors: L'ocupació en el 1999 fou de 24.568 espectadors, suposà un increment del 12,45 % respecte a l'any 1998. "De los 43 espectáculos que se ofrecieron en el teatro municipal, Divinas palabras, de Valle-Inclán, fue el que consiguió mayor éxito de público con 2.700 espectadores; Pueblos, de Antonio Canales y Juan de Juan, fue vista por 2.000 personas; Criatures tuvo 1.500 espectadores y Monólogo musical, de Pablo Carbonell, fue visto por 1.300 personas. En la valoración también destaca La casa de Bernarda Alba que en una única sesión llenó las 530 butacas del teatro." (L'Hospitalet, 14 de març del 2000)

L'assistència als espectacles de l'any 2001 va ser del 46'5%, xifra una mica més baixa que l'aforament dels de Barcelona, al  2002 van ser 23 espectacles professionals diferents amb un total de 47 funcions. L'assistència es va situar en 24.515 persones, el que representa un 53% d'assistència., el 2003  hi van assistir 25.000 espectadors en els 96 espectacles i això va representar una ocupació del 55%, Al llarg de l'any 2004, el Teatre Joventut va enregistrar 24.000 espectadors que van presenciar 63 espectacles diferents. Un cop finalitzat el 2005, 72 espectacles amb 100 funcions, sumant la programació de les sales A i B., al 2006 al Joventut acollí uns 26.500 espectadors amb 75 propostes i 109 funcions.

En el primer semestre de 2009, 18.276 espectadors, 8.333 han assistit a les 26 funcions de teatre, música i dansa de la temporada professional d'arts escèniques, fet que suposa una ocupació del 70% de la capacitat de les dues sales de l'equipament. A aquesta xifra, però, s'han d'afegir els 4.780 espectadors que han assistit als 11 espectacles organitzats per entitats de la ciutat (84% de l'ocupació); els 3.038 infants i joves que han assistit a les sessions Anem al teatre (57%) i els 2.125 espectadors que han seguit les 13 representacions del Festival de Teatre Aficionat L'Hospitalet fa teatre (49%).(Digi l'H, 21/07/.2009). El Teatre Joventut va tancar l'any 2010 amb 25.982 espectadors, 79 espectacles i 96 funcions, inferior a la quantitat registrada l'any 2011 amb 30.765 espectadors i 114 activitats realitzades amb públic, 54 de les quals són funcions de la temporada professional.

S'han fet cicles diversos: de Sarsuela, Festival Juvenil de Teatro Grecolatino Prosopon (2012), Festival teatral Amics Integrats o Festival de Teatre Integrador de l'Hospitalet que es fa des de 1994, en què ha participat per exemple Amparo Moreno i La Cia Teatre Obert de l'ACC de disminuïts de la Casa Boleda de La Torrassa amb Las vacaciones del reloj ( 2003) o Balas sobre Broadway (2011), però ja abans un grup d'actors de l'Associació amb el nom d'Amics Integrats havien representat el conte de Cenicienta el 1996, El flautista de Hamelín, mentre que el Muñeco de paja anà a càrrec del grup de pares i col·laboradors, i tres esquetxs del grup Psico Art formaren part del programa el·laborat per la coordinadora en la seva 4ª edició de 1997, en anys següents: El sueño de una noche de verano, Tierra y libertad.

En el 2000, van fer una obra relacionada amb el món del circ, el 2001 l'espectacle "Natura". El 2008, amb la col·laboració de Psico Art s'ha fet Tres grans moments, tres sketchs; Mar i Lluna i Fábrica, individualismo y soledad, entre d'altres.

Una altra línia d'actuació en el mateix Joventut és la del teatre infantil en el programa «Anem al teatre» que, en horari lectiu, proposa a les escoles uns 8  a 10 espectacles per any de teatre i dansa i concerts de música per als alumnes d'educació infantil, primària i secundària, en un treball realitzat en estreta col·laboració amb el món educatiu.

Posem alguns exemples de programació, la del 2004 era la següent (segons Digi l'H del  14. 01. 2004): comencà el 13 de febrer amb l'obra El ratolí viatger per la companyia L'Estaquirot Teatre. Els dies 17 i 18 de febrer s'oferí Fills de les estrelles pel grup Da te Danza. El 13 de maig tornà el teatre amb Helen per la companyia Panta Rhei i els dies 18 i 19 de maig els Búbulus menuts els qui van oferir Som de Somnis. Tots aquests espectacles del cicle Anem al teatre estan adreçats als alumnes d'educació infantil i primària amb la participació de les escoles i els docents.

Els escenaris del Joventut han acollit espectacles de l'"Estiu a ciutat" el juny-juliol, per exemple el 1993 amb Al fin solos presentada per la Cia Teatro de la Danza de Madrid, dirigida per Luis Olmos segons el seu propi text; Boom! Per Chaperton Teatre, una òpera flamenca Y después ¡América! i Lulú. La caja de Pandora de Wedekind amb Victoria Vera.

S'ha fet el Festival de Teatre en Ruta des del 1996 impulsat per l'empresa Focus, gestora del teatre. El 1997 comptà amb la participació de la Cia El Espejo Negro que va presentar un espectacle de titelles: El circo de las moscas d'Angel Calvente, a més d'una versió de Romeo & Juliet, Trainspotting d'Irwin Welsh dirigida per Eduard Fuentes, responsable de la versió "cheli", Balseros dirigida per Noelia Rey  sobre textos del llibre "En fin el mar" d'Eds. Bitzoc, Les obres completes de Shakespeare d'Adam Long.

El festival es va dedicar a l'humor el 1999, en què va participar en Pepe Rubianes en Rubianes solamente (01-02/02) i Gila en La vida, las cosas y la gente (06-07/02, a més del Monólogo musical amb Pablo Carbonell (22-24/02), Actors gramàtics, i l'obra Aquí no paga ni Déu de Dario Fo (19-20/02).

El 20 de gener del 2000 es va portar al Joventut Faules obscenes, de Dario Fo, per la companyia Magma Teatre i del 28 al 30 de gener The Best of... Founambules.

En el Festival d'humor iniciat el 1997 han participat humoristes com Faemino i Cansado, El Tricicle, obres diverses:  La millor marihuana la fa la mama de Dario Fo , Manolito Gafotas d'Elvira Lindo,  Diner molt negre de Ray Cooney sota la direcció de Pep Pla, La vida es un blues dirigida per Pedro Moya i Romualdo Sánchez 'Romu' i  Àngel Pawlovsky el 2001, entre d'altres.

El Teatre Joventut és un dels equipaments inclosos en el circuit de teatres municipals impulsat per la Diputació de Barcelona per tal que els espectacles de gran format arribin al major nombre de ciutats possible, segons assenyalava un reportatge de L'Hospitalet del 4 de novembre de 1996.

Alguns espectacles de Cies professionals des del 1991 fins al 2011 han estat:

Any 1991: 8-19 maig El cántaro roto de Heinrich Von Kleist, direcció de Pedro Maía Sánchez, 30 maig-9 juny Sabó, sabó idea i creació de Pep Bou,  2-13 juliol Catalana de amb Gags Historias de la puta mili-2, 13 juliol Estan tocant la nostra cançó amb Pep Antoni Muñoz i Àngels Gonyalons, 17 juliol El Lazarillo de Tormes per Rafael Álvarez "El Brujo", 22 i 24 juliol Pepe Rubianes Por el amor de Dios, 27 de juliol Hècuba d'Eurípides amb M. Lozano, Silvia Marsó, José Coronado, 7-11 octubre dins el III Festival de tardor de Barcelona: La Deliciosa Royale va presentar Yo, Pièrre Rivière, habiendo degollado a mi madre, a mi hermana y a mi hermano... dirigida per Manuel Ángel Egea, adaptació teatral de Carlos López García; 12-13 oct. ¿Adónde...? amb guió de Carles López i dirigida per Fernando Barta, 15-20 oct. Lanònima Imperial, 7-17 Cia Joan Baixas Arbre tremolant segons text de Carles Hac Mor, 28 nov.-15 dsbre. Teatre a la deriva presentava Sota un vel d'estrelles de Manuel Puig, dirigida per Jordi Mesalla.

Any 1992:  Escassegen les obres en català, almenys en el primer semestre. Disposaven d'un pressupost de 45.000 pts. La sala B encara no la utilitzaven.

8-9 febrer, Tú y yo somos tres de Jardiel Poncela sota direcció d'Angel Ruggiero, Els comediants Mediterrània (l'obra de major expectació), Rubianes Por el amor de Dios, Historias de la puta mili, Estan tocant la nostra cançó, Cia Ziriab Banza La fuerza del destino, Teatre de la Bohèmia Made in Japan, i la darrera prevista Cia Pentación Trampa para pájaros.

Any 1993: El Pícaro de Fdo. Fernán Gómez dirigida per per Gerardo Malla (21-24/01), de l'1 al 13 de febrer van fer la Mostra de Teatre Contemporani Espanyol, organitzat per l'INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música):  van participar-hi La Tartana amb Hundimiento del Titanic de Carlos Marquerie, Teatro Fronterizo va presentar Rodeo de Lluïsa Cunillé, Legaleón Teatro amb Canción desde la Isla Mariana de Óscar Gómez, el Centro Nacional de Nuevas Tendencias estéticas va fer Como los griegos de Steven Berkoff i la Cia. Arena Teatro va representar Expropiados d'Esteve Graset, a més de l'exposició de dissenys escenogràfics i el concert de música per a l'escena per Generación Espontánea.

Del 18 al 21 de febrer es portar a l'escenari del Joventut l'obra Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Fr. Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, sota la direcció del director teatral Josep Anton Codina (Barcelona, 24 de novembre de 1932), presentada per la Cia. Layret.

Després  van venir els Joglars dirigits per A. Boadella i el seu espectacle Yo tengo un tío en América, fins al 28 de febrer.

Del 3 al 14 de març, es va escenificar Entre tinieblas, la función de Pedro Almodóvar en versió i direcció de Fermín Cabal, presentat per Primer Paso. S.A.

Els següents espectacles foren: Picasso andaluz o la muerte del minotauro de Salvador Távora per La Cuadra de Sevilla (17-25 març), El Pícaro de Fdo. Fernán Gómez dirigida per per Gerardo Malla (21-24/01), Picasso andaluz o la muerte del minotauro de Salvador Távora per La Cuadra de Sevilla, Bululú de Luis Felipe alegre per la Cia El Silbo Vulnerado (28/04-02/05/93), Amor a mitges, Com estima l'altra meitat d'Alan Ayckbourn i dirigida per Jaume Villanueva, Núria Espert va recitar vuit poemes catalans els dies 11-13 de juny,  coneixem la programació corresponent a l'Estiu a ciutat:  8-9 juliol Al fin solos pel Teatro de la Danza de Madrid amb Loles León, text i direcció de Luis Olmos, 16 de juliol Boom! Per Chaperton Teatre,  22-23 juliol Òpera flamenca Y después ¡América!, 29 i 30 juliol Lulú: La caja de Pandora de Frank Wedekind amb Victoria Vera, en versió de Jesús Alviz. Del 29 de setembre al 10 d'octubre Josep costa dirigí Carcajada salvaje de Christopher Durang, i per últim es va portar a l'escenari Roma città golfao érase una de Romanos de Burt Shevelove, Larry Gelbart i Stephen Sondheim, dirigida per Mario Gas (22/12).

Any 1994: 1-9 gener Golfus de Roma, 19 -30 gener Sueño de una noche de verano,. Del 9 al 20 febrer, Querido Chejov; 23 -27 febrer, El Jardiner; 9 març Érase una vez. Virtudes; 11-27 març, La Gavina de Txékhov sota la direcció de Jaume Mallofré; 7-24 abril El zoo de cristal de Tennessee Williams dirigida per Mario Gas, 18-22 abril Antologia, 14-15 maig El último amante de Neil Simon, 19-29 maig El Nacional d'Albert Boadella amb Els Comediants,  l'11 de juny Revolta de bruixes de Benet i Jornet dirigida per Lurdes Barba, 28 setembre-2 octubre Shirley Valentine amb Amparo Moreno dirigida per Rosa Mª  Sardà, 7-23 octubre Electroshow de Bohèmia Teatre, 3 -6 novembre Hora de visita 4, 10-13 novembre Arlequí, criat de dos amos, 24 novembre-13 desembre Showmania, 24 -27 novembre Havies de ser tu, 20-30 desembre Les alegres casades de Windsor.

Any 1995: Diari d'Anna Frank dirigida per Tamzin Townsend i interpretada en els papers principals per Imma Colomer-qui ja va visitar el teatre l'any 1994 amb Havies de ser tu- i Carme Sansa actuà al Joventut de l'1 al 12 de febrer. Del 16 al 26 de febrer, la companyia de Raúl Sender amb ell com a protagonista representà La Pereza. La programació del mes de març començà el dia 9, per conmemorar el Dia de la Dona, amb l'obra Un dia qualsevol de la GAT Companyia Teatral, també amb Carme Sansa entre el repartiment d'actors i dirigida per Enric Flores. La següent obra, del 23 al 26 de març, serà Seis personajes en busca de un autor, de la companyia Andre d'Odorico, dirigida per Miquel Narros. Per últim, el trimestre el va tancar El collar de la Paloma que del 29 de març al 2 d'abril va interpretar la Cia Teatre El Repartidor. Llama un inspector, protagonitzada per Fernando Guillén, obrí la temporada 95-96 a finals de setembre, La sombra del Tenorio, de José Luís Alonso de Santos del 18 al 22 d'octubre; el director Ricardo Iniesta i la companyia Atalaya Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca; el 9 al 12 de novembre. Paral·lelament, la Sala B del Joventut s'acollí del 7 al 17 de novembre el recull de poesies escenificades En-vers, dels trobadors a Miquel Martí i Pol, de la companyia local Teatre del Repartidor, amb representacions per als estudiants de secundària de la ciutat.

Any 1996: A L'Hospitalet, llegim part de la programació dels primers mesos de l'any 1996 (15/1/1996): "En primer lloc, del 18 al 28 de gener, la companyia La Bohèmia Teatre estrenarà una obra innovadora en la seva trajectòria artística. El bisco, de la dramaturga argentina Marta Desgracia. La reposició no és una altra que La cabeza del dragón, de Ramón del Valle-Inclán portada a escena per la companyia hospitalenca GAT (Grup d'Acció Teatral), que tornarà al teatre municipal del 6 de febrer al 3 de març. La Sala B continuarà acollint cada dilluns les sessions cinematogràfiques del Cine Club L'Hospitalet, a més de servir d'escenari per als alumnes del curs de direcció de teatre aficionat de la ciutat que s'imparteix de l'octubre al juny."

 El Teatre Joventut acollí el 18 i el 19 de maig Galileo Galilei de Bertolt Brecht, muntatge dirigit per Calixto Bieito amb Carles Canut al capdavant d'un repartiment de 16 actors.

A la tardor-hivern: Macbeth posat en escena per Tamzim Towsend, estrenada en la darrera edició del Grec sota la producció de la sala Artenbrut, fins el 10 de novembre.

L'amant anglesa del 29 de novembre a l'1 de desembre, producció del Mercat de les Flors basada en l'obra de Marguerite Duras del mateix títol. L'amant anglesa es la primera obra que dirigeix en solitari l'actor hospitalenc Alfons Flores, interpretada per Carme Sansa, Jordi Dauder i Camilo García.

Una nit amb els clàssics: 14 i 15 de desembre,  viatge pels millors textos clàssics dels segles XVI i XVII que suposa el retorn als escenaris de Adolfo Marsillach, director de l'espectacle.

Any 1997: 2-27 d'abril Maria Rosa de Guimerà sota la direcció de l'actriu Rosa Novell, del 15 al 25 de maig (excepte, 19, 20 i 21). La profesión de la Sra. Warren, de Bernard Shaw. Dir: Calixto Bieito. Cía. Julieta Serrano, del 5 al 8 de juny Algo en común, obra de l'actor i dramaturg Harvey Fierstein, dirigida per Paco Pino i protagonitzada per José Coronado i Laura Cepeda, obre la temporada següent 97-98 amb Aijafadrim, el rosari de l'aurora a càrrec de Catalana de Gags i Bohèmia Teatre del 19 de setembre a l'11 d'octubre que "nace como un intento de salvar el mundo, según su autor y también director, Àngel Alonso. Es una historia de amor y de muerte, de pasiones desmedidas y a la vez un canto a la vida, en la que intervienen seis actores, cuatro de ellos interpretando hasta 25 personajes diferentes." (L'Hospitalet, 8 de setembre de 1997) Del 13 de octubre al 2 de noviembre El retaule del flautista de Jordi Teixidor amb un repartiment de 18 actors i  5 músics, sota  la direcció artística de Joan Lluís Bozzo i la direcció musical de Joan Vives. Del 15 d'octubre al 10 de novembre Macbeth, dirigida per T. Townsend.

Any 1998: Del 7 a l'11 de gener El silenci és d'or d'Apel·les Mestres dirigida per Frederic Roda Fábregas i interpretada per  Jordi Boixaderas / Lluís Soler,  Cia vasca Maskarada: El cartero de Neruda de Skármeta, Multi-medias a càrrec  de la companyia The Chanclettes dirigida per Josep M. Portabella, Donde la camisa os toca del grup local Teatre del Repartidor (sala B), i altres producciones vascas, Torito Bravo per la Cia Txirene sot la dirección artística de Lander Iglesias (12-22/03) i Rómulo el Grande de Dürrenmatt a càrrec de la Cia del Teatre Arriaga Antzokia sota la direcció de Luis Iturri (31/03-05/04), Friedrich. La companyia de teatre de L'Hospitalet GAT sota la direcció d'Enric Flores interpretà l'obra de Ramón María del Valle-Inclán Farsa y licencia de la reina castiza, des del 14 d'abril fins al 10 de maig  amb un repartiment de primeres figures nacionals entre les quals hi ha Enric Majó, Carme Sansa, Boris Ruiz i Camilo García. De l'1 al 12 de juliol, dins del Grec'98 el Joventut va presentar Leonci i Lena, de Georg Büchner, coproduïda pel Sitges Teatre Internacional i el Goethe Institut. L'obra, dirigida per Sven-Eric Bechtolf, està interpretada per Quim Dalmau i Màrcia Cisteró, entre d'altres. Del 23 de setembre al 4 d'octubre, " 7", del coreògraf Carles Sales i del director teatral Xavier Ariza. L'obra, segons la defineixen els seus autors, "neix de la fusió de dos llenguatges escènics diferenciats, però que en els últims anys s'han vist condemnats a entendre's: el teatre i la dansa". A"7", hi prenen part quatre elements: la paraula, a partir de textos recollits d'autors com Rafael Alberti, Thomas Bernhardt, la Bíblia o la premsa; els moviments dels cinc ballarins que hi intervenen; la música de Carles Fontana i la llum, la novetat i l'eix de la proposta, segons Ariza. A més, el plantejament tècnic està basat en el treball personal de cada un dels intèrprets" (L'Hospitalet, 7 de setembre de 1998)

Del 14 d'octubre al 22 de novembre es posà en escena l'obra antimilitarista L'Héroe de Santiago Rusiñol. La versió del Joventut dirigida per Ferran Madico està interpretada, a més de per Francesc Garrido, per Aurea Màrquez, Jordi Rico, Pep Cruz i Jordi Figueras. Altres obres es reposen: Las divinas palabras de Ramón María del Valle Inclán y Los sueños de Federico de García Lorca.

Any 1999: 7-11 gener, i dins el cicle Teatre en Ruta,  15, 16 i 17 de gener Miguel Gila amb La vida, las cosas y la gente; 22, 23 i 24 de gener Pablo Carbonell del programa televisiu "Caiga quien Caiga", 1 i 2 de febrer Rubianes solamente amb textos de Pepe Rubianes i, El Festival de Teatre en Ruta va acabar els dies 18, 19, 20 i 21 de febrer Aquí no paga ni Déu de Dario Fo per la Cia. Bonaparte dirigida per Joan Peris; 10-28 febrer Atalaya de Sevilla amb Las divinas palabras, de Valle Inclán, i Los sueños de Federico, a càrrec del grup Teatre del Repartidor de L'Hospitalet. El florido pensil d'Andrés Sopeña Monsalve, per la cia Tanttalea Teatro, sota la dirección de Fernándo Bernués i Mireia Gabilondo (15/04) seguida de Criatures de T de Teatre, dirigida per David Plana i  T de Teatre (22/4). Del 30 de juny a l'11 de juliol, Producciones Imperdibles posà en escena una versió multimèdia de l'obra lorquiana Un poeta en Nueva York, mentre que, del 21 al 25 de juliol, la companyia de dansa Trànsit presentà l'espectacle Mandala, coproduïda amb el Festival Grec i l'Ajuntament de L'Hospitalet. A la tardor, del 15 de setembre al 3 d'octubre.Los sueños de Federico, un espectacle de Teatre del Repartidor basat en tres peces curtes del poeta i escriptor Federico García Lorca: Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita, La doncella, el marinero y el estudiante y Los sueños de mi prima Aurelia, aquesta última inacabada i de caire costrumbrista, són les peces de Lorca sobre les quals treballen els actors. Del 25 al 27 de novembre, Queridos poetas... un excepcional recital de poesia a càrrec de l'actor Francisco Rabal i de la seva dona, la també actriu María Asunción Balaguer.

Any 2000: 28, 29 i 30 de gener, The Best of... Founambules dins el Festival de teatre en ruta;  el 3, 4, 5 i 6 de febrer, ¡Qué asco de amor!, 10, 11, 12 i 13 de febrer, Érase otra vez... Eugenio, 10 de març al 24 d'abril Teatre del Neguit presenta Crim perfecte dirigida per Carles Canut, traduïda per Josep Costa i en el repartiment Oriol Terrason és Max; Esther Bové, lSanti Pons, Ferran Audí  i Xavier Ruano. Del 21 al 24 de septiembre, La tentación vive arriba, de George Axelrod, popularitzada en la versió cinematogràfica de Billy Wilder interpretada per Chete Lera i Verónica Forqué, a principis d'octubre "Som i serem", del Teatre de Guerrilla.

Amics integrats en el 7 Festival de Teatre integrador: Descoberta d'un Circ. Els dies 17, 18 i 19 de novembre sota la direcció de Mario Gas, la comèdia musical, T'estimo, ets perfecte...ja et canviaré, una obra que parla de les interioritats del món de la parella interpretada per Teresa Vallicrosa, Xavi Mestres, Mercè Martínez i Xavi Mira. Els dies 8-10 desembre, La vida es sueño de Calderón de la Barca, una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i del Teatre Romea en una versió moderna de Calixto Bieito.

Any 2001: Dins el 5è Festival d'Humor, del 25 al 28 de gener començà amb666 de Yllana sota la direcció de David Ottone, L'1, 2 i 4 de febrer Diner molt negre de Ray Cooney sota la direcció de Pep Pla, del 9 a l'11 de febrer, Faemino y Cansado Visto y no visto, un espectacle d'humor surrealista dels genials còmics inspirat en les seves obsessions: mims, domadors, faquirs, notaris, etc.; del 15 al 18 de febrer La vida es un blues, de Pedro Moya i Romualdo Sánchez "Romu", del 2 al 4 de març, Vides privades, una coproducció del Tricicle dirigida per Paco Mir i que retrata la França dels feliços anys 20. Dia 10 i l'11 de març, La millor marihuana la fa la mama de Dario Fo. Per acabar el festival, del 20 de març i a l'1 d'abril. Manolito Gafotas d'Elvira Lindo i Pavlovsky. orgullosamente humilde.  

Del 20 al 22 d'abril, Madame Raquin interpretada per Julia Gutiérrez Caba i Manuel Tejada, sota la direcció de Gerardo Maya. El Teatre Joventut acollí també Les Founambules i el seu espectacle Campingpong del 14 al 20 de juliol. Els dies 27, 28, 29 i 30 de setembre, Don Juan de Molière, 30 de desembre, Un sopar amb els clàssics amb Carles Canut, Mingo Ràfols i Boris Ruíz, es tracta d'una lectura dramatitzada d'uns textos que portaran l'estructura d'un sopar. La selecció literària fa referència a escrits de Pere Quart, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Josep Pla i Joan Maragall, entre molts altres. També hi ha una selecció de poemes eròtics del segle XVII, dos d'anònims i un del Rector de Vallfogona. En el vuitè Festival del Teatre integrador, al desembre, l'espectacle "Natura" pel grup de teatre Amics Integrats.

Any 2002: 22, 23 i 24 de febrer, Cinco horas con Mario de Miguel Delibes con Lola Herrera i Pablo Rodríguez. Direcció Josefina Molina; 2 i 3 de marc, Arcipreste con Rafael Álvarez, "El Brujo". Direcció Rafael Álvarez,  8, 9 i 10 de març, Què de què. L'actualitat a escena. Direcció de Jordi Vilà amb idea original de Anton Font; 22 i 23 de març Amb pedres a les butxaques de Marie Jones. Amb Àlex Casanovas i Fermí Fernández. Versió catalana i direcció de Roger Peña; 12,13 i 14 d'abril, QFWFQ. Una historia del Universo. a partir de Les Cosmicòmiques d'Italo Calvino amb Álvaro Lavín, Óscar Sánchez, Marina Seresesky, M. Jesús Llorente i Paloma Vidal. direcció d'Álvaro Lavín; 19, 20 i 21 d'abril, Mort accidental d'un anarquista de Darío Fo. Traducció de Guillem-Jordi Graells amb Josep Minguell,  11 i 12 de maig, Shirley Valentine de Willy Russell amb Amparo Moreno sota la direcció de Rosa Maria Sardà, 25 i 26 de maig, amb Paz Padilla. Direcció: Andreu Buenafuente i Santi Millán. Després de l'estiu, Compañía Lírica del Teatro Calderón de Madrid va oferir La Verbena de la Paloma; La Revoltosa de Ruperto Chapí; Agua, azucarillos y aguardiente; La Gran Vía de Federico Chueca, i La del manojo de rosas de Pablo Sorozábal., fins el 20 de desembre Al darrer trimestre també: 25, 26 i27 d'octubre d'octubre, Paco Morán i Joan Pere i La jaula de las locas,  del 15,16 i 17 de novembre, The Chanclettes. El teatre de guerrilla portà una trilogia del seu Teatre antropològic d'humor corrosiu amb les obres. Teatre total (13 de desembre); Som i serem (14 de desembre) i El directe (15 de desembre).

Any  2003: Dies 24, 25 i 26 de gener Teatre del Repartidor portà a l'escenari del Teatre Joventut Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz, en versió de Pepa Calvo; 31 de gener i 1 i 2 de febrer Una noche con Gabino amb Gabino Diego els dies; el 7 de febrer l'Albert Pla; els 21 i 22 de febrer a Faemino i Cansado amb Están aquí dentro; al març a Vol Ras, Joaquín Grilo i Lluís Homar; Pep Bou i la seva Ambrosia i la sarsuela La tabernera del puerto, a Rafael Álvarez El brujo, el maig. Al 10 i 11 de maig "Resiste Rossetto" l'espectacle còmic que va presentar al Teatre Joventut l'actriu còmica Cecília Rossetto El nebot d'Offenbach és un espectacle musical teatralitzat. A la tardor, 5 d'octubre Celobert de David Hare, dirigida per Ferran Madico i interpretada per Josep Maria Pou, Marta Calvó i David Janer. Després: Elektra, de la companyia Atalaya, del 7 al 9 de novembre Pepe Rubianes amb el monòleg Rubianes, solamente i les òperes El nebot d'Offenbach i La petita flauta màgica adaptació de l'obra de Mozart feta pels Comediants i destinada al públic infantil i juvenil; del 21 al 23 de novembre Espiritu del mentalista Anthony Blake. Es tracta d'un espectacle interactiu, en què el públic és cridat a pujar a l'escenari i on Blake fa que el poder de la ment per endevinar coses sigui una realitat. Dins el Festival de Teatre integrador, el 30 de novembre es va posar l'obra Las vacaciones del reloj a càrrec de la Cia. Teatre obert.

Any 2004:  25 de gener, L'Òpera d'Hansel i Gretel; 31 de gener, Acosta't, amb Angels Gonyalons, Ramon Madaula i Àlex Casanovas, Amparo Moreno, (6-8/02), Folie à Deux (Sueños de un psiquiàtrico); (13-14/03), Por amor al arte, amb Maribel Verdú, Juanjo Artero, Beatriz Santana i Cristóbal Suárez. És una comèdia sobre l'amor.(26-28 /03), Amparo Moreno presenta Patas arriba, dirigida per Joan Lluís Bozzo. (3 i 4/04), Rafel Oliver Produccions presenta: Nit de reis (o el que vulgueu...) de William Shakespeare. 18 d'abril, 18h. D'Òpera. Una producció del Gran Teatre del Liceu. Direcció d'escena, Joan Font (Comediants). El 23, 24 i 25 d'abril, Paco Morán i Joan Pera amb Mamaaaá!, 8 de i 9 de maig, Teatre de Guerrilla amb Euuuropa; 16 de maig, Danza macabra amb José Sacristán i Mercedes Sampietro, 21, 22 i 23 de maig, Historias de la puta mili, en Irak. A la tardor, el dia 16 de setembre, El precio d'Arthur Miller, interpretada, entre d'altres per Juan Echanove;  els dies 30 i 31 d'octubre, Una nit de 3x4. Entre humoristas anda el juego, espectacle en què es van poder veure tots junts el Godoy, el Dani Pérez i el Carles Flavià en el mateix escenari, els dies 5,6 i 7 de novembre T de teatre amb Això no és vida. El diumenge 14 de novembre, Teatre sense animals de J-M. Ribes en versió i sota la dirección de Sergio Belbel.

Any  2005: El 15 i 16 de gener, Mestres antics, de Thomas Bernhard va obrir la temporada del Joventut a la sala A;  5 de febrer, Ja en tinc 30! Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2004;  5 i 6 febrer, sala B ¡Catalanes Todos!, Amb Soledad León de Salazar i l'escriptor Víctor Alexandre, 25 i 26 febrer, sala B La cantant calva. Dia 5 i 6 març, Cia Animalario. Las últimas palabras de Copito de Nieves., 5 i 6 març, sala B Conrado Boncó. Dia 5 i 6, Mira quien vino, 12 i 13 març Sexes. amb Xavier Bertran, Jordi Sánchez, Eva Barceló, Sílvia Abril i Rosa Boladeras; dia 12 i 13 Parlar sol. Un espectacle teatral que parteix del format televisiu. El 2 i 3 d'abril, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Amb Montserrat Carulla, Rosa Renom i Mercè Pon., dia 2 i 3 de maig Peep Show: El sexe nostre de cada dia. La sexualitat, els somnis eròtics i les nostres perversions són temes tabú,  el 8, 9 i 10 d'abril,  la companyia Teatre del Repartidor que posarà en escena els dies El galan fantasma de Calderón de la Barca, 22 i 23 abril, sala B L'evangeli, segons Carles Flavià., coordinat per Manel Fuentes i Carles Flavià, els dies 23 i 24 d'abril El mètode Grönholm. Al maig, 7 i 8, Los modernos. Breve desconcierto breve, 8 maig Con las alas cortadas. A Blanca Marsillach i Juan Gea, Ets aquí? Dia 21, i dia 22, a les 19h. Joel Joan i Clara Segura són una jove parella que viuen junts, 21 i 22 maig, sala B Los unos por los otros; dia 21 i 22, amb Dani Pérez. A la tardor: 22 i 23 d'octubre, Les mil i una nits dels Comediants, amb direcció de Joan Font,  12 i 13 de novembre, La torna de la torna, una producció dels Joglars, el Teatre Romea i l'Institut del Teatre,  El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, a càrrec de l'Ateneu Cultural Catalònia. La Sala B del Teatre: 22 i 23 d'octubre Pájaros en la cabeza de Dani Pérez, 8 i 9 novembre,  el darrer muntatge de Cristian Atanasiu, El Don deDondÓnde; 5 i 6 de novembre Queridas Bestias de Sergi Dantí, 19 i 20 de novembre de Godoy, Esperando a... Godoy.

Any 2006: 19, 20 i 21 de gener, estrena de Retablo Valle Inclán, a càrrec de la companyia hospitalenca Teatre del Repartidor; 5 de febrer, Historia de una Vida, una obra de Donald Margulies, dirigida per Tamzin Townsend e interpretada per Luisa Martín i Isabel Aboy, A la sala B del teatre, el dissabte, 4 i 5 de febrer, la Companyia Dei Furbi representa Tocata i Fuga,  el 18 de febrer versió teatral de la pel·lícula homònima de Thomas Vinterberg. Es tractava d'una producció del Teatre Romea, que ha tingut molt d'èxit. L'obra està dirigida per Josep Galindo. L'escenografia era de l'hospitalenc Alfons Flores i en el repartiment es comptava amb Marta Angelat, Mingo Ràfols, Boris Ruiz, Carles Canut i Victòria Pagès, entre d'altres. El 27 de febrer, veïns del poble de Fuente Obejuna instal·lat a l'Hospitalet van representar l'obra de Lope de Vega Fuenteovejuna, ja ho han fet en altres ocasions (anys 1992,1994,1997, 2000 i 2004),  (El 4 de març, l'òpera Il festino (Festa al capvespre de dijous gras), a càrrec de la companyia La Secreta, dirigida per Martin Curleto, 10 i 11 de març de Medea (La extranjera), a càrrec d'Atalaya, 21 i 22 d'abril Mòbil, de Sergi Belbel; La Revelación, de Leo Bassi, els dies 20, 21 i 22 d'abril a la sala B,  24, 25 i 26 d'abril la cia hospitalenca Corporación antiestética amb Mundo feliz, 28 i 29 d'abril Lorca eran todos dirigit per Pepe Rubianes, 5 i 6 de maig Plataforma, produïda pel Teatre Romea; 25, 26 i 27 de maig un altre espectacle de Pepe Rubianes. Altres espectacles a la sala B, Dani Pérez amb Pájaros en la cabeza, 20 i 21 de gener; Cia. Puotes, (Per)Versions, 3, 4 de febrer; Los Modernos; 28, 29 d'abril Pepa Plana, Giulietta; 26, 27 de maig. Los Pelones, Idaho y Utah. A la tardor; 8 d'octubre, teatre visual amb L'oratorio d'Aurélia, de Victòria Thierrée Chaplin, 14-15 NON SOLUM, Sergi López, 4-5 de novembre teatre musical amb Hop!Era, de Jordi Purtí i Toni Albà, el  18 de novembre, La Felicitat, de Javier Daulte; 3 de desembre, teatre musical amb EL MIKADO, Dagoll Dagom. A la sala B, 14-15 d'octubre, màgia-cabaret Praeludium De Màgia En Si Major, amb Hausson;

28-29 d'octubre, L'illa del Tresor, de Joan Barril i Joan Ollé,  4-5 novembre Grappa Teatre amb Clochard;  2-3 de desembre, teatre de titelles amb Cabaret Décadanse, Soma International (Québec-Canadà) i 16-17 desembre, teatre d'humor amb  CLAK!, amb Àngel Amieva Bremes i Mateo Amieva Bremes.

Any 2007: Del 19 al 21 de gener, Cia Teatre del Repartidor amb Retablo Valle Inclán, versionada i dirigida per Pepa Calvo, que agrupa tres textos: La cabeza del bautista, Las galas del difunto i La rosa de papel, mentre que el mateix dia 20 a la sala petita, monòleg protagonitzat per Dani Pérez, Pájaros en la cabeza. 3 i 4 febrer, (Per)versions per la Cia Puotes), 4 de març Il Festino (Festa al capvespre de dijous gras), el 10 i 11 de març, Cia Atalaya Medea (la extranjera); 10 i 11 març Los Modernos - Mejores momentos, el 13/05/2007, Gran teatre del Liceu, Els músics de Bremen;  els dies 25-27 de maig Pepe Rubianes29 de setembre, Pels Pèls per La Projectora, 9 i 10 Los Persas. Rèquiem por un soldado, 21 d'octubre Un Picasso per la cia Metrópolis teatro, amb José Sacristán, dia 27 d'octubre, cia Vol-Ras G.G.P? gestos, ganyotes i posturetes; 28 d'octubre tamvé Vol-Ras amb Mondomono, el 10 de novembre Los soldados de Salamina de Javier Cercas ssgons l'adaptació teatral de Julie Sermon i Joan Ollè, dirigida per Joan Ollè i interpretada per Carlos Álvarez-Nóvoa, Gonzalo Cunill, Lluís Marco, Isabelle Bres, Karia Junyent, Xavier Ruano, Manuel Sans; el 2 de desembre, Festival amics integrats.

Any 2008: 19 i 20 de gener espectacle de Gabino, els mateixos dies a la sala B Dani Pérez  Los ángeles no tienen hélices, 26 de gener, els Comediants amb El gran secret, 10 de febrer Intimitat de Hanif Kureishi, dirigida per Javier Daulte i interpretada per Joel Joan, Clara Segura, Pepo Blasco, Elena Fortuny, Josep Julien; 10 de febrer, Persona, Idea, interpretació i direcció: Javier Villena, espectacle de petit format, intimista, que neix de l'experimentació acumulada durant quasi 20 anys en la investigació de la màscara, s'hi combinen la poesia, la màscara, el clown, la comèdia de l'arte i la manipulació d'objectes; 12 d'abril Varela Produccions i la Cia de Blanca Marsillach Pareja Abierta de Dario Fo, el 13 d'abril Varela Produccions i la Cia. de Blanca Marsillach amb El Reino de La Tierra de Tennessee Williams, dirigida per Francisco Vidal; 18 al 20 d'abril Oscar, una maleta, dues maletes, tres maletes de Claude Magnier, dirigida per Abel Folk, interpretada per Joan Pera, Mont Plans, Lloll Bertran, Juli Fàbregas, Mireia Aixalà, Alba Roca, Damià Plensa, Anna Azcona, Aliou Danfa; del 19 al 20 d'abril, Carles Flavià - 10/12/44 sota la direcció de Carol López; 8 de maig, Faemino y Cansado Son dos; Data: 17de maig, Ur Teatro Dos cavallers de Verona de William Shakespeare, versió i direcció, Helena Pimenta; el 4 d'octubre, El llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt, dirigida per Joan Lluís Bozzo i interpretada per Ramon Madaula, Montse Guallar, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausica Bonnín, Paula Vives; 4 d'octubre, Cia Abbozzi, Cortada. Gracias por venir; 9 de novembre,  Cia. Tantarantana - Fins que la mort ens separide Rémi De Vos

Any 2009: 24 de gener, Argelino, servidor de dos amos d'Alberto San Juan comèdia produïda per Teatro de La Abadía i Animalario i amb text i direcció de Andrés Lima,  14-15 de febrer. A la sala A l'espectacle de música i humor Fo, de Los Modernos i a la sala 2 Tres germanes creada i dirigida per Carol López . Al febrer, Intimitat i Persona a la sala B, de l'hospitalenc Javier Villena;  Ni Romeu ni Julieta, lliure versió musical,  dirigida per Luisa Casas i interpretada pel grup de teatre de l'Institut Picasso de Barcelona; el 28 de febrer, Joel Joan interpretà al transvestit alemany Charlotte von Mahlsdorf a l'obra Jo sóc la meva dona de Doug Wright, 15 de març, l'obra Converses amb la mama, protagonitzada per Mercè Comes i Miquel Gelabert; a finals de març Toni Albà i  Olivier Benoit en Brams o la kumèdia dels herrors, 19 d'abril, una versió musical de La Ventafocs a càrrec del Teatre del Liceu i Comediants, 25 d'abril El enfermo imaginario, de Molière protagonitzada per Paco Morán, 9 de maig, l'obra Teràpia de grup per a gafes, de la companyia Grappa Teatre, 10 de maig, segona representació de la Teràpia de grup per a gafes: l'espectacle familiar La Bella Dorment; 17 de maig, l'obra Seis clases de baile en seis semanas, protagonitzada per la veterana Lola Herrera i per Juanjo Artero; 24 de maig Els diaris d'Adam i Eva, Carles Martínez i Miriam Alamany i dirigida per Xicu Masó; 3 i 4 d'octubre, The Chanclettes. Gold, 15 anys de TurmixPlayback; 11 d'octubre, Titzina Teatre. Exitus. Amb Diego Lorca i Pako Merino; 17 i 18 d'octubre, El joc dels idiotes. Amb Joan Pera i Lloll Bertran;  7 de novembre, Cancún. Amb Ferran Rañé, Lluïsa Castell, Toni Sevilla i Lluïsa Mallo;

 7 i 8 de novembre, Cia. Perversions. Còmica Vida. Amb Pep Cruz i Jordi Coromina; 14 de novembre, Els nois d'història. Amb Josep Maria Pou, i Josep Minguell:  Teatre d'humor: 21 i 22 de novembre, Yllana. Brokers. Amb Fidel Fernández i Antonio Pagudo.

Any 2010: el 31 de gener, La vida por delante. Director: Josep Maria Pou,  Intèrprets: Concha Velasco i Carles Canut; 31 de gener Cazando gamusinos. Directora: Carmen Male. Intèrpret: Dani Pérez. (Sala B).; 6 de febrer a les 21h. . Teatre L'habitació de Veròni­ca. Director: Héctor Claramunt. Intèrprets: Lluís Soler, Mercè Montalà i Miquel Sitjar;  6 i 7 de març, Clownic, 100% Tricicle; 6 i 7 de març, Teatre musical La Companyia La Barni presenta Ojos verdes. (Sala B); 10 d'abril, La forma de las cosas. Director: Julio Manrique. Intèrprets: Cristina Gene­bat, Mireia Aixelà, Marc Rodríguez i Xavier Ricart.; 17 i 18 d'abril, Teatre-cabaret El espejo negro presenta Es-Puto Cabaret; 17 i 18 d'abril, Teatre Sitcom. Director: Iván Campillo. Intèr­prets: Natàlia Sellarés, Iván Campillo i Carla Ricart. (Sala B); 23 i 24 d'abril Teatre Un marit ideal. Di­rector: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Joel Joan, Abel Folk, Àngels Gonyalons i Mercè Pons, 23, 24 i 25 d'abril, Sarsuela Sopar per a dos (si pot ser). (Sala B); 9 de maig, Nelly Blue, de T de Teatre i Los Tigres. Directora: Marta Pérez. Intèr­prets: Albert Ribalta i Xavi Mira; 15 de maig, Humor Faemino y Cansado, Parecido no es lo mismo;  2 d'octubre Sala B.Plàudite El corazón del sueño. Intèrprets: Anna Babiano, Nacho Baenas, Rosa Forteza, Núria Gibert, Mar Medina, Eva Murillo, A. Navarro i José Pérez ; 2 d'octubre Sala A.La vida d'en John, Intèrprets: Joan Pera, Lloll Bertran, David Verdaguer, Rosa Serra, Enric Boixadera, Pau Ferran i Laia Pellejà; 15 d'octubre, Sala B. Sons amb dones Direcció i dramatúrgia, Pepa Calvo. Intèrprets: Eva Poch i Peter Delphinich,  17 d'octubre, Sala A. Leo Bassi. ¡Utopía! Una crítica a utopies d'esquerres, Teatre. Tres dones i un llop; 23 d'octubre, Sala A. Tres generacions de dones. Intèrprets: Amparo Moreno, Carme Pla, Mireia Aixalà i Roger Coma; 10 de desembre, Sala B.Una actriz en el diván, Intèrprets: Montse Panero i A. Baqués; 12 de desembre Sala A.Un déu salvatge, Intèrprets: Òscar Rabadàn, Roser Camí, Ramon Madaula i Vicenta Ndongo.

Any 2011: 22 de gener Reugenio, 30 de gener, Teatre de Guerrilla. El Xarlatán, Sala B. Autor, direcció i actor: Quim Masferrer; El mètode Grönholm; 5 de febrer, Sala A; Teatre gestual. Cia VOL-RAS. SGAG, Societat General D'aigües Globals, 27 de febrer, Sala A El Mètode Grönholm;  Repartiment: Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla, Jordi Díaz. Direcció: Sergi Belbel; Jordi Lp. Er Camino De Santiago, 13 de març, Sala A. Monòleg d'humor sobre el viatge d'uns pelegrins;  13 de març. Sala B. La Marató De Nova York. Repartiment: Joan Negrié i Albert Triola. 2 d'abril, SARSUELA. Companyia del Mestre Jose P M. Damunt.

Sala A. Fragments de sarsueles populars: Doña Francisquita; La Tabernera del puerto... 3 d'abril, Sala A. El dúo de la Africana. Sarsuela còmica; 2 i  3 d'abril Sala B. Al detall. Contra el progrés, Intèrprets: Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Ibáñez. Set contes explicats en set escenes diferents; 16 i 17 d'abril, sala B, Cia Sala Beckett. Coses que dèiem avui, 30 d'abril i 1 de maig, Sala A. Razas,  Intèrprets: Toni Cantó, Bernabé Rico, Emilio Buale, Montse Pla; 30 d'abril, i 1 de maig sala B Teatre-música Los Martínez. Espectacle d'humor; 7 de maig sala A La Llucky. Fora de joc. Intèrprets: Anna Azcona, Toni Sevilla, Francesc Lucchetti, Querats Casasayas I Jordi Andújar.

Aquí podeu veure la Programació del 2011-2012: espectacles diversos amb Atalaya, Zaranda, Grappa Teatre, Manel Barceló, èxits del teatre barceloní com Qui té por de Virginia Woolf, teatre d'humor, sarsuela...

Les Cies. hospitalenques més o menys professionalitzades han actuat també en el Joventut, cas de

-Teatre de la Bohèmia que han escenificat Made in Japan (1992), Electroshow (23/10/1994), El bisco (1996), Aijafadrim, el rosari de l'aurora, d'Àngel Alonso, també director, (19/09-11/10/1997) acoplada amb Cia. Catalana de Gags.

- Cia del Teatre del Repartidor: Antologia,  una selecció de poemes d'autors tan diversos com Ibn Hazm de Córdoba o Miquel Martí Pol per a l'ensenyament secundari (març 1995), No somos nadie y yo, menos, amb música de Manel Rabinad i direcció de Pepa Calvo, "que planteja un humor intel·ligent, mentre que la de Lorca, estrenada el 1998  a Sevilla, és una adaptació poc habitual on es barreja teatre, recursos multimèdia, dansa i música, i que ha obtingut un important reconeixement de la crítica." (L'Hospitalet, 16 de juny de 1999), Donde la camisa os toca (1998), Los sueños de Federico (1999), Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz (2003), Retablo Valle Inclán (19, 20 i 21 de 2006), Amoríos y burlas, recital de poesía, música y danza, dels segles XI al XVII, 2004 per al Fòrum 2004. Dirigit per Pepa Calvo. (2004).

- Grup d'Acció Teatral G.A.T: Un dia qualsevol de Dario Fo i Franca Rame estrenada a la Tecla Sala al 1991, La cabeza del dragón de Valle-Inclán el maig del 95 protagonitzada per Carme Sansa, Enric Majó i Jaume Comas;  

-la professional Corporación Antiestética, amb Mundo feliz, al marge de les Cies. de teatre afeccionat en els cicles i festivals.

Pel que fa al cicle de "l'Hospitalet fa teatre", que des de 1991 es realitza al Joventut, fou en el seu moment un primer pas per potenciar el teatre municipal com a escenari també obert a las entitats locals: per al cicle han passat  almenys des del 2000 les Cies Atre Teatre, Cia de la Luz, Paranoia, Craf Teatre, Tots plegats i La Contrasenya, Thabata Teatre, Senda dels somnis, Pànic,  Dramatis, Idiosincràsics, La Unión, Cia. Com, Sarau Centre Catòlic, el Grup de teatre Champagne, Grup de Teatre La Asunción, Stromboli, Grup De Teatre V De B, Volàtils, Grup de Teatre Independent Gornal o Gornal Teatre, Caballo de Troya, Grup de Teatre Pos-Esos, Teatrae, CTT Companyia de Teatre Temporal, Quadre Escènic Sant Isidre, Fugireli Teatre, Grups de Teatre Joan XXIII i J23 Teatre, Ela-ela Teatre, Somnis Associació Catalana de teatre de L'Hospitalet, Grup teatral Margarida Xirgu, Plàudite Teatre, Grup de teatre Tecla Sala, Els Joves, Entreatre, Funiculus Teatre, Els 4 arreplegats, Laboratori teatral Patates amb suc, El perro de  Baudelaire, Dúo Binomio, Bellgrup, Projecte Fòsfor, Som-n'hi, Taller Creació Centre de les Arts, La Komoi, algunes efímeres que només han preparat una obra per presentar al Teatre municipal i després no han tingut continuïtat, d'altres resisteixen més anys i algunes que gaudeixen de més bona salut repeteixen cada any i participen en la Ronda del Teatre amateur, amb la qual cosa les mateixes actuacions es poden veure en el Centre Catòlic, en els Centres Catòlics i al setembre es presenten a la Festa Major de Bellvitge.

D'aquests grups i altres, també n'haurem de parlar amb més detall en els apartats corresponents: En el dels festivals i cicles i en el dels grups teatrals per barris.

. daltenreredav casa index. rosamariaserra.cat collage

 

Galeria d'imatges

 

     

    barradas

    Centre Cultural Barradasdalt

     

torrassa

 

 

 

 

 

 

 

CC La Torrassa/dalt

crim

Font: L’Hospitalet, 21 de febrer del 2000 dalt

hfatrubidalt

 

    

 

fat   fatdalt

 

daltjoventut

Façana del teatre Joventut, que acull tant els espectacles de les Cies. professionals com els de les Cies. d'aficionats de la ciutat en el Festival de Teatre Amateur

 

dalt

dalt

dalt

 

Cine Victoria de Sta. Eulàlia, Blog de Luis V. Bagán.daltvictoria mikado daltUn dels espectacles de les Cies. professionals al Joventut joventutdaltTeatre Joventut